No se com ho va veure la gent així en general però jo a nivell informatiu i a nivell de sensacions (excepte pel que les botigues estaven tancades) a mi el 1er de Maig em va donar sensació de Sant Jordi. El tracte que se li va donar a les notícies va ser similar. Cert, una mica més tema social de fons, una mica més d'incidència de la crisi en el telenotícies del dia i punt, la resta com Sant Jordi. Que si en la tradicional manifestació del 1er de Maig (tradicional! atenció, aquí és on han de saltar les primeres alarmes) hi havia tanta gent, que si parlaments de tal líder sindical, que si la manifestació paral·lela de la CGT amb una banda de música mòbil (fet divertit, però jo si fos la CGT em començaria a preocupar, ja us donen espai a TV3… més alarmes). Bé, la qüestió és que no hi havia cap tipus de flaire reivindicatiu en res… res, el mateix missatge de cada any, les pancartes cada cop de millor qualitat i les banderes dels sindicats cada cop més enormes i més visibles, vindria a ser com una Love Parade Sindical, o bé una Cavalcada de Reis, però amb menys assistència.
No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.
Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.
No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.
Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada