Dr. Dragan Dabic

Avui els diaris en van plens, han detingut l'expresident serbobosnià Radovan Karadzic, va dirigir l'assetjament de Sarejevo durant 43 mesos (vam morir al voltant de 12000 persones) i va ser el responsable de la massacre d'Srebrenica on van morir més de 8000 (essent el major genocidi que ha tingut lloc a Europa des de la Segona Guerra Mundial). Doncs, bé, durant el temps que aquest individu ha estat desaparegut (12 anys) ha viscut sota la identitat del Dr. Dragan Dabic, metge naturòpata (vigileu fans de l'homeopatia i la macrobiòtica, perquè encara no han trobat el cadàver del Dr. Mengele, ell no era Wolfgang Gerhard, i podria ser el vostre terapeuta!). L'afable Doctor Dabic tenia la seva pròpia plana web d'on he volgut reproduir els seus proverbis xinesos preferits (atenció als marcats en negreta).

10 favorite ancient Chinese proverbs as selected personally by Dr. Dabic:

• Behind every able man, there are always other able men.
• Teacher opens the door, but you must enter by yourself.
• A wise man makes his own decisions, an ignorant man follows the public opinion.
• He who cannot agree with his enemies is controlled by them.
• If your strength is small, don't carry heavy burdens. If your words are worthless, don't give advice.
• A diamond with a flaw is better than a common stone that is perfect.
• Learning is a treasure that will follow its owner everywhere.
• If you are planning for a year, sow rice; if you are planning for a decade, plant trees; if you are planning for a lifetime, educate people.
• You cannot prevent the birds of sorrow from flying over your head, but you can prevent them from building nests in your hair.
• The one who gives up his own, should dig two graves.

Clar, ara ja està passat i és fàcil de dir, però trobo que la major part d'aquestes quotes són molt adequades per un criminal de guerra fugitiu. Bé, ara del Dr. Dabic (AKA Radovan Karadzic) tindrà una bona oportunitat per conèixer l'Haia i el seu tribunal, esperem que faci unes bones fotos.

En Ranma és prodigiós

El manga d'en Ranma 1/2 és un dels meus còmics preferits d'aquest subgènere que és el còmic japonès, però també és un dels meus còmics preferits en general, l'humor de la Rumiko Takahashi m'encanta. L'anime poder no arriba als nivells de qualitat estratosfèrics del manga però no està pas malament (de fet encara recordo els OVAs que van treure al mercat els de Manga Films fa anys i encara em cau el lagrimón, quina història d'amor, quina història senyors!!!). Bé la qüestió és que si l'ànima mola, l'opening de la serie mola més, l'opening en castellà tenia qualitat, però és que l'opening en català era molt bo, i tenia molta força, endavant vídeo!

Jo faig vaga de Telecinco

Suposo que molts ja coneixeu el Manifiesto por la lengua común (i no, no parla de l'Esperanto com tots podríem pensar en un primer moment), si no el coneixeu, doncs val la pena llegir-ho per passar una bona estona (sempre i quan l'autoflagel·lació estigui entre les teves aficions, no és un text apte per lectors sensibles). La qüestió és que entre molts intel·lectuals,(mmm... millor callo) associacions, partits polítics i mitjans hi havia també Telecinco. El meu amic i també blogger Ali3n ha publicat aquest manifest, que anima al personal a desintonitzar l'esmentat canal, al seu blog per fer-ne difusió; com que jo també hi estic d'acord aquí el deixo, per a qui li pugui interessar:

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.

Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més!

Ara, a l'espera de que algú amb paciència faci una llista de tots el llibres que no llegiré, la música que no escoltaré, els articles científics que mai citaré (que científics també n'hi ha, me'n faig creus), diaris i webs que no consultaré, partits que no votaré, esportistes als quals no animaré, mentre apareix una bona llista de tots els adherits a aquest manifest l'únic que se m'acudeix fer és no deixar entrar a casa meva un mitja que cada dia emet a dos metres del meu estimat sofà. Jo també faig vaga.

Fringe, torna J.J. Abrams

Fringe és la nova sèrie de J.J. Abrams, responsable de LOST, Alias i d'altres. Ahir, en una nit tonta i de nou sense sèries, ja ens hem polit tots els capítols de Californication (una llàstima), vam decidir atacar el capítol pilot que teníem florint-se al disc dur des de fa més d'una setmana. Una hora i vint minuts de capítol pilot, no està pas malament, gairebé una pel·lícula (però si fos una pel·lícula s'hagués hagut d'estrenar directament en DVD, siguem realistes). La previsió és que Fringe s'estreni a la FOX el proper 9 de setembre, així ens servirà per apaivagar les ànsies de LOST que no tornarà fins al gener de l'any que ve.

Admiro a Abrams per ser el responsable de la que per mi és la millor sèrie del moment, LOST si, i per això em vaig mig emocionar en saber que tenia sèrie nova (la seva pel·lícula també em va emocionar inicialment però les crítiques nefastes em van tirar enrere). El primer que cal remarcar és que Fringe no és LOST, ni se li acosta. El segon que cal remarcar és que Fringe no és X-Files, tampoc se li acosta. I el tercer és que Fringe no és Re-genesis, i sort n'hi ha d'això perquè Re-genesis és infumable. Les intencions semblen bones però fallen moltes coses, l'episodi pilot ens planteja les claus de la trama, que poden ser interessants, però d'una manera molt poc subtil, massa de cop. Els personatges que es presenten són molt arquetípics, en aquest inici és defineix els que seran amb tota probabilitat els protagonistes, ja tenim l'equip dels bons, tenim els dolent, tenim els que no sabem si son bons o dolents, etc. Sembla també que la sèrie tindrà una estructuració semblant a la d'X-Files, amb misteri per capítol i misteri general que s'anirà resolent poc a poc a mesura que avanci la temporada. La sensació que he tingut és de repetició (especialment respecte a X-Files), sembla gairebé una actualització de la sèrie de Chris Carter (que ja va intentar reinterpretar X-Files amb Millenium i no li va acabar de sortir del tot bé), si no canvien les coses respecte al pilot pot quedar-se en una simple còpia de l'original que no farà feliç a ningú.

Del repartiment, per mi només hi ha dues cares conegudes, en Joshua Jackson (com a Peter Bishop, fill de científic boig i geni en potència) ex-amic de Dawson a Dawson's Creek i ex-Charlie Conway a les pel·lícules dels Mighty Ducks (pel·lícules que he de reconèixer, he vist totes, aquesta èpica esportiva adolecent made in USA...) i en Lance Reddick (com a Phillip Broyles agent especial de Seguretat Nacional) el negre més dolent de LOST, contacte d'Oceanic Airlines (el seu paper aquí també és intrigant). Els altres dos protas són Anna Torv (com a l'agent de l'FBI Olivia Dunham, la gran prota) i en John Noble (Dr. Walter Bishop, científic boig i pare d'en Peter). La meva recomanació seria en tot cas esperar a la sèrie, aviam si millora (a no ser que sigueu ultrafans de la ciència ficció o tingueu molt curiositat, llavors mireu-la, sempre fa gràcia). Jo espero que vagi per una altre camí, si no em sembla que no trobaré un substitut de LOST per les melangioses nits de la tardor del 2008 (snif).

PD.- Si voleu llegir una altra opinió a Una noia geek la Pink el va comentar ahir.

On dimonis és en Matt?

En Matt al 2005 era fent la volta al món, gravant-se ballant davant dels paratges més característics, meravelles naturals i monuments de desenes de països. Amb tots aquestes gravacions va fer un muntatge que al 2006 va pujar a la xarxa esdevenint un dels vídeos més populars del YouTube ,i per mi el millor. Això si, sento certa enveja per aquest paio, i també certa admiració, perquè no di-ho, va fer una aposta i li va sortir bé. A mi em va inspirar per crear un blog de viatges amb la Gemma, una de les nostres petites apostes.

Aquest any i després de viatjar de nou arreu del món ha fet un nou vídeo, aquest cop comparteix el seu ball amb la gent dels llocs que ha visitat.

M'encantaria poder donar la volta al món simplement fent el sopla allà on anés i després tornar, explicar-ho i poder-m'hi guanyar la vida fent-ho. Sembla impossible, però això és el que ha fet en Matt. Per tant, i fet que ha creat un precedent tancant les portes a la impossibilitat, no perdo l'esperança d'aconseguir-ho algun dia. Perquè no... on collons està en fonamental?