8/07/2007

Shiva vs. Novartis

Novartis perd el judici contra la llei de patents de l'Índia. I cap a casa, a Novartis, una de les grans multinacionals farmacèutiques, li acaben de cantar la canya a cal Gandhi quan el Tribunal Suprem de Chennai, al sud de la Índia, els hi ha dit gentilment que les demanda que la multinacional havia interposat contra la llei del patents del país se la podien menjar amb patates. Per tant a la Índia es podrà continuar amb el desenvolupament de medicaments genèrics, en pla Open Source :-). La multinacional s'escuda en arguments com que això serà negatiu de cara a investigar nous medicament i és un atac al dret de la propietat intel·lectual. Aviam, en primer lloc, els diners de veritat, les farmacèutiques els fan amb les aspirines, els ibuprofens, el prozac, els rennies, totes aquestes llaminadures que ens fan la vida més fàcil, que no els interessa investigar sobre certes coses per por a no fer diner, que ho deixin per a la iniciativa pública que ja ho faran ells, doncs hi ha molts i bons científics a universitats i centres de investigació estatals. En segon lloc la propietat intel·lectual (sic) és pot gestionar de varies maneres i és un concepte que jo no crec sigui d'aplicació universal per tot i per a tothom. Si descobreixes un nou fàrmac passes a ser un tio important, publicaràs el teu descobriment en les millors revistes, sortiràs al diari, guanyaràs un premi, l'empresa o institució en la que treballis guanyarà cert prestigi, fins aquí entra en el camp del que és decent. A partir d'aquí, la intenció per part dels descobridors de viure de les rendes la resta de la vida ja crec que és una mica regalar-se en el món del luxe, aquest fenomen és factible als USA on això de la propietat intel·lectual sembla ser que té més importància que la vida de les persones. Però mentre hi hagi països pirata com la Índia, Brasil o certes Repúbliques Africanes, van bé les multinacionals. Només espero que la producció de fàrmacs genèrics contra malalties tals com càncer, sida o d'altres siguin duta a terme en massa i de manera totalment delictiva atacant frontalment la propietat intel·lectual per gràcia i benefici d'aquelles persones que prefereixen viure ni que sigui un dia més que no pas preservar el benefici econòmic o la propietat intel·lectual de cap individu o empresa.

via VilaWeb

6 comentaris:

Anònim ha dit...

si senyor!

Unknown ha dit...

S'agareixen molt els comentaris dels lectors habituals!!!

Anònim ha dit...

Molt bé per la India. No a les patents!

Anònim ha dit...

molt bon post

Txari ha dit...

Molt bé, sí senyor, però si se'm permet, voldria fer un apunt:

Generar propietat intelectual té un cost o un altre depenent de l'àmbit: generar coneixement en biotecnologia és molt car, i és per això que un fàrmac té un valor afegit més gran que una sabata.

Mentre la inversió per desenvolupar nous farmacs vagi a càrrec de les companyies farmacèutiques, ens haurem d'enfrontar a conflictes com el de Novartis i la Índia.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb tu txari i poder seria l'estat o més aviat empresses gestionades amb fons públics o fons no comercials els que se n'haurien d'encarregar d'investigar certs camps de "interés general" per dir-ho així. Però estem molt lluny d'aquesta situació.

Shiva vs. Novartis

Novartis perd el judici contra la llei de patents de l'Índia. I cap a casa, a Novartis, una de les grans multinacionals farmacèutiques, li acaben de cantar la canya a cal Gandhi quan el Tribunal Suprem de Chennai, al sud de la Índia, els hi ha dit gentilment que les demanda que la multinacional havia interposat contra la llei del patents del país se la podien menjar amb patates. Per tant a la Índia es podrà continuar amb el desenvolupament de medicaments genèrics, en pla Open Source :-). La multinacional s'escuda en arguments com que això serà negatiu de cara a investigar nous medicament i és un atac al dret de la propietat intel·lectual. Aviam, en primer lloc, els diners de veritat, les farmacèutiques els fan amb les aspirines, els ibuprofens, el prozac, els rennies, totes aquestes llaminadures que ens fan la vida més fàcil, que no els interessa investigar sobre certes coses per por a no fer diner, que ho deixin per a la iniciativa pública que ja ho faran ells, doncs hi ha molts i bons científics a universitats i centres de investigació estatals. En segon lloc la propietat intel·lectual (sic) és pot gestionar de varies maneres i és un concepte que jo no crec sigui d'aplicació universal per tot i per a tothom. Si descobreixes un nou fàrmac passes a ser un tio important, publicaràs el teu descobriment en les millors revistes, sortiràs al diari, guanyaràs un premi, l'empresa o institució en la que treballis guanyarà cert prestigi, fins aquí entra en el camp del que és decent. A partir d'aquí, la intenció per part dels descobridors de viure de les rendes la resta de la vida ja crec que és una mica regalar-se en el món del luxe, aquest fenomen és factible als USA on això de la propietat intel·lectual sembla ser que té més importància que la vida de les persones. Però mentre hi hagi països pirata com la Índia, Brasil o certes Repúbliques Africanes, van bé les multinacionals. Només espero que la producció de fàrmacs genèrics contra malalties tals com càncer, sida o d'altres siguin duta a terme en massa i de manera totalment delictiva atacant frontalment la propietat intel·lectual per gràcia i benefici d'aquelles persones que prefereixen viure ni que sigui un dia més que no pas preservar el benefici econòmic o la propietat intel·lectual de cap individu o empresa.

via VilaWeb

6 Comments

Anònim ha dit...

si senyor!

Unknown ha dit...

S'agareixen molt els comentaris dels lectors habituals!!!

Anònim ha dit...

Molt bé per la India. No a les patents!

Anònim ha dit...

molt bon post

Txari ha dit...

Molt bé, sí senyor, però si se'm permet, voldria fer un apunt:

Generar propietat intelectual té un cost o un altre depenent de l'àmbit: generar coneixement en biotecnologia és molt car, i és per això que un fàrmac té un valor afegit més gran que una sabata.

Mentre la inversió per desenvolupar nous farmacs vagi a càrrec de les companyies farmacèutiques, ens haurem d'enfrontar a conflictes com el de Novartis i la Índia.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb tu txari i poder seria l'estat o més aviat empresses gestionades amb fons públics o fons no comercials els que se n'haurien d'encarregar d'investigar certs camps de "interés general" per dir-ho així. Però estem molt lluny d'aquesta situació.

Back to Top