Un se n'alegra quan descobreix que la seva ciutat no és tant avorrida com la pinten. Mola molt descobrir que a Barcelona tenim els nostre propi Tony Soprano, tenim una Cosa Nostra, tenim Yakuzas, en serio, quan ho he llegit he flipat. Avui a La Vanguardia apareix un article sobre els Controladores que s'encarreguen de vigilar les cases recentment desokupades al Barri de Sants. Aquesta empresa de vigilants constituïda per gitanos, basicament, queda definida per declaracions com les següents:
"Somos trabajadores de una empresa de control de obras, y nos han contratado para impedir que los hippies de las rastas vuelvan a okupar las casas, mientras no comienzan los trabajos de demolición, nosotros ya estamos rehabilitados... si los okupas se atreven a venir, nos liamos a bofetadas y asunto arreglado".
"¡Los hippies nos los comemos con patatas! ¿o no? Pero primero llamamos a los Mossos, que es nuestro deber. Nosotros somos los encargados de garantizar la seguridad y el orden"
"Porque si aquí vienen trescientos okupas ¿qué hacemos? Pues liarnos a macetazos desde el balcón". "O sacamos las cacharras". "No, hombre, no... pistolas no tenemos, lo único que tenemos son la puntera de acero de las botas, que te mandan a Vall d´Hebron en un momento. ¡Y las macetas del balcón!"
I em pregunto: el col·lectiu Okupa (AKA Los hippies, del qual jo no sóc fan, però tampoc detractor) sempre ha tingut el valor d'enfrontar-se a la policia als desallotjaments i a vegades en les reokupacions de cases, però tindran collons d'enfrontar-se a la màfia? Un policia al cap i a la fi s'ha de limitar a la legalitat (a banda dels excessos per tots coneguts) però aquests Controladores no tenen la llei com a límit. Si això s'estandaritza, serà el final del moviment okupa?, per que la frase "O sacamos las cacharras" fa por por (la resta també però). Tornaran a reokupar aquestes cases, o poder en el fons no són tan violents com ens fan creure en les noticies, ni tant antisistema com ens fan creure ells mateixos? Per que enfrontar-se a la màfia és enfrontar-se al sistema real, sense maquillatge i sense concessions. Aquests Sopranos de La Mina i de Sant Roc no seran pas tant benèvols com la polícia, aquests si que són mercenaris i aquests també son antisistema i són en moments així quan a un se li entreveu el llautó o se'l respecta.
"Somos trabajadores de una empresa de control de obras, y nos han contratado para impedir que los hippies de las rastas vuelvan a okupar las casas, mientras no comienzan los trabajos de demolición, nosotros ya estamos rehabilitados... si los okupas se atreven a venir, nos liamos a bofetadas y asunto arreglado".
"¡Los hippies nos los comemos con patatas! ¿o no? Pero primero llamamos a los Mossos, que es nuestro deber. Nosotros somos los encargados de garantizar la seguridad y el orden"
"Porque si aquí vienen trescientos okupas ¿qué hacemos? Pues liarnos a macetazos desde el balcón". "O sacamos las cacharras". "No, hombre, no... pistolas no tenemos, lo único que tenemos son la puntera de acero de las botas, que te mandan a Vall d´Hebron en un momento. ¡Y las macetas del balcón!"
I em pregunto: el col·lectiu Okupa (AKA Los hippies, del qual jo no sóc fan, però tampoc detractor) sempre ha tingut el valor d'enfrontar-se a la policia als desallotjaments i a vegades en les reokupacions de cases, però tindran collons d'enfrontar-se a la màfia? Un policia al cap i a la fi s'ha de limitar a la legalitat (a banda dels excessos per tots coneguts) però aquests Controladores no tenen la llei com a límit. Si això s'estandaritza, serà el final del moviment okupa?, per que la frase "O sacamos las cacharras" fa por por (la resta també però). Tornaran a reokupar aquestes cases, o poder en el fons no són tan violents com ens fan creure en les noticies, ni tant antisistema com ens fan creure ells mateixos? Per que enfrontar-se a la màfia és enfrontar-se al sistema real, sense maquillatge i sense concessions. Aquests Sopranos de La Mina i de Sant Roc no seran pas tant benèvols com la polícia, aquests si que són mercenaris i aquests també son antisistema i són en moments així quan a un se li entreveu el llautó o se'l respecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada