Més a El Joc d'en Cel·lula a Catalunya (Facebook)
11/10/2010
10/29/2010
10/28/2010
10/02/2010
Seguint les Eleccions al Parlament
Fa un parell de setmanes, amb la típica eufòria de principi de campanya (es broma, això no existeix, espero...) vaig decidir començar una sèrie de posts en que setmanalment analitzaria les dades dels mitjans 2.0. A banda que no ho he fet (tot i que tinc les dades) he d'anunciar, a les tres persones que poder llegireu aquest post que no ho faré. La raó és mot senzilla, hi ha un munt de gent extremadament molt més qualificada que jo que està fent el mateix, i sóc dels que opina que si no ho has de fer millor, val més retirar-se i dedicar-se a alguna cosa que realment aporti quelcom. De totes maneres, com que les dades les aniré acumulant per consum personal i viciós de tant en tant publicaré un parell de gràfics per veure com va la cursa per l'espai on-line. Bé per qui tingués la intenció de fer aquest seguiment a través d'aquest bloc us passo els enllaços que jo faré servir per seguir la contesa electoral, tant a internet com al món "real":
- El Pati Descobert (Canyella fina senyors, canyella fina)
- Eleccions Catalanes 2010 (De moment centrat en les campanyes passades)
- Eleccions online '10 (No cal dir gaire res més, aquests són les que m'han aixafat la guitarra :-)
- Eleccions Catalanes (De moment la més fluixa de les que segueixo)
- Eleccions al Parlament de Catalunya 2010 a la Viquipèdia (L'enciclopèdia col·laborativa ens manté al dia amb les dades més necessàries per seguir la campanya, molt recomanable)
Ara només cal que compreu uns Mountain Dews (si Pepsi no els hagués retirat del mercat... grrr), bé només cal comprar unes begudes refrescants d'extractes i unes crispetes i apa, a seguir la contesa electoral del 2010!
9/14/2010
Geek & Gamer Girls
EMBED-Geek and Gamer Girls Song - Watch more free videos. Vist a Zona Fandom
Com que la tesi i la contesa electoral em provoquen un augment exponencial de la caiguda del meu cabell, avançant perillosament cap a l'estat de brillantor craneal del meu pare, em llenço de cap a la distensió i l'oci abans de posar-me de nou amb un paper. Aquest vídeo suposa una passa més en la normalització del fenomen Geek, molt, molt gran... Katy Perry: mor de l'enveja!!! So say we all!!!
9/13/2010
#28N... i la xarxa treurà fum
Bé, aquestes eleccions vull fer la meva petita aportació al festival de números i suposicions que se'n poden treure i poder faré alguna regressió sense massa criteri, però vaja, ja veure'm. Bé, la meva intenció serà cada divendres fins les eleccions analitzar la posició en la que es troben els mitjans de comunicació on-line dels partits i els candidats. Estimaré l'Alexa Traffic Rank, el nombre de fans/amics de les pagines de Facebook i els followers de Twitter. Per començar caldrà que ens situem, per tant primer llistaré i enllaçaré tots els mitjans analitzats. L'ordre en que presentaré els partits es basa en el nombre de diputats actuals, i els que no estan al parlament i jo crec que poden entrar es basen en la última enquesta de La Vanguardia... poc objectiu, si, però d'alguna manera ho havia d'endreçar i alfabèticament no m'agrada.
Som-hi doncs:
Som-hi doncs:
Convergència i Unió
Web de Convergència i Unió: www.ciu.cat
Twitter de Convergència i Unió: @ciu
Web d'Artur Mas: www.arturmas.cat
Twitter d'Artur Mas: no en te
Partit dels Socialistes de Catalunya
Web del Partit dels Socialistes de Catalunya: www.socialistes.cat
Twitter del del Partit dels Socialistes de Catalunya: @socialistes_cat
Web de José Montilla: presidentmontilla.cat
Twitter de José Montilla: no en te.
Esquerra Repúblicana de Catalunya
Web del Partit d'Esquerra Repúblicana de Catalunya: www.esquerra.cat
Twitter d'Esquerra Repúblicana de Catalunya: @Esquerra_ERC
Web de Joan Puigcercós: www.puigcercos.cat
Twitter de Joan Puigcercós: @puigcercos2010 (incorporat el 15/10/2010)
Partit Popular de Catalunya
Web del Partit Popular de Catalunya: www.ppcatalunya.com
Twitter d'Partit Popular de Catalunya: @PPCatalunya
Web d'Alicia Sánchez-Camacho: http://www.pp.es/blogosfera/aliciasanchezcamacho-18
Twitter de Alicia Sánchez-Camacho: no en té.
Web d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa: www.iniciativa.cat
Twitter d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa: @icveuia
Web de Joan Herrera: joanherrera.cat
Twitter de Joan Herrera: no en té
Web de Ciutadans: www.ciudadanos-cs.org
Twitter de Ciutadans: @ciutadans_cs
Web d'Albert Rivera: http://www.albertrivera2010.com/
Pàgina de Facebook d'Albert Rivera: no en té.
Twitter d'Albert Rivera: @Albert_Rivera
Web de Reagrupament Independentista: www.reagrupament.cat
Twitter d'Reagrupament Independentista: @reagrumanent
Web de Joan Carretero: no en té.
Twitter de Joan Carretero: no en té.
Web del Plataforma X Catalunya: www.pxcatalunya.com
Pàgina de Facebook d'Plataforma X Catalunya: no en té.
Twitter d'Plataforma X Catalunya: no en té.
Web de Josep Anglada:
Twitter de Josep Anglada: @josepanglada
Web del Solidariat Catalana per la Indepedència: www.solidaritacatalana.cat
Twitter de Solidariat Catalana per la Indepedència: @solidaritatcat
Web de Joan Laporta: www.laporta2010.cat
Twitter de Joan Laporta: @laporta2010
També caldrà establir unes petites regles del joc:
1.Pel que fa a Facebook només analitzaré les Pàgines, res d'Usuaris ni de Grups. Molts dels Usuaris dels candidats estan col·lapsats (han arribat al seu màxim de 5000 amics i per tant veure una evolució durant les properes setmanes és impossible), pel que fa als Grups val a dir que cada cop s'utilitzen menys i no tothom en té un. Les Pàgines s'imposen i trobo que són més adequades per fer aquesta comparació.
2.Tendirà a sortir els divendres, però no sempre serà així tot i que els valors presentats sempre correspondran a aquest dia (exemple, avui que és dilluns... un té el temps que te).
3.Aixó no és una regla, però per qui no estigui familiaritzat amb l'Alexa Traffic Rank, doncs el valor com més baix millor doncs vol d que ocupa una posició més alta al rànquing, per contra en el cas de seguidors de Facebook i Twitter com més seguidors, doncs millor.
4.Si hi ha alguna errada no està pas feta amb mala fe, duré a terme qualsevol canvi que se'm demani, si és que algú considera això que faré rellevant, que no crec, però per si de cas.
5.Hi ha més partits, ho se, però de moment només he posat els que sembla que poden tenir opcions d'entrar al parlament o bé de jugar un paper determiant a les properes eleccions, no tinc temps per analitzar a tots els partits, tot i que m'encantaria.
6.Aquí només hi penjaré les gràfiques resultants, si algú vol les dades originals els hi envio: fonamental(a)gmail.com.
7.Sóc amateurs, per tant d'on no n'hi, no en raja, ho dic per si algú busca aquí més del que pot trobar.
8.Si voleu anàlisi serioses sobre la política catalana dirigiu-vos a:
Ara ja sí, passem a veure les gràfiques resultants de les dades de divendres passat (cliqueu sobre les imatges per ampliar):
Si ens mirem una mica la foto de sortida jo hi veig ja en primer lloc que els partits treballen molt més la vessant de partit a nivell de mitjans que no la pròpia del candidat, amb la gran excepció del candidat de Solidaritat Catalana, formació en la que es dona la situació inversa, i a nivell de mitjans el seu candidat supera a la coalició en ordres de magnitud a tots tres nivells (web, Facebook, Twitter). Trobem en el cas dels candidats que hi ha grans absències, no és el cas de l'Artur Mas, que te el seu videobloc ja des de fa temps, però la web www.arturmas.cat encara no dona cap resultat a Alexa. El tema de les Pàgines de Facebook està més cuidat que els de les webs, tot i que encara hi ha candidats que tenen un usuari en comptes d'una pàgina, que com ja he dit abans acostuma a estar estancat a les 5000 amistats màximes que permet un compte de Facebook. El cas de twitter és dramàtic doncs només tres candidats tenen presència i només un, l'Albert Rivera, és realment actiu en aquesta xarxa, doncs els usuaris de Laporta o Anglada no són més que bots que repliquen missatges.
Pel que fa als mitjans dels partits pròpiament, el que més destaca es que les primeres posicions dels rànquing d'Alexa les ocupen les webs dels 3 partits independentistes, poder les polèmiques al món independentistes són ben positives per al transit de les seves webs ;-) També ocupa una posició molt alta la web de Ciutadans, això crec que es degut a que es tracta d'una web d'abast estatal, cal considerar que la resta de les webs es consulten bàsicament des de Catalunya. Per altra banda CiU i PSC han cuidat més els seus mitjans socials, i tant a Facebook com a Twitter Convergents i Socialistes són els reis. Val a dir també que tant CiU com PSC han fet servir dos webs de pre-campanya, www.cativistes.cat i www.sociates.cat, que poder haver vehiculat les visites del seus simpatitzats en detriment de les webs dels partits.
Ja se que aquesta anàlisi és una mica "a grosso", però com he dit sóc amateur i aquest serà el tipus d'anàlisi que faré els divendres (o rodalies), poc profunda i parcialment desinformada, espero que la diversió de les dades compensin la manca de rigor de les meves conclusions. Fins d'aquí a una setmana!
9/07/2010
8/25/2010
Mercadeig de gent espavilada
Ja fa un mes que vaig acabar les vacances i en tornar vaig buscar una manera de tornar a contactar amb la realitat de casa. Que millor doncs per oblidar els Upanixads, en Hannuman, el Dalai Lama i les barbes dels Sikhs que llegir l'autobiografia d'en Jordi Pujol, Memòries (I) Història d'una convicció (1930 - 1980). Una epopeia èpica a l'estil petitburges català (no ho dic ofensivament, màxim respecte), sempre he tingut la sensació que tothom a la seva autobiografia li posa una mica de sal perquè sembli més interessant, suposo que al President Pujol ni li va caldre massa sal. Sigui com sigui, aquest llibre t'ajuda a entendre perquè CiU va governar durant 23 anys i com el carisma d'un home (i una capacitat extraordinària d'estar al lloc adequat al moment oportú) va ser capaç de crear unitat del que semblava atomitzat. A banda d'un relat vital interessant, Jordi Pujol va deixant anar discurs ideològic de tant en tant (cada dos planes :-), hi ha moltes coses que comparteixo i algunes (cabdals val a dir) que no. Entre aquestes píndoles vaig trobar-me amb la següent que compro en la seva totalitat i que ens dona una pista de la situació de desafecció envers els polítics (que no envers la política) que es viu a dia d'avui arreu del país.
Algunes veus s'exclamen perquè troben que els polític d'abans, els de la transició del franquisme a la democràcia, estaven més ben preparats. Si fos cert, ho seria perquè venen d'altres oficis, d'altres activitats, d'una llarga formació. Els polítics que vam començar l'activitat als anys setanta érem joves, però portàvem molt d'historial carregat a l'espatlla. És el cas de Miquel Roca: per què va ser un polític tan brillant i tan eficaç, Miquel Roca? Perquè abans havia estat un advocat i un conspirador sense esperar res a canvi. Aquesta reflexió em fa pensar i em fa dir que la política o té un fonament ètic o és un simple mercadeig de gent espavilada.
8/23/2010
En tren per la Índia I
Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?
Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).
L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.
A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)
A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)
6/30/2010
6/05/2010
Aquest cap de Setmana ComiCat a la Fira MerCAT de Girona
Com s'ha filtrat a diversos mitjans, aquest proper cap de setmana ComiCat estarà a la Fira MerCAT a Girona amb un estand on tindrem el bo i millor del còmic en català. A banda de poder adquirir còmics en català editats per Norma Còmics i Edicions Glénat, que amablement ens han cedit part del seu catàleg en diposit per poder-lo oferir al public de la Fira, també portarem un dels millors llibres sobre còmic en català, la Guia ComiCat 2009. I per qui encara no la tenia la del 2008.
Però no tot serà venda a l'estand de ComiCat, dissabte al matí d'11 a 13 tindrem a l'estand a Quim Bou i l'associació 4 Rius de tinta que a banda de dur a terme la seva reunió mensual també realitzaran un còmic en viu. A la tard tindrem a l'Aleix Saló que signarà exemplars de la seva obra Fills dels 80 i qui sap, poder signarà també exemplars de Batman Year One, només cal proposar-li. Per altra banda tenim l'honor de compartir l'estand amb l'Àlex Solá d'El Tentacle amb el qual hem pogut fer un crossover per promocionar a la Fira els webcòmic fets a casa nostra. Com a incorporació d'última hora tenim als germans Deamo que presentaran i signaran exemplars de la freak i genial Sèrie B, i vaja no descartem tampoc Batman Year One. I per demostrar com mola fer webcòmics l'Àlex farà la tira d'El Tentacle allà mateix, en directe, a pèl amb la Wacom (mmm això es pot entendre malament, que no s'entengui si us plau).
I per suposat allà hi serem els membres de ComiCat, que estarem disposats a signar la nostra obra a les masses de ciutadans que faran cua a l'estand per tal d'aconseguir una dedicatòria. Us esperem a tots a:
Fira MerCat de divendres a diumenge de 10 a 20h al Palau Firal de Girona
Els horaris:
Dissabte
- 11:00 a 13:00 Còmic en viu a càrrec de Quim Bou i els 4 Rius de Tinta.
- 16:00 a 17:00 Aleix Saló signarà exemplars de la seva obra.
- 17:00 a 18:00 Raúl Deamo i Danide signaran exemplars de la seva obra.
- 18:00 a 19:00 Àlex Solà farà una demostració de com se fa un webcòmic.
Diumenge
- 12:00 a 13:00 Àlex Solà farà una demostració de com se fa un webcòmic.
- 16:00 a 17:00 Emili Samper i Javier del Campo signaran exemplars de la Guia ComiCat i el que faci falta.
6/03/2010
Piulades científiques (qui és qui?)
En nom de la internacionalització de la ciència molta de la gent que a través de Twitter, o bé altres mitjans, comunica, difon i discuteix de ciència a casa nostra ho fa en castellà. Es una decisió que no comparteixo, doncs si vols arribar a un públic més ampli fes-ho en anglès que és la llengua franca de la ciència i si no poder val la pena fer-ho en català, sempre he pensat que per tal que una llengua sigui viva (al 100%) ha de ser-ho en tots els àmbits de la cultura, i la ciència n'és un i cada dia més important.
ACTUALITZACIÓ Gràcies a les aportacions d'en Miquel Duran he incorporat 3 piuladors més del que jo anomenaria sense pudor la Girona Chemical Connexion (que comença a ser un lobby perillós) @pepquimic @marcelswart i @JuanMaBarroso. Per altres vies he trobat el twitter de la Mercé Piqueres @lectoracorrent una de les millors divulgadores del país.
Amb el temps he anat recopilant una petita llista de gent que a Twitter piula sobre ciència en la nostra llengua:
Centres de Recerca i Investigadors:
Jordi Poater (Investigador Ramon y Cajal en química teòrica i computacional i professor de Química de la Universitat de Girona) http://twitter.com/jordipoater
Marcel Swart (Investigador iCrea a l'Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/marcelswart
Javier del Campo (Estudiant de doctorat en Ecologia Microbiana Marina a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, jo mateix vaja) http://twitter.com/fonamental/
Comunicació i Divulgació
Miquel Duran (Investigador en química quàntica i computacional i professor a la Universitat de Girona, un dels impulsors a Catalunya dels conceptes 2.0 a la Ciència i la Universitat) http://twitter.com/miquelduran
Pep Anton Vieta (Químic interssat en el 2.0 com a eina per divulgar la ciència) http://twitter.com/pepquimic
Juan Manuel Barroso (Project Manager a l'Institut de Quimica Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/JuanMaBarroso
Pep Anton Vieta (Químic interssat en el 2.0 com a eina per divulgar la ciència) http://twitter.com/pepquimic
Juan Manuel Barroso (Project Manager a l'Institut de Quimica Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/JuanMaBarroso
iCIENTIFICats (Blog de divulgació científica a càrrec de @gondolinxavi) http://twitter.com/icientificats
Laia Guillaumes (Llicenciada en Química i responsable del blog de divulgació científica ReAcCIONa) http://twitter.com/laiagd
Global Talent (Diari digital de Ciència i Innovació), http://twitter.com/global_talent
Michele Catanzaro (Doctor en física i periodista científic) http://twitter.com/mcatanzaro
Mercé Piqueres (Biòloga, dedicada a la divulgació, l'edició científica i la traducció) http://twitter.com/lectoracorrent
Mercé Piqueres (Biòloga, dedicada a la divulgació, l'edició científica i la traducció) http://twitter.com/lectoracorrent
divu*Ciencia (Empresa dedicada a la difusió i assessorament sobre ciència a qualsevol mitjà) http://twitter.com/divuCiencia
Buscaciència (L'agenda de la cultura científica) http://twitter.com/buscaciencia
Política i Gestió
Talència, Catalunya Recerca (Agencia Catalana per la Recerca) http://twitter.com/Talencia_Cat
RECERCAT, butlletí de la Recerca de Catalunya http://twitter.com/recercat
Xavier Lasauca (Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d'Informació en R+D+I de la Direcció General de Recerca) http://twitter.com/xavierlasauca
Biocat, Bioregió de Catalunya http://twitter.com/biocat_cat
Aquesta és una llista dels twitts sobre ciència que jo segueixo, si algú en coneix alguna altre si us plau poseu-ho als comentaris, l'incorporaré a la llista i de pas els seguiré a Twitter.
Relacionat amb això fa un temps vaig trobar Science FEED, un sistema de microblogging destinats ala comunitat científica per tal de compartir i discutir sobre xerrades, articles, temes d'actualitat científica, etc. La idea és interessant, però vaja, no vaig trobar gens necessari fer una eina especificament per això quan existeix Twitter.
Estaria bé potenciar en aquest sentit l'ús de Twitter per part de la comunicat científica, perquè és una manera instantània de comentar resultats apareguts a estudis tot just publicats o fins i tot iniciar un debat arran d'una xerrada interessant. D'aquesta manera es pot anar més enllà del temps que s'acostuma a dedicar a les intervencions del públic i es podrien traure a posteriori conclusions més interessants que les que s'acostumen a traure de les preguntes d'una ponència (que tenen més d'exhibicionime intel·lectual que no pas de veritable interès per generar un debat productiu).
Relacionat amb això fa un temps vaig trobar Science FEED, un sistema de microblogging destinats ala comunitat científica per tal de compartir i discutir sobre xerrades, articles, temes d'actualitat científica, etc. La idea és interessant, però vaja, no vaig trobar gens necessari fer una eina especificament per això quan existeix Twitter.
Estaria bé potenciar en aquest sentit l'ús de Twitter per part de la comunicat científica, perquè és una manera instantània de comentar resultats apareguts a estudis tot just publicats o fins i tot iniciar un debat arran d'una xerrada interessant. D'aquesta manera es pot anar més enllà del temps que s'acostuma a dedicar a les intervencions del públic i es podrien traure a posteriori conclusions més interessants que les que s'acostumen a traure de les preguntes d'una ponència (que tenen més d'exhibicionime intel·lectual que no pas de veritable interès per generar un debat productiu).
5/13/2010
Tornarem a vèncer, un encert comunicatiu
Quan tot semblava perdut Esquerra es marca un vídeo de pre-campanya dels que fan sentir orgull. Un vídeo ben fet, que estimula la vessant més emocional sense oblidar-se d'explicar l'acció de govern dels últims anys. Com a militant estic molt content que la nostra gent de comunicació hagi generat aquest producte comunicatiu de primer ordre.
Ara però, és el moment que la gent del partit que apareix a l'spot doni la talla, perquè els hi posa el llistó molt alt, i no volem menys del que se'ns diu en el mateix, no volem menys que tornar a sentir la l'empenta i la frescor del llunyà 2003. Volem que Esquerra faci valer les seves sigles, volem l'Esquerra Social, l'Esquerra Republicana i l'Esquerra Independentista, sense renunciar a cap d'elles, només així tornarem a vèncer.
Ara però, és el moment que la gent del partit que apareix a l'spot doni la talla, perquè els hi posa el llistó molt alt, i no volem menys del que se'ns diu en el mateix, no volem menys que tornar a sentir la l'empenta i la frescor del llunyà 2003. Volem que Esquerra faci valer les seves sigles, volem l'Esquerra Social, l'Esquerra Republicana i l'Esquerra Independentista, sense renunciar a cap d'elles, només així tornarem a vèncer.
5/06/2010
Tornen els Premis ComiCat
Un any més des de ComiCat us animem a votar pels millors còmic, millors autors i millors editorials de còmics publicats en català l'any 2009 als Premis ComiCat 2010. A més com a novetat aquest any hem incorporat a les votacions els webcòmics en català. Podeu votar fent clic AQUÍ o bé sobre en Messi :-P
5/05/2010
Cinc consells per fomentar el còmic en català
Vols còmic, manga, novel·la gràfica, etc en català? Doncs demostra-ho amb un consum crític!La llengua catalana pateix un arraconament arreu del seu territori per causes històriques, polítiques i econòmiques que no podem solucionar del tot només com a consumidors. Tot i així, no hem de menysprear el que podem fer entre tots si tenim la fermesa de recolzar la nostra llengua quotidianament.
"Els petits canvis són poderosos!", deia el Capità Enciam. I si no ho són, com a mínim podrem dir que el català pateix "tot i la nostra i actitud" i no "gràcies a ella".
Per això, abans de gastar-vos els diners, teniu en compte aquests senzills consells:
2.Trieu la versió en català en cas d'edicions bilingües.
3.Considereu els títols en català dintre del tipus de còmic que us agrade.
4.Considereu les editorials que publiquen en català a l'hora de comprar còmics en altres llengües.
5.Aneu a les biblioteques i demaneu còmics en català.
5/03/2010
Primer de Maig, hem oblidat Chicago
No se com ho va veure la gent així en general però jo a nivell informatiu i a nivell de sensacions (excepte pel que les botigues estaven tancades) a mi el 1er de Maig em va donar sensació de Sant Jordi. El tracte que se li va donar a les notícies va ser similar. Cert, una mica més tema social de fons, una mica més d'incidència de la crisi en el telenotícies del dia i punt, la resta com Sant Jordi. Que si en la tradicional manifestació del 1er de Maig (tradicional! atenció, aquí és on han de saltar les primeres alarmes) hi havia tanta gent, que si parlaments de tal líder sindical, que si la manifestació paral·lela de la CGT amb una banda de música mòbil (fet divertit, però jo si fos la CGT em començaria a preocupar, ja us donen espai a TV3… més alarmes). Bé, la qüestió és que no hi havia cap tipus de flaire reivindicatiu en res… res, el mateix missatge de cada any, les pancartes cada cop de millor qualitat i les banderes dels sindicats cada cop més enormes i més visibles, vindria a ser com una Love Parade Sindical, o bé una Cavalcada de Reis, però amb menys assistència.
No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.
Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.
No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.
Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.
4/29/2010
5 cèntims sobre la inversió en recerca
Aquesta setmana apareixia a PHD Comics (sempre genials) aquest gràfic de com s'utilitza el presupost federal als EUA (es a dir els diners dels contribuents) i quina proporció va destinada a la recerca. No vull ni imaginar-me aquest gràfic en la versió de l'Estat Espanyol, i encara menys vull imaginar-me la proporció a la que toquem en recerca a Catalunya, no vull perquè obriria la finestra i saltaria per la més que probable indignació i a sobre em quedaria sense escriure els articles que tinc pendents.
cliqueu la imatge per ampliar
4/26/2010
No se tu, però jo trobo útils les consultes
Tot i que em vaig concentrar més en passar un agradable dia solejat amb la família, dinar bo i abundant, sobretaula i converses sobre els mil problemes que ens assetgen cada dia, no vaig poder evitar estar pendent dels mitjans, i seguir les #consultes via twitter i connectar-me de tant en tant a algun diari o posar a l'hora en punt Catalunya Informació per sentit un mitjà més... oficial. Fer aquest seguiment una mica laxe de la jornada va fer que certes declaracions em despistessin i no acabava de creure-m'ho. Dies abans ja havia sentit l'Artur Mas dient que el dia que es fes la consulta a Barcelona ell votaria (el dia 10 d'abril de 2011 t'estarem esperant, que ho sàpigues, com a president de la Generalitat o com a cap de l'oposició, ens és igual), durant aquesta setmana diversos dirigents d'Esquerra ja s'havien manifestat clarament favorables a les consultes i havien estat incitant a la participació, però les declaracions d'ahir em van sobtar més. Sentir a Oriol Pujol i a Felip Puig pronunciar-se d'una manera tan clara a favor de les consultes, sense atacar a Esquerra em va trasbalsar, sentir a Joan Puigcercós fer el mateix (sense atacar CIU) i dir que les consultes havien permès reconstruir ponts entre Esquerra i Convergència em va deixar parat. I perquè aquest astorament? doncs perquè després de les 3 primeres onades això a mi em semblava obvi, a les plataformes cíviques que convoquen les consultes els militants i votants del dos partits s'han anat trobant i han treballat plegats. A mi em donava la sensació que aquest fet era ignorat deliberadament pels partits (tant Esquerra com Convergència) i que mai transcendiria, però mira tu, ahir va transcendir, i sembla ser que per fi els hi han arribat veus que que això està passant, o bé han descobert que el debat sobre la independència és el futur i que en dependran electoralment, poder no de cara a les properes eleccions però si a mitjà termini (jo em decanto per aquesta segona via d'il·luminació, però ja em serveix). Sigui quina sigui la raó que els ha portat a aquest punt en que ens trobem ara, me n'alegro, els qui diuen que les consultes no serveixen de res, doncs ja hi hem trobat una utilitat (Senyor Nadal, com aquests hagin fet un pacte de cara les properes eleccions arran de les consultes s'haurà de menjar les seves paraules).
També dintre del seguiment d'ahir vaig sentir les declaracions d'Uriel Bertran demanant a el President Montilla que anés a votar a Sant Just, sembla ser que no hi va anar, una llàstima, no només des d'un punt de vista nacional, la participació sempre ha estat un valor de l'esquerra, ves a saber, poder en Jordi Hereu no anirà a votar a la consulta sobre la Diagonal... El missatge del PSC durant tot el diumenge va ser: "les consultes no serveixen de res i no porten enlloc…" val, com vulgueu. Durant la meva adolescència, en ple Pujolisme, quan passejava per Manresa i veia la cara d'Obiols o de Nadal a les banderoles pensava, pobres, no és mengen un rosco, i semblen simpàtics i són d'esquerres i són (diuen) catalanistes, com és que no els voten? Sempre m'havia semblat que Catalunya era bastant progressista, bé com fos, no ho entenia. Fins que un dia, anys més tard, vaig parlar amb una antiga companya d'institut que em va explicar la seva estratègia de vot (i de part de la seva família), a les autonòmiques votava CIU i a les generals votava PSC… ?!?!? La lògica era simple, ella era d'esquerres i catalanista (diria que fins i tot independentista) i votava a Catalunya pel catalanisme encarnat en Jordi Pujol i a les espanyoles a les esquerres representades pel PSC. Perquè una cosa tenia clara, el PSC era espanyol i no el volia per governar a Catalunya i CIU era de dretes i no la volia a Madrid per donar suport al PP. Mira que em va costar d'entendre, però al llarg dels anys aquesta estratègia es presentava diàfana davant dels meus ulls. Vaig conèixer més gent que votava així, gent que el 2003 va votar Esquerra i probablement també hi fes confiança el 2006, un nínxol de vots que seria el natural d'Esquerra però que a les properes no els votaran, perquè aquesta gent no volia el PSC governant Catalunya per espanyol i l'ombra del PSC, i del PSOE, ha estat llarga durant el segon tripartit. I és el PSC espanyol? Aviam, jo al principi creia que no, perquè certa gent com Mascarell, Maragall, Obiols, Castells semblaven una altra cosa, però cada dia que passa el pes d'aquest agent del PSC és menor, i el seu discurs està segrestat pel fals federalisme predicat des de Nicaragua i el missatge que envia el PSC a dia d'avui és el de submissió a Espanya i no parlo només del missatge oficial. Com a mostra un botó, el conseller Nadal, com he comentat abans, ja es va cobrir de glòria parlant de les consultes, però si anem un xic més enllà i busquem una mica als mitjans, descartem els que directament ignoren les consultes i mirem els que al menys li dediquen unes línies trobo dos mitjans en català que són obertament hostils a les mateixes, El Periódico i La Malla, reprodueixo els titulars a continuació:
Es que el titular assignat a les consultes de la capçalera de Godó és més positiu!!! I es tracta de premsa en castellà.
Bé, veiem que els mitjans en català afins al PSC no simpatitzen en excés amb les consultes (el cas d'El Periódico és un autèntic drama social), pensem quin és el destinatari d'aquest missatge... com més hi penso més sinistre ho trobo tot. I com més hi penso més clar em queda tot i entenc molt millor la lògica de vot que molts dels meus companys tenien abans del tripartit. Per tant, perquè m'han servit les consultes, doncs també m'han servit per enterrar definitivament el PSC com a opció catalanista i legitimar-me (legitimar-se a un mateix te un valor relatiu però de moment ja em serveix) per dir, fins que no és demostri clarament el contrari que: el PSC és un partit espanyol, sense ambigüitats, i que ja triguen en fer-se dir PSC-PSOE. En aquest paràgraf vull dedicar un missatge final per a algun lector que voti al PSC: ningú es vol federar amb nosaltres, ningú; per molt que vulguem federar-nos amb Espanya no hi haurà manera, per tant, i si ens cenyim a la realitat caldrà fer un cop de cap o comunidad autónoma española o país independent, més clar, l'aigua clara, i si voleu arguments acadèmicament més valida compreu qualsevol llibre Xavier Rubert de Ventós, que si no te un club de fans al Facebook li en faré un imminentment.
Vaig acabant perquè el text m'està quedant un xic llarg. No parlaré de participació perquè en les altres tongades ja ho he comentat, o aquí o a twitter o a Facebook, 30% èxit, 20% èxit, sense justificacions de cap tipus, èxit rotund. Vull recapitular i fer una petita argumentació de perquè crec que les consultes han servit, serveixen i serviran de molt. Les consultes han tornat la il·lusió a molta gent, gent que ha votat i gent que les ha organitzat, ha tret de l'apatia a gent desmobilitzada, votants fart i militants desencantats, que s'han posat les piles i ho han donat tot per dur a terme aquest exercici democràtic, amb il·lusió i amb esforç. Les consultes han creat un lligam transversal entre votants i militants de diferents partits o associacions del sobiranisme, aquest efecte és tal que ja hi ha els primers indicis que això pugui passar a una escala superior en la jerarquia dels partits i molts líders s'han pronunciat en aquest sentit. Les consultes han obert els ulls, per la raó que sigui convenciment o bosses de vot, als partits polítics catalans sensibles al fet nacional, que el debat sobre la independència és viu i al carrer, i que tard o d'hora s'haurà de portar al fòrum polític públic. Les consultes han servit per que certs partits s'hagin definit clarament des d'un punt de vista nacional (i si ens posem de radicalitat i regeneració democràtica), i els PSC ja pot anar a desfilar de la mà del PP i Ciutadans i ves a saber poder al final si que tindrem un pacte a la basca al parlament. I per últim, les consultes han permès crear una xarxa de ciutadans, tots amb un mateix objectiu, que amb les eines adequades, com les Iniciatives Populars dintre del marc de la Llei de Consultes, i amb l'impuls i suport polític i social necessari, poden iniciar el procés cap a la realització d'un referèndum vinculant, que serà difícil, cert, que poder serà llarg, també cert, que cal l'aprovació del govern espanyol per a dur a terme una consulta segons la llei, cert. Però, que farà l'estat quan s'enfronti a una petició de mig milió de ciutadans? i d'un milió? i d'un milió i mig?
Estic d'acord en que cal sortir de la crisi, i que cal donar-li a la gent solucions en aquests temps difícils per molts. Però hem de veure també quin missatge ens arriba de la gent, i en el cas del dia d'ahir i les onades prèvies el missatge que ens arriba amb força des del sobiranisme. Hi ha un gruix, gent activa, molta gent jove, que hem viscut tota la nostra vida la política observant la fredor de la maquinària administrativa. 30 anys de polítiques de gestió que han portat a la desafecció, política sense ànima i sense valors, la de tots els polítics són igual, la de que ja no hi ha esquerres ni dretes. Som molts, i cada cop més, que no hem viscut la transició, ni els efervescents primers anys de la democràcia, no hem viscut la il·lusió del canvi. Molta gent no s'interessa per la política, no perquè no li agradi en termes absoluts, no s'interessa perquè no li agrada la política que es fa ara. La política no és només gestió, la política són ideals, són emocions, són sentiments, hi ha molta gent a casa que vol deixar de veure la política, la vol viure. Ho hem vist als EUA, ho hem vist a casa nostra amb les consultes, per portar de nou a la gent cap a la política cal revolucionar-la, calen nous líders, calen nous discursos i calen noves formes de participació i sobretot cal que torni l'èpica.
Estic d'acord en que cal sortir de la crisi, i que cal donar-li a la gent solucions en aquests temps difícils per molts. Però hem de veure també quin missatge ens arriba de la gent, i en el cas del dia d'ahir i les onades prèvies el missatge que ens arriba amb força des del sobiranisme. Hi ha un gruix, gent activa, molta gent jove, que hem viscut tota la nostra vida la política observant la fredor de la maquinària administrativa. 30 anys de polítiques de gestió que han portat a la desafecció, política sense ànima i sense valors, la de tots els polítics són igual, la de que ja no hi ha esquerres ni dretes. Som molts, i cada cop més, que no hem viscut la transició, ni els efervescents primers anys de la democràcia, no hem viscut la il·lusió del canvi. Molta gent no s'interessa per la política, no perquè no li agradi en termes absoluts, no s'interessa perquè no li agrada la política que es fa ara. La política no és només gestió, la política són ideals, són emocions, són sentiments, hi ha molta gent a casa que vol deixar de veure la política, la vol viure. Ho hem vist als EUA, ho hem vist a casa nostra amb les consultes, per portar de nou a la gent cap a la política cal revolucionar-la, calen nous líders, calen nous discursos i calen noves formes de participació i sobretot cal que torni l'èpica.
4/21/2010
Cinc bons llibres sobre biologia per Sant Jordi
A dos dies per Sant Jordi és un bon moment per recomanar llibres, així aquells que no hagin decidit encara quin regalaran tenen una idea més que poder els hi és útil. A mi una cosa que 'agrada regalar per Sant Jordi són còmics en català (necessiten tot l'ajut del món per tirar endavant) però d'aquest tema ja se n'encarreguen a ComiCat. Un altre àmbit que necessita també un cop de mà és la divulgació i la publicació d'obres científiques, o relacionades amb la ciència, en català.
M'agradaria doncs recomanar 5 llibres, no tots ells novetats però si que tots valen molt la pena. Els públics a qui van destinats són ben diversos per tal que tothom pugui triar. En primer lloc tenim El Virus de la Glòria de Marià Alemany, un llibre que descriu en clau d'humor bona part de les misèries de la recerca a un laboratori, l'edició és del 94, sereu afortunats si el trobeu, sembla ser que a Laie el tenen. Dintre de l'imprescindible col·lecció Sense Fronteres d'Editorial Bromera hi ha l'excel·lent i divertida Viure per la Ciència del guanyadors del Premi Nobel de medicina 2002, Sydney Brenner, una autobigrafia en que es reflecteix l'aspecte més humà i més apassionat de l'investigador. En la mateixa col·lecció podem fer un tomb pel passat a Els Inicis de la Vida de la mà de una de les biòlogues (i m'atreveixo a dir científiques) més grans del segle XX, la Lynn Margulis i el professor de UMass Michael Dolan. Continuem amb L'Origen de les Espècies de Charles Darwin, reeditada per Edicions 62 l'any passat en motiu del 150é aniversari de la seva primera edició. Un llibre, cal dir-ho, dens però que és la pedra angular de la biologia moderna i va definir el paradigma en que aquesta es desenvolupa, paradigma que encarà ningú ha pogut trencar. Per últim, ara si, una novetat, Codi Genètic, un thriller biològic autòcton escrit per Amàlia Lafuente en clau de Best Seller que curiosament coincideix en temàtica amb El Virus de la Glòria ja que ambdós giren al voltat de la recerca contra l'Alzheimer.
Crec que es una selecció de llibres prou variada i interessant com per que aquells amants de la ciència o bé aquells que s'hi vulguin introduir una mica tinguin un bon candidat per endur-se cap a les seves prestatgeries aquest Sant Jordi. Per posar-ho tot més fàcil a continuació les sinopsis dels llibre i enllaços per conèixer una mica millor els autors.
La lectura d'aquesta novel·la científica ens transporta a la vida dels personatges i posa en context de ficció situacions reals i preocupants que persisteixen en el pas del temps. És una novel·la que fa reflexionar sobre el que ha de ser la recerca, un àmbit molt important per al progrés de la nostre societat.
Sydney Brenner, guanyador del Premi Nobel de Medicina 2002, ens explica en aquest llibre una apassionant vida dedicada a la ciència. Des dels seus modests inicis, Brenner ha arribat a ser un dels biòlegs més distingits del segle xx. Les investigacions originals que ha dut a terme abracen molts camps de la biologia: des del desxiframent del codi genètic fins a l’establiment d’un cuc insignificant com un organisme model per a la biologia del desenvolupament.
Amb un to molt personal, Brenner narra la pròpia trajectòria vital en la ciència, que s’inicia amb els durs anys d’educació a Sud-àfrica i els experiments que feia a la sabateria del seu pare, i arriba fins a la direcció d’un dels centres de recerca més prestigiosos del món, el Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, passant pels moments més remarcables i emocionants d’una llarga i productiva carrera científica. El text també ens descobreix magistralment la part més humana: un científic rebel amb un gran enginy i sentit de l’humor, irreverent i amb una apreciació profunda de la biologia en els seus més diversos aspectes. Un autoretrat fascinant i íntim d’un dels gegants de la biologia moderna.
Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l’atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d’anys. Tot i la insignificança d’aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals –la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més– són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l’aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.
Quan el llibre L’origen de les espècies va veure la llum, el 1859 a Londres, va provocar una gran commoció en tots els àmbits de la cultura. La seva teoria revolucionària sobre l’evolució natural de les espècies, el fet que l’home procedís d’espècies inferiors i que de sobte existís un vincle que el connectava amb el que pejorativament s’anomenava “animals”, no resultava fàcil d’acceptar. Les conclusions sobre les lleis de la vida a les quals Charles Darwin havia arribat es fonamentaven exclusivament en un posicionament científic i entraven en conflicte amb l’explicació que en donava la religió.
En ple segle XXI, dos-cents anys després del naixement de l’autor i cent-cinquanta anys després de la publicació de l’obra, el debat entre darwinistes i creacionistes, entre ciència i religió, continua sent de plena actualitat. Per tot això cal llegir Darwin. Hi trobareu el treball d’un gran científic, d’una ment moderna, que va transformar el nostre món
La descoberta d’un fàrmac contra l’Alzheimer centra les investigacions de la Marina Fontcuberta. Amb l’arribada d’un nou director a l’Institut de Neurociències, que ha fet una carrera brillant als Estats Units, la recerca es complica perillosament. Enlluernada pel magnetisme del flamant director, la jove Marina està temptada de saltar-se els límits de l’ètica professional.
Amàlia Lafuente retrata amb habilitat el món de la investigació científica: la lluita dels becaris, l’abús de poder dels triomfadors, la competitivitat, els jocs de seducció entre els companys...
Amb tots els ingredients del millor thriller, Codi genètic atrapa el lector amb un tema d’actualitat i uns personatges de carn i ossos.
+ iCIENTIFICats recomana Salvador Macip — Les grans epidèmies modernes [Sant Jordi 2010]
+ Global Talent recomana La nostra selecció de llibres per Sant Jordi
+ RECERCAT recomana Els llibres de RECERCAT
+ Recerca en Acció recomana Llibres de ciència per festejar Sant Jordi
+ iCIENTIFICats recomana Salvador Macip — Les grans epidèmies modernes [Sant Jordi 2010]
+ Global Talent recomana La nostra selecció de llibres per Sant Jordi
+ RECERCAT recomana Els llibres de RECERCAT
+ Recerca en Acció recomana Llibres de ciència per festejar Sant Jordi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
2010
Seguint les Eleccions al Parlament
10/02/2010
2 comments
Fa un parell de setmanes, amb la típica eufòria de principi de campanya (es broma, això no existeix, espero...) vaig decidir començar una sèrie de posts en que setmanalment analitzaria les dades dels mitjans 2.0. A banda que no ho he fet (tot i que tinc les dades) he d'anunciar, a les tres persones que poder llegireu aquest post que no ho faré. La raó és mot senzilla, hi ha un munt de gent extremadament molt més qualificada que jo que està fent el mateix, i sóc dels que opina que si no ho has de fer millor, val més retirar-se i dedicar-se a alguna cosa que realment aporti quelcom. De totes maneres, com que les dades les aniré acumulant per consum personal i viciós de tant en tant publicaré un parell de gràfics per veure com va la cursa per l'espai on-line. Bé per qui tingués la intenció de fer aquest seguiment a través d'aquest bloc us passo els enllaços que jo faré servir per seguir la contesa electoral, tant a internet com al món "real":
- El Pati Descobert (Canyella fina senyors, canyella fina)
- Eleccions Catalanes 2010 (De moment centrat en les campanyes passades)
- Eleccions online '10 (No cal dir gaire res més, aquests són les que m'han aixafat la guitarra :-)
- Eleccions Catalanes (De moment la més fluixa de les que segueixo)
- Eleccions al Parlament de Catalunya 2010 a la Viquipèdia (L'enciclopèdia col·laborativa ens manté al dia amb les dades més necessàries per seguir la campanya, molt recomanable)
Ara només cal que compreu uns Mountain Dews (si Pepsi no els hagués retirat del mercat... grrr), bé només cal comprar unes begudes refrescants d'extractes i unes crispetes i apa, a seguir la contesa electoral del 2010!
Geek & Gamer Girls
9/14/2010
One comment
EMBED-Geek and Gamer Girls Song - Watch more free videos. Vist a Zona Fandom
Com que la tesi i la contesa electoral em provoquen un augment exponencial de la caiguda del meu cabell, avançant perillosament cap a l'estat de brillantor craneal del meu pare, em llenço de cap a la distensió i l'oci abans de posar-me de nou amb un paper. Aquest vídeo suposa una passa més en la normalització del fenomen Geek, molt, molt gran... Katy Perry: mor de l'enveja!!! So say we all!!!
#28N... i la xarxa treurà fum
9/13/2010
No comments
Bé, aquestes eleccions vull fer la meva petita aportació al festival de números i suposicions que se'n poden treure i poder faré alguna regressió sense massa criteri, però vaja, ja veure'm. Bé, la meva intenció serà cada divendres fins les eleccions analitzar la posició en la que es troben els mitjans de comunicació on-line dels partits i els candidats. Estimaré l'Alexa Traffic Rank, el nombre de fans/amics de les pagines de Facebook i els followers de Twitter. Per començar caldrà que ens situem, per tant primer llistaré i enllaçaré tots els mitjans analitzats. L'ordre en que presentaré els partits es basa en el nombre de diputats actuals, i els que no estan al parlament i jo crec que poden entrar es basen en la última enquesta de La Vanguardia... poc objectiu, si, però d'alguna manera ho havia d'endreçar i alfabèticament no m'agrada.
Som-hi doncs:
Som-hi doncs:
Convergència i Unió
Web de Convergència i Unió: www.ciu.cat
Twitter de Convergència i Unió: @ciu
Web d'Artur Mas: www.arturmas.cat
Twitter d'Artur Mas: no en te
Partit dels Socialistes de Catalunya
Web del Partit dels Socialistes de Catalunya: www.socialistes.cat
Twitter del del Partit dels Socialistes de Catalunya: @socialistes_cat
Web de José Montilla: presidentmontilla.cat
Twitter de José Montilla: no en te.
Esquerra Repúblicana de Catalunya
Web del Partit d'Esquerra Repúblicana de Catalunya: www.esquerra.cat
Twitter d'Esquerra Repúblicana de Catalunya: @Esquerra_ERC
Web de Joan Puigcercós: www.puigcercos.cat
Twitter de Joan Puigcercós: @puigcercos2010 (incorporat el 15/10/2010)
Partit Popular de Catalunya
Web del Partit Popular de Catalunya: www.ppcatalunya.com
Twitter d'Partit Popular de Catalunya: @PPCatalunya
Web d'Alicia Sánchez-Camacho: http://www.pp.es/blogosfera/aliciasanchezcamacho-18
Twitter de Alicia Sánchez-Camacho: no en té.
Web d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa: www.iniciativa.cat
Twitter d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa: @icveuia
Web de Joan Herrera: joanherrera.cat
Twitter de Joan Herrera: no en té
Web de Ciutadans: www.ciudadanos-cs.org
Twitter de Ciutadans: @ciutadans_cs
Web d'Albert Rivera: http://www.albertrivera2010.com/
Pàgina de Facebook d'Albert Rivera: no en té.
Twitter d'Albert Rivera: @Albert_Rivera
Web de Reagrupament Independentista: www.reagrupament.cat
Twitter d'Reagrupament Independentista: @reagrumanent
Web de Joan Carretero: no en té.
Twitter de Joan Carretero: no en té.
Web del Plataforma X Catalunya: www.pxcatalunya.com
Pàgina de Facebook d'Plataforma X Catalunya: no en té.
Twitter d'Plataforma X Catalunya: no en té.
Web de Josep Anglada:
Twitter de Josep Anglada: @josepanglada
Web del Solidariat Catalana per la Indepedència: www.solidaritacatalana.cat
Twitter de Solidariat Catalana per la Indepedència: @solidaritatcat
Web de Joan Laporta: www.laporta2010.cat
Twitter de Joan Laporta: @laporta2010
També caldrà establir unes petites regles del joc:
1.Pel que fa a Facebook només analitzaré les Pàgines, res d'Usuaris ni de Grups. Molts dels Usuaris dels candidats estan col·lapsats (han arribat al seu màxim de 5000 amics i per tant veure una evolució durant les properes setmanes és impossible), pel que fa als Grups val a dir que cada cop s'utilitzen menys i no tothom en té un. Les Pàgines s'imposen i trobo que són més adequades per fer aquesta comparació.
2.Tendirà a sortir els divendres, però no sempre serà així tot i que els valors presentats sempre correspondran a aquest dia (exemple, avui que és dilluns... un té el temps que te).
3.Aixó no és una regla, però per qui no estigui familiaritzat amb l'Alexa Traffic Rank, doncs el valor com més baix millor doncs vol d que ocupa una posició més alta al rànquing, per contra en el cas de seguidors de Facebook i Twitter com més seguidors, doncs millor.
4.Si hi ha alguna errada no està pas feta amb mala fe, duré a terme qualsevol canvi que se'm demani, si és que algú considera això que faré rellevant, que no crec, però per si de cas.
5.Hi ha més partits, ho se, però de moment només he posat els que sembla que poden tenir opcions d'entrar al parlament o bé de jugar un paper determiant a les properes eleccions, no tinc temps per analitzar a tots els partits, tot i que m'encantaria.
6.Aquí només hi penjaré les gràfiques resultants, si algú vol les dades originals els hi envio: fonamental(a)gmail.com.
7.Sóc amateurs, per tant d'on no n'hi, no en raja, ho dic per si algú busca aquí més del que pot trobar.
8.Si voleu anàlisi serioses sobre la política catalana dirigiu-vos a:
Ara ja sí, passem a veure les gràfiques resultants de les dades de divendres passat (cliqueu sobre les imatges per ampliar):
Si ens mirem una mica la foto de sortida jo hi veig ja en primer lloc que els partits treballen molt més la vessant de partit a nivell de mitjans que no la pròpia del candidat, amb la gran excepció del candidat de Solidaritat Catalana, formació en la que es dona la situació inversa, i a nivell de mitjans el seu candidat supera a la coalició en ordres de magnitud a tots tres nivells (web, Facebook, Twitter). Trobem en el cas dels candidats que hi ha grans absències, no és el cas de l'Artur Mas, que te el seu videobloc ja des de fa temps, però la web www.arturmas.cat encara no dona cap resultat a Alexa. El tema de les Pàgines de Facebook està més cuidat que els de les webs, tot i que encara hi ha candidats que tenen un usuari en comptes d'una pàgina, que com ja he dit abans acostuma a estar estancat a les 5000 amistats màximes que permet un compte de Facebook. El cas de twitter és dramàtic doncs només tres candidats tenen presència i només un, l'Albert Rivera, és realment actiu en aquesta xarxa, doncs els usuaris de Laporta o Anglada no són més que bots que repliquen missatges.
Pel que fa als mitjans dels partits pròpiament, el que més destaca es que les primeres posicions dels rànquing d'Alexa les ocupen les webs dels 3 partits independentistes, poder les polèmiques al món independentistes són ben positives per al transit de les seves webs ;-) També ocupa una posició molt alta la web de Ciutadans, això crec que es degut a que es tracta d'una web d'abast estatal, cal considerar que la resta de les webs es consulten bàsicament des de Catalunya. Per altra banda CiU i PSC han cuidat més els seus mitjans socials, i tant a Facebook com a Twitter Convergents i Socialistes són els reis. Val a dir també que tant CiU com PSC han fet servir dos webs de pre-campanya, www.cativistes.cat i www.sociates.cat, que poder haver vehiculat les visites del seus simpatitzats en detriment de les webs dels partits.
Ja se que aquesta anàlisi és una mica "a grosso", però com he dit sóc amateur i aquest serà el tipus d'anàlisi que faré els divendres (o rodalies), poc profunda i parcialment desinformada, espero que la diversió de les dades compensin la manca de rigor de les meves conclusions. Fins d'aquí a una setmana!
Mercadeig de gent espavilada
8/25/2010
3 comments
Ja fa un mes que vaig acabar les vacances i en tornar vaig buscar una manera de tornar a contactar amb la realitat de casa. Que millor doncs per oblidar els Upanixads, en Hannuman, el Dalai Lama i les barbes dels Sikhs que llegir l'autobiografia d'en Jordi Pujol, Memòries (I) Història d'una convicció (1930 - 1980). Una epopeia èpica a l'estil petitburges català (no ho dic ofensivament, màxim respecte), sempre he tingut la sensació que tothom a la seva autobiografia li posa una mica de sal perquè sembli més interessant, suposo que al President Pujol ni li va caldre massa sal. Sigui com sigui, aquest llibre t'ajuda a entendre perquè CiU va governar durant 23 anys i com el carisma d'un home (i una capacitat extraordinària d'estar al lloc adequat al moment oportú) va ser capaç de crear unitat del que semblava atomitzat. A banda d'un relat vital interessant, Jordi Pujol va deixant anar discurs ideològic de tant en tant (cada dos planes :-), hi ha moltes coses que comparteixo i algunes (cabdals val a dir) que no. Entre aquestes píndoles vaig trobar-me amb la següent que compro en la seva totalitat i que ens dona una pista de la situació de desafecció envers els polítics (que no envers la política) que es viu a dia d'avui arreu del país.
Algunes veus s'exclamen perquè troben que els polític d'abans, els de la transició del franquisme a la democràcia, estaven més ben preparats. Si fos cert, ho seria perquè venen d'altres oficis, d'altres activitats, d'una llarga formació. Els polítics que vam començar l'activitat als anys setanta érem joves, però portàvem molt d'historial carregat a l'espatlla. És el cas de Miquel Roca: per què va ser un polític tan brillant i tan eficaç, Miquel Roca? Perquè abans havia estat un advocat i un conspirador sense esperar res a canvi. Aquesta reflexió em fa pensar i em fa dir que la política o té un fonament ètic o és un simple mercadeig de gent espavilada.
En tren per la Índia I
8/23/2010
No comments
Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?
Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).
L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.
A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)
A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)
Aquest cap de Setmana ComiCat a la Fira MerCAT de Girona
6/05/2010
No comments
Com s'ha filtrat a diversos mitjans, aquest proper cap de setmana ComiCat estarà a la Fira MerCAT a Girona amb un estand on tindrem el bo i millor del còmic en català. A banda de poder adquirir còmics en català editats per Norma Còmics i Edicions Glénat, que amablement ens han cedit part del seu catàleg en diposit per poder-lo oferir al public de la Fira, també portarem un dels millors llibres sobre còmic en català, la Guia ComiCat 2009. I per qui encara no la tenia la del 2008.
Però no tot serà venda a l'estand de ComiCat, dissabte al matí d'11 a 13 tindrem a l'estand a Quim Bou i l'associació 4 Rius de tinta que a banda de dur a terme la seva reunió mensual també realitzaran un còmic en viu. A la tard tindrem a l'Aleix Saló que signarà exemplars de la seva obra Fills dels 80 i qui sap, poder signarà també exemplars de Batman Year One, només cal proposar-li. Per altra banda tenim l'honor de compartir l'estand amb l'Àlex Solá d'El Tentacle amb el qual hem pogut fer un crossover per promocionar a la Fira els webcòmic fets a casa nostra. Com a incorporació d'última hora tenim als germans Deamo que presentaran i signaran exemplars de la freak i genial Sèrie B, i vaja no descartem tampoc Batman Year One. I per demostrar com mola fer webcòmics l'Àlex farà la tira d'El Tentacle allà mateix, en directe, a pèl amb la Wacom (mmm això es pot entendre malament, que no s'entengui si us plau).
I per suposat allà hi serem els membres de ComiCat, que estarem disposats a signar la nostra obra a les masses de ciutadans que faran cua a l'estand per tal d'aconseguir una dedicatòria. Us esperem a tots a:
Fira MerCat de divendres a diumenge de 10 a 20h al Palau Firal de Girona
Els horaris:
Dissabte
- 11:00 a 13:00 Còmic en viu a càrrec de Quim Bou i els 4 Rius de Tinta.
- 16:00 a 17:00 Aleix Saló signarà exemplars de la seva obra.
- 17:00 a 18:00 Raúl Deamo i Danide signaran exemplars de la seva obra.
- 18:00 a 19:00 Àlex Solà farà una demostració de com se fa un webcòmic.
Diumenge
- 12:00 a 13:00 Àlex Solà farà una demostració de com se fa un webcòmic.
- 16:00 a 17:00 Emili Samper i Javier del Campo signaran exemplars de la Guia ComiCat i el que faci falta.
Piulades científiques (qui és qui?)
6/03/2010
2 comments
En nom de la internacionalització de la ciència molta de la gent que a través de Twitter, o bé altres mitjans, comunica, difon i discuteix de ciència a casa nostra ho fa en castellà. Es una decisió que no comparteixo, doncs si vols arribar a un públic més ampli fes-ho en anglès que és la llengua franca de la ciència i si no poder val la pena fer-ho en català, sempre he pensat que per tal que una llengua sigui viva (al 100%) ha de ser-ho en tots els àmbits de la cultura, i la ciència n'és un i cada dia més important.
ACTUALITZACIÓ Gràcies a les aportacions d'en Miquel Duran he incorporat 3 piuladors més del que jo anomenaria sense pudor la Girona Chemical Connexion (que comença a ser un lobby perillós) @pepquimic @marcelswart i @JuanMaBarroso. Per altres vies he trobat el twitter de la Mercé Piqueres @lectoracorrent una de les millors divulgadores del país.
Amb el temps he anat recopilant una petita llista de gent que a Twitter piula sobre ciència en la nostra llengua:
Centres de Recerca i Investigadors:
Jordi Poater (Investigador Ramon y Cajal en química teòrica i computacional i professor de Química de la Universitat de Girona) http://twitter.com/jordipoater
Marcel Swart (Investigador iCrea a l'Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/marcelswart
Javier del Campo (Estudiant de doctorat en Ecologia Microbiana Marina a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, jo mateix vaja) http://twitter.com/fonamental/
Comunicació i Divulgació
Miquel Duran (Investigador en química quàntica i computacional i professor a la Universitat de Girona, un dels impulsors a Catalunya dels conceptes 2.0 a la Ciència i la Universitat) http://twitter.com/miquelduran
Pep Anton Vieta (Químic interssat en el 2.0 com a eina per divulgar la ciència) http://twitter.com/pepquimic
Juan Manuel Barroso (Project Manager a l'Institut de Quimica Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/JuanMaBarroso
Pep Anton Vieta (Químic interssat en el 2.0 com a eina per divulgar la ciència) http://twitter.com/pepquimic
Juan Manuel Barroso (Project Manager a l'Institut de Quimica Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/JuanMaBarroso
iCIENTIFICats (Blog de divulgació científica a càrrec de @gondolinxavi) http://twitter.com/icientificats
Laia Guillaumes (Llicenciada en Química i responsable del blog de divulgació científica ReAcCIONa) http://twitter.com/laiagd
Global Talent (Diari digital de Ciència i Innovació), http://twitter.com/global_talent
Michele Catanzaro (Doctor en física i periodista científic) http://twitter.com/mcatanzaro
Mercé Piqueres (Biòloga, dedicada a la divulgació, l'edició científica i la traducció) http://twitter.com/lectoracorrent
Mercé Piqueres (Biòloga, dedicada a la divulgació, l'edició científica i la traducció) http://twitter.com/lectoracorrent
divu*Ciencia (Empresa dedicada a la difusió i assessorament sobre ciència a qualsevol mitjà) http://twitter.com/divuCiencia
Buscaciència (L'agenda de la cultura científica) http://twitter.com/buscaciencia
Política i Gestió
Talència, Catalunya Recerca (Agencia Catalana per la Recerca) http://twitter.com/Talencia_Cat
RECERCAT, butlletí de la Recerca de Catalunya http://twitter.com/recercat
Xavier Lasauca (Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d'Informació en R+D+I de la Direcció General de Recerca) http://twitter.com/xavierlasauca
Biocat, Bioregió de Catalunya http://twitter.com/biocat_cat
Aquesta és una llista dels twitts sobre ciència que jo segueixo, si algú en coneix alguna altre si us plau poseu-ho als comentaris, l'incorporaré a la llista i de pas els seguiré a Twitter.
Relacionat amb això fa un temps vaig trobar Science FEED, un sistema de microblogging destinats ala comunitat científica per tal de compartir i discutir sobre xerrades, articles, temes d'actualitat científica, etc. La idea és interessant, però vaja, no vaig trobar gens necessari fer una eina especificament per això quan existeix Twitter.
Estaria bé potenciar en aquest sentit l'ús de Twitter per part de la comunicat científica, perquè és una manera instantània de comentar resultats apareguts a estudis tot just publicats o fins i tot iniciar un debat arran d'una xerrada interessant. D'aquesta manera es pot anar més enllà del temps que s'acostuma a dedicar a les intervencions del públic i es podrien traure a posteriori conclusions més interessants que les que s'acostumen a traure de les preguntes d'una ponència (que tenen més d'exhibicionime intel·lectual que no pas de veritable interès per generar un debat productiu).
Relacionat amb això fa un temps vaig trobar Science FEED, un sistema de microblogging destinats ala comunitat científica per tal de compartir i discutir sobre xerrades, articles, temes d'actualitat científica, etc. La idea és interessant, però vaja, no vaig trobar gens necessari fer una eina especificament per això quan existeix Twitter.
Estaria bé potenciar en aquest sentit l'ús de Twitter per part de la comunicat científica, perquè és una manera instantània de comentar resultats apareguts a estudis tot just publicats o fins i tot iniciar un debat arran d'una xerrada interessant. D'aquesta manera es pot anar més enllà del temps que s'acostuma a dedicar a les intervencions del públic i es podrien traure a posteriori conclusions més interessants que les que s'acostumen a traure de les preguntes d'una ponència (que tenen més d'exhibicionime intel·lectual que no pas de veritable interès per generar un debat productiu).
Tornarem a vèncer, un encert comunicatiu
5/13/2010
No comments
Quan tot semblava perdut Esquerra es marca un vídeo de pre-campanya dels que fan sentir orgull. Un vídeo ben fet, que estimula la vessant més emocional sense oblidar-se d'explicar l'acció de govern dels últims anys. Com a militant estic molt content que la nostra gent de comunicació hagi generat aquest producte comunicatiu de primer ordre.
Ara però, és el moment que la gent del partit que apareix a l'spot doni la talla, perquè els hi posa el llistó molt alt, i no volem menys del que se'ns diu en el mateix, no volem menys que tornar a sentir la l'empenta i la frescor del llunyà 2003. Volem que Esquerra faci valer les seves sigles, volem l'Esquerra Social, l'Esquerra Republicana i l'Esquerra Independentista, sense renunciar a cap d'elles, només així tornarem a vèncer.
Ara però, és el moment que la gent del partit que apareix a l'spot doni la talla, perquè els hi posa el llistó molt alt, i no volem menys del que se'ns diu en el mateix, no volem menys que tornar a sentir la l'empenta i la frescor del llunyà 2003. Volem que Esquerra faci valer les seves sigles, volem l'Esquerra Social, l'Esquerra Republicana i l'Esquerra Independentista, sense renunciar a cap d'elles, només així tornarem a vèncer.
Tornen els Premis ComiCat
5/06/2010
No comments
Un any més des de ComiCat us animem a votar pels millors còmic, millors autors i millors editorials de còmics publicats en català l'any 2009 als Premis ComiCat 2010. A més com a novetat aquest any hem incorporat a les votacions els webcòmics en català. Podeu votar fent clic AQUÍ o bé sobre en Messi :-P
Cinc consells per fomentar el còmic en català
5/05/2010
No comments
Vols còmic, manga, novel·la gràfica, etc en català? Doncs demostra-ho amb un consum crític!La llengua catalana pateix un arraconament arreu del seu territori per causes històriques, polítiques i econòmiques que no podem solucionar del tot només com a consumidors. Tot i així, no hem de menysprear el que podem fer entre tots si tenim la fermesa de recolzar la nostra llengua quotidianament.
"Els petits canvis són poderosos!", deia el Capità Enciam. I si no ho són, com a mínim podrem dir que el català pateix "tot i la nostra i actitud" i no "gràcies a ella".
Per això, abans de gastar-vos els diners, teniu en compte aquests senzills consells:
2.Trieu la versió en català en cas d'edicions bilingües.
3.Considereu els títols en català dintre del tipus de còmic que us agrade.
4.Considereu les editorials que publiquen en català a l'hora de comprar còmics en altres llengües.
5.Aneu a les biblioteques i demaneu còmics en català.
Primer de Maig, hem oblidat Chicago
5/03/2010
No comments
No se com ho va veure la gent així en general però jo a nivell informatiu i a nivell de sensacions (excepte pel que les botigues estaven tancades) a mi el 1er de Maig em va donar sensació de Sant Jordi. El tracte que se li va donar a les notícies va ser similar. Cert, una mica més tema social de fons, una mica més d'incidència de la crisi en el telenotícies del dia i punt, la resta com Sant Jordi. Que si en la tradicional manifestació del 1er de Maig (tradicional! atenció, aquí és on han de saltar les primeres alarmes) hi havia tanta gent, que si parlaments de tal líder sindical, que si la manifestació paral·lela de la CGT amb una banda de música mòbil (fet divertit, però jo si fos la CGT em començaria a preocupar, ja us donen espai a TV3… més alarmes). Bé, la qüestió és que no hi havia cap tipus de flaire reivindicatiu en res… res, el mateix missatge de cada any, les pancartes cada cop de millor qualitat i les banderes dels sindicats cada cop més enormes i més visibles, vindria a ser com una Love Parade Sindical, o bé una Cavalcada de Reis, però amb menys assistència.
No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.
Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.
No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.
Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.
5 cèntims sobre la inversió en recerca
4/29/2010
No comments
Aquesta setmana apareixia a PHD Comics (sempre genials) aquest gràfic de com s'utilitza el presupost federal als EUA (es a dir els diners dels contribuents) i quina proporció va destinada a la recerca. No vull ni imaginar-me aquest gràfic en la versió de l'Estat Espanyol, i encara menys vull imaginar-me la proporció a la que toquem en recerca a Catalunya, no vull perquè obriria la finestra i saltaria per la més que probable indignació i a sobre em quedaria sense escriure els articles que tinc pendents.
cliqueu la imatge per ampliar
No se tu, però jo trobo útils les consultes
4/26/2010
No comments
Tot i que em vaig concentrar més en passar un agradable dia solejat amb la família, dinar bo i abundant, sobretaula i converses sobre els mil problemes que ens assetgen cada dia, no vaig poder evitar estar pendent dels mitjans, i seguir les #consultes via twitter i connectar-me de tant en tant a algun diari o posar a l'hora en punt Catalunya Informació per sentit un mitjà més... oficial. Fer aquest seguiment una mica laxe de la jornada va fer que certes declaracions em despistessin i no acabava de creure-m'ho. Dies abans ja havia sentit l'Artur Mas dient que el dia que es fes la consulta a Barcelona ell votaria (el dia 10 d'abril de 2011 t'estarem esperant, que ho sàpigues, com a president de la Generalitat o com a cap de l'oposició, ens és igual), durant aquesta setmana diversos dirigents d'Esquerra ja s'havien manifestat clarament favorables a les consultes i havien estat incitant a la participació, però les declaracions d'ahir em van sobtar més. Sentir a Oriol Pujol i a Felip Puig pronunciar-se d'una manera tan clara a favor de les consultes, sense atacar a Esquerra em va trasbalsar, sentir a Joan Puigcercós fer el mateix (sense atacar CIU) i dir que les consultes havien permès reconstruir ponts entre Esquerra i Convergència em va deixar parat. I perquè aquest astorament? doncs perquè després de les 3 primeres onades això a mi em semblava obvi, a les plataformes cíviques que convoquen les consultes els militants i votants del dos partits s'han anat trobant i han treballat plegats. A mi em donava la sensació que aquest fet era ignorat deliberadament pels partits (tant Esquerra com Convergència) i que mai transcendiria, però mira tu, ahir va transcendir, i sembla ser que per fi els hi han arribat veus que que això està passant, o bé han descobert que el debat sobre la independència és el futur i que en dependran electoralment, poder no de cara a les properes eleccions però si a mitjà termini (jo em decanto per aquesta segona via d'il·luminació, però ja em serveix). Sigui quina sigui la raó que els ha portat a aquest punt en que ens trobem ara, me n'alegro, els qui diuen que les consultes no serveixen de res, doncs ja hi hem trobat una utilitat (Senyor Nadal, com aquests hagin fet un pacte de cara les properes eleccions arran de les consultes s'haurà de menjar les seves paraules).
També dintre del seguiment d'ahir vaig sentir les declaracions d'Uriel Bertran demanant a el President Montilla que anés a votar a Sant Just, sembla ser que no hi va anar, una llàstima, no només des d'un punt de vista nacional, la participació sempre ha estat un valor de l'esquerra, ves a saber, poder en Jordi Hereu no anirà a votar a la consulta sobre la Diagonal... El missatge del PSC durant tot el diumenge va ser: "les consultes no serveixen de res i no porten enlloc…" val, com vulgueu. Durant la meva adolescència, en ple Pujolisme, quan passejava per Manresa i veia la cara d'Obiols o de Nadal a les banderoles pensava, pobres, no és mengen un rosco, i semblen simpàtics i són d'esquerres i són (diuen) catalanistes, com és que no els voten? Sempre m'havia semblat que Catalunya era bastant progressista, bé com fos, no ho entenia. Fins que un dia, anys més tard, vaig parlar amb una antiga companya d'institut que em va explicar la seva estratègia de vot (i de part de la seva família), a les autonòmiques votava CIU i a les generals votava PSC… ?!?!? La lògica era simple, ella era d'esquerres i catalanista (diria que fins i tot independentista) i votava a Catalunya pel catalanisme encarnat en Jordi Pujol i a les espanyoles a les esquerres representades pel PSC. Perquè una cosa tenia clara, el PSC era espanyol i no el volia per governar a Catalunya i CIU era de dretes i no la volia a Madrid per donar suport al PP. Mira que em va costar d'entendre, però al llarg dels anys aquesta estratègia es presentava diàfana davant dels meus ulls. Vaig conèixer més gent que votava així, gent que el 2003 va votar Esquerra i probablement també hi fes confiança el 2006, un nínxol de vots que seria el natural d'Esquerra però que a les properes no els votaran, perquè aquesta gent no volia el PSC governant Catalunya per espanyol i l'ombra del PSC, i del PSOE, ha estat llarga durant el segon tripartit. I és el PSC espanyol? Aviam, jo al principi creia que no, perquè certa gent com Mascarell, Maragall, Obiols, Castells semblaven una altra cosa, però cada dia que passa el pes d'aquest agent del PSC és menor, i el seu discurs està segrestat pel fals federalisme predicat des de Nicaragua i el missatge que envia el PSC a dia d'avui és el de submissió a Espanya i no parlo només del missatge oficial. Com a mostra un botó, el conseller Nadal, com he comentat abans, ja es va cobrir de glòria parlant de les consultes, però si anem un xic més enllà i busquem una mica als mitjans, descartem els que directament ignoren les consultes i mirem els que al menys li dediquen unes línies trobo dos mitjans en català que són obertament hostils a les mateixes, El Periódico i La Malla, reprodueixo els titulars a continuació:
Es que el titular assignat a les consultes de la capçalera de Godó és més positiu!!! I es tracta de premsa en castellà.
Bé, veiem que els mitjans en català afins al PSC no simpatitzen en excés amb les consultes (el cas d'El Periódico és un autèntic drama social), pensem quin és el destinatari d'aquest missatge... com més hi penso més sinistre ho trobo tot. I com més hi penso més clar em queda tot i entenc molt millor la lògica de vot que molts dels meus companys tenien abans del tripartit. Per tant, perquè m'han servit les consultes, doncs també m'han servit per enterrar definitivament el PSC com a opció catalanista i legitimar-me (legitimar-se a un mateix te un valor relatiu però de moment ja em serveix) per dir, fins que no és demostri clarament el contrari que: el PSC és un partit espanyol, sense ambigüitats, i que ja triguen en fer-se dir PSC-PSOE. En aquest paràgraf vull dedicar un missatge final per a algun lector que voti al PSC: ningú es vol federar amb nosaltres, ningú; per molt que vulguem federar-nos amb Espanya no hi haurà manera, per tant, i si ens cenyim a la realitat caldrà fer un cop de cap o comunidad autónoma española o país independent, més clar, l'aigua clara, i si voleu arguments acadèmicament més valida compreu qualsevol llibre Xavier Rubert de Ventós, que si no te un club de fans al Facebook li en faré un imminentment.
Vaig acabant perquè el text m'està quedant un xic llarg. No parlaré de participació perquè en les altres tongades ja ho he comentat, o aquí o a twitter o a Facebook, 30% èxit, 20% èxit, sense justificacions de cap tipus, èxit rotund. Vull recapitular i fer una petita argumentació de perquè crec que les consultes han servit, serveixen i serviran de molt. Les consultes han tornat la il·lusió a molta gent, gent que ha votat i gent que les ha organitzat, ha tret de l'apatia a gent desmobilitzada, votants fart i militants desencantats, que s'han posat les piles i ho han donat tot per dur a terme aquest exercici democràtic, amb il·lusió i amb esforç. Les consultes han creat un lligam transversal entre votants i militants de diferents partits o associacions del sobiranisme, aquest efecte és tal que ja hi ha els primers indicis que això pugui passar a una escala superior en la jerarquia dels partits i molts líders s'han pronunciat en aquest sentit. Les consultes han obert els ulls, per la raó que sigui convenciment o bosses de vot, als partits polítics catalans sensibles al fet nacional, que el debat sobre la independència és viu i al carrer, i que tard o d'hora s'haurà de portar al fòrum polític públic. Les consultes han servit per que certs partits s'hagin definit clarament des d'un punt de vista nacional (i si ens posem de radicalitat i regeneració democràtica), i els PSC ja pot anar a desfilar de la mà del PP i Ciutadans i ves a saber poder al final si que tindrem un pacte a la basca al parlament. I per últim, les consultes han permès crear una xarxa de ciutadans, tots amb un mateix objectiu, que amb les eines adequades, com les Iniciatives Populars dintre del marc de la Llei de Consultes, i amb l'impuls i suport polític i social necessari, poden iniciar el procés cap a la realització d'un referèndum vinculant, que serà difícil, cert, que poder serà llarg, també cert, que cal l'aprovació del govern espanyol per a dur a terme una consulta segons la llei, cert. Però, que farà l'estat quan s'enfronti a una petició de mig milió de ciutadans? i d'un milió? i d'un milió i mig?
Estic d'acord en que cal sortir de la crisi, i que cal donar-li a la gent solucions en aquests temps difícils per molts. Però hem de veure també quin missatge ens arriba de la gent, i en el cas del dia d'ahir i les onades prèvies el missatge que ens arriba amb força des del sobiranisme. Hi ha un gruix, gent activa, molta gent jove, que hem viscut tota la nostra vida la política observant la fredor de la maquinària administrativa. 30 anys de polítiques de gestió que han portat a la desafecció, política sense ànima i sense valors, la de tots els polítics són igual, la de que ja no hi ha esquerres ni dretes. Som molts, i cada cop més, que no hem viscut la transició, ni els efervescents primers anys de la democràcia, no hem viscut la il·lusió del canvi. Molta gent no s'interessa per la política, no perquè no li agradi en termes absoluts, no s'interessa perquè no li agrada la política que es fa ara. La política no és només gestió, la política són ideals, són emocions, són sentiments, hi ha molta gent a casa que vol deixar de veure la política, la vol viure. Ho hem vist als EUA, ho hem vist a casa nostra amb les consultes, per portar de nou a la gent cap a la política cal revolucionar-la, calen nous líders, calen nous discursos i calen noves formes de participació i sobretot cal que torni l'èpica.
Estic d'acord en que cal sortir de la crisi, i que cal donar-li a la gent solucions en aquests temps difícils per molts. Però hem de veure també quin missatge ens arriba de la gent, i en el cas del dia d'ahir i les onades prèvies el missatge que ens arriba amb força des del sobiranisme. Hi ha un gruix, gent activa, molta gent jove, que hem viscut tota la nostra vida la política observant la fredor de la maquinària administrativa. 30 anys de polítiques de gestió que han portat a la desafecció, política sense ànima i sense valors, la de tots els polítics són igual, la de que ja no hi ha esquerres ni dretes. Som molts, i cada cop més, que no hem viscut la transició, ni els efervescents primers anys de la democràcia, no hem viscut la il·lusió del canvi. Molta gent no s'interessa per la política, no perquè no li agradi en termes absoluts, no s'interessa perquè no li agrada la política que es fa ara. La política no és només gestió, la política són ideals, són emocions, són sentiments, hi ha molta gent a casa que vol deixar de veure la política, la vol viure. Ho hem vist als EUA, ho hem vist a casa nostra amb les consultes, per portar de nou a la gent cap a la política cal revolucionar-la, calen nous líders, calen nous discursos i calen noves formes de participació i sobretot cal que torni l'èpica.
Cinc bons llibres sobre biologia per Sant Jordi
4/21/2010
2 comments
A dos dies per Sant Jordi és un bon moment per recomanar llibres, així aquells que no hagin decidit encara quin regalaran tenen una idea més que poder els hi és útil. A mi una cosa que 'agrada regalar per Sant Jordi són còmics en català (necessiten tot l'ajut del món per tirar endavant) però d'aquest tema ja se n'encarreguen a ComiCat. Un altre àmbit que necessita també un cop de mà és la divulgació i la publicació d'obres científiques, o relacionades amb la ciència, en català.
M'agradaria doncs recomanar 5 llibres, no tots ells novetats però si que tots valen molt la pena. Els públics a qui van destinats són ben diversos per tal que tothom pugui triar. En primer lloc tenim El Virus de la Glòria de Marià Alemany, un llibre que descriu en clau d'humor bona part de les misèries de la recerca a un laboratori, l'edició és del 94, sereu afortunats si el trobeu, sembla ser que a Laie el tenen. Dintre de l'imprescindible col·lecció Sense Fronteres d'Editorial Bromera hi ha l'excel·lent i divertida Viure per la Ciència del guanyadors del Premi Nobel de medicina 2002, Sydney Brenner, una autobigrafia en que es reflecteix l'aspecte més humà i més apassionat de l'investigador. En la mateixa col·lecció podem fer un tomb pel passat a Els Inicis de la Vida de la mà de una de les biòlogues (i m'atreveixo a dir científiques) més grans del segle XX, la Lynn Margulis i el professor de UMass Michael Dolan. Continuem amb L'Origen de les Espècies de Charles Darwin, reeditada per Edicions 62 l'any passat en motiu del 150é aniversari de la seva primera edició. Un llibre, cal dir-ho, dens però que és la pedra angular de la biologia moderna i va definir el paradigma en que aquesta es desenvolupa, paradigma que encarà ningú ha pogut trencar. Per últim, ara si, una novetat, Codi Genètic, un thriller biològic autòcton escrit per Amàlia Lafuente en clau de Best Seller que curiosament coincideix en temàtica amb El Virus de la Glòria ja que ambdós giren al voltat de la recerca contra l'Alzheimer.
Crec que es una selecció de llibres prou variada i interessant com per que aquells amants de la ciència o bé aquells que s'hi vulguin introduir una mica tinguin un bon candidat per endur-se cap a les seves prestatgeries aquest Sant Jordi. Per posar-ho tot més fàcil a continuació les sinopsis dels llibre i enllaços per conèixer una mica millor els autors.
La lectura d'aquesta novel·la científica ens transporta a la vida dels personatges i posa en context de ficció situacions reals i preocupants que persisteixen en el pas del temps. És una novel·la que fa reflexionar sobre el que ha de ser la recerca, un àmbit molt important per al progrés de la nostre societat.
Sydney Brenner, guanyador del Premi Nobel de Medicina 2002, ens explica en aquest llibre una apassionant vida dedicada a la ciència. Des dels seus modests inicis, Brenner ha arribat a ser un dels biòlegs més distingits del segle xx. Les investigacions originals que ha dut a terme abracen molts camps de la biologia: des del desxiframent del codi genètic fins a l’establiment d’un cuc insignificant com un organisme model per a la biologia del desenvolupament.
Amb un to molt personal, Brenner narra la pròpia trajectòria vital en la ciència, que s’inicia amb els durs anys d’educació a Sud-àfrica i els experiments que feia a la sabateria del seu pare, i arriba fins a la direcció d’un dels centres de recerca més prestigiosos del món, el Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, passant pels moments més remarcables i emocionants d’una llarga i productiva carrera científica. El text també ens descobreix magistralment la part més humana: un científic rebel amb un gran enginy i sentit de l’humor, irreverent i amb una apreciació profunda de la biologia en els seus més diversos aspectes. Un autoretrat fascinant i íntim d’un dels gegants de la biologia moderna.
Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l’atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d’anys. Tot i la insignificança d’aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals –la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més– són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l’aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.
Quan el llibre L’origen de les espècies va veure la llum, el 1859 a Londres, va provocar una gran commoció en tots els àmbits de la cultura. La seva teoria revolucionària sobre l’evolució natural de les espècies, el fet que l’home procedís d’espècies inferiors i que de sobte existís un vincle que el connectava amb el que pejorativament s’anomenava “animals”, no resultava fàcil d’acceptar. Les conclusions sobre les lleis de la vida a les quals Charles Darwin havia arribat es fonamentaven exclusivament en un posicionament científic i entraven en conflicte amb l’explicació que en donava la religió.
En ple segle XXI, dos-cents anys després del naixement de l’autor i cent-cinquanta anys després de la publicació de l’obra, el debat entre darwinistes i creacionistes, entre ciència i religió, continua sent de plena actualitat. Per tot això cal llegir Darwin. Hi trobareu el treball d’un gran científic, d’una ment moderna, que va transformar el nostre món
La descoberta d’un fàrmac contra l’Alzheimer centra les investigacions de la Marina Fontcuberta. Amb l’arribada d’un nou director a l’Institut de Neurociències, que ha fet una carrera brillant als Estats Units, la recerca es complica perillosament. Enlluernada pel magnetisme del flamant director, la jove Marina està temptada de saltar-se els límits de l’ètica professional.
Amàlia Lafuente retrata amb habilitat el món de la investigació científica: la lluita dels becaris, l’abús de poder dels triomfadors, la competitivitat, els jocs de seducció entre els companys...
Amb tots els ingredients del millor thriller, Codi genètic atrapa el lector amb un tema d’actualitat i uns personatges de carn i ossos.
+ iCIENTIFICats recomana Salvador Macip — Les grans epidèmies modernes [Sant Jordi 2010]
+ Global Talent recomana La nostra selecció de llibres per Sant Jordi
+ RECERCAT recomana Els llibres de RECERCAT
+ Recerca en Acció recomana Llibres de ciència per festejar Sant Jordi
+ iCIENTIFICats recomana Salvador Macip — Les grans epidèmies modernes [Sant Jordi 2010]
+ Global Talent recomana La nostra selecció de llibres per Sant Jordi
+ RECERCAT recomana Els llibres de RECERCAT
+ Recerca en Acció recomana Llibres de ciència per festejar Sant Jordi
