Ahir que estava jo pensant... demà faré un post sobre un artista txec que està fent unes accions molt divertides sobre anuncis del nou Windows Vista.
Però, oh, drama social, ens hem llevat, hem sentit les notícies, i a mi m'ha agafat una mica de cobriment pel que fa a la política catalana, el seu parlament i en general respecte a la mare que els va parir a tots. Si de fet jo això ho estava intuint des de el cap de setmana, en que al senyor Vendrell se li va acudir obrir la boca molt molt més del que les seves mandíbules li permeten i cagada la hemos. I mira, hem pogut gaudir gràcies a això de 4 dies en que a tots se'ls hi ha vist el llautó, en que tots s'han vist dominats per estratègies de partit (que ja s'apropen les municipals) demostrant un cop més que la gent, la societat, el país, la llibertat, la pàtria, la llengua, o allò que defensin se'ls hi refot de manera absoluta i total, l'important és el poder, el vot, i el poder del pot, les persones som vots i som poder, els pugem fins els cims del poder o els enfonsem a la misèria més pudenta del sistema, només cal que algú ens influencii adequadament per fer-ho. I així finalment he fet un post polític, que no és que m'emocioni, però ho necessitava, que cabrons. Un últim apunt, i que consti que no l'he votat ni és pas el meu ídol, però havent estat molts cops a la meva vida a Ponferrada, l'últim cop fa 4 mesos, on el senyor Zapatero va dir que va pagar 80 cèntims per un café, és ben possible que així fos, amb això no vull dir que realment conegui com estan les coses al carrer pel que fa als preus abusius de gairebé tot, però pobre desgraciat, lo del café li perdono.
Però, oh, drama social, ens hem llevat, hem sentit les notícies, i a mi m'ha agafat una mica de cobriment pel que fa a la política catalana, el seu parlament i en general respecte a la mare que els va parir a tots. Si de fet jo això ho estava intuint des de el cap de setmana, en que al senyor Vendrell se li va acudir obrir la boca molt molt més del que les seves mandíbules li permeten i cagada la hemos. I mira, hem pogut gaudir gràcies a això de 4 dies en que a tots se'ls hi ha vist el llautó, en que tots s'han vist dominats per estratègies de partit (que ja s'apropen les municipals) demostrant un cop més que la gent, la societat, el país, la llibertat, la pàtria, la llengua, o allò que defensin se'ls hi refot de manera absoluta i total, l'important és el poder, el vot, i el poder del pot, les persones som vots i som poder, els pugem fins els cims del poder o els enfonsem a la misèria més pudenta del sistema, només cal que algú ens influencii adequadament per fer-ho. I així finalment he fet un post polític, que no és que m'emocioni, però ho necessitava, que cabrons. Un últim apunt, i que consti que no l'he votat ni és pas el meu ídol, però havent estat molts cops a la meva vida a Ponferrada, l'últim cop fa 4 mesos, on el senyor Zapatero va dir que va pagar 80 cèntims per un café, és ben possible que així fos, amb això no vull dir que realment conegui com estan les coses al carrer pel que fa als preus abusius de gairebé tot, però pobre desgraciat, lo del café li perdono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada