La necessitat de viatjar

Últimament tinc unes ganes boges de viatjar, fer un viatge llarg, tranquil, sense preocupacions, ni pensar que al cap d'un més he de tornar a la feina, ni que tinc un munt de coses per enllestir a casa, res, només viatjar i conèixer. Jo fins ara he fet tres viatges "llargs", a banda de diverses escapades més curtes per Europa. Amb la Gemma, la meva companya en tots el viatges, hem anat a Vietnam, Cuba i el Japó. Mai havia viatjat durant tant de temps (al voltant de tres setmanes) ni a llocs tan llunyans, i per mi va ser tota una descoberta que em va inculcar l'afany per conèixer més món i per anar una mica més enllà. Encara recordo el que vaig sentit en arribar a Ho Chi Minh City, estava del tot impactat, aquella multitud de gent, de motos, aquella calor sufocant, els cigarrets que em vaig arribar a fumar pels nervis d'estar en aquell lloc exòtic, estrany i desconegut, era el meu primer cop al Sud Est Asiàtic, i no serà l'últim. En els últims temps als diaris apareixen articles sobre gent que ha viatjat durant anys al voltant del món o trobes blogs de gent que t'està explicant les seves experiències en viu (això de bloguejar els viatges en viu és genial!) viatjant durant també un any per diferents parts del món, o bé t'ho expliquen en diferit. Com sigui totes aquestes històries de viatgers m'estan fent molta enveja, a més tinc un exemple proper de viatger de viatges llargs com és l'Adrià, un amic meu que és va passar sis mesos voltant per la Índia, de fet en aquest moments tinc la intenció de imitar-lo algun dia. Doncs dir només que o sis mesos o un any, però m'encantaria anar a voltar amb la Gemma pel món lliures de lligams i de mals de cap a part dels que ens pogués donar el viatge. Si algú sap alguna manera de fer-ho o ho ha fet s'accepten propostes, encara que suposo que el que cal principalment és la intenció.

El nostre blog de viatges: La Gran Travessa