Els reptes de la universitat pública catalana (I): un nou model de governança

La universitat catalana s’enfronta a la seva pròpia transició. Els propers anys tota una sèrie de reptes es plantegen per a la nostra universitat. Superar-los ens ha de permetre no només mantenir l’estatus actual a nivell mundial, a ser possible millorar-ho. Crec però que va més enllà d’aquí, en els propers anys ens juguem el prestigi de les nostres institucions d’educació superior i fins a cert punt la seva supervivència.

Un dels primers reptes als quals s’haurà d’enfrontar la universitat és la millora de la seva governança. La universitat pública ha de ser un instrument al servei de la societat. La institució ha de ser capaç al mateix temps de respondre a les necessitats dels seus integrants i ser completament permeable als inputs externs procedents de la societat, tot mantenint la seva autonomia.

Amb això no vull dir que ha d’estar únicament al servei del mercat laboral, que en part també. La universitat és un espai per aprendre i generar coneixement. Les facetes d’aquests aprenentatges i d’aquest coneixement són infinites i no cal posar barreres a cap d’elles, des de les més bàsiques i teòriques, a les més aplicades i pràctiques. Ara bé, sigui com sigui, la universitat ha de parar l’orella i escoltar atentament la societat. Què necessita la nostra gent, què vol, què creu que val la pena, què no. Tot sovint l’entorn universitari genera unes dinàmiques pròpies que l’allunyen del carrer, ens tanquem en nosaltres mateixos, en la nostra docència i la nostra recerca, atents al món acadèmic i poc atents al que passa a fora. Aquestes dinàmiques no són pas negatives, són fruït d’una dedicació i fins i tot diria que passió pel coneixement, però cal complementar-ho amb tenir un ull posat en el que passa més enllà de les parets de la facultat.

Millorar la governança, per tal que totes les veus i accents dels integrants de la comunitat universitària així com de la societat es vegin implicades en la construcció d’un nou futur per a les nostres universitats, és una tasca tan difícil com cabdal. Així doncs, seria desitjable que tots ens hi arremanguéssim amb visió crítica i generosa, doncs com he dit abans ens hi juguem molt. Que aquest procés sigui harmoniós i generi un consens ampli serà clau per al futur de la universitat i per la resta de reptes que es planteja el sistema universitari públic.

Publicat originalment a la web de la Sectorial de Política Econòmica i Treball d'ERC.

5 anys parlant de còmics en català

Gener del 2008, en aquella època una de les meves principals preocupacions era la normalització del còmic ne la nostra llengua (ara també ho és però reconec que li dedico menys temps). Mai m'ho havia plantejat en excés, era un consumidor extremadament voraç de vinyetes i m'ho comprava i m'ho llegia tot. Quan vaig haver de reduir el consum per manca de temps em vaig plantejar com seleccionar el material que comprava i com seleccionar els blogs sobre còmic que llegia, i ho vaig fer sota dos principis: qualitat i llengua. Això em va fer veure que el còmic en català i la seva divulgació tenien un problema (i encara el tenen, però una mica menys per la banda de la divulgació).

No hi havia aleshores massa blogs sobre còmic escrits en català, però n'hi havia un grapat d'interessants, els d'en Xavier, en Jaume, l'Emili i en Marc que a més,curiosament, estaven repartits pels quatre cantons dels Països Catalans i els seus gustos pel que fa al còmic eren força complemenaris. Jo també mirava d'escriure sobre còmics al meu blog, però vaja, no li arribava a la sola de les sabates a aquells quatre connoiseurs del novè art. Ells parlaven de còmic en general, sempre en català, i de tant en tant de còmic en català o fet als Països Catalans.  Un dia em vaig platejar la força que podia tenir una web feta entre els cinc parlant només del còmic fet o traduït al català i sobre les activitats relacionades amb els còmics fetes a casa nostra o per autors locals. Sense més els hi vaig enviar un correu a cadascun d'ells, sense coneixe'ls, sense haver creuat paraula abans i, com que eren i són bona gent, tots van dir que sí, i ahir va fer cinc anys.

Amb els anys ComiCat ha evolucionat, alguns han baixat del carro, alguns en hem pres una pausa i nous membres han arribat. En Jordi, un savi renaixentista del còmic en català, en Pau, pare de gargots i acudits punyents i el en Marc, el llop de Duracell de la web, no para no es cansa, han arribat per assegurar que això no s'aturi. I recordar també a l'Àlex que generosament va fer el disseny del nostre logo i de la nostra web. Han estat cinc anys que han valgut la pena, la web es modesta, la publicació de còmic en català és modesta i el català en el còmic encara no està normalitzat, però aquí estem, 1975 entrades després, 170.000 visites després, 5 anys més vells.

Gràcies a tots els que heu fet ComiCat possible, Marc del sud, Emili, Marc el jove, Pau, Jordi, Àlex, Xavier i Jaume. I sobretot gràcies a tots els que llegiu i comenteu a ComiCat, vosaltres manteniu viu aquest raconet de la xarxa.

Cap als 10 anys de ComiCat!

Publicat originalment a ComiCat, la web de còmic en català.

Prop de tres-cents cinquanta anys d'història natural dels protozous

Demà cap a quarts de dotze faré a l'Institut de Ciències del Mar una xerrada que portarà aquest mateix títol "Prop de tres-cents cinquanta anys d'història dels protozous" en el marc de la jornada "Nous avenços en ecologia microbiana" sessió conjunta organitzada Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia i el mateix Institut.

Em fa força il·lusió doncs ja fa força anys que s'organitza i va dirigida als estudiants de l'assignatura d'Ecologia Microbiana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquest serà el tercer com que hi participo. El primer cop hi vaig assistir com a estudiant (i ja ha plogut força), el segon cop vaig fer de ponent presentat les primeres dades del que havia de ser la meva tesi tot just començar el doctorat i ara com a post-doc. A mi aquests cicles em fan certa gràcia que voleu que us digui.

Per als qui no pugueu assistir (se que tothom es mor de ganes, i ves a saber potser hem d'habilitar sales annexes i tot)  us deixo un enllaç a l'article del mateix títol que vaig publicar el passat mes de desembre a la Revista Omnis Cellula de la Societat Catalana de Biologia. Espero que us agradi!

 Publicat al desembre a Omnis Cellula

Prop de tres-cents cinquanta anys d'història natural dels protozous per Javier del Campo

Quan pensem en microorganismes, ens acostumen a venir al cap els bacteris, i potser els fongs. Però hi ha un grup d’eucariotes unicel·lulars heteròtrofs que tenen una llarga trajectòria en la història de la biologia i que tot sovint passen desapercebuts. Són els protozous, un grup que inclou des de paràsits que afecten els humans i el bestiar, fins a organismes que són actors principals de les xarxes tròfiques marines. Tot sovint oblidem que van ser els primers microbis observats pels humans i que ja fa prop de tres-cents cinquanta anys que són objecte d’estudi pels biòlegs.

Recerca: excel·lència i transparència

El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament.

La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC. És cert que la flexibilització del sistema de centres de recerca a tots els nivells, des de les polítiques laborals fins al seu finançament, ens ha forçat a repensar a fons el sistema i quin és el paper dels diferents agents que el conformen, especialment venint d’una tradició de recerca a les universitats que fins ara era més aviat immobilista. Aquesta flexibilització ha estat un estímul per a la competència i ha estat en bona part responsable de l’èxit de la recerca catalana. Hem de buscar la complicitat de la comunitat investigadora i de la societat en la construcció d’aquest sistema i la transparència en aquest procés de flexibilització és clau per aconseguir-ho.

Cal perseverar i perfeccionar els processos d’avaluació, transparència i rendiment de comptes de totes les polítiques de recerca. Aquestes mesures de control i valoració han d’anar acompanyades d’unes estructures per governar les polítiques de recerca fortes que permetin promoure, més enllà dels cicles de govern, una visió estratègica i sòlida a llarg termini.

Publicat originalment a la web de la Sectorial de Política Econòmica i Treball d'ERC.

Camí d’una economia del coneixement

Quan un pensa en el Baix Llobregat des d’un perspectiva econòmica acostuma a pensar en logística, indústria i, si un mira cap al sud de la comarca, també en agricultura. Aquests àmbits han impulsat l’economia de la zona durant anys. Alguns d’ells podran exercir aquest efecte de motor econòmic en el futur però molt probablement no seran mai més el que van ser i caldrà reinventar-se.

La proposta que la passada legislatura es va fer des del govern de la Generalitat per rellançar l’economia del Baix Llobregat va ser Eurovegas. Un projecte clarament negatiu contra el medi ambient, clarament d’esquena a la població i en realitat clarament en benefici de Barcelona a nivell econòmic i en perjudici de la comarca per a tota la resta. Hem estat al llarg dels anys una comarca generosa, en benefici del país hem acollit una quantitat ingent d’infraestructures de transports que han permès a Barcelona ser una capital Europea connectada al món. Ara és l’hora que la nostra comarca també es projecti al món tot mirant cap al futur.

Poc a poc va calant en el si de la nostra societat la necessitat urgent d’un canvi de model productiu i molts de nosaltres quan pensem en aquest canvi pensem en recerca i innovació. Fa anys que el Govern de Catalunya aposta per una Barcelona com a pol d’atracció de talent en recerca i innovació, especialment en els camps de al biotecnologia i la nanotecnologia. Inevitablement cada cop que penso en Barcelona com a hub de l’R+D+I la mirada se me’n va també a la nostra comarca. Si fem una ullada al Baix Llobregat, i perquè no també cap a l’Hospitalet, veurem que si Barcelona és el cor de la Recerca i Innovació a Catalunya, nosaltres som el sistema locomotor. Escampats a través d’El Baix trobem tot allò que cal per tal d’esdevenir part d’aquest motor de canvi que porti a Catalunya a ser una potència mundial en recerca i innovació. Disposem de centres en recerca biomèdica de primer nivell al voltant del Biopol’H de L’Hospitalet, un excel·lent hospital Infantil pioner al món a Esplugues, l’Hospital de Sant Joan de Déu, excel·lència en física i nanotecnologia al Parc Mediterrani de Tecnologia de Castelldefels on hi ha entre d’altres l’ICFO i innovació en agricultura al Parc Agrari. Tenim empreses farmacèutiques de primer nivell instal·lades al nostre territori, Esteve, Admirall, Bayer, entre d’altres; empreses de serveis de suport a la recerca com Selecta o el grup Werfen, entre d’altres. Tenim les eines i tenim la capacitat per aconseguir donar entitat i massa crítica a aquest àmbit i obrir d’aquesta manera una via de futur per a la comarca.

No estic parlant de fer-ho sols, òbviament en col·laboració amb Barcelona, amb els Vallesos i amb el Maresme. Entre tots conformem l’anell de l’R+D+I a Catalunya. Sent conscients del potencial del Baix Llobregat i treballant per tal de crear sinergies amb els territoris veïns podem donar sens dubte un nou impuls econòmic a la comarca que la projecti cap al futur.

Publicat orginalment a #elbaixtéfutur