A media luz adiós

Les retallades en recerca vistes des del Bages

Ara farà ben bé un mes que el Regió 7 va publicar un complet reportatge sobre les retallades en recerca. Per tal de fer el reportatge van entrevistar a una dotzena de científics bagencs. A part del cos central del reportatge van decidir incloure també extractes de les entrevistes. Us adjunto tot el reportatge tot seguit:

El primer de la tercera pàgina, el de la camisa psicotròpica sóc jo... de fet és una camisa de cuadrets però quan em fan fotos sempre queda així, que hi farem. Després de la foto lamentable que va il·lustrar fa un temps l'article en que parlaven de Minorisa minuta al El Periòdico ja em queda clar que això del sortir a les fotos no és el meu fort.

Un altre aspecte interessant d'aquest reportatge és que els periodistes van buscar la replica per part de les administracions. Així va sorgir una entrevista al Director General de Recerca, en Pep Martorell ,on exposa la situació des del punt de vista del Govern de la Generalitat, que també adjunto. Segons m'ha informat el periodista que va fer el reportatge estan a l'espera de la resposta del Gobierno, quan la publiquin també la penjaré. Espero que tot plegat us sembli interessant.

Els reptes de la universitat pública catalana (I): un nou model de governança

La universitat catalana s’enfronta a la seva pròpia transició. Els propers anys tota una sèrie de reptes es plantegen per a la nostra universitat. Superar-los ens ha de permetre no només mantenir l’estatus actual a nivell mundial, a ser possible millorar-ho. Crec però que va més enllà d’aquí, en els propers anys ens juguem el prestigi de les nostres institucions d’educació superior i fins a cert punt la seva supervivència.

Un dels primers reptes als quals s’haurà d’enfrontar la universitat és la millora de la seva governança. La universitat pública ha de ser un instrument al servei de la societat. La institució ha de ser capaç al mateix temps de respondre a les necessitats dels seus integrants i ser completament permeable als inputs externs procedents de la societat, tot mantenint la seva autonomia.

Amb això no vull dir que ha d’estar únicament al servei del mercat laboral, que en part també. La universitat és un espai per aprendre i generar coneixement. Les facetes d’aquests aprenentatges i d’aquest coneixement són infinites i no cal posar barreres a cap d’elles, des de les més bàsiques i teòriques, a les més aplicades i pràctiques. Ara bé, sigui com sigui, la universitat ha de parar l’orella i escoltar atentament la societat. Què necessita la nostra gent, què vol, què creu que val la pena, què no. Tot sovint l’entorn universitari genera unes dinàmiques pròpies que l’allunyen del carrer, ens tanquem en nosaltres mateixos, en la nostra docència i la nostra recerca, atents al món acadèmic i poc atents al que passa a fora. Aquestes dinàmiques no són pas negatives, són fruït d’una dedicació i fins i tot diria que passió pel coneixement, però cal complementar-ho amb tenir un ull posat en el que passa més enllà de les parets de la facultat.

Millorar la governança, per tal que totes les veus i accents dels integrants de la comunitat universitària així com de la societat es vegin implicades en la construcció d’un nou futur per a les nostres universitats, és una tasca tan difícil com cabdal. Així doncs, seria desitjable que tots ens hi arremanguéssim amb visió crítica i generosa, doncs com he dit abans ens hi juguem molt. Que aquest procés sigui harmoniós i generi un consens ampli serà clau per al futur de la universitat i per la resta de reptes que es planteja el sistema universitari públic.

Publicat originalment a la web de la Sectorial de Política Econòmica i Treball d'ERC.

5 anys parlant de còmics en català

Gener del 2008, en aquella època una de les meves principals preocupacions era la normalització del còmic ne la nostra llengua (ara també ho és però reconec que li dedico menys temps). Mai m'ho havia plantejat en excés, era un consumidor extremadament voraç de vinyetes i m'ho comprava i m'ho llegia tot. Quan vaig haver de reduir el consum per manca de temps em vaig plantejar com seleccionar el material que comprava i com seleccionar els blogs sobre còmic que llegia, i ho vaig fer sota dos principis: qualitat i llengua. Això em va fer veure que el còmic en català i la seva divulgació tenien un problema (i encara el tenen, però una mica menys per la banda de la divulgació).

No hi havia aleshores massa blogs sobre còmic escrits en català, però n'hi havia un grapat d'interessants, els d'en Xavier, en Jaume, l'Emili i en Marc que a més,curiosament, estaven repartits pels quatre cantons dels Països Catalans i els seus gustos pel que fa al còmic eren força complemenaris. Jo també mirava d'escriure sobre còmics al meu blog, però vaja, no li arribava a la sola de les sabates a aquells quatre connoiseurs del novè art. Ells parlaven de còmic en general, sempre en català, i de tant en tant de còmic en català o fet als Països Catalans.  Un dia em vaig platejar la força que podia tenir una web feta entre els cinc parlant només del còmic fet o traduït al català i sobre les activitats relacionades amb els còmics fetes a casa nostra o per autors locals. Sense més els hi vaig enviar un correu a cadascun d'ells, sense coneixe'ls, sense haver creuat paraula abans i, com que eren i són bona gent, tots van dir que sí, i ahir va fer cinc anys.

Amb els anys ComiCat ha evolucionat, alguns han baixat del carro, alguns en hem pres una pausa i nous membres han arribat. En Jordi, un savi renaixentista del còmic en català, en Pau, pare de gargots i acudits punyents i el en Marc, el llop de Duracell de la web, no para no es cansa, han arribat per assegurar que això no s'aturi. I recordar també a l'Àlex que generosament va fer el disseny del nostre logo i de la nostra web. Han estat cinc anys que han valgut la pena, la web es modesta, la publicació de còmic en català és modesta i el català en el còmic encara no està normalitzat, però aquí estem, 1975 entrades després, 170.000 visites després, 5 anys més vells.

Gràcies a tots els que heu fet ComiCat possible, Marc del sud, Emili, Marc el jove, Pau, Jordi, Àlex, Xavier i Jaume. I sobretot gràcies a tots els que llegiu i comenteu a ComiCat, vosaltres manteniu viu aquest raconet de la xarxa.

Cap als 10 anys de ComiCat!

Publicat originalment a ComiCat, la web de còmic en català.

Prop de tres-cents cinquanta anys d'història natural dels protozous

Demà cap a quarts de dotze faré a l'Institut de Ciències del Mar una xerrada que portarà aquest mateix títol "Prop de tres-cents cinquanta anys d'història dels protozous" en el marc de la jornada "Nous avenços en ecologia microbiana" sessió conjunta organitzada Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia i el mateix Institut.

Em fa força il·lusió doncs ja fa força anys que s'organitza i va dirigida als estudiants de l'assignatura d'Ecologia Microbiana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquest serà el tercer com que hi participo. El primer cop hi vaig assistir com a estudiant (i ja ha plogut força), el segon cop vaig fer de ponent presentat les primeres dades del que havia de ser la meva tesi tot just començar el doctorat i ara com a post-doc. A mi aquests cicles em fan certa gràcia que voleu que us digui.

Per als qui no pugueu assistir (se que tothom es mor de ganes, i ves a saber potser hem d'habilitar sales annexes i tot)  us deixo un enllaç a l'article del mateix títol que vaig publicar el passat mes de desembre a la Revista Omnis Cellula de la Societat Catalana de Biologia. Espero que us agradi!

 Publicat al desembre a Omnis Cellula

Prop de tres-cents cinquanta anys d'història natural dels protozous per Javier del Campo

Quan pensem en microorganismes, ens acostumen a venir al cap els bacteris, i potser els fongs. Però hi ha un grup d’eucariotes unicel·lulars heteròtrofs que tenen una llarga trajectòria en la història de la biologia i que tot sovint passen desapercebuts. Són els protozous, un grup que inclou des de paràsits que afecten els humans i el bestiar, fins a organismes que són actors principals de les xarxes tròfiques marines. Tot sovint oblidem que van ser els primers microbis observats pels humans i que ja fa prop de tres-cents cinquanta anys que són objecte d’estudi pels biòlegs.