Escolta Sepharad

Minorisa minuta al Regió 7

Aquest estiu ha estat una època intensa, d'escriure articles, d'anar a congressos de demanar finançament (AKA beques). En mig de tot això, i de preparar les vacances que començaré imminentment, vaig tenir la sorpresa de que un periodista del Regió 7, el diari de la Catalunya central, em truqués per fer-me una entrevista arran de la descoberta que vam fer amb Minorisa minuta, el depredador més petit de l'oceà. El resultat de l'entrevista va ser una portada i una pàgina complerta a l'interior! (vaig quedar força impactat la veritat). En resum, us deixo aquí el primer impacte mediàtic que ha generat la meva recerca (acabo d'escriure una frase que mai hagués pensat que escriuria).

Un exalumne del Xup troba el depredador oceànic més petit

El descobridor del depredador oceànic més petit parla a Oslo

Genoma de Drosophila melanogaster per a soprano

La soprano Olga Miracle interpretant música d'avantguarda basada en el genoma de la mosca del vinagre Drosophila melanogaster. Fent servir una formula desenvolupada per ella mateixa, Ana Grascini (AKA Priscila Ferdandes) transforma per mitjà d'un ordinador les seqüències en notes i després en va fa els arranjaments.

Corralito al CSIC

El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha fet suspensió de pagaments a proveïdors, ahir a tots els centres del CSIC ens van enviar una carta explicant-nos que no tindrem accés a fons per viatges, reactius de laboratori, etcètera en definitiva el CSIC només pot pagar "nómina del personal, seguridad social, tributos, devoluciones a Tesoro e intereses de demora". Així està el patí senyores i senyors.

El CSIC ja va començar l'any sense saber d'on treure un 25% del seu pressupost pel 2012, va continuar la caiguda quan es van anunciar les retallades en recerca d'un 30% i no crec que les coses millorin gaire d'aquí a finals d'any. Fent suspensió de pagament i mantenint només el salari no és podrà fer ni allò de "fer més amb menys" que deia la Sra. Carmen Vela, perquè de facto estan aturant l'activitat dels centres de recerca del CSIC (que suposen un 20% de la producció científica a l'estat espanyol). Si l'estat no és capaç d'alliberar aquests fons acabarà per mantenint un cadàver de funcionaris i personal contractat que no pot fer la seva feina en no disposar dels recursos materials necessaris. El CSIC serà com un fàbrica de motos plena de treballadors però sense peces per muntar-les. És cert que el CSIC és un mastodont monolític, centralitzat i ineficient, però el que hauria de fer l'estat espanyol és reformar-lo, no matar-lo, perquè el seu cadàver caurà sobre tot el sistema de recerca estatal i les empreses que d'una manera o altre en depenen. I no creguem que això és un tema exclusivament espanyol. El CSIC té 22 centres a Catalunya dels quals depenen centenars de treballadors, i 7 d'aquests 22 són centres mixtes amb entitats catalanes (universitats, centres CERCA, IRTA o Ajuntament de Barcelona). A més Catalunya és la seu de moltes d'aquestes empreses de servei a la recerca que es veuran afectades. La possible fallida del CSIC afectarà de ple al sistema de recerca català.

Queda demostrada, un cop més, la manca de compromís del govern espanyol amb la recerca i el desenvolupament (em repeteixo molt en aquest aspecte, però és que ho estan fent pitjor que malament). Per altra banda contemplem amb perplexitat la total absència de responsabilitat i sentit comú d'aquest govern, deixant caure d'aquesta manera la principal institució científica de l'estat mentre es dedica a rescatar els bancs del seus amics i coneguts quan els experts els hi han dit per activa i per passiva, aquests sí, que els deixin caure. És possible que la caiguda del CSIC no tingui un efecte molt important en el còmput global de l'economia, més enllà dels 15000 treballadors de l'ens, però és un símptoma de com de malament estan les coses, de com govern espanyol ha perdut el control de l'estat i com anem feliçment, amb sornegueria i prepotència de pet cap al precipici.

... i diuen que plou

Aquesta setmana tenim el món de la recerca força alterat per una carta de la Secretaria d’Estat del ram, Carmen Vela a Nature. I la veritat, de motius no en falten. La polèmica però els darrers dies s’ha centrat en els científics i no en la ciència, primer amb la resposta de la FJI-Precarios, o la resposta de Teresa Riera (diputada socialista al parlament europeu) o la resposta de Carlos Duarte (investigador a l’IMEDEA) als primers. Aquest fet és força lamentable i suposo que és fruit de la síntesi que s’ha fet en molts mitjans de la carta de la senyora Vela “A Espanya sobren científics”.

Estic convençut que aquesta frase és simplement una cortina de fum dins el discurs del govern per defugir el debat real. Fa tres setmanes, aquí a Barcelona a la trobada de Initiative for Science in Europe la presidenta de l’European Research Council va dir, i cito “A Noruega falten científics, mentre a Espanya hi ha un superàvit, Europa no posarà dinar per a mantenir científics allà on hi ha un excés. Si a un lloc en falten i a un altre en sobren ja sabem que hem de fer”. Parlava en el context d’un debat sobre l’Horitzó 2020 en que la Unió Europea planteja la incorporació d’un milió de científics al sistema de recerca del continent, ara bé, no a parts iguals en tots el països, i per les paraules de la Dra. Helga Nowotny s’entén que no a l’estat espanyol. El debat sobre si sobren o no sobren científics és estèril, el sistema de recerca espanyol no pot absorbir més investigadors, en part per les retallades, sí, però en part per una planificació nefasta durant anys, per part dels polítics i perquè no dir-ho, per part dels científics. S’ha acabat el cafè per a tothom en recerca, s’ha acabat mantenir grups de recerca sobre les esquenes dels doctorands, a Europa ho saben i l’aixeta es tanca. Bé, dono per tancat el tema.

El drama de la carta de la senyora Vela és que potser realment creu en les seves paraules i per tant considera que som oligofrènics i que no tenim dos dits de front. En quin cap entra que fent una desinversió conduirà a una millora de la recerca? A mi no, de veritat, només és comprensibles si assumeixes que la major part de la recerca que finançaves fins a dia d'avui no era competitiva i que la recerca que podrà subsistir a partir d’ara te capacitat de competir per recursos europeus. És així? Si és així felicitats, hem mantingut un sistema de recerca ineficient a l’estat Espanyol sobredimensionat durant els últims 20 anys. I ves per on, m’ho crec. Algú ha entrat mai en la pàgina web de la Asociación de Parques Científicos y Tecnologicos de España? Doncs visiteu-la. Trobareu que en formen part 77 parcs científics i tecnològics repartits per tota la geografia espanyola sota el criteri de “jo també en vull un”. Unes infraestructures que valen molts calers i que en molts casos no suposen cap benefici per al territori que els acull, com certs aeroports vaja. Ho dic a tall d’exemple, n’hi ha d’altres, altres exemples que ens demostren que l’estat espanyol mai ha apostat seriosament per la recerca. Ha apostat per la recerca com ha apostat per l’alta velocitat, molt espanyola i molt poc eficient.

Amb això no vull dir que estigui a favor de les retallades en recerca. Hi estic totalment en contra. Només vull constatar que en el passat, tot i tenir els recursos, el govern espanyol no s’ha dedicat a construir un sistema de recerca sostenible i de futur. El govern ha invertit en recerca igual que ho ha fet en infraestructures, sota criteris ideològics i no de cost-benefici. I ara que venen mal dades de nou el govern espanyol ens demostra el poc que creu en la recerca retallant-ne un 35% quan els països que se’n surten i se’n volen sortir d’aquesta crisi saben que RDI és una via per tirar endavant. Quan rellegeixo el que acabo d’escriure em sorprèn que algú em pregunti què s’ha m’ha perdut a mi al Canadà.