3/15/2010

Ho sabies?

Shift happens i la seva versió 4.0, una via gràfica per veure com el món canvia, i cap a on avança, on no. El primer el van fer servir (amb molt d'encert) el dissabte passat com a introducció a les Jornades d'Imatge i Comunicació d'Esquerra.


3/10/2010

Descobreix la Mar Roja, l’expedició Tara Oceans

Esteu tots convidats a la xerrada (modesta) que faré sobre la meva experiència a la campanya oceonogràfica Tara Oceans dintre el cicle Coneguem el Món.
Els oceans produeixen la meitat de l’oxigen que respirem. Praderies de plàncton i altres microorganismes constitueixen, a través de la seva activitat fotosintètica, una bomba d’oxigen enorme. Aquests organismes marins són també un important embornal de diòxid de carboni. Com a resultat, el futur depèn de la correcta preservació dels oceans.

El 5 de setembre del 2009 el vaixell Tara va partir de Lorient (Bretanya) en una expedició de 3 anys al voltant del món que tractarà de donar resposta a qüestions climàtiques i en particular aprofundir en el nostres coneixement sobre la biodivesitat. Els oceans són d’entre els ecosistemes del nostre planeta els més desconeguts, tot i contenir una part important del total de la diversitat del mateix. Conèixer aquesta biodiversitat ens permetrà prendre-li el pols al planeta i determinar els possibles efectes del canvi climàtic o la contaminació dels mars. Més de 12 disciplines de recerca estan implicades en el projecte, que reuneix un equip internacional d’oceanògrafs, ecolegs, biòlegs, genetistes i físics procedents de diferents laboratoris Europeus, entre ells l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

L’Expedició Tara beu directament de les grans travessies oceàniques dutes a terme al segle XIX com el viatge del Beagle, que va portar a Charles Darwin a proposar la seva teoria de l’evolució. Aquests tipus d’expedicións globals, com la que simultaniament està duent a terme el Dr. Craig Venter amb el seu vaixell Sorcerer II per tal d’obtenir el genoma del mar, ens permetran tenir una visió integrada dels ecosistemes marins i suposarà un important pas endavant per a l’estudi de la biodiversitat.

Hi esteu tots convidats: divendres 12 de març a les 19:00 a les golfes del Centre Cultural Can Fabra,  de Sant Andreu.

3/01/2010

Traient Prat de la Riba del contenidor

Fa anys a Manresa, creuant la Plaça Catalunya amb un amic, vam trobar al costa d'un contenidor de paper bona part de la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana d'Edicions 62 i La Caixa, com que el meu amic la tenia tota a casa seva, doncs me la vaig quedar. Quan vaig venir a Barcelona els meus llibre és van quedar a casa els pares, però ara fa uns mesos vaig recuperar La Nacionalitat Catalana de l'Enric Prat de la Riba, i l'he estat llegint durant les últimes dos setmanes. En primer lloc cal dir que les tesis exposades per Prat de la Riba són més que actuals, a dia d'avui alguns polítics que és defineixen com a catalanistes els hi quedaria encara una generació d'evolució del seu pensament polític per tal de posar-se  a l'alçada del nacionalisme de Prat de la Riba. Deixant a banda l'estil romàntic de Prat de la Riba, que et pot agradar o no, aquest llibre és bàsic per a comprendre la política catalana actual, i de tot el segle XX.

L'aspecte més negatiu és que un cop llegit dona la sensació que en l'àmbit nacionals no ens hem mogut massa des de finals del XIX, ni en acció ni en pensament. M'ha agradat molt un paràgraf en que reprodueix un text original d'en Roosevelt, que s'hi escau molt per als dies en que estem vivim i que es pot adreçar fàcilment a les classe dirigents, empresarial i política, del país:
L'acció dels grans homes ha d'exercir-se en el sentit del bé. L'èxit aconseguit per mitjans indignes és una cosa vergonyosa. La gran llei de la justícia ha d'existir d'home a home i de nació a nació. Si l'home fort no sent l'impuls vers les coses enlairades, la seva força és una maledicció per a ell i per a tothom. L'especulador sense consciència, que acumula milions amb procediments reprovables, és pitjor que l'assasí o el lladre vulgar. El gran agitador de les masses, que les remou amb paraules incendiàries, amb falses o irrealitzables promeses, és un enemic de la seva terra. la gran força personal d'aquests homes és una força destructora.

2/22/2010

Buscant els depredadors més petits de l'oceà

Aquesta és la xerrada que vaig fer dijous passat al Centre d'Estudis Avaçats de Blanes. Aprofito per donar les gràcies a la Dra. Mireia Bartrons per convidar-me al centre i poder explicar la meva recerca.

2/19/2010

16 Científiques Catalanes

El 23 de febrer, dimarts, s'inaugura l'Exposició "16 Científiques Catalanes" al Centre Cultural Les Corts. El principal objectiu d'aquest projecte, organitzat per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), és apropar la figura de la científica a la societat, trencant certs tòpics com ara el fet que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.

Barcelona, 18 de febrer de 2010. L'exposició, que es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses a Catalunya, ha estat organitzada per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través d'un ajut del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Segons Mercè Piqueras, Presidenta de l'ACCC i coordinadora de l'exposició,"si bé la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d'investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència".

"Per a pal·liar aquest dèficit s'ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca: biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia,...", segons declara el secretari tècnic de la mostra, Raül Toran.

Entre les científiques que hi apareixen es compta amb investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (la investigadora biomèdica Lina Badimon, l'oceanògrafa Marta Estrada, la física Teresa Puig, la química Conxita Solans i l'arqueòloga Assumpció Vila), de la Universitat de Barcelona (la matemàtica Pilar Bayer, la paleoclimatòloga Isabel Cacho i l'astrònoma Carme Jordi), de la Universitat Autònoma de Barcelona (l'antropòloga Adriana Kaplan), de la Universitat de Girona (la química computacional Sílvia Simon) i de centres de recerca com el Centre de Regulació Genòmica (amb la neurobiòloga Mara Dierssen), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (amb l'arquèologa Marta Prevosti), l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (amb la bioenginyera Alícia Casals) i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (amb la biòloga Anna Veiga). També hi participa una investigadora de l'àmbit privat, com és el cas de la biòloga especialista en microbiologia cervesera, Marta Orive, de l'empresa Mahou-San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.

Amb motiu d'aquesta exposició itinerant, amb presència a Internet a través del bloc http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com/, s'organitzaran una sèrie de xerrades que faran algunes científiques per a apropar a la societat el seu propi treball i el d'altres dones dedicades a la recerca.

Aquesta exposició, que finalitza el 10 de març i coincideix amb el Dia Internacional de la Dona, vol posar de manifest el paper fonamental de la dona en l'avançament de la ciència en la nostra societat. Com diu Isabel Cacho, "La professió investigadora permet pensar, crear... Tot un luxe que val la pena".

Lloc: Centre Cultural Les Corts - Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35

Del 23 de febrer al 10 de març, de 9h a 24h, de dilluns a diumenge

Ho sabies?

Shift happens i la seva versió 4.0, una via gràfica per veure com el món canvia, i cap a on avança, on no. El primer el van fer servir (amb molt d'encert) el dissabte passat com a introducció a les Jornades d'Imatge i Comunicació d'Esquerra.


Descobreix la Mar Roja, l’expedició Tara Oceans

Esteu tots convidats a la xerrada (modesta) que faré sobre la meva experiència a la campanya oceonogràfica Tara Oceans dintre el cicle Coneguem el Món.
Els oceans produeixen la meitat de l’oxigen que respirem. Praderies de plàncton i altres microorganismes constitueixen, a través de la seva activitat fotosintètica, una bomba d’oxigen enorme. Aquests organismes marins són també un important embornal de diòxid de carboni. Com a resultat, el futur depèn de la correcta preservació dels oceans.

El 5 de setembre del 2009 el vaixell Tara va partir de Lorient (Bretanya) en una expedició de 3 anys al voltant del món que tractarà de donar resposta a qüestions climàtiques i en particular aprofundir en el nostres coneixement sobre la biodivesitat. Els oceans són d’entre els ecosistemes del nostre planeta els més desconeguts, tot i contenir una part important del total de la diversitat del mateix. Conèixer aquesta biodiversitat ens permetrà prendre-li el pols al planeta i determinar els possibles efectes del canvi climàtic o la contaminació dels mars. Més de 12 disciplines de recerca estan implicades en el projecte, que reuneix un equip internacional d’oceanògrafs, ecolegs, biòlegs, genetistes i físics procedents de diferents laboratoris Europeus, entre ells l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

L’Expedició Tara beu directament de les grans travessies oceàniques dutes a terme al segle XIX com el viatge del Beagle, que va portar a Charles Darwin a proposar la seva teoria de l’evolució. Aquests tipus d’expedicións globals, com la que simultaniament està duent a terme el Dr. Craig Venter amb el seu vaixell Sorcerer II per tal d’obtenir el genoma del mar, ens permetran tenir una visió integrada dels ecosistemes marins i suposarà un important pas endavant per a l’estudi de la biodiversitat.

Hi esteu tots convidats: divendres 12 de març a les 19:00 a les golfes del Centre Cultural Can Fabra,  de Sant Andreu.

Traient Prat de la Riba del contenidor

Fa anys a Manresa, creuant la Plaça Catalunya amb un amic, vam trobar al costa d'un contenidor de paper bona part de la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana d'Edicions 62 i La Caixa, com que el meu amic la tenia tota a casa seva, doncs me la vaig quedar. Quan vaig venir a Barcelona els meus llibre és van quedar a casa els pares, però ara fa uns mesos vaig recuperar La Nacionalitat Catalana de l'Enric Prat de la Riba, i l'he estat llegint durant les últimes dos setmanes. En primer lloc cal dir que les tesis exposades per Prat de la Riba són més que actuals, a dia d'avui alguns polítics que és defineixen com a catalanistes els hi quedaria encara una generació d'evolució del seu pensament polític per tal de posar-se  a l'alçada del nacionalisme de Prat de la Riba. Deixant a banda l'estil romàntic de Prat de la Riba, que et pot agradar o no, aquest llibre és bàsic per a comprendre la política catalana actual, i de tot el segle XX.

L'aspecte més negatiu és que un cop llegit dona la sensació que en l'àmbit nacionals no ens hem mogut massa des de finals del XIX, ni en acció ni en pensament. M'ha agradat molt un paràgraf en que reprodueix un text original d'en Roosevelt, que s'hi escau molt per als dies en que estem vivim i que es pot adreçar fàcilment a les classe dirigents, empresarial i política, del país:
L'acció dels grans homes ha d'exercir-se en el sentit del bé. L'èxit aconseguit per mitjans indignes és una cosa vergonyosa. La gran llei de la justícia ha d'existir d'home a home i de nació a nació. Si l'home fort no sent l'impuls vers les coses enlairades, la seva força és una maledicció per a ell i per a tothom. L'especulador sense consciència, que acumula milions amb procediments reprovables, és pitjor que l'assasí o el lladre vulgar. El gran agitador de les masses, que les remou amb paraules incendiàries, amb falses o irrealitzables promeses, és un enemic de la seva terra. la gran força personal d'aquests homes és una força destructora.

Buscant els depredadors més petits de l'oceà

Aquesta és la xerrada que vaig fer dijous passat al Centre d'Estudis Avaçats de Blanes. Aprofito per donar les gràcies a la Dra. Mireia Bartrons per convidar-me al centre i poder explicar la meva recerca.

16 Científiques Catalanes

El 23 de febrer, dimarts, s'inaugura l'Exposició "16 Científiques Catalanes" al Centre Cultural Les Corts. El principal objectiu d'aquest projecte, organitzat per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), és apropar la figura de la científica a la societat, trencant certs tòpics com ara el fet que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.

Barcelona, 18 de febrer de 2010. L'exposició, que es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses a Catalunya, ha estat organitzada per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través d'un ajut del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Segons Mercè Piqueras, Presidenta de l'ACCC i coordinadora de l'exposició,"si bé la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d'investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència".

"Per a pal·liar aquest dèficit s'ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca: biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia,...", segons declara el secretari tècnic de la mostra, Raül Toran.

Entre les científiques que hi apareixen es compta amb investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (la investigadora biomèdica Lina Badimon, l'oceanògrafa Marta Estrada, la física Teresa Puig, la química Conxita Solans i l'arqueòloga Assumpció Vila), de la Universitat de Barcelona (la matemàtica Pilar Bayer, la paleoclimatòloga Isabel Cacho i l'astrònoma Carme Jordi), de la Universitat Autònoma de Barcelona (l'antropòloga Adriana Kaplan), de la Universitat de Girona (la química computacional Sílvia Simon) i de centres de recerca com el Centre de Regulació Genòmica (amb la neurobiòloga Mara Dierssen), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (amb l'arquèologa Marta Prevosti), l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (amb la bioenginyera Alícia Casals) i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (amb la biòloga Anna Veiga). També hi participa una investigadora de l'àmbit privat, com és el cas de la biòloga especialista en microbiologia cervesera, Marta Orive, de l'empresa Mahou-San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.

Amb motiu d'aquesta exposició itinerant, amb presència a Internet a través del bloc http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com/, s'organitzaran una sèrie de xerrades que faran algunes científiques per a apropar a la societat el seu propi treball i el d'altres dones dedicades a la recerca.

Aquesta exposició, que finalitza el 10 de març i coincideix amb el Dia Internacional de la Dona, vol posar de manifest el paper fonamental de la dona en l'avançament de la ciència en la nostra societat. Com diu Isabel Cacho, "La professió investigadora permet pensar, crear... Tot un luxe que val la pena".

Lloc: Centre Cultural Les Corts - Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35

Del 23 de febrer al 10 de març, de 9h a 24h, de dilluns a diumenge

Back to Top