MC Tomeu, Ses Illes Old School

Ja em perdonareu, però aquest post és fruit d'un dia tonto, però tonto, tonto...

El que ha caigut per Sant Jordi

Aquest són els llibres que m'han regalat per Sant Jordi:

• Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies (Quaderns Crema). Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants.

• Botxan de Sotseki Natsume (Proa). Botxan, que en japonès equival a "senyoret", és la novel·la més popular del Japó. Soseki Natsume la va escriure l'any 1906 i se n'han fet diverses adaptacions teatrals i una versió cinematogràfica. La novel·la descriu amb realisme i humor la trobada -o topada- entre un jove mestre de Tòquio i una escola de l'illa de Shikoku, al sud del Japó, a la qual és destinat. Alumnes i companys no gaire recomanables posen a prova la franca ingenuïtat del nouvingut, el "senyoret" de la capital, un personatge inoblidable.

• Firmin de Sam Savage (Columna). Nascut en una petita llibreria d'un decadent barri de Bòston durant els anys seixanta, en Firmin aprendrà a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l'amistat del seu heroi, el llibreter, i d'un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.

Gracies per aquests llibre tant interessants!!! (bé el de Botxan me l'he autoregalat, però també m'ho autoagraeixo)

Guanyadors dels Premis ComiCat 2008

Durant aquest dies de Saló (del Còmic de Barcelona) des de ComiCat hem fet públics els guanyadors de les diferents categories dels Premis ComiCat de Còmic en Català 2008. Us deixo aquí la llista dels guanyadors, qui vulgui saber alguna cosa més d'ells només cal que cliqueu els enllaços per conèixer una mica més sobre el guanyador i saber qui ha quedat en segon i tercer lloc. Des d'ara mateix ja estem preparant els premis de l'any que ve, així doncs estigueu pendent de ComiCat si aquest cop no heu pogut votar.

Guardonats dels Premis ComiCat 2008

Premi ComiCat 2008 al Millor Dibuixant: Jordi Bernet

Premi ComiCat 2008 al Millor Guionista: Alan Moore

Premi ComiCat 2008 a la Millor Editorial: Edicions Glénat

Premi ComiCat 2008 al Millor Còmic: Watchmen

Premi Especial ComiCat 2008: Quim Bou

Original Rude Boy Style

If you want a doctor... call di doctor!, si voleu veure el millor entre els millor, qui va fer que a Europa hi tornés a sonar Ska de qualitat podeu anar al proper 10 de maig a Sant Feliu de Llobregat, o el 28 de juny a Granollers o el el 23 d'agost a Cubelles (opcions en teniu!). Sigui com sigui no deixeu d'anar a escoltar al gran Richie Senior, Dr. Ring Ding:

Dr. Ring Ding a MYSPACE

aNobii, xarxa social sobre llibres

Fa temps em vaig apuntar a FilmAffinity, la pàgina web de votacions de pel·lícules, recomanacions i cerca d'ànimes bessones que comparteixin els teus gustos, es tracta bàsicament de fer el tafaner pels seus perfils i veure que miren, que probablement seran pel·lícules que a tu també t'agradaran. Això vaig descobrir que s'anomenava (traducció patatera al canto) filtres col·laboratius. La qüestió és que em va semblar un concepte fantàstic i em vaig tornar com boig buscant coses d'aquestes per la música i vaig trobar Rate Your Music, que està bé però en realitat no li arriba a la sola de les sabates a FilmAffinty i ara existint last.fm doncs no se si ho continuaré fent servir. També em va interessar el mateix per a llibres i en aquest camp vaig trobar aNobii, que és gairebé el mateix que FilmAffinity. La qüestió es que quan ho vaig començar a fer servir no era cap meravella però es diferenciava de la resta (fossin de pel·lícules, música, llibres, patates amb cares de famosos, etc) en que hi havia la opció del català (cosa no gaire habitual en aquest tipus d'aplicacions on-line) com a llengua de la interfície. La vaig deixar de fer servir perquè estava molt verda, hi havia pocs usuaris i pocs llibres per comparar i tafanejar i els pocs que hi havia estaven organitzats d'una manera un xic caòtica. Però la setmana passada vaig tornar a entrar i vaig poder veure que havien millorat molt i m'hi he tornat a enganxar, vaig començar a afegir llibres que havia llegit a la meva prestatgeria virtual, a apuntar-me a grups de lectura i a tafanejar les prestatgeries d'amics i veïns. Així dons si sou uns lletraferits i/o uns lectors tafaners passeu-vos per aNobii obriu un compte i comenceu a perdre el temps valorant i comentant llibres (vigileu perquè t'hi pots passar hores i sembla que només hagin passat 5 minutets de res). Jo de moment ja l'he incorporat a la meva fonamensfera.

aNobii

Istanbul, ciutat i records d'Orhan Pamuk

Istanbul és antiga i és nova, és grisa i està plena de vida, és preciosa i és detestable, Istanbul és Orhan Pamuk i Orhan Pamuk és Istanbul, no ho dic jo, ho diu ell, tampoc li cal dir-ho doncs aquest llibre de manera implícita també ens ho diu. Istanbul no és un llibre fàcil, jo he tardat bastant de temps en llegir-lo (de fet entre mig he llegit diversos llibres), doncs has de parar-hi molta atenció per captar tot el que Pamuk vol expressar i això va fer que fos un llibre horrible per llegir al metro, però finalment vaig trobar els moments per llegir-ho i em va agradar. No és un llibre ni distés, ni lleuger, és intens, profund i dens. Mentre llegeixes quedes immers dins Istanbul, de l'Istanbul de la segona meitat de segle vint., en canvi constant i intentant deixar enrere la glòria passada d'un imperi que ja no existeix, deixant enrere la imatge exòtica que els occidentals tenien de la ciutat mentre és va creant la imatge que Atatürk volia per a la seva república laica. A Istanbul trobem desenes d'imatges de la ciutat recopilades per l'autor, les imatges dels occidentals que la van visitar en segles anteriors (principalment francesos i anglesos), la imatge dels historiadors de la ciutat a qui Pamuk admira (i de fet se'n considera un d'ells), dels poetes turcs, però principalment la imatge d'un nen que va creixent fins arribar a l'edat adulta, el propi Orhan Pamuk . Aquest nen és com Istanbul i canvien de manera semblant però en escales de temps diferent, i a mesura que el nen va creixent Istanbul als seus ulls va canviant i la percepció que jo tenia de la ciutat també. A mesura que vas llegint el llibre vas coneixent poc a poc Istanbul, els noms et comencen a ser familiars, els seus barris, els seus vapors, els posts, el Bòsfor, i tot es torna familiar. He finalitzat el llibre amb moltes ganes de visitar Istanbul, de caminar pels seus carrers, que segur que no son els mateixos que apareixen al llibre, però tampoc són els del llibre els que van encisar a occident durant segles. Istanbul és una ciutat viva, sotmesa encara a dia d'avui al canvi, un canvi que l'allunya del seu passat però que li confereix un nou caràcter fruit de la seva herència i els seu desig de futur. Publicada per Bromera dins la col·lecció L'eclèctica, seria una edició correcta si no fos perquè està plena d'errors tipogràfics i alguna falta d'ortografia, espero que ho hagin arreglat. De totes maneres crec que no hi ha millor manera d'introduir-se a Istanbul (bé, anant-hi és millor, és clar).

Orhan Pamuk

Meme Nintendero

Bé, primer meme en que participa un servidor des de fonamental. En aquest cas es tracta d'un meme amb possible regal (llegeixis sorteig) i que en el fons es tracta d'una estratègia publicitari d'una pàgina. Com que m'és absolutament igual fer-li publicitat a aquesta pàgina (que no conec de res) i una Nintendo DS (que és el que sortegen) sempre entra bé, doncs li prenc la paraula a en Nightwing80, que és qui me l'ha passat i tiro endavant.

Les normes són:

1. Fer un post sobre el tema (o sigui, això mateix) i posar un enllaç a http://helektron.com/2008/03/12/helektroncom-regala-una-nintendo-ds-lite/
2. Enviar el meme a 5 persones, amb els enllaços als blocs corresponents:
• ali3n de Les Coses de l'Ali3n
• Stoneman de Stonema Chronicles
• Yeral de S'ha acabat el bròquil
• marchelo de Marchelo's Wei
• Kabukiman de Cinema friki i de terror
  
3. Deixar un comentari a la pàgina d'Helektron per poder optar al premi, amb l'enllaç del concurs del post del teu bloc, confirmant que has complert les normes i que vols participar al sorteig del trasto aquest.

No se quants dels que he enviat seran capaços de vendre la seva moral i el seu temps per una Nintendo DS, però jo els hi dono l'opció (teniu fins al 27 d'abril per entrar dins l'eix del mal).

4x12 y el Gato

El proper dissabte 5 d'abril a les 13:00 h s'inaugura a la Galeria d'art PALMADOTZE de Vilafranca del Penedès l'exposició col·lectiva 4x12 y el Gato a càrrec de:

• Efrén Álvarez
• Ana Garcia-Pineda
• Rubén Grilo
• Mariona Moncunill

L'exposició romandrà a la galeria fina al 18 de maig de 2008. Amb motiu de l'exposició s'ha editat una baralla de cartes disponible a la galeria.

PALMADOTZE Galeria d'art
c/ La Palma, 12
08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona
938 180 618
info@palmadotze.com