Fa anys a Manresa, creuant la Plaça Catalunya amb un amic, vam trobar al costa d'un contenidor de paper bona part de la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana d'Edicions 62 i La Caixa, com que el meu amic la tenia tota a casa seva, doncs me la vaig quedar. Quan vaig venir a Barcelona els meus llibre és van quedar a casa els pares, però ara fa uns mesos vaig recuperar La Nacionalitat Catalana de l'Enric Prat de la Riba, i l'he estat llegint durant les últimes dos setmanes. En primer lloc cal dir que les tesis exposades per Prat de la Riba són més que actuals, a dia d'avui alguns polítics que és defineixen com a catalanistes els hi quedaria encara una generació d'evolució del seu pensament polític per tal de posar-se a l'alçada del nacionalisme de Prat de la Riba. Deixant a banda l'estil romàntic de Prat de la Riba, que et pot agradar o no, aquest llibre és bàsic per a comprendre la política catalana actual, i de tot el segle XX.
L'aspecte més negatiu és que un cop llegit dona la sensació que en l'àmbit nacionals no ens hem mogut massa des de finals del XIX, ni en acció ni en pensament. M'ha agradat molt un paràgraf en que reprodueix un text original d'en Roosevelt, que s'hi escau molt per als dies en que estem vivim i que es pot adreçar fàcilment a les classe dirigents, empresarial i política, del país:
L'aspecte més negatiu és que un cop llegit dona la sensació que en l'àmbit nacionals no ens hem mogut massa des de finals del XIX, ni en acció ni en pensament. M'ha agradat molt un paràgraf en que reprodueix un text original d'en Roosevelt, que s'hi escau molt per als dies en que estem vivim i que es pot adreçar fàcilment a les classe dirigents, empresarial i política, del país:
L'acció dels grans homes ha d'exercir-se en el sentit del bé. L'èxit aconseguit per mitjans indignes és una cosa vergonyosa. La gran llei de la justícia ha d'existir d'home a home i de nació a nació. Si l'home fort no sent l'impuls vers les coses enlairades, la seva força és una maledicció per a ell i per a tothom. L'especulador sense consciència, que acumula milions amb procediments reprovables, és pitjor que l'assasí o el lladre vulgar. El gran agitador de les masses, que les remou amb paraules incendiàries, amb falses o irrealitzables promeses, és un enemic de la seva terra. la gran força personal d'aquests homes és una força destructora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada