En tren per la Índia I

Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?

Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota  aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).

L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.

A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)