Jo em vaig fer biòleg per culpa de Jurassic Park, volia fer dinosaures, vaig descobrir que allò estava lluny de poder-se aconseguir, llavors em vaig decantar per l'ecologia microbiana, que és ben divertida. Bé doncs avui he vist això:
Han aconseguit expressar gens d'un animal extint com és el tigre de Tasmània (o llop marsupial) a l'embrió d'un ratolí. La foto correspon a l'embrió del ratolí i en blau els punts on s'expressa el gen en qüestió (tots els temes tècnics els deixaré de banda, els trobareu alguns als diaris i la resta a l'article original). És el primer cop que s'aconsegueix una cosa així amb una espècie extinta, i no, no podran clonar demà un tigre de Tasmània, ni un mamut, ni un diplodocus, però si s'hagués de poder dur a terme, primer calia aquest pas, pas donat doncs. només puc dir, com mola!!! Vull un T-Rex ara!!! (crec que començaré a repassar els meus llibres d'enginyeria genètica... poder és el moment de deixar l'ecologia...). La noticia la podeu llegir aquí i aquí, la que us agradi més. L'article original, publicat a Plos ONE (revista científica de lliure accés, al tanto) el trobareu integre aquí.
Han aconseguit expressar gens d'un animal extint com és el tigre de Tasmània (o llop marsupial) a l'embrió d'un ratolí. La foto correspon a l'embrió del ratolí i en blau els punts on s'expressa el gen en qüestió (tots els temes tècnics els deixaré de banda, els trobareu alguns als diaris i la resta a l'article original). És el primer cop que s'aconsegueix una cosa així amb una espècie extinta, i no, no podran clonar demà un tigre de Tasmània, ni un mamut, ni un diplodocus, però si s'hagués de poder dur a terme, primer calia aquest pas, pas donat doncs. només puc dir, com mola!!! Vull un T-Rex ara!!! (crec que començaré a repassar els meus llibres d'enginyeria genètica... poder és el moment de deixar l'ecologia...). La noticia la podeu llegir aquí i aquí, la que us agradi més. L'article original, publicat a Plos ONE (revista científica de lliure accés, al tanto) el trobareu integre aquí.
4 comentaris:
[cara de perplexitat!!!]
A mi aquestes coses em fan certa por... I fan que em pregunti: ON SÓN ELS LÍMITS!?
Sé que això que diré és fotre una patada a tot el romanticisme que suposa fer dinosaures...però a aquest pas, em sembla molt que els límits els acabarà posant el mercat...
Ara seré jo el dolent, i la meva posició pel que fa a aquest tema és, si més no, controvertida. Jo crec, que dintre de la responsabilitat, el respecte a l'individu i el savoir fair, no hi ha límits. No sóc proteccionista pel que fa a l'avenç de l'enginyeria genètica, no crec en la frase jugar a ser Déu, i no estic en contra dels organismes transgènics. Crec que el camp de la bioètica se n'ha anat cap a discussions filosòfiques (necessaries, cert) però s'ha allunyat de la realitat, i a portat els termes del debat cap a uns posicionaments extrems que fa que tothom pensi és imminent el control genètic de la població i el control del món vegetal per part de blat de moro transgènic, demonitzant als científics oblidant-nos que si algun dia s'arribés a aquests casos extrems (perquè és a l'extrem on la discussió s'ha situat)els responsables d'aquesta situació no serien (només) els científics, principalment serien els polítics i la societat que els hi dona suport (o diners) i no parlo només de l'empresariat (que també), seriem tots. És per això que no crec en els límits del desenvolupament científic, doncs són eines molt útils per a una societat responsable i madura, la qüestió es si la nostra ho és o no ho és, però seria una llàstima atura l'avenç de la ciència (que pot salvar moltes vides i millorar-ne moltes d'altres) degut a que no som capaços de fer-la servir pel nostre bé (ja ho deia l'oncle de l'Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat). Estic a favor del control amb criteri i per sobre d'aquest de l'autocontrol. Senyor mayalam, en aquest cas no em fa por el mercat, doncs el mercat no controla aquest tipus de recerca (que no dona un duro), si algun dia dona un duro, creant petits dinosaures per tenir a casa com a mascotes (vale m'he flipat), estic 100% a favor, com he dit abans, vull un dinosaure ara!!! ^
Bones Fonamental,
és evident que aquest és el teu camp, i per tant tens molta més informació i dades i de tot per saber quina és la situació real del tema. Jo el que puc és parlar una mica del que veig que passa al meu de camp. I és que quan una cosa interessa, parlant clar, que es pot vendre, els tècnics (la gent que domina el tema), passen a salvar els mobles, a tapar forats, a apretar i a ser apretats. Cadascu al seu nivell, però en essència jo veig això. Ja se que estic comparant pomes i cireres, i això tampoc acaba d'estar bé... però baja. Per altra banda, estic d'acord amb tu que si s'arribés a un cas extrem, per suposat que tots en seriem els responsables... i deu meu, també penso que si algú intentarà evitar que s'arribi a aquest cas extrem seran els científics (la gent que domina el tema i els que ens salbaran els mobles, no els dimonis).
En fi, que a mi aquestes coses també em fan una mica de por. De fet tenim tants exemples en els que s'ha demostrat que no som una societat responsable i madura que potser per aixó tendeixo a ser pessimista...
Ei, però tot això no quita que si mai fas un dino-mascota, jo també en vulgui un!!
Publica un comentari a l'entrada