
Com que no veig unes eleccions a la vista a casa amb les que divertir-me, i com que estic a Maine passat un fred considerable i amb no massa a fer aquest cap de setmana he decidit fer una ullada a la política nord americana, més concretament a la pòliticodiverstat americana. Un quan a les notícies sent parlar d'eleccions als USA pensa: mmm que avorrit, només dos partits, Obama o McCain (incís: Obama siusplau...), Demòcrates o Republicans... doncs no!!! Error com una casa. Els estatunidencs tenen una important pòliticodiversitat críptica, oculta als ulls del millor observador, però avui faré un repàs de tots els candidats a la presidència dels USA i els seus corresponents partit, bé menys de l'Obama i del McCain que tothom ja n'ha sentit prou a parlar.
Bé aquest era el meu article estrella de la setmana per no dir del més, però... ha arribat Vilaweb i avui mateix m'ha publicat un article titulat: Els altres candidats, i jo que faig ara? Doncs mira tu continuo, i a més content de veure que un diari de veritat també publica aquestes coses. Això si, intentaré que la informació que jo presenti sigui complementaria a la presentada per Vilaweb. Comencem doncs. La divisió que faré es basa no en color polític (que també el remarcaré) sinó en la possibilitat que tenen els partits de guanyar realment les eleccions. M'explico, només si s'aconsegueixen 270 vots electorals un partit pot aspirar a la presidència dels estats units, per aconseguir-ho t'has de presentar a un determinat nombre d'estats si no, doncs res, només podries governar si cap dels altres partits hagués estat capaç d¡aconseguir aquests 270 vots electorals. Així doncs de la resta de partits, quins podrien competir contra Obama i McCain per la presidència dels USA:
Chuck Baldwin del Constitution Party


Cyntia McKinney del Green Party

Bob Barr del Libertarian Party


Ralph Nader com a independent


Al proper post, tots aquells que no podran arribar a ser presidents al 2008 ni de conya.
2 comentaris:
Molt interessant Fonamental!! El Nader aquest sempre treu vots al partit demòcrata....
Salutacions!
Gràcies Marchelo, el Nader és un autèntic clàssic de la política Nord-Americana, i sempre ha estat l'alternativa (poc probable) als dos partits majoritaris, excepte quan s'ha presentat en Ross Perot d'independent que llavors ha estat el milionari el que ha aconseguit un munt de vots en detriment dels republicans.
Publica un comentari a l'entrada