La necessitat de viatjar

Últimament tinc unes ganes boges de viatjar, fer un viatge llarg, tranquil, sense preocupacions, ni pensar que al cap d'un més he de tornar a la feina, ni que tinc un munt de coses per enllestir a casa, res, només viatjar i conèixer. Jo fins ara he fet tres viatges "llargs", a banda de diverses escapades més curtes per Europa. Amb la Gemma, la meva companya en tots el viatges, hem anat a Vietnam, Cuba i el Japó. Mai havia viatjat durant tant de temps (al voltant de tres setmanes) ni a llocs tan llunyans, i per mi va ser tota una descoberta que em va inculcar l'afany per conèixer més món i per anar una mica més enllà. Encara recordo el que vaig sentit en arribar a Ho Chi Minh City, estava del tot impactat, aquella multitud de gent, de motos, aquella calor sufocant, els cigarrets que em vaig arribar a fumar pels nervis d'estar en aquell lloc exòtic, estrany i desconegut, era el meu primer cop al Sud Est Asiàtic, i no serà l'últim. En els últims temps als diaris apareixen articles sobre gent que ha viatjat durant anys al voltant del món o trobes blogs de gent que t'està explicant les seves experiències en viu (això de bloguejar els viatges en viu és genial!) viatjant durant també un any per diferents parts del món, o bé t'ho expliquen en diferit. Com sigui totes aquestes històries de viatgers m'estan fent molta enveja, a més tinc un exemple proper de viatger de viatges llargs com és l'Adrià, un amic meu que és va passar sis mesos voltant per la Índia, de fet en aquest moments tinc la intenció de imitar-lo algun dia. Doncs dir només que o sis mesos o un any, però m'encantaria anar a voltar amb la Gemma pel món lliures de lligams i de mals de cap a part dels que ens pogués donar el viatge. Si algú sap alguna manera de fer-ho o ho ha fet s'accepten propostes, encara que suposo que el que cal principalment és la intenció.

El nostre blog de viatges: La Gran Travessa

Shiva vs. Novartis

Novartis perd el judici contra la llei de patents de l'Índia. I cap a casa, a Novartis, una de les grans multinacionals farmacèutiques, li acaben de cantar la canya a cal Gandhi quan el Tribunal Suprem de Chennai, al sud de la Índia, els hi ha dit gentilment que les demanda que la multinacional havia interposat contra la llei del patents del país se la podien menjar amb patates. Per tant a la Índia es podrà continuar amb el desenvolupament de medicaments genèrics, en pla Open Source :-). La multinacional s'escuda en arguments com que això serà negatiu de cara a investigar nous medicament i és un atac al dret de la propietat intel·lectual. Aviam, en primer lloc, els diners de veritat, les farmacèutiques els fan amb les aspirines, els ibuprofens, el prozac, els rennies, totes aquestes llaminadures que ens fan la vida més fàcil, que no els interessa investigar sobre certes coses per por a no fer diner, que ho deixin per a la iniciativa pública que ja ho faran ells, doncs hi ha molts i bons científics a universitats i centres de investigació estatals. En segon lloc la propietat intel·lectual (sic) és pot gestionar de varies maneres i és un concepte que jo no crec sigui d'aplicació universal per tot i per a tothom. Si descobreixes un nou fàrmac passes a ser un tio important, publicaràs el teu descobriment en les millors revistes, sortiràs al diari, guanyaràs un premi, l'empresa o institució en la que treballis guanyarà cert prestigi, fins aquí entra en el camp del que és decent. A partir d'aquí, la intenció per part dels descobridors de viure de les rendes la resta de la vida ja crec que és una mica regalar-se en el món del luxe, aquest fenomen és factible als USA on això de la propietat intel·lectual sembla ser que té més importància que la vida de les persones. Però mentre hi hagi països pirata com la Índia, Brasil o certes Repúbliques Africanes, van bé les multinacionals. Només espero que la producció de fàrmacs genèrics contra malalties tals com càncer, sida o d'altres siguin duta a terme en massa i de manera totalment delictiva atacant frontalment la propietat intel·lectual per gràcia i benefici d'aquelles persones que prefereixen viure ni que sigui un dia més que no pas preservar el benefici econòmic o la propietat intel·lectual de cap individu o empresa.

via VilaWeb

Atenció és un Spidercerdo!!!

La pel·lícula no és pas una maravella, no passa de ser un capítol normalet allargat, però només per aquesta seqüecnia ja l'hagués anat a veure. Homer, t'estimem.

La revista Altaïr no serà Lonely Planet Magazine

Feliçment fa un parell de mesos em vaig subscriure a la revista Altaïr, per que m'agraden els viatges, per que era una revista de viatges diferent, per que la botiga mola molt, bé no se, coses d'aquestes vaja. Bé doncs, la qüestió és que fa unes setmanes m'arriba un mail de la gent d'Altaïr dient-me que l'empresa que s'encarregava d'editar-los deixa de fer-ho i que ho faran per lliure, que l'esmentada empresa sàpiens publicacions a partir d'ara farà una altra revista, la Lonely Planet Magazine, doncs vale; procuraré canviar-me, vaig pensar, suposo que podré continuar rebent l'Altaïr. Peró la primera sorpresa és quan ja veus l'últim número d'Altaïr editat per sàpiens en que anuncien descaradament la nova revista Lonely Planet, és a dir la competència, lleig, però de moment acceptable. El toque de qualitat final per part de sàpiens ha estat un carta que ha arribat a la meva bústia dient que la revista Altaïr canviava de nom i passava a anomenar-se Lonely Planet Magazine. Davant de tanta elegància editorial només puc dir: sàpiens publicacions son uns pocavergonyes i uns manipuladors i vull la meva subscripció a Altaïr i no vull veure un sol número del Lonely Planet Magazine a la meva bústia per que el cremaré després d'haver-li fet vudú i pipi a sobre. He dit.

Altaïr, Revista de Viatges

マッハ Go Go Go!!!

Aquest post me'l dedico a mi mateix que avui m'he tret el carnet de conduir d'una puta vegada. Speed Racer Go Go Go!!!