Aquest cap de setmana he anat a veure l'exposició de
World Press Photo, que feien al
CCCB, que era gratuïta i que no m'ha agradat massa. Es a dir, no sóc pas un expert en fotografia, tot i que m'agrada opinar, i el que vaig veure allà no estava mal, un grapat de fotos eren bones, les restes normals. No sóc un expert en fotoperiodisme, però l'interès d'alguns dels reportatges exposats eren si més no limitats, més del mateix. La major part de les fotos dedicades a l'actualitat se centraven en el Líban, Israel i l'Iraq, en que a les fotos se veges sang i destrucció. Després la part dedicada a esports, bé no se, a part de dues excepcions quan diuen esports volen dir futbol. L'únic que vull dir és que poder si que reflecteix els fets més rellevants de l'any, especialment si impliquen mort i mutilats, i clar, en les zones de conflicte hi ha fotògrafs a punta pala, les possibilitats de que les fotos presentades pertanyin a reportatges sobre aquest llocs es més alta. Però han passat altres coses, sense sang, sense morts, que han brillat per la seva absència, fets d'abast internacional, de gran impacte, que no regalimen sang per totes les bandes, o fet que si que reflecteixen el cantó més sanguinari del món però que per la seva constància i normalitat perquè ja fa anys que duren, conflictes eterns gairebé, són obviats i oblidats pels periodistes. Crec que en aquests tipus d'exposició s'hauria de veure allò que no podem veure als diaris poder, o bé les fotos que no hem vist mil vegades a la premsa, buscar el racó informatiu que queda per omplir, que segurament complirà perfectament amb els criteris estètics que busca la organització, tant a nivell de qualitat de les fotografies, com a nivell de crueltat de les mateixes. Vull que quedi clar que no estic en contra de les fotografies de sang i fetge, és un reflex de l'actualitat, del que estic en contra és del concepte que en aquesta exhibició és te de l'actualitat.
World Press Photo
