En tren per la Índia I

Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?

Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota  aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).

L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.

A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)

Namaste

Descobreix la Mar Roja, l’expedició Tara Oceans

Esteu tots convidats a la xerrada (modesta) que faré sobre la meva experiència a la campanya oceonogràfica Tara Oceans dintre el cicle Coneguem el Món.

Els oceans produeixen la meitat de l’oxigen que respirem. Praderies de plàncton i altres microorganismes constitueixen, a través de la seva activitat fotosintètica, una bomba d’oxigen enorme. Aquests organismes marins són també un important embornal de diòxid de carboni. Com a resultat, el futur depèn de la correcta preservació dels oceans.

El 5 de setembre del 2009 el vaixell Tara va partir de Lorient (Bretanya) en una expedició de 3 anys al voltant del món que tractarà de donar resposta a qüestions climàtiques i en particular aprofundir en el nostres coneixement sobre la biodivesitat. Els oceans són d’entre els ecosistemes del nostre planeta els més desconeguts, tot i contenir una part important del total de la diversitat del mateix. Conèixer aquesta biodiversitat ens permetrà prendre-li el pols al planeta i determinar els possibles efectes del canvi climàtic o la contaminació dels mars. Més de 12 disciplines de recerca estan implicades en el projecte, que reuneix un equip internacional d’oceanògrafs, ecolegs, biòlegs, genetistes i físics procedents de diferents laboratoris Europeus, entre ells l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

L’Expedició Tara beu directament de les grans travessies oceàniques dutes a terme al segle XIX com el viatge del Beagle, que va portar a Charles Darwin a proposar la seva teoria de l’evolució. Aquests tipus d’expedicións globals, com la que simultaniament està duent a terme el Dr. Craig Venter amb el seu vaixell Sorcerer II per tal d’obtenir el genoma del mar, ens permetran tenir una visió integrada dels ecosistemes marins i suposarà un important pas endavant per a l’estudi de la biodiversitat.

Hi esteu tots convidats: divendres 12 de març a les 19:00 a les golfes del Centre Cultural Can Fabra,  de Sant Andreu.

Tara Oceans, la travessia de la Mar Roja

Intento tornar a l'activitat desprès de passar tot el més de gener navegant al veler Tara, per (intentar) mostrejar la Mar Roja. Ha estat tota una experiència en que amb esforç hem aconseguit tirar endavant una campanya oceanogràfica en unes condicions, poder no del tot òptimes, però si molt engrescadores.

El Tara és un històric vaixell de vela, construït a França al 1989 i batejat Antartica per encàrrec del Dr. Jean-Louis Étienne, aventurer Francès que volia navegar cap als pols. Va ser comprar posteriorment pel diversos cops campió de la Copa Amèrica Sir Peter Blake. Blake va batejar el vaixell amb el nom de Seamaster, i al Seamaster va morir l'any t2001 quan desprès d'anar a l'Antàrtida, l'equip de les Blake Expeditions va pujar per la costa sudamericana fins a l'Amazones, a l'Amazones els pirates de riu van assaltar el vaixell i Sir Peter Blake va ser assassinat defensant la seva tripulació. El vaixell va quedar oblidat fins que el 2003 va ser comprat per Étienne Bourgois, fill d'un editor francès i de la propietària d'una coneguda cadena de roba francesa. El va batejar com a Tara (crec que Tara 5, l'home te diversos vaixells que es diuen així, no és precisament una família  pobre). La qüestió és que amb certa intenció filantròpica i certa intenció d'evitar l'avorriment del milionari, van constituir Tara Expeditions, una fundació on estan col·locats membres de la família, amics, coneguts i saludats diversos. La primera missió de Tara Expeditions va ser Tara Àrtic (2007-2008). En la campanya es va col·laborar amb un projecte científic anomenat Damocles per tal d'estudiar l'efecte del canvi climàtic als pols. A banda dels possibles resultats obtinguts aquests campanya va generar llibres, marxandatge, exposicions, aparicions a Tahalassa etc.

La nova aventura del Tara és Tara Oceans (2009-2012). Aquests expedició va començar el setembre de l'any passat i consisteix en fer la volta al món en 3 anys per tal prendre mostres biològiques i obtenir dades fisicoquímiques de "tots" els mars i oceans del món. Com a projecte científic és engrescadors i tot un repte. Fer ciència en un vaixell de vela que recórrer el món, a l'estil Darwin. és el somni de molts biòlegs (entre ells jo) però tot es complica si hi ha periodistes pel mig. i ens acompanyaven un total de tres periodistes, dos de Thalassa i el redactor d'a bord, perquè la gent passa a comportar-se de manera molt estranya davant les càmeres, especialment la gent de la tripulació. També és tota una aposta de risc tenir una tripulació jove i inexperta, com ho eren alguns dels que ens van acompanyar en la travessia. Però vaja, no cal centrar-se en les misèries de la campanya. Ha estat una experiència increïble, hem pogut fer la nostra petita prospecció científica del Mar Roig, lloc de molt difícil accés per aquest tipus de mostreig. Hem tingut la oportunitat de visitar Jiddah a Aràbia Saudita  i anar a una festa amb un del prínceps del país, hem navegat en aigües del Golf d'Aden després de creuar l'estret de Bab el-Mandeb i hem tornat a casa via Djibouti (un país que subsisteix bàsicament per la presencia militar internacional) sans i estalvis, sense noticia dels pirates. A nivell personal he tingut la sort de retrobar-me amb un antic company, el Dr. Fabrice Not de l'Station Biologique de Roscoff (Bretanya), que va exercir de Cap Científic al vaixell de manera impecable demostrant un cop més que serà un dels millors en el seu camp en els propers anys (si no ho és ja), i també he pogut conèixer a un dels tècnics més eficients amb qui he treballat mai, la Sarah Searson.

Ara toca tornar a tocar de peus a terra, i toca intentar donar un nou impuls a fonamental, que durant el 2009 ha estat un mica tirat. Puc dir que és ara el febrer que comença el nou any per mi, som-hi doncs.

Tancat per relax

Descobreix Mongòlia en bicicleta

Mongòlia és un país d’Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l’est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög.

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d’Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l’interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Desprès de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d’una revolució per part de Sukhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s’estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de la URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d’octubre del 1945, per mitjà d’un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l’ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Descobriu Mongòlia amb en Xavi Tarafa, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta. Tindrem amb nosaltres l’Undarma Bayanbat i en Pabeh, dos dels membres de la petita comunitat mongola que viu a Barcelona, formada només per unes 40 persones, els quals ens relataran aspectes i curiositats d’aquest apassionant país.

Més info a Coneguem el món

Coneguem el món

"Som un petit grup d’enamorats del món. Ens agrada viatjar, conèixer i compartir. Ens apassiona la geografia i les fronteres que aquesta dibuixa i sovint somiem davant els mapes.

Un país és un petit món dins d’aquest gran planeta, on cadascun dels habitants forma part d’un trencaclosques que dibuixa colors, olors, sabors, paisatges, coneixements i maneres de viure. Hem d’evitar que la globalització emmascari aquestes petites o grans meravelles que encara queden per descobrir.

Amb tot això i més ens agradaria convidar a compartir les nostres experiències amb tots aquells i aquelles que tinguin la curiositat i l’interès per a conèixer noves destinacions i gaudir amb els relats dels petits secrets de cada viatge..."

Amb aquesta filosofia un grup de persones ens hem unit en el projecte Coneguem el món per organitzar cada primer divendres de mes una xerrada al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en el districte de Sant Andreu de Barcelona.

Comencem el proper divendres 8 de maig a les 19h. amb la xerrada Descobreix el Kirguizistan, una aproximació a la cultura, la història, les tradicions i els indrets més destacats d’aquest país de l’Àsia Central, a càrrec d’Asyl Ryskulova i Eduard Balsebre. Aquesta xerrada estarà acompanyada des del dia 4 i fins el 10 de maig de l'exposició Mirades de la Ruta de la Seda i el mateix dia de l'acte hi haurà un petit refrigeri amb productes del Kirguizistan. Esperem que us agradi la proposta i ens veiem el divendres 8 de maig...

Tara Oceans

El vaixell de vela Tara ha començat aquest 2009 a França una extraordinària volta al món de tres anys que el portarà pels diferents mars i oceans del nostre planeta, per tal d'analitzar la composició i la diversitat de les comunitats microbianes que hi viuen. L'expedició Tara Oceans estarà formada per un equip internacional d'oceanògrafs, ecòlegs i físics, entre els quals hi haurà participants de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. El vaixell anirà equipat amb les últimes tecnologies per l'anàlisi de les comunitats planctòniques des del nivell genòmic fins al nivell d'organisme. En les diferents parades que el vaixell Tara dugui a terme durant el seu viatge els científics interactuaran i compartiran la seva experiència amb artistes, periodistes, científics i persones de l'àmbit cultural local, per tal de que Tara Oceans sigui una experiència compartida per tota la població.

Publicat a El demà el 23 de febrer de 2009

Els Secrets de la Ruta de la Seda

El dimarts passat 17 de febrer a les 19h a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 de Barcelona) Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda-) es donà inici al cicle Els Secrets de la Ruta de la Seda. Durant dues setmanes viatgers, blocaires, estudiosos i gents de l'Àsia Central compartiran i explicaran la seva visió i la seva passió per aquesta ruta i per aquests països. La inauguració va anar acompanyada d'un documental sobre La Ruta de la Seda, xerrades, l'exposició fotogràfica Mirades de la Ruta de la Seda i un tast de gastronomia del Kiguizistan. Els dies 20, 24 i 27 de febrer continuarà aquest cicle amb l'emissió de les pel.lícules El silencio (Sokout), El camino a casa i La historia del camello que llora, tres títols que ens ofereixen una visió fascinant de les cultures i la vida en els països d'Àsia. Després de cadascuna d'aquesta pel·lícules és durà a terme una xerrada debat conduïda per diferents coneixedors d'aquest mítica ruta que connecta Europa i Àsia. Podeu trobar més informació al bloc del viatger i blocaire (i un dels impulsors d'aquesta iniciativa) Eduard Balselebre.

Publicat a El demà el 16 de febrer de 2009

Nova temporada

Ja he tornat de vacances, el blog torna a estar actiu (La Gran Travessa també torna a estar activa, doncs durant el viatge a estat tècnicament impossible escriure gaire res, ho emetrem en diferit). I he dit tornar per dir alguna cosa, en el fons no he tornat a enlloc, m'he quedat a Estats Units i escric això a un autobús que em portarà de Boston a la localitat de Wiscasset, Maine i des d'allà a la minúscula i pintoresca població costanera de Boothbay Harbour, fins a on no hi ha bus i hauré d'agafar un taxi, per quedar-me allà tancat durant els propers 2 mesos sencers, doncs no se ben bé com sortir d'allà (no puc pagar un taxi cada cop que vulgui sortir del poble de la Senyora Fletcher). Estaré currant al Bigelow Laboratory for Ocean Sciences, aviam que tal va. I el primer post de tornada, havia de ser un sobre aquest últim Grec a Barcelona, però ahir em va arribar la notícia de que el bloc conjunt que fem sobre còmics, ComiCat, ha aparegut a la revista Presència del passat dia 5, penjo una imatge de la ressenya, em fa molta il·lusió. Ens llegim, encantat de trobar-me de nou a tothom per la blocosfera, putejar per que s'ha acabat les vacances amb la Gemma, putejat perquè pot ser que em passi dos mesos sense sortir d'un petit poble amb la Fletcher, el Sheriff, el Metge, la senyora de la botiga de flors i els diversos assassins locals, perquè per culpa de la Senyora la Fletcher la costa de Nova Anglaterra sembla pitjor que el Bronx. Si la veig fugiré, no vull morir!

Bàsicament diríem que ja no hi sóc

Marxo de vacances, per fi piro de vacances concretament. El blog se quedarà orfe les properes setmanes mentre les inverteixo en recorre la Ruta 66, from Chicago to L.A. com diu la cançó. Durant aquestes tres setmanes però no estaré inactiu del tot, mudo tota activitat a La Gran Travessa l'altre blog on passo les meves hores mortes (i no tan mortes, poder algun experiment se'n resenteix a vegades...), bé com sigui, si algú em busqués (que no n'estic gaire segur de que ningú ho vulgui de fer) allà estaré i esteu convidats a passar. Bones vacances (o el que sigui que estigueu fent).

On dimonis és en Matt?

En Matt al 2005 era fent la volta al món, gravant-se ballant davant dels paratges més característics, meravelles naturals i monuments de desenes de països. Amb tots aquestes gravacions va fer un muntatge que al 2006 va pujar a la xarxa esdevenint un dels vídeos més populars del YouTube ,i per mi el millor. Això si, sento certa enveja per aquest paio, i també certa admiració, perquè no di-ho, va fer una aposta i li va sortir bé. A mi em va inspirar per crear un blog de viatges amb la Gemma, una de les nostres petites apostes.

Aquest any i després de viatjar de nou arreu del món ha fet un nou vídeo, aquest cop comparteix el seu ball amb la gent dels llocs que ha visitat.

M'encantaria poder donar la volta al món simplement fent el sopla allà on anés i després tornar, explicar-ho i poder-m'hi guanyar la vida fent-ho. Sembla impossible, però això és el que ha fet en Matt. Per tant, i fet que ha creat un precedent tancant les portes a la impossibilitat, no perdo l'esperança d'aconseguir-ho algun dia. Perquè no... on collons està en fonamental?

La necessitat de viatjar

Últimament tinc unes ganes boges de viatjar, fer un viatge llarg, tranquil, sense preocupacions, ni pensar que al cap d'un més he de tornar a la feina, ni que tinc un munt de coses per enllestir a casa, res, només viatjar i conèixer. Jo fins ara he fet tres viatges "llargs", a banda de diverses escapades més curtes per Europa. Amb la Gemma, la meva companya en tots el viatges, hem anat a Vietnam, Cuba i el Japó. Mai havia viatjat durant tant de temps (al voltant de tres setmanes) ni a llocs tan llunyans, i per mi va ser tota una descoberta que em va inculcar l'afany per conèixer més món i per anar una mica més enllà. Encara recordo el que vaig sentit en arribar a Ho Chi Minh City, estava del tot impactat, aquella multitud de gent, de motos, aquella calor sufocant, els cigarrets que em vaig arribar a fumar pels nervis d'estar en aquell lloc exòtic, estrany i desconegut, era el meu primer cop al Sud Est Asiàtic, i no serà l'últim. En els últims temps als diaris apareixen articles sobre gent que ha viatjat durant anys al voltant del món o trobes blogs de gent que t'està explicant les seves experiències en viu (això de bloguejar els viatges en viu és genial!) viatjant durant també un any per diferents parts del món, o bé t'ho expliquen en diferit. Com sigui totes aquestes històries de viatgers m'estan fent molta enveja, a més tinc un exemple proper de viatger de viatges llargs com és l'Adrià, un amic meu que és va passar sis mesos voltant per la Índia, de fet en aquest moments tinc la intenció de imitar-lo algun dia. Doncs dir només que o sis mesos o un any, però m'encantaria anar a voltar amb la Gemma pel món lliures de lligams i de mals de cap a part dels que ens pogués donar el viatge. Si algú sap alguna manera de fer-ho o ho ha fet s'accepten propostes, encara que suposo que el que cal principalment és la intenció.

El nostre blog de viatges: La Gran Travessa

La revista Altaïr no serà Lonely Planet Magazine

Feliçment fa un parell de mesos em vaig subscriure a la revista Altaïr, per que m'agraden els viatges, per que era una revista de viatges diferent, per que la botiga mola molt, bé no se, coses d'aquestes vaja. Bé doncs, la qüestió és que fa unes setmanes m'arriba un mail de la gent d'Altaïr dient-me que l'empresa que s'encarregava d'editar-los deixa de fer-ho i que ho faran per lliure, que l'esmentada empresa sàpiens publicacions a partir d'ara farà una altra revista, la Lonely Planet Magazine, doncs vale; procuraré canviar-me, vaig pensar, suposo que podré continuar rebent l'Altaïr. Peró la primera sorpresa és quan ja veus l'últim número d'Altaïr editat per sàpiens en que anuncien descaradament la nova revista Lonely Planet, és a dir la competència, lleig, però de moment acceptable. El toque de qualitat final per part de sàpiens ha estat un carta que ha arribat a la meva bústia dient que la revista Altaïr canviava de nom i passava a anomenar-se Lonely Planet Magazine. Davant de tanta elegància editorial només puc dir: sàpiens publicacions son uns pocavergonyes i uns manipuladors i vull la meva subscripció a Altaïr i no vull veure un sol número del Lonely Planet Magazine a la meva bústia per que el cremaré després d'haver-li fet vudú i pipi a sobre. He dit.

Altaïr, Revista de Viatges

Planeta Solitari: El congost de Mont-Rebei

Fruit de la meva ignorància, i de pensar que les fotos de la guia Lonely Planet eren reals (com odio el Photoshop) pensava que els indrets màgics, impactants, copsadors, etc. només se trobaven en terres llunyanes, i quan dic llunyanes per mi vol dir fora del continent europeu (per que sóc així de simple, i que hi farem, no?). Inspirant-me en el fet de que aquest cap de setmana vaig anar a parar, per raons alienes a la meva voluntat, a la Vall d'Àger als peus del Montsec i vaig poder descobrir un dels paratges, al menys per mi més impressionants de Catalunya, el congost de Mont -Rebei.

El congost el forma el riu Noguera Ribagorçana travessant la serra del Montsec i constituint una barrera natural entre Catalunya i l'Aragó, de fet se tracta de l´únic gran congost que és manté verge a Catalunya. El congost és travessat per un camí de ferradura excavat a la roca que faria molta por si no fos per un passamans instal·lat per la Fundació Territori i Paisatge. Com a dades tècniques: les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. A prop del congost i regnant sobre l'embassament de Canelles trobem l'ermita de la Pertusa, des d'on es pot iniciar una excursió fins al congost. Val molt la pena, aquelles parets són impressionants, i si estàs preparat i portes aigua i no fas la ruta durant la canícula... podràs gaudir d'unes vistes excepcionals, travessar un pont penjant (que sempre fa gràcia), tenir sota els teus peus barrancs de 200 metres (que poder fa menys gràcia), i en general gaudir de la natura (qui en sàpiga, per que en aquest punt jo al menys fallo i trobo que la natura és un xic massa feréstec pel meu gust).

Com arribar-hi: Per la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des del Pont de Montanyana (Ribagorça, subcomarca la Terreta). Des d'aquí, a través de la carretera que va a Tremp (C-1311), es troba l'encreuament d'on surt la pista senyalitzada que porta a Sant Esteve de la Sarga. Altres maneres d'arribar-hi: a través de la carretera de Tremp (C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla que porta a la Guàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga. També des d'Àger i Corçà (la Noguera), però aleshores només s'hi pot accedir des del sender (GR-1) que travessa el congost de Mont-rebei.

Viatge Addictes

Bé com que estic preparant un viatge per aquest maig aprofito per dedicar un post a la millor pàgina web de viatges en català, i pel meu gust, la millor pàgina web de viatges. Es tracta de viatgeaddictes. La pàgina web te un disseny senzill i uns continguts complerts i sobretot frescos. Les seves seccions de cultura viatgera, una agenda complerta per a amants de voltar, la seva secció de noticies, el basar, els enllaços d'interès, el fòrum de viatgers, i sobretot el que per mi és la joia de la corona les guies i relats des propis usuaris i dels mateixos webmasters, la Yolanda i en Toni. He passat molt bones estones mirant-me aquestes guies amateurs, escrites moltes d'elles de manera apassionada, totalment subjectiva, que t'omplen de ganes d'anar a aquell país que algú va visitar en el seu dia, va quedar encisat i et transmet les seves sensacions en aquests relats, minillibres de viatges i guies, tot a l'hora. També he dedicat hores a consultar al fòrums, fonts de saviesa inesgotable que et poden salvar de més d'una monumental cagada en qualsevol tràmit, vacunació, etc, donant-te consells 100% reals i actualitzats sobre gairebé qualsevol lloc on vulguis anar o cosa que vulguis fer. Si t'agrada viatjar per lliure a llocs propers o remots, fes una escapada a aquesta web.

Viatgeaddictes