Esquerra 2.0

Aprofitant el meu apunt anterior referent a les Jornades d'Imatge i Comunicació d'Esquerra, aprofito per recuperar aquest altre que vaig escriure a la web d'Esquerra Independentista ara farà més d'un any (09/03/2009), crec que s'hi escau molt amb tot el que es va parlar allà.

Els temps estan canviant (com sempre vaja) i la manera de fer política també, a dia d'avui ens trobem en un canvi absolut de paradigma. L'aparició d'internet ha anat modificant durant anys la manera de comunicar-se i les maneres d'accedir a la informació. Ara ja no són el telèfon i la trobada les úniques maneres de contactar amb un amic o grup d'amics. Ara ja no es la televisió i no es la premsa escrita l'única font de notícies. La comunicació en línia ha canviat els costums, però també ha trencat barreres.

Una de les barreres que ha trencat és la que constituïen els mitjans comunicació pel que fa a la interacció entre els polítics i els ciutadans. Abans la única manera que tenia un polític de difondre les seves idees i les seves accions més enllà del partit eren els mitjans de comunicació (el quart poder, i amb raó). A dia d'avui la situació continua essent similar, són els mitjans els que poden donar més difusió a una notícia, però ara ja no son els únics. Els blocs personals dels polítics, les pàgines webs dels partits, els grups de Facebook, Twitter, Flickr, YouTube, totes les eines multimèdia que durant anys s'han creat a internet han anat convergint per donar lloc a l'anomenada web 2.0. Són aquestes eines les que permeten esquivar la barrera dels mitjans, privant-los del control que històricament han exercit sobre els continguts i democratitzant la informació. Però el més important és que això només es el principi, que és un fenomen incipient.

Ara els polítics poden arribar directament a la gent, sense intermediaris, però la xarxa encara va més enllà i permet transformar una comunicació que era bàsicament unidireccional en una comunicació a dos bandes. Els receptors dels missatges emesos pels polítics poden amb facilitat respondre de diverses maneres, permetent que la seva opinió arribi fins a l'emissor: resposta directa a comentaris, participació a fòrums, creació de grups a xarxes socials... El ciutadà, l'elector, esdevé no només diana del missatge, receptor i poca cosa més. Ara el ciutadà processa el missatge i crea opinió i la difon, això no és pas nou; la novetat radica en que la difon a la xarxa, i en comptes d'arribar únicament a l'entorn més proper multiplica la influencia de la seva opinió en molts ordres de magnitud.

Que poden aportar a Esquerra les Eines 2.0? Poder és el partit més beneficiat per l'evolució de les comunicacions i pel desenvolupament d'internet tant de cara a la comunicació exterior com de cara a la comunicació interna. Esquerra és un partit que mai ha disposat d'uns mitjans de comunicació afins per tal de difondre el seu ideari i la seva acció de govern. Ara pot fer una finta a la premsa i als mitjans tradicionals i enviar el seu missatge des de la seva pròpia web, des dels blocs de membres destacats del partit o des de mitjans en línia afins. Aquestes eines tenen a dia d'avui, i degut al seu creixement, un cert impacte als mitjans tradicionals i noticies o opinions aparegudes a la xarxa al cap de poc temps passen a ser noticia. És una nova dinàmica de la informació a la que ens haurem d'acostumar i sobretot s'hauran d'anar acostumant o adaptant els mitjans tradicionals doncs cada cop va a més. També a favor d'Esquerra juguen les xarxes socials, que permeten als militants iniciar grups i causes des de la base i cap amunt, moviments que comencen com a una iniciativa popular i acaben arribant tant als mitjans com a les institucions. Un exemple paradigmàtic seria la campanya iniciada per a la restauració dels Domassos del Salo de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

De cara al funcionament intern del partir les noves eines en xarxa permeten potenciar a tots els nivells un dels trets més característics d'Esquerra, l'assemblearisme. El mateix concepte d'internet com a xarxa encaixa amb sorprenent perfecció dintre d'un model assembleari de partit. La facilitat en la transmissió i l'intercanvi d'informació fa que, si es potenciés prou, permetés una pressa de decisions consensuades per la militància en moments clau en que poder la direcció necessita sentir-se recolzada. Permetria una millor organització de les sectorial facilitant la creació d'equips de treball. També facilitaria la pressa de decisió als casals afavorint en últim terme un model de casal més participatiu, especialment en aquells amb major nombre de membres.

El nou model de comunicació en xarxa ha arribat per quedar-se, l'únic camí possible és el que condueix a la potenciació d'aquesta manera d'interaccionar, per tant a un panorama comunicatiu cada cop més favorable en tots els sentits. Des d'Esquerra hem de potenciar la formació i la participació en la web 2.0 (o 3.0 quan sigui el moment). Internet ens obre un nou camí per fer créixer Esquerra i és una oportunitat que no hem de deixar passar.