El dissabte 13 de març vaig assistir com a blocaire convidat a les primeres Jornades de Comunicació d'ERC,
Comunicar és Compartir, (gràcies
Xavier), i vaig tenir el privilegi de passar un matí de dissabte molt entretingut i molt interessant. La ponència inicial la va fer l'
Antoni Gutiérrez-Rubí i es va centrar en la comunicació 2.0. Si voleu llegir un
bon resum de la ponència en
Ricard Espelt en va publicar un segons després de que aquesta finalitzes, demostrant una capacitat inhumana de redacció i síntesi. Jo em centraré en el que més em va cridar l'atenció, perquè a vegades ja m'enfilo pels meus pensaments i desconnecto, però bé, això és una altra història.
De
la conferència de Gutiérrez-Rubí ho vaig trobar tot, íntegrament tot, interessant, però l'afirmació que més em va agradar, per empíricament certa en el meu cas, és que ens trobem en un moment de canvi de paradigma comunicatiu, i que
si no tens un dispositiu de butxaca des d'on fer política a la xarxa, estàs fora... La política comença a ser, i serà, 24/7, des de la xarxa, i a més pública, tant a l'opinió del polític com la seva agenda, ambdues coses hauran d'estar disponible per a la lliure consulta dels electors. El missatge va ser clar, si no t'apuntes a la comunicació mòbil i no integres tots els inputs que generes, has perdut el tren de la política de les properes dècades on
cada polític serà el seu propi mitjà.
Segons Gutierrez-Rubí s'ha acabat el discurs unidireccional als partits, a un partit no li calen només militants, li calen activistes.
El militant i el ciutadà volen decidir i no només volen votar, volen actuar. S'ha acabat ser un receptor i escoltar només discursos, ha arribat el moment de passar a l'acció i ser un protagonista actiu de la política. La societat digital dibuixa una societat sense límits, destruint, a mesura que hi entrem, els antics rols de la societat industrial.
Calen nous models de lideratge per a la societat digital. Les persones, més àgils i ràpides (com
velociraptors) li faran la competència a grans organitzacions (
tiranosaures) en la societat digital (el tema dinosaures és aportació meva, però no vaig poder evitar durant les xerrades recordar un diàleg sobre un tema similar a
Jurassic Park). Un personatge public no només serà el que ell creu o vol fer creuré que és, un personatge públic passarà en aquest nou context a ser també el que la gent cregui que és i digui que és. La societat digital ens porta a comunicar en comunitat, interaccionar amb la comunitat, a tirar-nos hi de cap. La xarxa no és un mitjà estàtic en que promocionar el teu producte polític,
a la xarxa s'ha d'interaccionar, crear i ser original, s'ha de ser actiu i s'ha de generar confiança. Cal estar preparat per respondre a nous reptes, en els propers anys naixeran nou grups d'influència, blocaires, aliances, que incidiran fortament en la política.
Hem d'entendre sobretot que el concepte 2.0 és un canvi cultural no un canvi tecnològic i
Esquerra pel fet de ser un
partit assembleari i d'una tradició de
radicalitat democràtica te uns fonaments ideològics ben sòlids per tal d'introduir-se en aquesta nova forma de comunicar. Ara bé, cal no perdré el tren, i de moment sembla que estem arribar tard. En certes ocasions des del partit s'ha considerat que aquests valors col·laboratius i de participació directa de la militància eren un llast per a l'èxit i el creixement del mateix. En aquesta xerrada l'Antoni Gutiérrez-Rubí deixa ben clar que aquesta valors, i aquests funcionament que per alguns pertanyen al passat, són plantejaments de futur, perfectament adaptables i sinèrgics amb la nova societat digital.
Posteriorment va intervenir en
Miquel Martí i Gamisans. Ens va recordar que
no podem enganyar a la xarxa, si ets un "polític 2.0" cal que gestionis els teus mitjans en cas contrari t'acabaran enxampant i això només crea mala imatge i serà el teu enterrament digital. I eps!
tinguem cura dels nostres continguts, no val la pena disposar de tots els mitjans possibles si els continguts que generes estan caducats o son de baixa qualitat. Un aspecte més que val la pena destacar és que la xarxa ens permet fer política, dirigida a col·lectius específics, i quan abans la identificació d'aquest col·lectius era costosa i difícil, ara és gratuïta i fàcil i es diu
Facebook. Malgrat la revolució que suposa la xarxa aquesta no substitueix a eines més tradicionals, que són i seran, necessàries per a solucionar cert problemes ciutadans, per tant no hem de descuidar aquest aspecte de la nostra acció política.
L'altra ponent de la mesa inicial que em va deixar el seu missatge marcat a foc va ser en
Dani Solano, va entrar a pel i sense proteccions en el debat. Ens va tirar a sobre el necessari gerro d'aigua freda, de fet ens va tirar el gerro directament, no l'aigua, per fer-nos tocar de peus a terra després de tanta emoció 2.0. En Dani ens va recordar que tot i estar les eines a l'abast
no tothom vol ser un activista polític a la xarxa.
Els polítics encara han d'estar allà on estan les persones. Torna a repetir que a la xarxa cal ser original i treballar molt, i que els polítics ha de treballar molt molt i molt.
Després de la sessió 2.0 i de la presentació que
Ignasi Llorente (Secretari d'Imatge i Comunicació d'Esquerra) va fer de les noves eines de comunicació del partit, excel·lents per cert, va aparèixer el Secretari General d'Esquerra, en
Joan Ridao a fer un parlament de cortesia. Personalment crec que aquests actes protocol·laris son necessaris, i m'agrada que es facin, encara que la persona en qüestió aparegui només per a fer aquest discurs. Però en aquest ocasió en Joan Ridao va estar un pel desafortunat, doncs mentre veníem d'escoltar per part d'experts en el camp, que la comunicació 2.0 era el futur de la comunicació política, en Joan Ridao va fer una forta apologia del classicisme en les maneres de comunicar i desconfiant profundament de les noves eines. Aviam, tampoc està malament del tots, però tal com ho va dir, i en el context, poder no tocava. Una anècdota més de la jornada vaja.
La sessió de Comunicació política, més tradicional, em va despertar menys interès, sobretot per ignorància meva, i no em vaig quedar amb tants missatges, ara bé, vaig procurar parar-hi atenció perquè allà xerraven experts que viuen el dia de dia de la comunicació política com
Enric Marín (molt d'actualitat a dia d'avui), David Miró o Ferran Espada, tot moderat per Laura Juanola. Van fer una anàlisi més o menys exhaustiva de la comunicació del segon govern tripartit i de la comunicació d'Esquerra en particular. La conclusió comuna a la que es va arribar és
el govern te un problema de comunicació, que li
falta un guió per explicar. Van concloure que en general a la gent no els interessa l'obra de govern, els interessa més els conflictes, i que poder han estat aquests conflictes al si del tripartit ells que han arribat més a al opinió pública. Recomanació, per
fer cas als assessors en comunicació.
Mentre seguíem als ponents hi havia també allà mateix una pantalla on apareixien els twitts que incorporaven el hashtag
#jicerc, des d'aquí vull felicitar a l'organització, molt especialment a l'
Àstrid Alemany, perquè no només va ser molt pedagògic sinó que, en part gràcies a aquesta pantalla en que es reflectien les opinions dels assistents en viu i en directe, m'ho vaig passar molt bé. Per acabar us deixo el recull que amb
Twitter vaig fer de les frases més impactant:
la frase:
@dsolanob "jo he hagut d'ensenyar a diputats a entrar al seu gmail, i això és patètic" toma 2.0! #jicerc
la frase:
@joanridao "la política 2.0 és encara un pel epidèrmica i un pel massa emotivista" twittejat amb emotivitat :-P #jicerc
la frase: David Miró "Montilla és menys president que Pujol i menys president que Maragall" #jicerc
la frase: Enric Marín "l'estrategia comunicativa del govern català ha estat un fracàs, i punto" els ponents cruament sincers #jicer
més frases: Enric Marín "la campanya electoral ja és a internet" bola ràpida per al secretari general d'
@Esquerra_ERC @joanridao #jicerc
