Història de Catalunya (Modèstia a apart) de Toni Soler

Més, més literatura, exclama la gent al carrer! Comentaris de llibres cada dia fonamental! Ens encanta la teva encertada i elevada capacitat de crítica! Front al clam popular faré un nou comentari de text, com a l'insti. Aquest cop l'escollit és en Toni Soler i la seva Història de Catalunya (Modèstia a apart) públicat per La Butxaca, que diria que pertany al grup 62, o similar. Després dels drames anomenats Houellebeq i Oé, em venia moooolt de gust un llibre com aquest. Vaig triar Història de Catalunya per que fa poc em vaig llegir Breve Historia de Japón de Mikiso Hane i vaig pensar, collons, t'has llegit la història de Japó des de l'era Heiana fins al 2000 i no ho has fet amb la de Catalunya que es on has crescut... Bé, doncs m'hi vaig posar, a més buscava una mica de frescor i un punt de vista diferent dels llibres acadèmics, que a vegades estan bé i gairebé sempre te suïcidaries llegint-los. I després de devorar el llibre en tres dies dic: com mola!!! El Toni Soler fa un repàs general de la història de Catalunya sense mirament, amb humor a vegades, mala llet gairebé sempre però amb una objectivitat que jo al menys no m'esperava. Objectivitat emmarcada en el fet de que l'autor és català i figuerenc, però això és inevitable. Clar que quan fa conya o es carrega algú dona una opinió subjectiva, però no l'emfatitza ho deixa anar sense més t'ho quedes o ho deixes però no altera la visió objectiva general. Crec que m'he explicat una mica amb el cul poder, però el que volia dir és que no és només u bon llibre d'humor, és un bon llibre d'història. Últim comentari, m'encanten les conclusions finals.

New Jersey a Barcelona

Un se n'alegra quan descobreix que la seva ciutat no és tant avorrida com la pinten. Mola molt descobrir que a Barcelona tenim els nostre propi Tony Soprano, tenim una Cosa Nostra, tenim Yakuzas, en serio, quan ho he llegit he flipat. Avui a La Vanguardia apareix un article sobre els Controladores que s'encarreguen de vigilar les cases recentment desokupades al Barri de Sants. Aquesta empresa de vigilants constituïda per gitanos, basicament, queda definida per declaracions com les següents:

"Somos trabajadores de una empresa de control de obras, y nos han contratado para impedir que los hippies de las rastas vuelvan a okupar las casas, mientras no comienzan los trabajos de demolición, nosotros ya estamos rehabilitados... si los okupas se atreven a venir, nos liamos a bofetadas y asunto arreglado".

"¡Los hippies nos los comemos con patatas! ¿o no? Pero primero llamamos a los Mossos, que es nuestro deber. Nosotros somos los encargados de garantizar la seguridad y el orden"

"Porque si aquí vienen trescientos okupas ¿qué hacemos? Pues liarnos a macetazos desde el balcón". "O sacamos las cacharras". "No, hombre, no... pistolas no tenemos, lo único que tenemos son la puntera de acero de las botas, que te mandan a Vall d´Hebron en un momento. ¡Y las macetas del balcón!"

I em pregunto: el col·lectiu Okupa (AKA Los hippies, del qual jo no sóc fan, però tampoc detractor) sempre ha tingut el valor d'enfrontar-se a la policia als desallotjaments i a vegades en les reokupacions de cases, però tindran collons d'enfrontar-se a la màfia? Un policia al cap i a la fi s'ha de limitar a la legalitat (a banda dels excessos per tots coneguts) però aquests Controladores no tenen la llei com a límit. Si això s'estandaritza, serà el final del moviment okupa?, per que la frase "O sacamos las cacharras" fa por por (la resta també però). Tornaran a reokupar aquestes cases, o poder en el fons no són tan violents com ens fan creure en les noticies, ni tant antisistema com ens fan creure ells mateixos? Per que enfrontar-se a la màfia és enfrontar-se al sistema real, sense maquillatge i sense concessions. Aquests Sopranos de La Mina i de Sant Roc no seran pas tant benèvols com la polícia, aquests si que són mercenaris i aquests també son antisistema i són en moments així quan a un se li entreveu el llautó o se'l respecta.

Viatjar al Tramsiberià

La Generalitat fa una campanya institucional en favor d'un ús responsable de l'aire condicionat Aquest estiu no passis fred , bé, no? no passem de 25 graus, tal i qual empresa ja no passa fred (anunci que ha aparegut a tots els diaris), i així lluitem contra el canvi climàtic, eliminant també les corbates. Fins aquí bé, però per favor... qui és l'energumen que posa l'aire condicionat al Tram, al Metro, a la Renfe o als FGC? Aquest individu no te respecte ni pel medi ambient (que vaja, ja s'ho farà) ni per les persones, per que molta gent pillà uns refredats horribles per culpa del canvi de temperatura de transport públic estival; exterior: entre 25º i 28º C, andana del Metro: entre 30º i 35º C, vagó del Metro: 15º. Bé doncs, queda dit, no volem morir com si estiguéssim a Moscú al bell mig del cru hivern per haver o voler agafar el transport públic. Apa, tots en bici, que és a l'aire lliure i a més se fa exercici (no m'ho crec ni jo).

Eddie Palmieri a Vilafranca del Penedès, avui!

Sere breu i concís per que de fet ja vaig tard donant aquesta notícia. Avui dia 29 a les 23:00 a Vilafranca dintre del marc del Vijazzpenedès, un combofestival dedicat al vi i al jazz podreu escoltar (jo no hi podré anar, drama social) al gran Eddie Palmieri acompanyat dels Afro-Caribbean Jazz All Stars. Eddie Palmieri és un dels grans del Latin Jazz i la Salsa, va tocar el seu piano acompanyant a la Fania All Stars, al Tito Puente, Cheo Feliciano, etc. i està viu (cos que si més no és sinificativa, per que a Tito Puente i a més de la meitat de la Fania no els hi veurem el pel mai més).

Super Mario Bros en viu

No començaré pas una sèrie de les millors interpretacions en viu de temes de videojocs clàssics (tot i que no seria una mala idea) però vull incloure aquesta del Mario feta amb dos guitarres alhora (!!!???) per constatar que la del Monkey no és de les més impactants (dedicat al yeral).