Minorisa minuta a El Periòdico

Fa uns mesos l'article que vam escriure en que describíem Minorisa minuta, el depredador més petit de l'oceà, va aparèixer al Regió 7. Fa unes setmanes vam tenir la sort de poder explicar també la nostra troballa a la secció de ciència d'El Periòdico de Catalunya. El context de l'article és però diferent, doncs tracta de com els biòlegs bategem les espècies. L'entrevista que ens van fer va ser molt interessant portant-nos a debatre finalment, com acostuma a passar, sobre el concepte d'espècie. Per política comunicativa el diari no allibera aquest tipus de contingut a la seva web, així doncs no vaig poder compartir en el seu moment l'article a través de les xarxes socials. Ara que han passat unes setmanes crec que ja no passo res si penjo l'article aquí per compartir-ho. Espero que us agradi.

Escolta Sepharad

Minorisa minuta al Regió 7

Aquest estiu ha estat una època intensa, d'escriure articles, d'anar a congressos de demanar finançament (AKA beques). En mig de tot això, i de preparar les vacances que començaré imminentment, vaig tenir la sorpresa de que un periodista del Regió 7, el diari de la Catalunya central, em truqués per fer-me una entrevista arran de la descoberta que vam fer amb Minorisa minuta, el depredador més petit de l'oceà. El resultat de l'entrevista va ser una portada i una pàgina complerta a l'interior! (vaig quedar força impactat la veritat). En resum, us deixo aquí el primer impacte mediàtic que ha generat la meva recerca (acabo d'escriure una frase que mai hagués pensat que escriuria).

Un exalumne del Xup troba el depredador oceànic més petit

El descobridor del depredador oceànic més petit parla a Oslo

Genoma de Drosophila melanogaster per a soprano

La soprano Olga Miracle interpretant música d'avantguarda basada en el genoma de la mosca del vinagre Drosophila melanogaster. Fent servir una formula desenvolupada per ella mateixa, Ana Grascini (AKA Priscila Ferdandes) transforma per mitjà d'un ordinador les seqüències en notes i després en va fa els arranjaments.

Corralito al CSIC

El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha fet suspensió de pagaments a proveïdors, ahir a tots els centres del CSIC ens van enviar una carta explicant-nos que no tindrem accés a fons per viatges, reactius de laboratori, etcètera en definitiva el CSIC només pot pagar "nómina del personal, seguridad social, tributos, devoluciones a Tesoro e intereses de demora". Així està el patí senyores i senyors.

El CSIC ja va començar l'any sense saber d'on treure un 25% del seu pressupost pel 2012, va continuar la caiguda quan es van anunciar les retallades en recerca d'un 30% i no crec que les coses millorin gaire d'aquí a finals d'any. Fent suspensió de pagament i mantenint només el salari no és podrà fer ni allò de "fer més amb menys" que deia la Sra. Carmen Vela, perquè de facto estan aturant l'activitat dels centres de recerca del CSIC (que suposen un 20% de la producció científica a l'estat espanyol). Si l'estat no és capaç d'alliberar aquests fons acabarà per mantenint un cadàver de funcionaris i personal contractat que no pot fer la seva feina en no disposar dels recursos materials necessaris. El CSIC serà com un fàbrica de motos plena de treballadors però sense peces per muntar-les. És cert que el CSIC és un mastodont monolític, centralitzat i ineficient, però el que hauria de fer l'estat espanyol és reformar-lo, no matar-lo, perquè el seu cadàver caurà sobre tot el sistema de recerca estatal i les empreses que d'una manera o altre en depenen. I no creguem que això és un tema exclusivament espanyol. El CSIC té 22 centres a Catalunya dels quals depenen centenars de treballadors, i 7 d'aquests 22 són centres mixtes amb entitats catalanes (universitats, centres CERCA, IRTA o Ajuntament de Barcelona). A més Catalunya és la seu de moltes d'aquestes empreses de servei a la recerca que es veuran afectades. La possible fallida del CSIC afectarà de ple al sistema de recerca català.

Queda demostrada, un cop més, la manca de compromís del govern espanyol amb la recerca i el desenvolupament (em repeteixo molt en aquest aspecte, però és que ho estan fent pitjor que malament). Per altra banda contemplem amb perplexitat la total absència de responsabilitat i sentit comú d'aquest govern, deixant caure d'aquesta manera la principal institució científica de l'estat mentre es dedica a rescatar els bancs del seus amics i coneguts quan els experts els hi han dit per activa i per passiva, aquests sí, que els deixin caure. És possible que la caiguda del CSIC no tingui un efecte molt important en el còmput global de l'economia, més enllà dels 15000 treballadors de l'ens, però és un símptoma de com de malament estan les coses, de com govern espanyol ha perdut el control de l'estat i com anem feliçment, amb sornegueria i prepotència de pet cap al precipici.