Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris televisió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris televisió. Mostrar tots els missatges

9/14/2010

Geek & Gamer Girls


Com que la tesi i la contesa electoral em provoquen un augment exponencial de la caiguda del meu cabell, avançant perillosament cap a l'estat de brillantor craneal del meu pare, em llenço de cap a la distensió i l'oci abans de posar-me de nou amb un paper. Aquest vídeo suposa una passa més en la normalització del fenomen Geek, molt, molt gran... Katy Perry: mor de l'enveja!!! So say we all!!!

12/16/2009

Merry Xmas, Bon Nadal

Des de Catalunya, exportant tradició arreu del planeta, Bon Nadal!

3/27/2009

Heroes Evolutions

La primera temporada d'Herois va ser una gran descoberta per mi. Sent com sóc un fan dels còmics (i alguns d'ells de superherois, tampoc diré com per exemple Watchmen per fer-me l'intel·lectual, parlo de gent amb malles, mutants i monstres verds amb totes les de la llei) la primera temporada d'Herois va ser tota una delícia i un entreteniment de primer ordre. La temporada és va acabar, i la serie ha esdevingut una autèntica basura (amb perdó). Mira que tenia potencial la sèrie, doncs res van decidir intentar explotar viatges temporals, prediccions pintades i futur catastròfic imminent i repetir-ho una vegada i un altre fins fer-me posar de mal humor. I a part de repetir-ho no ho fan bé, que no són en Chris Claremont per l'amor de Déu (per cert en Claremont estarà avui a la tarda a l'Unicòmic d'Alacant).

Bé, a banda de tot això la segona temporada ens va portar també Heroes Evolutions. Aquest projecte pretenia portar Herois més enllà de la petita pantalla i entre d'altres iniciatives com els còmics online d'Herois, wepisodis, una wiki o aventures interactives, també van desenvolupar una sèrie de pagines web fictícies corresponents a diverses institucions i fet que apareixen a la sèrie. Per exemples, si t'interessa pots informar-te sobre les activitats que duen a terme Primatech, Pinehearst o bé la Yamagato Fellowship. També si vols pots reservar una habitació al casino on treballaba Jessica (la doble dolenta de Niki Sanders), el Corinthian, o bé fer-li una ullada a la iniciativa del Doctor Suresh Activating Evolution. Als analistes polítics se'ls hi va passar però entre els candidats al Senst dels USA en les últimes eleccions hi havia un elegant italoamericà volador anomenat Nathan Petrelli. Em va fer molta gràcia trobar-les i no se si n'hi ha més (em sembla que hi ha alguna perfil de MySpace dels personatges) però a dia d'avui és l'únic de bo i divertit que te aquesta sèries, que en el seu dia fou una de les meves preferides.

3/14/2009

Pingu Ska

Aquesta setmana mentre repasava l'skagenda de Boss-Sounds m'he trobat amb el següent video del Pingu... mec mec ska!!! Increïble.

12/04/2008

Troooooooooooompa!

S'ho va guanyar poc a poc i amb poca discreció, i a més quan va aparèixer a la tela jo no era ben bé un nen, però poder no era una sèrie per nens (o si?). Tan se val, jo el vaig descobrir en format còmic uns anys abans en una edició que va fer Planeta, que per cert era molt més bèstia que la sèrie i que els còmic que es van editar després (busque-la, val la pena). Shin Chan era sens dubte el cul més veloç de la televisió catalana. Una nova entrega de grans openings d'anime en català.


10/16/2008

Ha mort Neil Hefti

Neil Hefti a part de ser un gran trompetista i compositor va ser el creador d'una de les bandes sonores més cèlebres de la televisió dels 60, aquesta:



Només per aixì ha és mereix un homenatge, però a més va formar part de les big bands de Count Basie o Woody Herman i va ser responsable del disc Sinatra and Swinging' Brass amb el gran Frank. Descansi en pau.

10/06/2008

Ja està aquí!

En la sèrie de grans openings d'anime en català vaig cometre una error, vaig començar amb Fly, i crec que va ser fruit de retrobar-me amb aquella mítica cançó després de tants anys. Quin és l'error... doncs que aquesta sèrie, per justícia i per qualitat infinita hagués hagut de començar amb el que va ser un dels primers openings en català d'un anime (i que va ser també el primer que jo vaig veure) i que em va acompanyar el les tardes de la meva infantessa quan jo encarà era un ésser de profit. Si, no parlo de res més que de l'únic i incomparable Dr. Slump!!!



Demano doncs perdó per l'error i per haver-lo exclòs inicialment d'aquests sèrie, avui l'he escoltat de nou i he vist clarament que sense els més gran la sèrie no és complerta.

7/22/2008

En Ranma és prodigiós

El manga d'en Ranma 1/2 és un dels meus còmics preferits d'aquest subgènere que és el còmic japonès, però també és un dels meus còmics preferits en general, l'humor de la Rumiko Takahashi m'encanta. L'anime poder no arriba als nivells de qualitat estratosfèrics del manga però no està pas malament (de fet encara recordo els OVAs que van treure al mercat els de Manga Films fa anys i encara em cau el lagrimón, quina història d'amor, quina història senyors!!!). Bé la qüestió és que si l'ànima mola, l'opening de la serie mola més, l'opening en castellà tenia qualitat, però és que l'opening en català era molt bo, i tenia molta força, endavant vídeo!


7/07/2008

Jo faig vaga de Telecinco

Suposo que molts ja coneixeu el Manifiesto por la lengua común (i no, no parla de l'Esperanto com tots podríem pensar en un primer moment), si no el coneixeu, doncs val la pena llegir-ho per passar una bona estona (sempre i quan l'autoflagel·lació estigui entre les teves aficions, no és un text apte per lectors sensibles). La qüestió és que entre molts intel·lectuals,(mmm... millor callo) associacions, partits polítics i mitjans hi havia també Telecinco. El meu amic i també blogger Ali3n ha publicat aquest manifest, que anima al personal a desintonitzar l'esmentat canal, al seu blog per fer-ne difusió; com que jo també hi estic d'acord aquí el deixo, per a qui li pugui interessar:

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.


La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.


Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.


Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.


Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!

Telecinco mai més!

Ara, a l'espera de que algú amb paciència faci una llista de tots el llibres que no llegiré, la música que no escoltaré, els articles científics que mai citaré (que científics també n'hi ha, me'n faig creus), diaris i webs que no consultaré, partits que no votaré, esportistes als quals no animaré, mentre apareix una bona llista de tots els adherits a aquest manifest l'únic que se m'acudeix fer és no deixar entrar a casa meva un mitja que cada dia emet a dos metres del meu estimat sofà. Jo també faig vaga.

Fringe, torna J.J. Abrams

Fringe és la nova sèrie de J.J. Abrams, responsable de LOST, Alias i d'altres. Ahir, en una nit tonta i de nou sense sèries, ja ens hem polit tots els capítols de Californication (una llàstima), vam decidir atacar el capítol pilot que teníem florint-se al disc dur des de fa més d'una setmana. Una hora i vint minuts de capítol pilot, no està pas malament, gairebé una pel·lícula (però si fos una pel·lícula s'hagués hagut d'estrenar directament en DVD, siguem realistes). La previsió és que Fringe s'estreni a la FOX el proper 9 de setembre, així ens servirà per apaivagar les ànsies de LOST que no tornarà fins al gener de l'any que ve.

Admiro a Abrams per ser el responsable de la que per mi és la millor sèrie del moment, LOST si, i per això em vaig mig emocionar en saber que tenia sèrie nova (la seva pel·lícula també em va emocionar inicialment però les crítiques nefastes em van tirar enrere). El primer que cal remarcar és que Fringe no és LOST, ni se li acosta. El segon que cal remarcar és que Fringe no és X-Files, tampoc se li acosta. I el tercer és que Fringe no és Re-genesis, i sort n'hi ha d'això perquè Re-genesis és infumable. Les intencions semblen bones però fallen moltes coses, l'episodi pilot ens planteja les claus de la trama, que poden ser interessants, però d'una manera molt poc subtil, massa de cop. Els personatges que es presenten són molt arquetípics, en aquest inici és defineix els que seran amb tota probabilitat els protagonistes, ja tenim l'equip dels bons, tenim els dolent, tenim els que no sabem si son bons o dolents, etc. Sembla també que la sèrie tindrà una estructuració semblant a la d'X-Files, amb misteri per capítol i misteri general que s'anirà resolent poc a poc a mesura que avanci la temporada. La sensació que he tingut és de repetició (especialment respecte a X-Files), sembla gairebé una actualització de la sèrie de Chris Carter (que ja va intentar reinterpretar X-Files amb Millenium i no li va acabar de sortir del tot bé), si no canvien les coses respecte al pilot pot quedar-se en una simple còpia de l'original que no farà feliç a ningú.

Del repartiment, per mi només hi ha dues cares conegudes, en Joshua Jackson (com a Peter Bishop, fill de científic boig i geni en potència) ex-amic de Dawson a Dawson's Creek i ex-Charlie Conway a les pel·lícules dels Mighty Ducks (pel·lícules que he de reconèixer, he vist totes, aquesta èpica esportiva adolecent made in USA...) i en Lance Reddick (com a Phillip Broyles agent especial de Seguretat Nacional) el negre més dolent de LOST, contacte d'Oceanic Airlines (el seu paper aquí també és intrigant). Els altres dos protas són Anna Torv (com a l'agent de l'FBI Olivia Dunham, la gran prota) i en John Noble (Dr. Walter Bishop, científic boig i pare d'en Peter). La meva recomanació seria en tot cas esperar a la sèrie, aviam si millora (a no ser que sigueu ultrafans de la ciència ficció o tingueu molt curiositat, llavors mireu-la, sempre fa gràcia). Jo espero que vagi per una altre camí, si no em sembla que no trobaré un substitut de LOST per les melangioses nits de la tardor del 2008 (snif).

PD.- Si voleu llegir una altra opinió a Una noia geek la Pink el va comentar ahir.

6/16/2008

Californication, sexe a L.A.

La setmana passada van estrenar Californication a cuatro, i això em va fer recordar que ja feia uns mesos que tenia uns quants capítols de la series obtinguts per alguna de les vies habituals per les quals s'acostumen a obtenir les series americanes que encara no han arribat aquí i les que han arribat també. I vaja, vam decidir mirar-nos un capítol, i després, unes hores després, tres més. Californication està protagonitzada i co-produïda pel David Duchovny o en altres paraules (i ho sento per ell però així és, que li pregunti a en Mark Hamill, perdó, a en LukeSkywalker ) Mulder el d'X-files (i pot ser que gracies a aquesta serie, això que acaba de passar no torni a passar mai més (ho sento Mark Hamill, tu no te'n salves). En David Duchovny encarna en Hank Moody, un escriptor d'èxit que fa 5 anys que no escriu ni una línia, però que encara pot viure de les rendes, que te una filla i una ex-dona amb la que voldria tornar, que viu a Los Angeles, una ciutat que odia, i que es des de diversos punts de vista, un perdedor, i un imbècil entranyable val a dir. L'altre tret característic d'en Hank és que te un exagerat èxit amb el gènere femení des d'un punt de vista purament sexual, i és una cosa que, tot i que li agrada, gestiona fatal. La sèrie està carregada de sexe explicit (no porno atenció, he dit explicit no anatòmic), però no és el tema al voltant del qual gira la sèrie, podríem dir que és més aviat un rerefons sempre present. La sèrie gira entorn del Hank i la relació que manté amb la seva filla (tela amb la nena), la seva ex-dona (i la seva nova parella i família), el seu representant i l'exèrcit de dones que desfilen en cada capítol per la seva vida. Californication és un comèdia negra però amb cert toc d'esperança i es donen situacions hilarant que et fan riure molt, no parlo del típic somriure continuu que et deixen certes sèries (com passa a Six Feet Under per exemple), parlo de riure a pulmó. De moment només he vist quatre capítols i poder m'estic precipitant, però crec que he trobat una nova gran sèrie per incloure dintre la la meva dosi setmanal de produccions catòdiques.

6/11/2008

Cantautor de derechas

Avui he arribat fins a la pàgina web de TV3 i he descobert Herois quotidians un programa a càrrec d'Empar Moliner, Àlex Torío i Juan Carlos Ortega. No dic res més només demano que feu click a la imatge per veure el seu reportatge sobre la vida d'un cantautor de dretes, una mena de Paco Ibañez del PP, un dels millors gags que he vist últimament (enllaç dedicat al Yeral, que li molen els cansautors).

6/06/2008

El meu nom és Musculator

Segon opening en català, aquest és (i de nou amb el permís de Son Gokuh i l'Arale) probablement el personatge d'anime més estimats per tota una generació d'afiliats al Club Super3, i amb el anys encara penso qui va creure que aquesta tripada tenia cap possibilitat d'èxit (perquè el Musculman era una sèrie ben rara... però m'encantava).



A part de tenir un opening genial no hem d'oblidar que en Musculator tenia una de les millors cançons que mai s'han creat per incitar el consum de la carn de bou.

6/02/2008

Fly, o Dragon Quest en català

Avui començo la nova sèrie de posts anomenada, grans openings de sèries d'anime en català. El primer d'ells i per mi una de les millors cançons fetes mai per una sèrie de dibuixos en català (Bola de Drac i el Dr. Slump no conten pel fet de ser autèntiques llegendes de l'animació), l'opening en català de la sèrie que van fer del vídeojoc Dragon Quest, coneguda per aquestes terres com Fly, algú va veure-la acabar? Jo no, fins a quin capítol va arribar TV3? Misteris, misteris, misteris...

3/31/2008

Scrubs, el meu musical

Hi ha moltes raons per les quals Scrubs és la millor comèdia del moment, i poder de tota la història de les sèries nord-americanes (si m'estic posant fanàtic), una d'elles és el capítol sisè de la sisena temporada, tot un capítol que esdevé un musical, prova flagrant de l'adicciò dels guionistes a substàncies antigues.


2/05/2008

Dexter, l'art de matar

Normalment quan veus una pel·lícula o una sèrie, els assassins en sèrie acostumen a caure malament, són uns tarats, psicòpates, un perill per la societat i a més acostumen a ser uns individus sinistres, poc agraciats i moltes vegades mancats de sentit de l'humor. Però que passa quan l'assassí en serie és un paio que cau simpàtic, psicòpata, cert, però en el fons bona persona, que només mata seguint u codi molt estricte sobre qui es mereix morir i qui no, cosa en el el fons tots pensem però mai posarem en pràctica, i que a més és el protagonista de la seva pròpia sèrie ? Doncs el que passa és Dexter, la comèdia negra més trencadora i brutal (en el sentit literal de la paraula) que s'ha emès mai per televisió. Però que pot ser més divertit que seguir les peripècies d'un entranyable assassí en sèrie, doncs que aquest sigui policia forense, que tingui una xicota i una vida social que mantenir (per dissimular, doncs no la vol en realitat), al mateix temps que ha de mantenir els seus costums nocturns (matant i esquarterant), en essència una persona estressada com tantes d'altres pel fet de dur a terme masses activitats, com tu o com jo. Qui fa de Dexter és en Michael C. Hall qui també va participar en una altra gran sèrie com va ser Six Feet Under. De nou va ser una sèrie que vam descobrir quan les Heroes i Prison Break no donaven per més, però en aquest cas n'hem trobat una que ha fet que aquestes dues (LOST prefereixo no dir res doncs la tercera temporada va fer que tornés a creure, gràcies guionistes, doncs la segona va ser una caca enooorme), siguin ara les substitutes esperant que aparegui la tercera temporada de Dexter. Si teniu tele per cable la podreu veure per Fox, i sinó a Catro. Però el millor és veure la versió original emesa per Showtime, ho dic perquè sembla ser que en el doblatge en castellà han decidit suavitzar una mica els diàlegs, i això és imperdonable, doncs els diàlegs de la sèrie són joies, petites joies de llenguatge dur, insultant i creatiu. També diu una llegenda que hi ha uns programes on te les pots descarregar en anglès i subtitulades, però jo no acabo de creure en les llegendes.

Dexter

10/30/2007

Scrubs, la millor comèdia

Hi ha un punt d'inflexió a la vida de tot ésser viu, aquests moments suposen un repte per l'individu i es tracta d'un fet crític que només pot tenir dos conseqüències: victòria aplastant o fracàs i escarni públic. Bé doncs, un d'aquests moments el vaig viure fa uns mesos. No recordo exactament si era finals de maig o bé principis de juny, bé la situació era la següent. Se'n havien acabat els capítols de LOST, ens havíem polit la 3era temporada i fins al febrer no tornaven. L'Scofield i en Burrows ja no donaven per més i havíem d'esperar fins al setembre per saber quin era el destí dels germà més llest i el germà més garrulo de la tele (com DeVito i Schwarzenegger, però en aquest cas el llest també és el guapo). No vaig saber dosificar els capítols de Heroes i les ànsies per saber quin era el destí d'en Hiro Nakamura ens va forçar a veure fins a tres episodis seguits en algunes nits d'oci pur, resultat: a esperar la 2a temporada fins al setembre. Crisis! Davant l'orfandat de consum televisiu vaig fer un exercici de recerca a la xarxa i vaig sentir veus que deien: Scrubs.

Scrubs és una comèdia creada per Bill Lawrence, un dels co-creadors d'Spin City, una altra gran sèrie. La sèrie que vam descobrir, i que ha esdevingut amb el temps fonamental, tracta sobre la vida de tes estudiants de medicina en arribar com a interns a un hospital i la seva evolució al llarg del temps, i no, no te res a veure amb Anatomia de Grey. Jo pensava que després de Friends no tornaria a trobar res tan perfecte i que em fes riure tant, però en molts aspectes Scrubs arriba a superar a Friends, a més te uns toques a l'estil L'Imperdible Parker Lewis, una sèrie que vaig trobar genial quan era un crio (a dia d'avui emessa dintre de 3XL.cat). La seria la van passar per Canal+ i actualment diria que la fan a Cuatro. També sembla ser que hi ha alguns programes que et permeten baixar arxius compartits de la xarxa, com pelis, o música, bé no ho tinc gaire clar, però en aquest lloc sembla que hi ha totes les temporades fins la 5a en castellà, i la 6a en anglès subtitulada en castellà. Per tant, si no teniu res millor a fer, doneu-li una oportunitat al Dr. John Dorian, la Dra. Elliot Reid i al Dr. Chris Turk i em dieu que tal.

Scrubs

9/04/2007

Regenesis, biologia molecular en acció!

Nova descoberta en el món de la sèrie d'entreteniment d'intriga televisiva que tant s'ha posat de moda en els últims dos anys (suposo que en part perquè en molts casos són millors que la major part de pel·lícules d'aquestes característiques que es fan al cinema). Bé doncs, la nova troballa és una sèrie mutant fruït de fusionar CSI amb Estallido, i el protagonista surt de fusionar el Grissom, el House i l'Axel Rose. Estem parlant de Re-Genesis, una producció canadenca centrada en un laboratori de Biologia Molecular (NorBac) amb seu a Toronto i finançat pels EUA, Canadà i Mèxic (si, jo tampoc ho entenc del tot), que es dedica a estudiar brots epidèmics amb tècniques pròpies de CSI (i no dic pròpies de la biologia molecular, perquè el que fan a CSI està a un altre nivell, el de la imaginació probablement). Aquest laboratori, tot i tenint un aspecte tirant a cutre és millor que el Centre de Control i Prevenció de Malalties d'Atlanta i l'Institut Pasteur junts, ja que quan algú d'aquests dos centres truca al fantàstic grup d'investigació, el protagonista Dr. Sandström els tracta com si fossin imbècils perquè ell mola més. Per generar un producte de més qualitat ens regalen amb les típiques imatges dignes de CSI en que els investigadors processen mostres de sang contaminades d'un virus més letal que l'èbola (sic) amb uns guants de làtex com a única protecció i a més ho fan a sobre de la seva pròpia taula de treball, al costat de l'ordinador i de l'entrepà del dinar. Per acabar-ho d'adobar els diàlegs estan carregadets d'expressions científiques utilitzades amb un criteri proper a cero fruït o bé d'un assessor científic pèssim o poder d'una mala traducció (perquè reconec que l'he vista en castellà). En definitiva, pel que he vist de la sèrie, em sembla que és cutre, però encara li donaré dos oportunitats més (les bajanades que arriben a dir fan molt gràcia, i poder han durant prou en pantalla com per fitxar un nou, o un simplement, assessor científic). També he de dir una cosa, la vida d'un científic no és ni de bon tros tant emocionant com la pinten, vamos, enlloc i ni de conya.

televisió

Geek & Gamer Girls


Com que la tesi i la contesa electoral em provoquen un augment exponencial de la caiguda del meu cabell, avançant perillosament cap a l'estat de brillantor craneal del meu pare, em llenço de cap a la distensió i l'oci abans de posar-me de nou amb un paper. Aquest vídeo suposa una passa més en la normalització del fenomen Geek, molt, molt gran... Katy Perry: mor de l'enveja!!! So say we all!!!

Merry Xmas, Bon Nadal

Des de Catalunya, exportant tradició arreu del planeta, Bon Nadal!


Heroes Evolutions

La primera temporada d'Herois va ser una gran descoberta per mi. Sent com sóc un fan dels còmics (i alguns d'ells de superherois, tampoc diré com per exemple Watchmen per fer-me l'intel·lectual, parlo de gent amb malles, mutants i monstres verds amb totes les de la llei) la primera temporada d'Herois va ser tota una delícia i un entreteniment de primer ordre. La temporada és va acabar, i la serie ha esdevingut una autèntica basura (amb perdó). Mira que tenia potencial la sèrie, doncs res van decidir intentar explotar viatges temporals, prediccions pintades i futur catastròfic imminent i repetir-ho una vegada i un altre fins fer-me posar de mal humor. I a part de repetir-ho no ho fan bé, que no són en Chris Claremont per l'amor de Déu (per cert en Claremont estarà avui a la tarda a l'Unicòmic d'Alacant).

Bé, a banda de tot això la segona temporada ens va portar també Heroes Evolutions. Aquest projecte pretenia portar Herois més enllà de la petita pantalla i entre d'altres iniciatives com els còmics online d'Herois, wepisodis, una wiki o aventures interactives, també van desenvolupar una sèrie de pagines web fictícies corresponents a diverses institucions i fet que apareixen a la sèrie. Per exemples, si t'interessa pots informar-te sobre les activitats que duen a terme Primatech, Pinehearst o bé la Yamagato Fellowship. També si vols pots reservar una habitació al casino on treballaba Jessica (la doble dolenta de Niki Sanders), el Corinthian, o bé fer-li una ullada a la iniciativa del Doctor Suresh Activating Evolution. Als analistes polítics se'ls hi va passar però entre els candidats al Senst dels USA en les últimes eleccions hi havia un elegant italoamericà volador anomenat Nathan Petrelli. Em va fer molta gràcia trobar-les i no se si n'hi ha més (em sembla que hi ha alguna perfil de MySpace dels personatges) però a dia d'avui és l'únic de bo i divertit que te aquesta sèries, que en el seu dia fou una de les meves preferides.

Pingu Ska

Aquesta setmana mentre repasava l'skagenda de Boss-Sounds m'he trobat amb el següent video del Pingu... mec mec ska!!! Increïble.


Troooooooooooompa!

S'ho va guanyar poc a poc i amb poca discreció, i a més quan va aparèixer a la tela jo no era ben bé un nen, però poder no era una sèrie per nens (o si?). Tan se val, jo el vaig descobrir en format còmic uns anys abans en una edició que va fer Planeta, que per cert era molt més bèstia que la sèrie i que els còmic que es van editar després (busque-la, val la pena). Shin Chan era sens dubte el cul més veloç de la televisió catalana. Una nova entrega de grans openings d'anime en català.


Ha mort Neil Hefti

Neil Hefti a part de ser un gran trompetista i compositor va ser el creador d'una de les bandes sonores més cèlebres de la televisió dels 60, aquesta:



Només per aixì ha és mereix un homenatge, però a més va formar part de les big bands de Count Basie o Woody Herman i va ser responsable del disc Sinatra and Swinging' Brass amb el gran Frank. Descansi en pau.

Ja està aquí!

En la sèrie de grans openings d'anime en català vaig cometre una error, vaig començar amb Fly, i crec que va ser fruit de retrobar-me amb aquella mítica cançó després de tants anys. Quin és l'error... doncs que aquesta sèrie, per justícia i per qualitat infinita hagués hagut de començar amb el que va ser un dels primers openings en català d'un anime (i que va ser també el primer que jo vaig veure) i que em va acompanyar el les tardes de la meva infantessa quan jo encarà era un ésser de profit. Si, no parlo de res més que de l'únic i incomparable Dr. Slump!!!



Demano doncs perdó per l'error i per haver-lo exclòs inicialment d'aquests sèrie, avui l'he escoltat de nou i he vist clarament que sense els més gran la sèrie no és complerta.

En Ranma és prodigiós

El manga d'en Ranma 1/2 és un dels meus còmics preferits d'aquest subgènere que és el còmic japonès, però també és un dels meus còmics preferits en general, l'humor de la Rumiko Takahashi m'encanta. L'anime poder no arriba als nivells de qualitat estratosfèrics del manga però no està pas malament (de fet encara recordo els OVAs que van treure al mercat els de Manga Films fa anys i encara em cau el lagrimón, quina història d'amor, quina història senyors!!!). Bé la qüestió és que si l'ànima mola, l'opening de la serie mola més, l'opening en castellà tenia qualitat, però és que l'opening en català era molt bo, i tenia molta força, endavant vídeo!


Jo faig vaga de Telecinco

Suposo que molts ja coneixeu el Manifiesto por la lengua común (i no, no parla de l'Esperanto com tots podríem pensar en un primer moment), si no el coneixeu, doncs val la pena llegir-ho per passar una bona estona (sempre i quan l'autoflagel·lació estigui entre les teves aficions, no és un text apte per lectors sensibles). La qüestió és que entre molts intel·lectuals,(mmm... millor callo) associacions, partits polítics i mitjans hi havia també Telecinco. El meu amic i també blogger Ali3n ha publicat aquest manifest, que anima al personal a desintonitzar l'esmentat canal, al seu blog per fer-ne difusió; com que jo també hi estic d'acord aquí el deixo, per a qui li pugui interessar:

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.


La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.


Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.


Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.


Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!

Telecinco mai més!

Ara, a l'espera de que algú amb paciència faci una llista de tots el llibres que no llegiré, la música que no escoltaré, els articles científics que mai citaré (que científics també n'hi ha, me'n faig creus), diaris i webs que no consultaré, partits que no votaré, esportistes als quals no animaré, mentre apareix una bona llista de tots els adherits a aquest manifest l'únic que se m'acudeix fer és no deixar entrar a casa meva un mitja que cada dia emet a dos metres del meu estimat sofà. Jo també faig vaga.

Fringe, torna J.J. Abrams

Fringe és la nova sèrie de J.J. Abrams, responsable de LOST, Alias i d'altres. Ahir, en una nit tonta i de nou sense sèries, ja ens hem polit tots els capítols de Californication (una llàstima), vam decidir atacar el capítol pilot que teníem florint-se al disc dur des de fa més d'una setmana. Una hora i vint minuts de capítol pilot, no està pas malament, gairebé una pel·lícula (però si fos una pel·lícula s'hagués hagut d'estrenar directament en DVD, siguem realistes). La previsió és que Fringe s'estreni a la FOX el proper 9 de setembre, així ens servirà per apaivagar les ànsies de LOST que no tornarà fins al gener de l'any que ve.

Admiro a Abrams per ser el responsable de la que per mi és la millor sèrie del moment, LOST si, i per això em vaig mig emocionar en saber que tenia sèrie nova (la seva pel·lícula també em va emocionar inicialment però les crítiques nefastes em van tirar enrere). El primer que cal remarcar és que Fringe no és LOST, ni se li acosta. El segon que cal remarcar és que Fringe no és X-Files, tampoc se li acosta. I el tercer és que Fringe no és Re-genesis, i sort n'hi ha d'això perquè Re-genesis és infumable. Les intencions semblen bones però fallen moltes coses, l'episodi pilot ens planteja les claus de la trama, que poden ser interessants, però d'una manera molt poc subtil, massa de cop. Els personatges que es presenten són molt arquetípics, en aquest inici és defineix els que seran amb tota probabilitat els protagonistes, ja tenim l'equip dels bons, tenim els dolent, tenim els que no sabem si son bons o dolents, etc. Sembla també que la sèrie tindrà una estructuració semblant a la d'X-Files, amb misteri per capítol i misteri general que s'anirà resolent poc a poc a mesura que avanci la temporada. La sensació que he tingut és de repetició (especialment respecte a X-Files), sembla gairebé una actualització de la sèrie de Chris Carter (que ja va intentar reinterpretar X-Files amb Millenium i no li va acabar de sortir del tot bé), si no canvien les coses respecte al pilot pot quedar-se en una simple còpia de l'original que no farà feliç a ningú.

Del repartiment, per mi només hi ha dues cares conegudes, en Joshua Jackson (com a Peter Bishop, fill de científic boig i geni en potència) ex-amic de Dawson a Dawson's Creek i ex-Charlie Conway a les pel·lícules dels Mighty Ducks (pel·lícules que he de reconèixer, he vist totes, aquesta èpica esportiva adolecent made in USA...) i en Lance Reddick (com a Phillip Broyles agent especial de Seguretat Nacional) el negre més dolent de LOST, contacte d'Oceanic Airlines (el seu paper aquí també és intrigant). Els altres dos protas són Anna Torv (com a l'agent de l'FBI Olivia Dunham, la gran prota) i en John Noble (Dr. Walter Bishop, científic boig i pare d'en Peter). La meva recomanació seria en tot cas esperar a la sèrie, aviam si millora (a no ser que sigueu ultrafans de la ciència ficció o tingueu molt curiositat, llavors mireu-la, sempre fa gràcia). Jo espero que vagi per una altre camí, si no em sembla que no trobaré un substitut de LOST per les melangioses nits de la tardor del 2008 (snif).

PD.- Si voleu llegir una altra opinió a Una noia geek la Pink el va comentar ahir.

Californication, sexe a L.A.

La setmana passada van estrenar Californication a cuatro, i això em va fer recordar que ja feia uns mesos que tenia uns quants capítols de la series obtinguts per alguna de les vies habituals per les quals s'acostumen a obtenir les series americanes que encara no han arribat aquí i les que han arribat també. I vaja, vam decidir mirar-nos un capítol, i després, unes hores després, tres més. Californication està protagonitzada i co-produïda pel David Duchovny o en altres paraules (i ho sento per ell però així és, que li pregunti a en Mark Hamill, perdó, a en LukeSkywalker ) Mulder el d'X-files (i pot ser que gracies a aquesta serie, això que acaba de passar no torni a passar mai més (ho sento Mark Hamill, tu no te'n salves). En David Duchovny encarna en Hank Moody, un escriptor d'èxit que fa 5 anys que no escriu ni una línia, però que encara pot viure de les rendes, que te una filla i una ex-dona amb la que voldria tornar, que viu a Los Angeles, una ciutat que odia, i que es des de diversos punts de vista, un perdedor, i un imbècil entranyable val a dir. L'altre tret característic d'en Hank és que te un exagerat èxit amb el gènere femení des d'un punt de vista purament sexual, i és una cosa que, tot i que li agrada, gestiona fatal. La sèrie està carregada de sexe explicit (no porno atenció, he dit explicit no anatòmic), però no és el tema al voltant del qual gira la sèrie, podríem dir que és més aviat un rerefons sempre present. La sèrie gira entorn del Hank i la relació que manté amb la seva filla (tela amb la nena), la seva ex-dona (i la seva nova parella i família), el seu representant i l'exèrcit de dones que desfilen en cada capítol per la seva vida. Californication és un comèdia negra però amb cert toc d'esperança i es donen situacions hilarant que et fan riure molt, no parlo del típic somriure continuu que et deixen certes sèries (com passa a Six Feet Under per exemple), parlo de riure a pulmó. De moment només he vist quatre capítols i poder m'estic precipitant, però crec que he trobat una nova gran sèrie per incloure dintre la la meva dosi setmanal de produccions catòdiques.

Cantautor de derechas

Avui he arribat fins a la pàgina web de TV3 i he descobert Herois quotidians un programa a càrrec d'Empar Moliner, Àlex Torío i Juan Carlos Ortega. No dic res més només demano que feu click a la imatge per veure el seu reportatge sobre la vida d'un cantautor de dretes, una mena de Paco Ibañez del PP, un dels millors gags que he vist últimament (enllaç dedicat al Yeral, que li molen els cansautors).

El meu nom és Musculator

Segon opening en català, aquest és (i de nou amb el permís de Son Gokuh i l'Arale) probablement el personatge d'anime més estimats per tota una generació d'afiliats al Club Super3, i amb el anys encara penso qui va creure que aquesta tripada tenia cap possibilitat d'èxit (perquè el Musculman era una sèrie ben rara... però m'encantava).



A part de tenir un opening genial no hem d'oblidar que en Musculator tenia una de les millors cançons que mai s'han creat per incitar el consum de la carn de bou.

Fly, o Dragon Quest en català

Avui començo la nova sèrie de posts anomenada, grans openings de sèries d'anime en català. El primer d'ells i per mi una de les millors cançons fetes mai per una sèrie de dibuixos en català (Bola de Drac i el Dr. Slump no conten pel fet de ser autèntiques llegendes de l'animació), l'opening en català de la sèrie que van fer del vídeojoc Dragon Quest, coneguda per aquestes terres com Fly, algú va veure-la acabar? Jo no, fins a quin capítol va arribar TV3? Misteris, misteris, misteris...

Scrubs, el meu musical

Hi ha moltes raons per les quals Scrubs és la millor comèdia del moment, i poder de tota la història de les sèries nord-americanes (si m'estic posant fanàtic), una d'elles és el capítol sisè de la sisena temporada, tot un capítol que esdevé un musical, prova flagrant de l'adicciò dels guionistes a substàncies antigues.


Dexter, l'art de matar

Normalment quan veus una pel·lícula o una sèrie, els assassins en sèrie acostumen a caure malament, són uns tarats, psicòpates, un perill per la societat i a més acostumen a ser uns individus sinistres, poc agraciats i moltes vegades mancats de sentit de l'humor. Però que passa quan l'assassí en serie és un paio que cau simpàtic, psicòpata, cert, però en el fons bona persona, que només mata seguint u codi molt estricte sobre qui es mereix morir i qui no, cosa en el el fons tots pensem però mai posarem en pràctica, i que a més és el protagonista de la seva pròpia sèrie ? Doncs el que passa és Dexter, la comèdia negra més trencadora i brutal (en el sentit literal de la paraula) que s'ha emès mai per televisió. Però que pot ser més divertit que seguir les peripècies d'un entranyable assassí en sèrie, doncs que aquest sigui policia forense, que tingui una xicota i una vida social que mantenir (per dissimular, doncs no la vol en realitat), al mateix temps que ha de mantenir els seus costums nocturns (matant i esquarterant), en essència una persona estressada com tantes d'altres pel fet de dur a terme masses activitats, com tu o com jo. Qui fa de Dexter és en Michael C. Hall qui també va participar en una altra gran sèrie com va ser Six Feet Under. De nou va ser una sèrie que vam descobrir quan les Heroes i Prison Break no donaven per més, però en aquest cas n'hem trobat una que ha fet que aquestes dues (LOST prefereixo no dir res doncs la tercera temporada va fer que tornés a creure, gràcies guionistes, doncs la segona va ser una caca enooorme), siguin ara les substitutes esperant que aparegui la tercera temporada de Dexter. Si teniu tele per cable la podreu veure per Fox, i sinó a Catro. Però el millor és veure la versió original emesa per Showtime, ho dic perquè sembla ser que en el doblatge en castellà han decidit suavitzar una mica els diàlegs, i això és imperdonable, doncs els diàlegs de la sèrie són joies, petites joies de llenguatge dur, insultant i creatiu. També diu una llegenda que hi ha uns programes on te les pots descarregar en anglès i subtitulades, però jo no acabo de creure en les llegendes.

Dexter

Scrubs, la millor comèdia

Hi ha un punt d'inflexió a la vida de tot ésser viu, aquests moments suposen un repte per l'individu i es tracta d'un fet crític que només pot tenir dos conseqüències: victòria aplastant o fracàs i escarni públic. Bé doncs, un d'aquests moments el vaig viure fa uns mesos. No recordo exactament si era finals de maig o bé principis de juny, bé la situació era la següent. Se'n havien acabat els capítols de LOST, ens havíem polit la 3era temporada i fins al febrer no tornaven. L'Scofield i en Burrows ja no donaven per més i havíem d'esperar fins al setembre per saber quin era el destí dels germà més llest i el germà més garrulo de la tele (com DeVito i Schwarzenegger, però en aquest cas el llest també és el guapo). No vaig saber dosificar els capítols de Heroes i les ànsies per saber quin era el destí d'en Hiro Nakamura ens va forçar a veure fins a tres episodis seguits en algunes nits d'oci pur, resultat: a esperar la 2a temporada fins al setembre. Crisis! Davant l'orfandat de consum televisiu vaig fer un exercici de recerca a la xarxa i vaig sentir veus que deien: Scrubs.

Scrubs és una comèdia creada per Bill Lawrence, un dels co-creadors d'Spin City, una altra gran sèrie. La sèrie que vam descobrir, i que ha esdevingut amb el temps fonamental, tracta sobre la vida de tes estudiants de medicina en arribar com a interns a un hospital i la seva evolució al llarg del temps, i no, no te res a veure amb Anatomia de Grey. Jo pensava que després de Friends no tornaria a trobar res tan perfecte i que em fes riure tant, però en molts aspectes Scrubs arriba a superar a Friends, a més te uns toques a l'estil L'Imperdible Parker Lewis, una sèrie que vaig trobar genial quan era un crio (a dia d'avui emessa dintre de 3XL.cat). La seria la van passar per Canal+ i actualment diria que la fan a Cuatro. També sembla ser que hi ha alguns programes que et permeten baixar arxius compartits de la xarxa, com pelis, o música, bé no ho tinc gaire clar, però en aquest lloc sembla que hi ha totes les temporades fins la 5a en castellà, i la 6a en anglès subtitulada en castellà. Per tant, si no teniu res millor a fer, doneu-li una oportunitat al Dr. John Dorian, la Dra. Elliot Reid i al Dr. Chris Turk i em dieu que tal.

Scrubs

Regenesis, biologia molecular en acció!

Nova descoberta en el món de la sèrie d'entreteniment d'intriga televisiva que tant s'ha posat de moda en els últims dos anys (suposo que en part perquè en molts casos són millors que la major part de pel·lícules d'aquestes característiques que es fan al cinema). Bé doncs, la nova troballa és una sèrie mutant fruït de fusionar CSI amb Estallido, i el protagonista surt de fusionar el Grissom, el House i l'Axel Rose. Estem parlant de Re-Genesis, una producció canadenca centrada en un laboratori de Biologia Molecular (NorBac) amb seu a Toronto i finançat pels EUA, Canadà i Mèxic (si, jo tampoc ho entenc del tot), que es dedica a estudiar brots epidèmics amb tècniques pròpies de CSI (i no dic pròpies de la biologia molecular, perquè el que fan a CSI està a un altre nivell, el de la imaginació probablement). Aquest laboratori, tot i tenint un aspecte tirant a cutre és millor que el Centre de Control i Prevenció de Malalties d'Atlanta i l'Institut Pasteur junts, ja que quan algú d'aquests dos centres truca al fantàstic grup d'investigació, el protagonista Dr. Sandström els tracta com si fossin imbècils perquè ell mola més. Per generar un producte de més qualitat ens regalen amb les típiques imatges dignes de CSI en que els investigadors processen mostres de sang contaminades d'un virus més letal que l'èbola (sic) amb uns guants de làtex com a única protecció i a més ho fan a sobre de la seva pròpia taula de treball, al costat de l'ordinador i de l'entrepà del dinar. Per acabar-ho d'adobar els diàlegs estan carregadets d'expressions científiques utilitzades amb un criteri proper a cero fruït o bé d'un assessor científic pèssim o poder d'una mala traducció (perquè reconec que l'he vista en castellà). En definitiva, pel que he vist de la sèrie, em sembla que és cutre, però encara li donaré dos oportunitats més (les bajanades que arriben a dir fan molt gràcia, i poder han durant prou en pantalla com per fitxar un nou, o un simplement, assessor científic). També he de dir una cosa, la vida d'un científic no és ni de bon tros tant emocionant com la pinten, vamos, enlloc i ni de conya.

Back to Top