El Tara és un històric vaixell de vela, construït a França al 1989 i batejat Antartica per encàrrec del Dr. Jean-Louis Étienne, aventurer Francès que volia navegar cap als pols. Va ser comprar posteriorment pel diversos cops campió de la Copa Amèrica Sir Peter Blake. Blake va batejar el vaixell amb el nom de Seamaster, i al Seamaster va morir l'any t2001 quan desprès d'anar a l'Antàrtida, l'equip de les Blake Expeditions va pujar per la costa sudamericana fins a l'Amazones, a l'Amazones els pirates de riu van assaltar el vaixell i Sir Peter Blake va ser assassinat defensant la seva tripulació. El vaixell va quedar oblidat fins que el 2003 va ser comprat per Étienne Bourgois, fill d'un editor francès i de la propietària d'una coneguda cadena de roba francesa. El va batejar com a Tara (crec que Tara 5, l'home te diversos vaixells que es diuen així, no és precisament una família pobre). La qüestió és que amb certa intenció filantròpica i certa intenció d'evitar l'avorriment del milionari, van constituir Tara Expeditions, una fundació on estan col·locats membres de la família, amics, coneguts i saludats diversos. La primera missió de Tara Expeditions va ser Tara Àrtic (2007-2008). En la campanya es va col·laborar amb un projecte científic anomenat Damocles per tal d'estudiar l'efecte del canvi climàtic als pols. A banda dels possibles resultats obtinguts aquests campanya va generar llibres, marxandatge, exposicions, aparicions a Tahalassa etc.
La nova aventura del Tara és Tara Oceans (2009-2012). Aquests expedició va començar el setembre de l'any passat i consisteix en fer la volta al món en 3 anys per tal prendre mostres biològiques i obtenir dades fisicoquímiques de "tots" els mars i oceans del món. Com a projecte científic és engrescadors i tot un repte. Fer ciència en un vaixell de vela que recórrer el món, a l'estil Darwin. és el somni de molts biòlegs (entre ells jo) però tot es complica si hi ha periodistes pel mig. i ens acompanyaven un total de tres periodistes, dos de Thalassa i el redactor d'a bord, perquè la gent passa a comportar-se de manera molt estranya davant les càmeres, especialment la gent de la tripulació. També és tota una aposta de risc tenir una tripulació jove i inexperta, com ho eren alguns dels que ens van acompanyar en la travessia. Però vaja, no cal centrar-se en les misèries de la campanya. Ha estat una experiència increïble, hem pogut fer la nostra petita prospecció científica del Mar Roig, lloc de molt difícil accés per aquest tipus de mostreig. Hem tingut la oportunitat de visitar Jiddah a Aràbia Saudita i anar a una festa amb un del prínceps del país, hem navegat en aigües del Golf d'Aden després de creuar l'estret de Bab el-Mandeb i hem tornat a casa via Djibouti (un país que subsisteix bàsicament per la presencia militar internacional) sans i estalvis, sense noticia dels pirates. A nivell personal he tingut la sort de retrobar-me amb un antic company, el Dr. Fabrice Not de l'Station Biologique de Roscoff (Bretanya), que va exercir de Cap Científic al vaixell de manera impecable demostrant un cop més que serà un dels millors en el seu camp en els propers anys (si no ho és ja), i també he pogut conèixer a un dels tècnics més eficients amb qui he treballat mai, la Sarah Searson.
Ara toca tornar a tocar de peus a terra, i toca intentar donar un nou impuls a fonamental, que durant el 2009 ha estat un mica tirat. Puc dir que és ara el febrer que comença el nou any per mi, som-hi doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada