Fent un tomb pel món dels blogs des del punt de vista d'algú a qui no són del tot aliens però que com a participant actiu del fet és novell he pogut constatar varies coses. En primer lloc, i relacionat directament amb la llengua en que escric, hi ha molts pocs blogs en català (o blocs, terme correcte segons el TERMCAT, però que no m'agrada gens). Però n'hi ha. Val a dir però que molts, la majoria son una mica monotema, i és avorrit. Vull dir, em sembla perfecte defensar la llengua, cal fer-ho, i defensar la terra, que també cal, però no em puc creure que la major part de les ments pensants i plasmants de tota la demarcació de parla catalana (coneguda extraoficial i romànticament, tot i que conceptualment clarificador, com a Països Catalans) només se sàpiga parlar de independència, estatuts, llengua, pàtria i Barça (deixant de banda els blogs tecnològics, que d'aquests n'hi ha molts de tots els idiomes). Que torno a repetir que si, que poder és necessari però que cal diversificar les temàtiques, la veritat és que en aquest punt els blogs en anglès i castellà son molt més divertits. Més coses. He visitat blogs magnífics, molt entretinguts i la major part dels que he vist fets a Barcelona, i escrits en castellà. No ho dic pas com a queixa, no sóc del parer de fer judicis morals sobre la llengua. Cadascú escriu com li rota, i si un dia em canso d'escriure en català probablement ho faré en castellà, i si no, en anglès i carretera. Però el que m'ha sorprès d'aquests blogs és que en mig d'un munt de material brutal trobem un incís en el món de la política nacional, com no, l'estatut, que és omnipresent com Déu. De cop i volta, escriptors genial, cínics, irònics i divertits, passen a donar la seva opinió sobre un tema, que o bé desconeixen o bé perverteixen, i es tornen la veu del seu amo, repeteixen missatges que sents a la tele en veu dels polítics, demonitzen el que demonitza la televisió i parlen de coses que passen al seu voltant, que la veritat, poder serà el fet de que surten poc de casa, però mira que fa anys que visc a Barcelona i no son així ni de conya. Bé, no vull arribar més enllà i no crec que en tregui cap conclusió, només descric el que m'he trobat fent una passejada per entre les idees i pensament d'un munt de gent interessant.
Si esteu a prop de Barcelona o a la capital mateixa, o bé si veniu pel Saló podeu fer una escapadeta a la biblioteca de Can Fabra al Barri de Sant Andreu a visitar l'exposició d'en Max. Una retrospectiva del pare d'en Peter Punk, un dels impulsors de l'editorial Inrevés, o de la revista Nosotros Somos los Muertos. Un il·lustrador i dibuixant de còmics brutal. Així doncs recordeu: Exposició: El perllongat viatge del senyor Max, de l'11 de maig a l'11 de juny, Sala d'exposicions de Can Fabra.
Ara un canvi en la temàtica general del blog, o no, en realitat ja em venia de gust deixar de queixar-me una estoneta. Bé, fet que és una de les meves debilitats, aquí teniu enllaçat l'event més importat del panorama del còpmic estatal, el Saló de Barcelona. Cuatre dies per disfrutar de l'art seqüecial aprenent, ensenyant, consumint, en fi, el Saló.
