7/18/2007

Planeta Solitari: El congost de Mont-Rebei

Fruit de la meva ignorància, i de pensar que les fotos de la guia Lonely Planet eren reals (com odio el Photoshop) pensava que els indrets màgics, impactants, copsadors, etc. només se trobaven en terres llunyanes, i quan dic llunyanes per mi vol dir fora del continent europeu (per que sóc així de simple, i que hi farem, no?). Inspirant-me en el fet de que aquest cap de setmana vaig anar a parar, per raons alienes a la meva voluntat, a la Vall d'Àger als peus del Montsec i vaig poder descobrir un dels paratges, al menys per mi més impressionants de Catalunya, el congost de Mont -Rebei.

El congost el forma el riu Noguera Ribagorçana travessant la serra del Montsec i constituint una barrera natural entre Catalunya i l'Aragó, de fet se tracta de l´únic gran congost que és manté verge a Catalunya. El congost és travessat per un camí de ferradura excavat a la roca que faria molta por si no fos per un passamans instal·lat per la Fundació Territori i Paisatge. Com a dades tècniques: les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. A prop del congost i regnant sobre l'embassament de Canelles trobem l'ermita de la Pertusa, des d'on es pot iniciar una excursió fins al congost. Val molt la pena, aquelles parets són impressionants, i si estàs preparat i portes aigua i no fas la ruta durant la canícula... podràs gaudir d'unes vistes excepcionals, travessar un pont penjant (que sempre fa gràcia), tenir sota els teus peus barrancs de 200 metres (que poder fa menys gràcia), i en general gaudir de la natura (qui en sàpiga, per que en aquest punt jo al menys fallo i trobo que la natura és un xic massa feréstec pel meu gust).

Com arribar-hi: Per la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des del Pont de Montanyana (Ribagorça, subcomarca la Terreta). Des d'aquí, a través de la carretera que va a Tremp (C-1311), es troba l'encreuament d'on surt la pista senyalitzada que porta a Sant Esteve de la Sarga. Altres maneres d'arribar-hi: a través de la carretera de Tremp (C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla que porta a la Guàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga. També des d'Àger i Corçà (la Noguera), però aleshores només s'hi pot accedir des del sender (GR-1) que travessa el congost de Mont-rebei.

7/11/2007

bicingTag

Estàs ociós? No saps que fer aquest estiu? Treballar és massa dur i vols una nova manera de no fer res de profit? Doncs ha arribat el nou concepte d'entreteniment via web, el bicingTag. A remolc de l'èxit de la iniciativa municipal bicing (o també anomenada omplim Barcelona de perills aleatoris sobre dues rodes) ens trobem amb aquest joc que et permet interactuar amb les bicicletes com si tu fossis Félix Rodríguez de la Fuente i la bici un lince ibérico. Selecciona una bici... fes-li una foto cada cop que la vegis... puja la foto a la pàgina web de bicingTag ... seràs el millor caçador de bicicletes? O bé adopta una bici, posa-li un nom i espera a que sigui la bici més caçada, serà la teva bici la més desitjada del panorama ciclista barceloní? Certament això del bicingTag és una nova i refinada manera de perdre el temps i de donar noves emocions a les nostres tardes mortes fent tombs per Barcelona, poder és inútil, si, com a mínim és original. El següent pas podria ser caçar els ciclistes, com un safari urbà...

via la tafanera

7/06/2007

Història de Catalunya (Modèstia a apart) de Toni Soler

Més, més literatura, exclama la gent al carrer! Comentaris de llibres cada dia fonamental! Ens encanta la teva encertada i elevada capacitat de crítica! Front al clam popular faré un nou comentari de text, com a l'insti. Aquest cop l'escollit és en Toni Soler i la seva Història de Catalunya (Modèstia a apart) públicat per La Butxaca, que diria que pertany al grup 62, o similar. Després dels drames anomenats Houellebeq i Oé, em venia moooolt de gust un llibre com aquest. Vaig triar Història de Catalunya per que fa poc em vaig llegir Breve Historia de Japón de Mikiso Hane i vaig pensar, collons, t'has llegit la història de Japó des de l'era Heiana fins al 2000 i no ho has fet amb la de Catalunya que es on has crescut... Bé, doncs m'hi vaig posar, a més buscava una mica de frescor i un punt de vista diferent dels llibres acadèmics, que a vegades estan bé i gairebé sempre te suïcidaries llegint-los. I després de devorar el llibre en tres dies dic: com mola!!! El Toni Soler fa un repàs general de la història de Catalunya sense mirament, amb humor a vegades, mala llet gairebé sempre però amb una objectivitat que jo al menys no m'esperava. Objectivitat emmarcada en el fet de que l'autor és català i figuerenc, però això és inevitable. Clar que quan fa conya o es carrega algú dona una opinió subjectiva, però no l'emfatitza ho deixa anar sense més t'ho quedes o ho deixes però no altera la visió objectiva general. Crec que m'he explicat una mica amb el cul poder, però el que volia dir és que no és només u bon llibre d'humor, és un bon llibre d'història. Últim comentari, m'encanten les conclusions finals.

6/29/2007

New Jersey a Barcelona

Un se n'alegra quan descobreix que la seva ciutat no és tant avorrida com la pinten. Mola molt descobrir que a Barcelona tenim els nostre propi Tony Soprano, tenim una Cosa Nostra, tenim Yakuzas, en serio, quan ho he llegit he flipat. Avui a La Vanguardia apareix un article sobre els Controladores que s'encarreguen de vigilar les cases recentment desokupades al Barri de Sants. Aquesta empresa de vigilants constituïda per gitanos, basicament, queda definida per declaracions com les següents:

"Somos trabajadores de una empresa de control de obras, y nos han contratado para impedir que los hippies de las rastas vuelvan a okupar las casas, mientras no comienzan los trabajos de demolición, nosotros ya estamos rehabilitados... si los okupas se atreven a venir, nos liamos a bofetadas y asunto arreglado".

"¡Los hippies nos los comemos con patatas! ¿o no? Pero primero llamamos a los Mossos, que es nuestro deber. Nosotros somos los encargados de garantizar la seguridad y el orden"

"Porque si aquí vienen trescientos okupas ¿qué hacemos? Pues liarnos a macetazos desde el balcón". "O sacamos las cacharras". "No, hombre, no... pistolas no tenemos, lo único que tenemos son la puntera de acero de las botas, que te mandan a Vall d´Hebron en un momento. ¡Y las macetas del balcón!"

I em pregunto: el col·lectiu Okupa (AKA Los hippies, del qual jo no sóc fan, però tampoc detractor) sempre ha tingut el valor d'enfrontar-se a la policia als desallotjaments i a vegades en les reokupacions de cases, però tindran collons d'enfrontar-se a la màfia? Un policia al cap i a la fi s'ha de limitar a la legalitat (a banda dels excessos per tots coneguts) però aquests Controladores no tenen la llei com a límit. Si això s'estandaritza, serà el final del moviment okupa?, per que la frase "O sacamos las cacharras" fa por por (la resta també però). Tornaran a reokupar aquestes cases, o poder en el fons no són tan violents com ens fan creure en les noticies, ni tant antisistema com ens fan creure ells mateixos? Per que enfrontar-se a la màfia és enfrontar-se al sistema real, sense maquillatge i sense concessions. Aquests Sopranos de La Mina i de Sant Roc no seran pas tant benèvols com la polícia, aquests si que són mercenaris i aquests també son antisistema i són en moments així quan a un se li entreveu el llautó o se'l respecta.

Viatjar al Tramsiberià

La Generalitat fa una campanya institucional en favor d'un ús responsable de l'aire condicionat Aquest estiu no passis fred , bé, no? no passem de 25 graus, tal i qual empresa ja no passa fred (anunci que ha aparegut a tots els diaris), i així lluitem contra el canvi climàtic, eliminant també les corbates. Fins aquí bé, però per favor... qui és l'energumen que posa l'aire condicionat al Tram, al Metro, a la Renfe o als FGC? Aquest individu no te respecte ni pel medi ambient (que vaja, ja s'ho farà) ni per les persones, per que molta gent pillà uns refredats horribles per culpa del canvi de temperatura de transport públic estival; exterior: entre 25º i 28º C, andana del Metro: entre 30º i 35º C, vagó del Metro: 15º. Bé doncs, queda dit, no volem morir com si estiguéssim a Moscú al bell mig del cru hivern per haver o voler agafar el transport públic. Apa, tots en bici, que és a l'aire lliure i a més se fa exercici (no m'ho crec ni jo).

Planeta Solitari: El congost de Mont-Rebei

Fruit de la meva ignorància, i de pensar que les fotos de la guia Lonely Planet eren reals (com odio el Photoshop) pensava que els indrets màgics, impactants, copsadors, etc. només se trobaven en terres llunyanes, i quan dic llunyanes per mi vol dir fora del continent europeu (per que sóc així de simple, i que hi farem, no?). Inspirant-me en el fet de que aquest cap de setmana vaig anar a parar, per raons alienes a la meva voluntat, a la Vall d'Àger als peus del Montsec i vaig poder descobrir un dels paratges, al menys per mi més impressionants de Catalunya, el congost de Mont -Rebei.

El congost el forma el riu Noguera Ribagorçana travessant la serra del Montsec i constituint una barrera natural entre Catalunya i l'Aragó, de fet se tracta de l´únic gran congost que és manté verge a Catalunya. El congost és travessat per un camí de ferradura excavat a la roca que faria molta por si no fos per un passamans instal·lat per la Fundació Territori i Paisatge. Com a dades tècniques: les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. A prop del congost i regnant sobre l'embassament de Canelles trobem l'ermita de la Pertusa, des d'on es pot iniciar una excursió fins al congost. Val molt la pena, aquelles parets són impressionants, i si estàs preparat i portes aigua i no fas la ruta durant la canícula... podràs gaudir d'unes vistes excepcionals, travessar un pont penjant (que sempre fa gràcia), tenir sota els teus peus barrancs de 200 metres (que poder fa menys gràcia), i en general gaudir de la natura (qui en sàpiga, per que en aquest punt jo al menys fallo i trobo que la natura és un xic massa feréstec pel meu gust).

Com arribar-hi: Per la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des del Pont de Montanyana (Ribagorça, subcomarca la Terreta). Des d'aquí, a través de la carretera que va a Tremp (C-1311), es troba l'encreuament d'on surt la pista senyalitzada que porta a Sant Esteve de la Sarga. Altres maneres d'arribar-hi: a través de la carretera de Tremp (C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla que porta a la Guàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga. També des d'Àger i Corçà (la Noguera), però aleshores només s'hi pot accedir des del sender (GR-1) que travessa el congost de Mont-rebei.

bicingTag

Estàs ociós? No saps que fer aquest estiu? Treballar és massa dur i vols una nova manera de no fer res de profit? Doncs ha arribat el nou concepte d'entreteniment via web, el bicingTag. A remolc de l'èxit de la iniciativa municipal bicing (o també anomenada omplim Barcelona de perills aleatoris sobre dues rodes) ens trobem amb aquest joc que et permet interactuar amb les bicicletes com si tu fossis Félix Rodríguez de la Fuente i la bici un lince ibérico. Selecciona una bici... fes-li una foto cada cop que la vegis... puja la foto a la pàgina web de bicingTag ... seràs el millor caçador de bicicletes? O bé adopta una bici, posa-li un nom i espera a que sigui la bici més caçada, serà la teva bici la més desitjada del panorama ciclista barceloní? Certament això del bicingTag és una nova i refinada manera de perdre el temps i de donar noves emocions a les nostres tardes mortes fent tombs per Barcelona, poder és inútil, si, com a mínim és original. El següent pas podria ser caçar els ciclistes, com un safari urbà...

via la tafanera

Història de Catalunya (Modèstia a apart) de Toni Soler

Més, més literatura, exclama la gent al carrer! Comentaris de llibres cada dia fonamental! Ens encanta la teva encertada i elevada capacitat de crítica! Front al clam popular faré un nou comentari de text, com a l'insti. Aquest cop l'escollit és en Toni Soler i la seva Història de Catalunya (Modèstia a apart) públicat per La Butxaca, que diria que pertany al grup 62, o similar. Després dels drames anomenats Houellebeq i Oé, em venia moooolt de gust un llibre com aquest. Vaig triar Història de Catalunya per que fa poc em vaig llegir Breve Historia de Japón de Mikiso Hane i vaig pensar, collons, t'has llegit la història de Japó des de l'era Heiana fins al 2000 i no ho has fet amb la de Catalunya que es on has crescut... Bé, doncs m'hi vaig posar, a més buscava una mica de frescor i un punt de vista diferent dels llibres acadèmics, que a vegades estan bé i gairebé sempre te suïcidaries llegint-los. I després de devorar el llibre en tres dies dic: com mola!!! El Toni Soler fa un repàs general de la història de Catalunya sense mirament, amb humor a vegades, mala llet gairebé sempre però amb una objectivitat que jo al menys no m'esperava. Objectivitat emmarcada en el fet de que l'autor és català i figuerenc, però això és inevitable. Clar que quan fa conya o es carrega algú dona una opinió subjectiva, però no l'emfatitza ho deixa anar sense més t'ho quedes o ho deixes però no altera la visió objectiva general. Crec que m'he explicat una mica amb el cul poder, però el que volia dir és que no és només u bon llibre d'humor, és un bon llibre d'història. Últim comentari, m'encanten les conclusions finals.

New Jersey a Barcelona

Un se n'alegra quan descobreix que la seva ciutat no és tant avorrida com la pinten. Mola molt descobrir que a Barcelona tenim els nostre propi Tony Soprano, tenim una Cosa Nostra, tenim Yakuzas, en serio, quan ho he llegit he flipat. Avui a La Vanguardia apareix un article sobre els Controladores que s'encarreguen de vigilar les cases recentment desokupades al Barri de Sants. Aquesta empresa de vigilants constituïda per gitanos, basicament, queda definida per declaracions com les següents:

"Somos trabajadores de una empresa de control de obras, y nos han contratado para impedir que los hippies de las rastas vuelvan a okupar las casas, mientras no comienzan los trabajos de demolición, nosotros ya estamos rehabilitados... si los okupas se atreven a venir, nos liamos a bofetadas y asunto arreglado".

"¡Los hippies nos los comemos con patatas! ¿o no? Pero primero llamamos a los Mossos, que es nuestro deber. Nosotros somos los encargados de garantizar la seguridad y el orden"

"Porque si aquí vienen trescientos okupas ¿qué hacemos? Pues liarnos a macetazos desde el balcón". "O sacamos las cacharras". "No, hombre, no... pistolas no tenemos, lo único que tenemos son la puntera de acero de las botas, que te mandan a Vall d´Hebron en un momento. ¡Y las macetas del balcón!"

I em pregunto: el col·lectiu Okupa (AKA Los hippies, del qual jo no sóc fan, però tampoc detractor) sempre ha tingut el valor d'enfrontar-se a la policia als desallotjaments i a vegades en les reokupacions de cases, però tindran collons d'enfrontar-se a la màfia? Un policia al cap i a la fi s'ha de limitar a la legalitat (a banda dels excessos per tots coneguts) però aquests Controladores no tenen la llei com a límit. Si això s'estandaritza, serà el final del moviment okupa?, per que la frase "O sacamos las cacharras" fa por por (la resta també però). Tornaran a reokupar aquestes cases, o poder en el fons no són tan violents com ens fan creure en les noticies, ni tant antisistema com ens fan creure ells mateixos? Per que enfrontar-se a la màfia és enfrontar-se al sistema real, sense maquillatge i sense concessions. Aquests Sopranos de La Mina i de Sant Roc no seran pas tant benèvols com la polícia, aquests si que són mercenaris i aquests també son antisistema i són en moments així quan a un se li entreveu el llautó o se'l respecta.

Viatjar al Tramsiberià

La Generalitat fa una campanya institucional en favor d'un ús responsable de l'aire condicionat Aquest estiu no passis fred , bé, no? no passem de 25 graus, tal i qual empresa ja no passa fred (anunci que ha aparegut a tots els diaris), i així lluitem contra el canvi climàtic, eliminant també les corbates. Fins aquí bé, però per favor... qui és l'energumen que posa l'aire condicionat al Tram, al Metro, a la Renfe o als FGC? Aquest individu no te respecte ni pel medi ambient (que vaja, ja s'ho farà) ni per les persones, per que molta gent pillà uns refredats horribles per culpa del canvi de temperatura de transport públic estival; exterior: entre 25º i 28º C, andana del Metro: entre 30º i 35º C, vagó del Metro: 15º. Bé doncs, queda dit, no volem morir com si estiguéssim a Moscú al bell mig del cru hivern per haver o voler agafar el transport públic. Apa, tots en bici, que és a l'aire lliure i a més se fa exercici (no m'ho crec ni jo).

Back to Top