Regenesis, biologia molecular en acció!

Nova descoberta en el món de la sèrie d'entreteniment d'intriga televisiva que tant s'ha posat de moda en els últims dos anys (suposo que en part perquè en molts casos són millors que la major part de pel·lícules d'aquestes característiques que es fan al cinema). Bé doncs, la nova troballa és una sèrie mutant fruït de fusionar CSI amb Estallido, i el protagonista surt de fusionar el Grissom, el House i l'Axel Rose. Estem parlant de Re-Genesis, una producció canadenca centrada en un laboratori de Biologia Molecular (NorBac) amb seu a Toronto i finançat pels EUA, Canadà i Mèxic (si, jo tampoc ho entenc del tot), que es dedica a estudiar brots epidèmics amb tècniques pròpies de CSI (i no dic pròpies de la biologia molecular, perquè el que fan a CSI està a un altre nivell, el de la imaginació probablement). Aquest laboratori, tot i tenint un aspecte tirant a cutre és millor que el Centre de Control i Prevenció de Malalties d'Atlanta i l'Institut Pasteur junts, ja que quan algú d'aquests dos centres truca al fantàstic grup d'investigació, el protagonista Dr. Sandström els tracta com si fossin imbècils perquè ell mola més. Per generar un producte de més qualitat ens regalen amb les típiques imatges dignes de CSI en que els investigadors processen mostres de sang contaminades d'un virus més letal que l'èbola (sic) amb uns guants de làtex com a única protecció i a més ho fan a sobre de la seva pròpia taula de treball, al costat de l'ordinador i de l'entrepà del dinar. Per acabar-ho d'adobar els diàlegs estan carregadets d'expressions científiques utilitzades amb un criteri proper a cero fruït o bé d'un assessor científic pèssim o poder d'una mala traducció (perquè reconec que l'he vista en castellà). En definitiva, pel que he vist de la sèrie, em sembla que és cutre, però encara li donaré dos oportunitats més (les bajanades que arriben a dir fan molt gràcia, i poder han durant prou en pantalla com per fitxar un nou, o un simplement, assessor científic). També he de dir una cosa, la vida d'un científic no és ni de bon tros tant emocionant com la pinten, vamos, enlloc i ni de conya.