Geek & Gamer Girls

EMBED-Geek and Gamer Girls Song - Watch more free videos. Vist a Zona Fandom

Com que la tesi i la contesa electoral em provoquen un augment exponencial de la caiguda del meu cabell, avançant perillosament cap a l'estat de brillantor craneal del meu pare, em llenço de cap a la distensió i l'oci abans de posar-me de nou amb un paper. Aquest vídeo suposa una passa més en la normalització del fenomen Geek, molt, molt gran... Katy Perry: mor de l'enveja!!! So say we all!!!

Luke, jo votaré el 25 d'abril

Demà aniré al cinema

Demà anirem al cinema. Més concretament aniré als Lauren Sant Andreu, i segurament anirem a veure Sherlock Holmes. Abans anàvem sovint al Cinesa Heron City, perquè ens quedava més a prop i a més sempre es divertit canviar d'univers i passar del carrer a la fantasia psicotròpica que és Heron City, és com viatjar a través de l'espai/temps. La llàstima és que ara no hi anirem mai més, i no farem servir més la targeta Cinesa Card, i no menjarem més crispetes passades de Cinesa (seran crispetes passades d'un altre lloc). I no hi anirem més perquè en resposta a la seva vaga de dilluns hem decidit fer vaga nosaltres també, durant... sempre, que sembla ser que és més que un dilluns, però cal compensar la diferència de capital entre Cinesa (i tota una sèrie de cinemes, als quals també els hi farem vaga) i nosaltres, miserables becaris. Per sort a Sant Andreu hi ha el Lauren, que no va fer vaga, i tot i que demà mirarem Sherlock Holmes en castellà tinc l'esperança que més aviat que tard puguem veure, no sé, posem per cas Kill Bill 3 en català. Ah, i si no pot ser al Lauren Sant Andreu serà a un d'aquests cinemes de Barcelona:

• Lauren Universitat
• Cine Arenas
• Cine Alexandra
• Casablanca Kaplan
• Lauren Gràcia
• Lauren Horta

Si no sou de Barcelona i teniu interès en saber quins cinemes no van fer vaga a la resta de Catalunya.

Mostra Cinemes en un mapa més gran

I si us voleu queixar als empresaris de cinema podeu fer click aquí.

Avui estrenen als cinemes Tonari no Totoro

Tonari no Totoro (El Meu Veí Totoro) és una pel·lícula d'animació d'Hayao Miyazaki de l'any 1988. Tonari no Totoro va suposar un punt d'inflexió per a l'Estudi Ghibli que tot i que ja era un estudi d'animació mundialment reconegut amb aquest pel·lícula va trasbalsar tot el Japó. A dia d'avui en Totoro és el símbol de Ghibli i encara dona beneficis en termes de marxandatge, i és un dels personatges més popular de l'arxipèlag Nipó. A banda El Meu Veí Totoro és una de les meves pel·lícules preferides, discutible si ets un adult però totalment indispensable si tens menys de 12 anys, màgica, tendre i feta amb molt cura. Pneso tornar-la anar a veure, tot i que ja l'he vista unes 10 vegades (sí, digueu-me malalt).

DeCine

El cinema català esta d'enhorabona aquest més d'octubre. No només per l'èxit d'un festival fet aquí com és el de Sitges, amb 60.000 espectadors, i amb diverses pel·lícules catalanes dins del programa. Un dels fets destacables d'aquest octubre és l'aparició del primer número de DeCine, l'única revista de cinema en català als nostres quioscos. DeCine apareixerà mensualment al preu de 3 € i ens informarà en la nostra llengua de les últimes novetats de la cartellera, centrant-se manera especial en les produccions catalanes i en els actors, directors, guionistes… també catalans. DeCine serà un altaveu per a la nostra industria cinematogràfica, que un cop obtingut un notable reconeixement internacional buscar l'atenció del seu públic i evitar allà de que ningú és profeta a casa seva. La revista editada per Utopia Global ja la podeu trobar als quioscos i un cop llegit el primer número no puc evitar recomanar-la.

Publicat a El demà el 12 d'octubre de 2009

Amb aquest article torno de les vacances (3 setmanes de vacances reals i 3 més de virtuals, que em feien falta) i dic adéu a la meva col·laboració amb El Demà.

Grans esperances del cinema de tardor

En els últims tres mesos he descobert tres pel·lícules que encara no s'han estrenat (que jo sàpiga) però que em moro de ganes de veure. Les posaré per ordre cronològic de descoberta. No explicaré gaire cosa, només que la primera conta amb l'apdrinament i la participació de Quentin Tarantino . La segona és un documental (fals, real, ni idea, però la idea m'agrada). La tercera és la nova de Kevin Smith, que després de castigar-nos amb Jay and Silent Bob Strike Back, Jersey Girl i Clerks 2, sembla (i dic sembla) que per fi sortirà del pou creatiu i de mediocritat en que va començar a caure amb Dogma (i que consti que jo adoro al Kevin Smith, per mi la Trilogia de Nova Jersey és el súmmum!). Mireu-vos els tràilers, no tenen desperdici.

Sukiyaki Western Django

A Complete History of my Sexual Failures

Zack and Miri Make a Porn

Avui torna en Junior

Mmm, avui és 22 de maig no? quina és aquesta musiqueta que resona al cap... si l'Indy ja és aquí!!! I també en català!!!

Indiana Jones

MemEstrella al Passeig de la Fama

La setmana passada en Marchelo, gran crític cinematogràfic, em va atorgar una preciosa meme-estrella al passeig de la fama de la blogosfera i ara tinc el compromís de donar cinc estrelles més, i les estrelles que més brillen són per:

• Els culturetes i el seu diari, per tocar tots els pals del món cultural universal (i per penjar un parell de vídeos d'en Chris Ware, que gran).
• En Kabukiman i el seu Cinema friki i de terror, per les seves anàlisis de la millor subcultura cinematogràfica.
• En Nightwing80 de Meo Quidem Animo, per fer un seguiment gairebé malaltís de la nova pel·lícula de Batman.
• Al Friki Català per difondre la subcultura en totes les seves encarnacions.
• La Pink, la noia geek, per mantenir.nos al dia de les últimes novetats d'Herois i Lost.

Podeu personalitzar la vostra estrella aquí, o amb el photoshop, o no. Gràcies a tots per regalar-nos uns blogs tan divertits!

Qui és Charles Wilson?

Aquest cap de setmana he anat a veure al cinema La Guerra de Charlie Wilson i m'ha agradat molt, no se al Filmaffintiy (ho recomano a tothom és molt divertit valorar pel·lícules) ho he valorat amb un 8 (sobre 10). Després de veure la pel·lícula i que em caigues en gràcia el personatge del congressista Charles Wilson em vaig preguntar, qui és realment aquest home i clar vaig anar a parar a la Wikipedia.

En Charles Wilson encara es viu i està retirar a la seva Texas natal, a Lufkin. Wilson va deixar el congrés al 1997 i al 1999 es va casa amb la ballarina Barbara Albetstand. Segons Bloomberg News l'excongressista va exercir de lobby pakistanès pel mòdic sou de 30000 dòlars mensuals, prèviament havia exercit de lobby per als fabricants d'armes Israelians. Al 2007 va passar pel quirófan on li van fer un trasplant de cor.

Wilson va naixer a Trinity, Texas, on va anar a l'escola pública i es va graduar a l'institut de Trinity al 1956. Quan era estudiant a la Sam Houston State University a Huntsville, Texas va ingressar a l'Acadèmia Naval dels Estat Units a Annapolis on es va graduar el vuité per la cua de la seva classe al 1956.

Wilson va entrar en política per primer cop als 12 anys (un anècdota divertida que no explicaré doncs ho fan a la pel·lícula), però va entrar-hi seriosament al 1960, durant 12 anys es va guanyar la fama de liberal essent conegut com al "Liberal de Lufkin". Wilson també era conegut per la seva vida personal, en especial la seva afició a beure i es va guanyar el sobrenom de "Good Time Charlie". Al 1972 Wilson va ser escollit congressista pel Segon Districte de Texas, va ser reelegit 11 vegades i finalment es va retirar l'any 1996.

A finals dels 70 Wilson va donar suport a la dictadura de Somoza a Nicaragua, i no només això sinó que era un admirador del dictador. Va anar diversos cops a Niacaragua on va oferir ajudes important en forma de suport militar però que finalment no es van arribar a concretar per problemes en les negociacions i finalment el seu règim va caure al 1979.

Als 80 i amb la col·laboració de l'agent de la CIA Gust Avrakotos van aconseguir multiplicar per 10 la inversió dels Govern dels Estats Units en la Guerra Encoverta contra els la Unió Sovètica a l'Afganistan, donat així als mujaidins les eines necessàries per expulsar els soviètics del seu país i plantant la llavor del que després seria el fonamentalisme islàmic i en últim terme Al-Qaeda (tot i que a la pel·lícula reflecteixen que els dos van intentar evitar aquest fet).

En definitiva, que es ben mereixia una pel·lícula.

Festival Àsia 2007

Ahir va començar el Festival Àsia de Barcelona organitzat per Casa Àsia. Organitzen un munt d'activitats des de tallers, passant per teatres, dansa, cinema, exhibicions d'arts marcials, fira de botigues, fira gastronòmica, etc. Aquest any el país convidat és Corea del Sud. Les diferents activitats es duran a terme al Mercat de les Flors, l'Institut del Teatre, la Fundació Joan Miró, el CaixaForum, la Sala [2] de l'Apolo, la Plaça Margarida Xirgu, i els cinemes Casablanca Kaplan. Jo ja tinc una petita llista del que anirem a veure, i del que no podrem anar a veure. No aniré però voldria anar a veure l'espectacle de dansa contemporània de Park Soon-Ho el divendres 14 (clarament influenciat per la Gemma) i probablement tampoc aniré a veure el dissabte 15 el combo P'ansori (música tradicional Coreana) - Flamenco a l'Institut del Teatre. El que si que veurem amb un 90% de probabilitats seran pel·lícules, al menys dos de les que segueixen: Welcome to DongMakgol (dissabte 15 a les 20:30), xxxHolic (diumenge 14 a les 16:00), Barking Dogs Never Bite (diumenge 14 a les 18:00) o Paprika (diumenge 14 a les 22:30). Bé, un cap de setmana ben complert, suposo que també anirem a fer una ullada a les botigues i a la fira gastronòmica (mmm, menjar...).

Festival Àsia 2007

Atenció és un Spidercerdo!!!

La pel·lícula no és pas una maravella, no passa de ser un capítol normalet allargat, però només per aquesta seqüecnia ja l'hagués anat a veure. Homer, t'estimem.