Jornada de reflexió

Apa, apurats però hem acabat el repàs dels partits, i hem aconseguit posar un parell de blogs de campanya. Tot i que no esperava molt d'aquesta, la campanya electoral ha estat divertida, crec que aixó passa quan no hi ha un dominador real del tem i tots no deixan de ser una mica pocasoltes, però felicitats a tots els candidat, he passat unes setmanes divertides. Peró siusplau necessito que s'acabi, ja!

Els partits XVI: Convergència i Unió

[En un dinar amb més de mil dones]"Estic impressionat, aclaparat per tantes persones del mateix gènere que han vingut. I jo aquí, sol com un pardalet (...). Tinc una mica de pressa perquè he quedat per fer una entrevista amb un diari però faré encantat un petó a totes les que ho vulguin" (El Punt, 27 d'octubre) Artur Mas

Convergència i Unió

Els partits XV: PSC-CpC

"Tots això són afirmacions absolutament fora de lloc, carregades de perjudicis i falses, les que fa vostè. Vostè no pregunta, vostè afirma. Vostè afirma, no pregunta. I ho fa des del desconeixement, des dels perjudicis i des del sectarisme. Senyor Sala Marí.(...) Adéu. Vull una cinta del que gravat, una còpia." (La Vanguardia, 16 d'octubre) José Montilla

Partit dels Socialistes de Catalunya

Els partits XIV: Esquerra Republicana de Catalunya

"Catalunya ha de conservar els valors que puguin ser referents comuns i oblidar la cultureta de fa anys, com ara un determinat club de futbol, una determinada muntanya i la botifarra amb seques" (El Punt, 19 d'octubre) Josep Luís Carod-Rovira

Esquerra Republicana de Catalunya

Els partits XIII: ICV-EUA

"Tothom ens ataca, en aquestes eleccions. L'altre dia em deia algú que estava content perquè eren les primeres eleccions en què ens atacaven tots els partits" (El Punt, 29 d'octubre) Joan Saura

Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa

Els partits XII: El Partit Popular de Catalunya

"Alguns diuen que som marginals, però som els més normals de tots" (El Periódico, 23 d'octubre) Josep Piqué

Partit Popular de Catalunya

Els partits XI: Ciutadans-Partit de la Ciutadania

Per la resta de candidatures, com que la seva presència mediàtica és molt superior, la Ciutadans no tant, pobre penya, però ja se n'havia parlat previament, només inclourem una frase representativa d'aquest campanya.

"Amb quatre escons farem més per Catalunya que els altres 131 parlamentaris" (El Punt, 30 d'octubre) Albert Rivera, i es va quedar tant ample.

Ciutadans-Partit de la Ciutadania

Els partits X: Els partits republicans

Més gent que probablement voldria apallissar-me per matissos, però m'he llegit el progamari i tenen un aire similar. De totes maneres cal dir que els partits republicans m'avorreixen un xic, poder els comunistes també, però vaja, a tots els tractartem per igual. Aquest post és, un calaix de sastre i tota símilitud entre els tres partits inclosos és la paraula república. Peró anem des d'un clàssci com Izquierda Republicana-Partit Republicà d'Esquerra, passant pels popularsocialisme (ja se que sona a nacionalsocialisme, però a aixó és al que ha de sonar) del Moviment Social Republicà, fins a l'independentisme del Partit Republicà Català. Sento agrupar-vos, però si no ho feia així no sortieu a la foto:

Partit Republicà d'Esquerra
Moviment Social Republicà
Partit Republicà Català

Els partits IX: Els partits comunistes

Sí, poder em foten una pallissa per agrupar-los al mateix post, però no tinc més temps. De totes maners, comunista és comunista, vinga, no fotem, els matissos, si Trotsky era brutal, no el més guay era Lenin, o Stalin era un cabrón dels bons i en Gorvachov era un traïdor. Com sigui tot són imatges del comunime ben o mal aplicat, funcionant o no, tot comunisme, per qué cal a assumir que les coses a vegades funcionen, d'altres no, i d'altre no funcionen mai. No val quedar-se amb les coses bones fetes pels meus ideòlegs i passar de les coses que no molen o són una bona merda. Suposo que que a ningú li agrada ser dels dolents:

Partit Comunista del Poble de Catalunya
Partido Obrero Socialista Internacional

Els partits VIII: Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal

En primer moment de nou sorpressa, "Brutal, un partit polític que té nom de videojoc", després quan un mira atentament que li falta una N per ser PACMAN, tornem a la normalitat i a l'avorriment. Si no fos per un eslògan fantàstic que fa que ens aixequem de les cadires: "Animals al parlament". Senyors del PACMA, el parlament n'està ple d'animals, no em volem més. Els braus al camp no viuen pas tant malament, viuen millor que moltes persones. Res a comentar dels animals domèstics, que en esencia són el reis. I pel que fa a pocrs, gallines i altres animals de granja, no viuen millor que cap persona, però si de manera semblant a moltes. Per tant, preocupem-nos més per les persones, si cal experimentar amb 2 milions de rates per salvar una vida humana (també depén de la de qui estiguem parlant però), doncs se maten. Vale, els animals mereixen respecte, però més en mereixen les persones, i l'existència d'un parit que és perocupa dels animals com si fossin persones sembla un insult a les persones oblidades per part de molts partits polítics. Animals a la web:

Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal

El blog d'en Mas

Poder semblarà que li tinc una mica de mania o simpatia al Montilla pel fet de pujar el seu blog i no el de l'Artur. Bé doncs, aquí el teniu, no és tant brutal com el del Montilla, que trobo genial, però no ens podem queixar, doncs el príncep Artur també queda retratat en aquesta web. Siuspalu passin a saludar el Senyor Mas:

Diari d'Arturo Mas

Els partits VII: Partit Família i Vida

Mira que m'agrada críticar, però respecte aquest partit diré poques coses. No és un dels partits divertits com tots els anterior, és tracta del partit dels amants de "La casa de la pradera" i de les definicions estrictes de conceptes com família i vida, que al meu parer cadascun te el seu i tots son vàlids. No crec que la gent voti per que els dirixeixin uns fanàtics del tot és perfecte, governar és governar no controlar les famílies del país en que governes, no se, turbi tot plegat. Per tots el fans de "Médico de Família" i la "Tribu de los Brady":

Partit Família i Vida

Els partits VI: Partit per Un Món Més Just

I em vaig quedar de pedra, pel logo principalment, és una cosa en la que habitualment m'hi fixo i aquest rep el primer premi a "l'originalitat". Bé, a banda de tot aixó, que no és més que façana, com bona part de la política, he de dir que tenen un programa, aixó està bé. Tenen el programa que suposo tindria Oxfam si fos un partit polític i no un lobby, vull dir ONG. Que està ple de bones intencions, cert, que tenen raó, segurament part de raó, però centrem-nos, es tracta de governar Catalunya, no de transformar un país en una ONG gegantina. Seria genial un món més just, però aquesta no és la via, com no ho és la de les ONGS, però com que és ben lícit voler un món millor:

Per un Món Més Just

El partits V: El partits verds

Aquí he de reconèixer que em veig obligat a demostrar certa incultura. Per mi ambdós partits són si fa o no fa el mateix, em passa el mateix amb els comunistes, però ells presenten certes subtils diferències ideològiques (a vegades cal ser un d'ells per entendre-ho realment però). La qüestió seria que es tracta dels dos partits verds (que jo conec) que es presenten a les eleccions, més enllà de ICV (que sabent-me molt greu, crec es postularà en el futur com al partit verd "oficial"). A primera vista semblen el mateix tot i que els seus idearis no són els mateixos, ni ho són els seus candidats. Suposo que aquestes subtils diferències i bona dosi d'amor propi (es pot llegir tranquil·lament com a ego), fan que dues formacions que podrien presentar-se juntes ho fasi cadascuna per la seva banda. Si volen saber més de la fragmentació verda:

Els Verds - Alternativa Verda
Els Verds - L'alternativa Ecologista

Actualització per les eleccions generales de 2008 en cap d'aquests dos partits se presenten per Barcelona (tot i que Els Verds - Alternativa Verda es presenta per Girona) però se presenta un partit verd anomenat Els Verds-Opció Verda englobat en Els Verds a nivell espanyol, no arribo a discernir si són tots el mateix o bé tots van pel seu compte, a la viquipèdia he llegit que cadascú va a la seva i amés mal avinguts, però no ho he pogut confirmar.

Els Verd - Opció Verda

Els partits IV: Els partits feixistes I

Bé doncs, aquí els tenim, no puc evitar que soni al meu cap el tema de l'Imperi a la Guerra de les Galàxies. No hi ha massa cosa a comentar, l'ideari polític ve a ser el clàssic, un nacionalsocialisme populista "chusquero", poder tenen una mica menys de classe i tacte que l'Anglada però es mouen en el mateix nínxol. De veritat, des que no hi és en Blaspi, res és el mateix a la ultradreta estatal:

Adelante Cataluña
Españoles Bajo el Separatismo

Actualitzacio per a les eleccions generales del 2008 en que Democracia Nacional i Alternativa Española es presenten per separat aquí teniu els seus corresponents enllaços:

Democracia Nacional
Alternativa Española

PD: El que en el seu dia vaig dir pels primers serveix pels segons. Les preses (ja estem en jornada de meditació), i la justícia amb altres partits, blanc i verds, em fa ajuntar aquest parell també.

Els partits III: Els partits blancs

Tot i que no sóc precissament un fan del vot en blanc, bé ni del vot en general però aixó és una altra història, doncs aixó que no sóc un fan però ho respecto. Ara bé, votar en blanc i que a més el teu vot conti, i es vegi representat a la corresponent cambra... ja te pebrots, vull dir, o no votes, o votes en blanc, o votes a un partit, cada una d'aquestes tres coses te un significat concret així hi ha un lloc per tohom en aquesta la nostra fastigosa i babosa democràcia (ejem, perdó, a vegades em poso tendre). Bé, Escons Insubmissos no em cauen malament, però el seu manífest, sense ofendre, tendeix a ser una mica... (diria estúpid, però sonaria massa fort), ho deixarem en una mica..., de totes maneres mai està malament que hi hagi algú que protesti d'una manera més o menys original. Bé, aquests afegitó que estic fent és fruït de fer justicia als partits verds, si a ells els ajunto en un pack, per qué no fer-ho amb els partits bancs. De Ciutadans en Blanc m'agraden les anèlisis dels resultats d'eleccions prèvies en que el vot en blanc tenia el seu pes, val a dir, però pel que fa al conjunt opino el mateix que en el cas anterior. Però ara bé la pregunta, ambdós partits volen representació parlamentaria per al vot en blanc (fins aquí bé, no?), i el vot en blanc no te color, ni tendència, ni res, no? Com pot ser doncs que hi hagi dos partits que demanin el mateix, una cosa fora de ideologies, de influències, del poder, i que se presentin separats a les eleccions, si algú m'ho expliqués ho agrairia de tot cor. Apa, per més info, als enllaços:

Escons Insubmissos

Ciutadans en Blanc

Els partits II: El Partit Blau

Tot i que no queda gaire clara la seva tendència política te unes fites molt específiques que coincideixen amb les preocupacions de bona part de les associacions veïnals barcelonines i de rodalies, la qual cosa no és necessariament positiva (ja et diria jo on posaria la narcosala de la Vall d'Hebron si continuen tallant la Ronda...). Però bé, el nou partit creat pels afectats i veïns del Carmel i d'àmbit nacional és un dels nous factors de diversió per aquesta campanya. Si t'agrada el populisme veïnal, aquí tens un enllaç.

Partit Blau de Catalunya

Docúpolis. Festival Internacional Documental de Barcelona

Un any més al recinte del CCCB a Barcelona se celebra el Festival Internacional de Documentals Docupolis, aqui us deixo un enllaç i una petita intro:

El Festival Docúpolis d'aquest any es vertebra en dos àmbits. En el primer se celebra el concurs internacional i es lliuraran els premis amb dotació (Docúpolis, Gran angular TVE Catalunya i Opera Prima), al costat dels honorífics (Tercer Ojo, Drets Humans, Millor Documental Latinoamericà, Premi del Públic i El Hombre de la Cámara). El segon àmbit correspon a les activitats paral·leles (Retrospectiva Joris Ivens, retrospectiva Portugal, OFF Docúpolis, Delicatessen, MEDIMED, Versió Catalana i Made in UE: França)

Docupolis

Els partits I: El Partit Humanista

Per començar amb la presntació de partits que fins el proper 1 de novembre lluitaran per uns moments de glòria en els mitjans de comunicació amb la sana intenció de governar-nos i de pas treure'n alguna cosa de profit (experiencia per suposat, no siguin malpensats), doncs introduirem a un clàssic de les elección generals i autonòmiques com és el Partit Humanista. No us introduiré ara tot el seu programa ideològic, us poso un enllaç a la seva web i us convido a coneixer a un dels partits de la secció més tròpical i més exòtica del panorama polític.

Partit Humanista de Catalunya

El blog d'en Montilla

Amb aquest post dono sortida a la que serà la primera ronda de post temàtics fonamentals. I el tema seran les eleccions a la Gene, i pq? Doncs pq aquest any crec que tindrem les eleccions a President de la Generalitat més patètiques, desencantades i desenciçadores de la història. Unes eleccions precipitades per les cirmstàncies amb uns candidats que fan peneta, no són ni un d'ells un bon exemple del que hauria de ser un governant, i a mi aixó em toca la pera, pq aquestes eleccions havia decidit votar després de 9 anys sense fer-ho. I com a mostra, aquí teniu al candidat que poder reflecteix millor tot el que he dit anteriorment, passi siusplau señor José Montilla.

José Montilla Weblog

Conills suicides

via verseme

Només un se n'adona que una societat entra o cau en decadècnis quan els conills perden les ganes de viure. Quan el conillicidi es trona habitual, les bases morals, socials i econòmiques de la societat occidental només poden estar arribant a la degradació última, definitiva i final. Senyors, salvem els conills, redrecem les nostres vides.

Crec que és l'obre més gran sobre humor-necrofílic-animal, just per sobre de "Instrucciones para 101 usos de un gato muerto" de Simon Bond, un còmic d'Anagrama que vaig trobar a una llibreria de Manresa i que no he aconseguit localitzar mai més.

Bunny suicides

Cinema de franc (jejejejeJAJAJAJA)

Perdoneu, però te la serva gràcia aixó del cinema de franc, pq cada cop que vaig al cine m'astillen uns bons 6 o 7 europeus i vindria a ser una de les formes culturals més a l'abast de la gent, i ja veus. Més val anar-hi un cop al mes i donar gràcies a mules i torrents. Però vaja, per un cop és gratix, a la Filmoteca de Catalunya (allà val a dir que les entrades tenen un preu més raonable) en honor del seu 25é aniversari. Doncs ja ho sabeu, un cicle David Lynch entre d'altres gratuïtament a la Filmo del 2 al 8 d'octubre.

25és aniversari de la Filmoteca de Catalunya

Benvinguts al nou curs escolar

Bones, com anem, lectors? Suposo vaja, tot i que em sembla que escric egocentricment per mi mateix però vaj, només saludar per dir, hola, tonem a estar aquí després d'un llarg descans (amb vacances incloses). Per tant, apreciats estudiants, benvinguts al nou curs escolar.

The broken laptop i sold on ebay

A aquest blog vaig arribar-hi a través d'un altre, que ara mateix no recordo, per tant ho sento. Però bé, en esencia, el que mola d'aquest blog és el concepte, deixant de banda si és real o bé no ho és. La premisa és que un pavo se compra un portàtil per ebay, que sembla ser que està espatllat. Quan intenta posar-se en contacte amb el venedor aquest ha desparegut. Com a acte de venjança el comprador pública a la web, tot el material que el, per altra bandfa imbècil; timador s'ha descuidat d'esborrar del seu ordinador. Des del seu nefast curriículum, fins a fotos de la seva gran afició: els peus femenins. Paseu-hi, val la pena.

the broken laptop i sold on ebay

Chuck Norris Facts

Només existeix un home sobre la faç capaç de vencer en qualsevol combat, només un capaç de carregar-se a Bin Laden, a Montilla, a George Bush, a Fungairiño, a Rajoy, a Tao Pai Pai i a tota l'alineació dels All Blacks d'una sola patada giratoria, aquest home només podia ser CHUCK NORRIS. En aquesta pàgina web podreu trobar diverses veritats com punys sobre aquest gran home.

No existeix la teòria de la evolució. Només un llistat d'animals als que Chuck Norris permet viure.

Chuck Norris és la raó per la qual Wally s'amaga.

Chuck Norris te dos velocitats. Caminar, i matar.

Chuck Norris Facts

Liniers

via a best truth

AutoLiniers és un blog dedicat a públicar la tira de premsa "Macanudo" que l'autor argentí Liniers (Ricardo Siri) realitza per al diari "La Nación". La veritat és que el dibuix està currat i fa bastanta gràcia. No se, però em recorda al Monteys i al Fontdevila. Val la pena fer-hi una ullada, és una de les millor tires de premsa en castellà que he llegit últimament.

AutoLiniers

Passejant per la blogosfera

Fent un tomb pel món dels blogs des del punt de vista d'algú a qui no són del tot aliens però que com a participant actiu del fet és novell he pogut constatar varies coses. En primer lloc, i relacionat directament amb la llengua en que escric, hi ha molts pocs blogs en català (o blocs, terme correcte segons el TERMCAT, però que no m'agrada gens). Però n'hi ha. Val a dir però que molts, la majoria son una mica monotema, i és avorrit. Vull dir, em sembla perfecte defensar la llengua, cal fer-ho, i defensar la terra, que també cal, però no em puc creure que la major part de les ments pensants i plasmants de tota la demarcació de parla catalana (coneguda extraoficial i romànticament, tot i que conceptualment clarificador, com a Països Catalans) només se sàpiga parlar de independència, estatuts, llengua, pàtria i Barça (deixant de banda els blogs tecnològics, que d'aquests n'hi ha molts de tots els idiomes). Que torno a repetir que si, que poder és necessari però que cal diversificar les temàtiques, la veritat és que en aquest punt els blogs en anglès i castellà son molt més divertits. Més coses. He visitat blogs magnífics, molt entretinguts i la major part dels que he vist fets a Barcelona, i escrits en castellà. No ho dic pas com a queixa, no sóc del parer de fer judicis morals sobre la llengua. Cadascú escriu com li rota, i si un dia em canso d'escriure en català probablement ho faré en castellà, i si no, en anglès i carretera. Però el que m'ha sorprès d'aquests blogs és que en mig d'un munt de material brutal trobem un incís en el món de la política nacional, com no, l'estatut, que és omnipresent com Déu. De cop i volta, escriptors genial, cínics, irònics i divertits, passen a donar la seva opinió sobre un tema, que o bé desconeixen o bé perverteixen, i es tornen la veu del seu amo, repeteixen missatges que sents a la tele en veu dels polítics, demonitzen el que demonitza la televisió i parlen de coses que passen al seu voltant, que la veritat, poder serà el fet de que surten poc de casa, però mira que fa anys que visc a Barcelona i no son així ni de conya. Bé, no vull arribar més enllà i no crec que en tregui cap conclusió, només descric el que m'he trobat fent una passejada per entre les idees i pensament d'un munt de gent interessant.

Hazard Cards

via Geisha asobi blog

Des de Dinamarca un projecte que podria estar fet amb una mala llet intensa i bones dosis de humor negre, però que en realitat te cert regust de lliço moral: El desenvolupament i els avanços de l'ésser humà acaben amb la natura i amb el mateix ésser humà. Val a dir uqe en un pricipi tenia tot l'aspecte d'estar dedicat a catàstrofes en general, però no és així, per tant els més morbosos que no busquin ni 11-S ni Tsunamis ni terratremols.

Hazard Cards

El perllongat viatge del senyor MAX

Si esteu a prop de Barcelona o a la capital mateixa, o bé si veniu pel Saló podeu fer una escapadeta a la biblioteca de Can Fabra al Barri de Sant Andreu a visitar l'exposició d'en Max. Una retrospectiva del pare d'en Peter Punk, un dels impulsors de l'editorial Inrevés, o de la revista Nosotros Somos los Muertos. Un il·lustrador i dibuixant de còmics brutal. Així doncs recordeu: Exposició: El perllongat viatge del senyor Max, de l'11 de maig a l'11 de juny, Sala d'exposicions de Can Fabra.

El perllongat viatge del senyor Max

Saló del Còmic 2006

Ara un canvi en la temàtica general del blog, o no, en realitat ja em venia de gust deixar de queixar-me una estoneta. Bé, fet que és una de les meves debilitats, aquí teniu enllaçat l'event més importat del panorama del còpmic estatal, el Saló de Barcelona. Cuatre dies per disfrutar de l'art seqüecial aprenent, ensenyant, consumint, en fi, el Saló.

Saló del Còmic 2006

Orgull de classe

La classe obrera s'alça, inicia una revolució, els temps canvien, les regles del joc també, s'escriu la història. La classe dirigent, els burgesos (a vegades m'atrapa el folklore, ho sento), repelen l'atac obrer, fan servir la influència, la força i els diners per diexar-ho tot tal qual estava, o de manera similar al seu estat inicial. Però mentrestant que fa la classe dominant, que fa la majoria de la gent, que fa la classe mitja? No som obrers, encara que abundi el pensament d'esquerres ingenu i obrerista en el si de la classe mitja. No som burgesos, per molt pijeres que ho volguessin ser, que som nosaltres la gran plebe? La classe mitja és el tampó en la solució social del món occidental, mantenim les condicions aptes per al sosteniment del nostre entorn. Nosaltres la classe mitja evitem les revoltes socials i al mateix temps evitem l'explotació massiva dels treballadors. Mantenim als dirigents als seus despatxos amb el nostres vot o bé els trèiem, som les esquerres i les dretes, i per suposat som el centre. Comprem els productes que ens ofereixen empresses locals o transnacionals i lucrem als seus propietaris mantenint a la classe alta i ens aprofitem de la classe treballadora. La classe mitja és dinàmicament estàtica, canvien per estar igual, canviem d'aparença però no d'actitud, som el bloc de pedra monolític, la columna ferma sobre la que és manté la societat capitalista occidental, la columna vertebral d'Europa. Som la consciencia d'occident al mateix temps que som botxins del sud i l'orient. Nosaltres som la gran massa tranquil·la i silenciosa, els mitjans parlem per nosaltres i nosaltres en nom dels mitjans. La classes mitja, la que no te orgull, la que no és brillant, la que és mediocre, la que és tot intencions i mai serà fets.

Pànic a la vorera

Vas pel carrer i si bé ja has estat capaç d'esquivar pixats i excrements de variades espècies canines i les escupinades de variades subespècies de simis et robes cara a cara amb l'obstacle per antonomàsia. Els avis i els nens. Es tracta d'éssers autonòms fora de les normes que rejeixen la societat i el consens, només se ceñeixen a les lleis físiques, i d'aquella manera val a dir. Si quan circules has de deixar un espai de 1,5 metres amb el vehícle del costat, un espai de incertessa, el mateix s'hauria de fer respecte a ancians i a infants. Ulls de vellut per culpa de bastons massa expressius, caderes de la tercera edat dislocades, nens axafats, mares ploroses, son coses que passen cada dia. Sí, poder són tristes però són inevitables. Els nen i els avis són elements aleatoris urbans, com els coloms, d'un perill considerable que circulen amb total llibertat. Per tant vianat, vigila, el perill adopta moltes formes.

Zulo bones vistes, ideal parelles.

Després de dies sense dir res sant torne-m'hi. Voldria però que el silenci fos degut a que no hi ha res a dir tot és brutal, però no únicament no he tingut temps, tan patètic com real. He dedicat les meves hores a currar, quan passes de les 8 hores currant te sents imbècil, no gaire útil i la veritat el meu nivell de dignificació continua essent baix. La resta de temps l'he dedicat a buscar pis, jeje, si li podem dir d'aquesta manera, podríem qualificar la major part dels immobles que m'han ofert per menys de 650 europeus com a zulos, cuchictrils, antros, etc. Considerant que no cobro gaire més (per les 10 h de mitja que dedico cada dia a currar, no vull fer números per no deprimir-me) el meu destí és posseir un d'aquests caus o tenir un cop de sort (que per altra banda he tingut, si a vegades el vent bufa al nostre favor, al·leluia). De totes maneres, no és pot viure de cops de sort i no es pot viure en aquests espais mínims, destruït i bruts. El puto dret a una vivenda digne no l'exercim i per l'enriquiment de 4 rates i l'especulació (no només d'aquestes 4 rates, sinó imbècils desgraciadots com nosaltres també especulen, ningú vol ser l'últim, ningú vol ser el tonto, però aixó ens avoca a una espiral) acabarem tots sota el pont. I que ? Sota el pont no et mulles, ja, si clar, i en 30 metres quadrats pots viure, i tant, i en 10, i a un nínxol, però això ho diuen persones que disposen de més de 90 metres per esbarjo i oci pur. A la merda, de veritat que tanta basura que ens envolta arriba a cansar. Deixem que l'avantguarda política del apis comenci a llogar pisos de 30 metres mentre nosaltres fem de masovers de les seves cassetes als afores o dels seus pisos de l'Eixample i la Bonanova. S'ha acabat ocupar cases velles, cal ocupar xalets de Pedralbes. Posem fi a la ocupació d'espais deshabitats, és el moment de compartir mansions amb els seus legítims inquilins, seure junts a taula i llegir plegats La Vanguardia.

Lluita contra l'estupidesa

La imbecil·litat sembla una de les malalties més recurrents en l'ésser humà, des de temps immemorial. L'esperança per tots nosaltres era que aquesta imbecil·litat residís i romangués en individus que no tinguessin cap tipus de responsabilitat sobre la comunitat i l'entorn en el que viuen. És més, crec que per alguna raó que desconec, se pressuposa que la major part de la població imbècil és troba en les classes no dominant de la nostra societats, estan més abaix, són imbècils. Fins i tot podria semblar lògic. Però no. En primer lloc "la memez y la tonteria" s'estenen i repliquen contínuament entre nosaltres i clarament ho dominen tot. La major part de la gent és imbècil (suposo que dependrà del que pronuncií aquesta màxima decidir quina és aquesta major part). Però bé, si féssim una estudi sobre això podríem observar, que els més tarats, els que no toquen de peus a terra, imbècils il·luminats i il·lustres pous de ignorància pel que fa al món real ocupen els principals llocs de poder al sistema. En proporció és l'elit, la classe dirigent la que incorpora més imbècils a les seves files. Des de polítics que han dedicat tota la vida a xafar al veí per a un lloc al partit, a mentir i enganyar, passant per científics que han sacrificat la seva vida per viure al limb que és la investigació, surant en l'èter del coneixement però ignorant als qui els envolten. Gran genis d'un sol tema, perdent el contacte amb l realitat, interessant-se només pel que ells fan, ermitans que viuen a la muntanya més alta i que dirigeixen els destins de tots els que viuen abaix sense coneixe'ls, ni conèixer el món en que viuen. Governar, dirigir, liderar des de l'altra banda del mirall. Ser l'avantguarda d'un mateix. Però bé, al cap i a la fi no està tant malament ser governats per uns imbècils, quan la major part de nosaltres, per activa o per passiva ho som, l'únic problema és adonar-se'n.

Buscant ninxol ecològic

Doncs aixó, fet que de moment no se ben bé de que tractara aquest jove blog simplement aniré explicant coses que em passin pel cap. Ara he de dir que una de les coses que em ronda pel cap és la poca pasta que cobro i com estic fins la p**** de no poder permetrem res. Ni comprar un pis, d'aquí a poc ni llorgar-ne un, o no ser que sigui visquent amb 3 persones o 4 més, no em puc premetre luxes, ni capricis, res. I això no me mola. M'agrada pertanyer a la maleida classe mitja, si tira cap a alta millor, però tot i preparar-me per ocupar aquest lloc a la societat trobo que no existeix. Suposo que serà qüestió d'edat o bé que algú ha decidit suprimir aquest racó d'abocador que m'hagués tocat ocupar, bé no ser res del cert, però des d'aquí reclamo el meu lloc de semiprivilegi i em pregunto, que està passant?

Començar és fonamental

Benvinguts a fonamental, no se ven bé el que es dirà per aquí, simplement començo aquest blog per la necessitat de dir alguna cosa, encara que no sapiga quina és.