12/13/2007

Persèpolis

Abans jo era un gran fan dels còmics autobiogràfics o semiautobiogràfics, sobretot nord americans, Seth, Tomine, Joe Matt, Doucet, etc. Però ja feia un temps que l'underground m'avorria una mica, de fet alguns ja no els tolero de la mateixa manera, mentre que a Seth l'adoro, Tomine em desperta certa indiferència. Però últimament m'havia pillat més pel còmic europeu més clàssic, bé i pel més nou també vaja, europeu en general (i com l'havia criticat en el passat...), total, que fa un temps vaig anar a França i em vaig comprar el primer volum de Persèpolis de Marjane Satrapi , en francès, en un moment d'eufòria màxima (fet que jo de francès ni idea), vaig mig llegir-lo, i em va semblar que estava bé. Tenia un toque underground divertit i a més parlava de l'Iran, un país del qual no en sabia res. Més tard Norma el va editar en castellà però em va fer mandra comprar-lo. Finalment a principis d'any vaig trobar l'edició integral de Norma en català i em va semblar un bon regal per a la Gemma, a la qual ja li havia regalat Brodats, i li havia agradat. Així ho vaig fer. Després de llegir-ho gentilment me'l va deixar perquè li pogués fer una ullada. I val a dir que m'ha agradat, i m'ha despertat la curiositat, doncs fa servir un llenguatge similar al que fan servit a l'underground americà, però explicant coses tant diferents... És a dir, en molts còmics nord americans d'aquest estil s'aprecia que la vida del protagonista és una merda, però en el fons és així perquè al protagonista/autor se li en va l'olla i per mil paranoies internes, tot està al seu cap. Però aquest noia es troba en mig d'una guerra i de l'exili i de la mort, la seva vida i la de la seva família si que és una autèntica merda, però tot i així és lamenta molt menys que la major part dels autors nord americans... (bé deixem-ho aquí, m'estic posant massa profund amb el tema). L'únic problema que li trobo al còmic és que en la part que correspondria al segon y tercer volum la protagonista em cau bastant malament i això no deixa d'afectar-me a l'hora de llegir-lo (però no el devalua com a còmic), també em fa pensar que a l'adolescència i primera joventut tots som una mica capullos (també un altre tema per deixar en aquest punt). Recomano llegir-ho (a més de nou una obra en català), poder millor que la pel·lícula, tot i que no l'he vist, però un cop llegit el còmic em plantejo en com han fet la pel·lícula, i en si han sabut transmetre tot allò que pots extreure del còmic.

2 comentaris:

Emili Samper ha dit...

M'apunto la recomanació, a veure si m'animo a llegir-lo d'una vegada (he de reconèixer que la mandra me l'ha pres de les mans molts cops) ;P

Unknown ha dit...

Ei, doncs que no et pugui la mandra, a mi em va passar amb Blankets, que és un dels totxos per excel·lència del còmic actual, però quan vaig començar a llegir-ho me'l vaig polir en una tarda. Per Persèpolis he dedicat uns cinc dies, per manca de dedicació, però és llegeix ràpid.

Persèpolis

Abans jo era un gran fan dels còmics autobiogràfics o semiautobiogràfics, sobretot nord americans, Seth, Tomine, Joe Matt, Doucet, etc. Però ja feia un temps que l'underground m'avorria una mica, de fet alguns ja no els tolero de la mateixa manera, mentre que a Seth l'adoro, Tomine em desperta certa indiferència. Però últimament m'havia pillat més pel còmic europeu més clàssic, bé i pel més nou també vaja, europeu en general (i com l'havia criticat en el passat...), total, que fa un temps vaig anar a França i em vaig comprar el primer volum de Persèpolis de Marjane Satrapi , en francès, en un moment d'eufòria màxima (fet que jo de francès ni idea), vaig mig llegir-lo, i em va semblar que estava bé. Tenia un toque underground divertit i a més parlava de l'Iran, un país del qual no en sabia res. Més tard Norma el va editar en castellà però em va fer mandra comprar-lo. Finalment a principis d'any vaig trobar l'edició integral de Norma en català i em va semblar un bon regal per a la Gemma, a la qual ja li havia regalat Brodats, i li havia agradat. Així ho vaig fer. Després de llegir-ho gentilment me'l va deixar perquè li pogués fer una ullada. I val a dir que m'ha agradat, i m'ha despertat la curiositat, doncs fa servir un llenguatge similar al que fan servit a l'underground americà, però explicant coses tant diferents... És a dir, en molts còmics nord americans d'aquest estil s'aprecia que la vida del protagonista és una merda, però en el fons és així perquè al protagonista/autor se li en va l'olla i per mil paranoies internes, tot està al seu cap. Però aquest noia es troba en mig d'una guerra i de l'exili i de la mort, la seva vida i la de la seva família si que és una autèntica merda, però tot i així és lamenta molt menys que la major part dels autors nord americans... (bé deixem-ho aquí, m'estic posant massa profund amb el tema). L'únic problema que li trobo al còmic és que en la part que correspondria al segon y tercer volum la protagonista em cau bastant malament i això no deixa d'afectar-me a l'hora de llegir-lo (però no el devalua com a còmic), també em fa pensar que a l'adolescència i primera joventut tots som una mica capullos (també un altre tema per deixar en aquest punt). Recomano llegir-ho (a més de nou una obra en català), poder millor que la pel·lícula, tot i que no l'he vist, però un cop llegit el còmic em plantejo en com han fet la pel·lícula, i en si han sabut transmetre tot allò que pots extreure del còmic.

2 Comments

Emili Samper ha dit...

M'apunto la recomanació, a veure si m'animo a llegir-lo d'una vegada (he de reconèixer que la mandra me l'ha pres de les mans molts cops) ;P

Unknown ha dit...

Ei, doncs que no et pugui la mandra, a mi em va passar amb Blankets, que és un dels totxos per excel·lència del còmic actual, però quan vaig començar a llegir-ho me'l vaig polir en una tarda. Per Persèpolis he dedicat uns cinc dies, per manca de dedicació, però és llegeix ràpid.

Back to Top