Plataforma de Michel Houellebecq

Inaugurem nova temàtica. Després de la dedicada a política, que va ser intensiva i estacional comencem una dedicada a llibres, no se perquè estic fent sevir el plural de modèstia ... Bé doncs el primer llibre que comentaré el vaig llegir la setmana passada i va estar bé. No comentaré res de l'argument per que això de carregar-se la sorpresa d'un llibre o pel·lícula quan la comentes em treu de polleguera, i en contra de l'edició d'Anagrama d'aquest llibre he de dir que ells se la carreguen ràpidament i crec que fins i tot t'aixafen l'argument però vaja, que hi faré. Per tant, primera recomanació, per res del món no llegiu la contraportada. Jo personalment a Houellebeq lo tenia, i encara li tinc una mica, de mania. No ho puc evitar especialment després de llegit Ampliación del Campo de Batalla (novel·la desquiciant), i poder li tenia mania perquè en el fons soc de mentalitat conservadora o alguna cosa així. Però em vaig decidir a llegir plataforma per varies raons. Houellebecq escriu molt bé, i això se li ha de reconèixer, els seus llibres se devoren en menys d'una setmana. Dos, les històries que Houellebecq explica són interessants, tot i que desprès de llegir tres llibres seus te n'adones que les s'assemblen bastant entre elles. En tercer lloc, aquest home no te pels a la llengua i és cru com ell sol, a vegades llegint els seus llibre pots pensar que no te cor, ni amics. Aquest últim punt però l'he reconsiderat amb aquest últim llibre. Amb Plataforma he descobert que aquest home, bé, poder no l'autor però si els personatges que ell escriu, per tant farem una extrapolació a l'autor, doncs això, que aquest senyor en el fons és un romàntic una mica o un molt fastiguejat amb la societat occidental, i de fet en molt punts estic d'acord amb ell. Abans tenia la impressió de que era simplement un pessimista més, però no ben bé, en aquest món n'hi ha per ser pessimista, en la vida dels personatges de Houellebecq n'hi ha per ser-ho més. Però aquest mateixos personatge no són derrotistes, el seu món pot ser una merda però davant de la oportunitat de ser feliços s'hi aferren i lluiten per ser-ho, però a vegades les circumstancies ens superem per molt que lluitem, i no ens enganyem, això no deixa de ser el dia dia de qualsevol. Bé, no continuo dissertant per que començo a perdre el fil i a anar-me per les branques, en resum, Plataforma és un bon/molt bon llibre i Michel Houellebcq és un gran escriptor. Si els llibres una mica durs, de paraula i fet, t'agraden, estic gairebé convençut que Plataforma t'agradarà, si no t'agraden aquest tipus de llibre, poder també t'agradarà per que ja he dit abans que hi ha cert toque de romanticisme (no en el sentit estricte de la paraula). Tot això que he dit podria servir per un altre llibre de l'autor: Las Partículas Elementales i en menor mesuja per Ampliación del Campo de Batalla. Au revoir.

Michel Houellebecq