Publicat a El demà el 26 de gener de 2008
Ei fonamental, tu que en penses d'aquest experiment? Potser et fico en un jardí... no se, d'entrada no dona gaire bon rotllo, no?
Doncs si que m'enjardines una mica, però vaja crec que tinc una opinió prou clar. Jo crec que per dur a terme qualsevol tipus d'experiment in situ s'han de conèixer els seus efectes, especialment si es tracta d'experiments a gran escala com aquests. No estem als anys 50 en que es tirava una bomba nuclear a una illa del Pacífic aviam que o emplenaves una illa Escocesa de Carboncle en nom de la ciència. Ja s'han fet prèviament aquests enriquiments a menor escala, i no s'ha acabat d'aprofundir en les seves conseqüències per al sistema (tant e superfície com en profunditat)ni en els resultats, ni en la reproductibilitat en diferents condicions (diferents oceans i mars). Només després de resoldre tot això és pot plantejar una aproximació com la que es planteja fer. L'altra qüestió és si estic d'acord amb aquest tipus de solució per a segrestar el CO2 i reduir el canvi climàtic, doncs no, no hi estic d'acord, aquestes accions intervencionistes de l'ésser humà en el sistema no acaben mai de funcionar bé pel fet de que no arribem a conèixer totes les variables però pensem que si, ens podem trobar però que solucionem un problema i en creem dos igual de greus (els Australians dominen molt d'aquest tema, se'ls hauria de consultar).
Dios, Carboncle... estem parlant del mític ántrax, no?! mmMMmm tones de carboncle... quina por!
No és una broma, això se va fer fa anys. Ara l'illa en qüestió està sota vigilància militar, una illa en quarantena.
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
Ei fonamental, tu que en penses d'aquest experiment? Potser et fico en un jardí... no se, d'entrada no dona gaire bon rotllo, no?
Doncs si que m'enjardines una mica, però vaja crec que tinc una opinió prou clar. Jo crec que per dur a terme qualsevol tipus d'experiment in situ s'han de conèixer els seus efectes, especialment si es tracta d'experiments a gran escala com aquests. No estem als anys 50 en que es tirava una bomba nuclear a una illa del Pacífic aviam que o emplenaves una illa Escocesa de Carboncle en nom de la ciència. Ja s'han fet prèviament aquests enriquiments a menor escala, i no s'ha acabat d'aprofundir en les seves conseqüències per al sistema (tant e superfície com en profunditat)ni en els resultats, ni en la reproductibilitat en diferents condicions (diferents oceans i mars). Només després de resoldre tot això és pot plantejar una aproximació com la que es planteja fer. L'altra qüestió és si estic d'acord amb aquest tipus de solució per a segrestar el CO2 i reduir el canvi climàtic, doncs no, no hi estic d'acord, aquestes accions intervencionistes de l'ésser humà en el sistema no acaben mai de funcionar bé pel fet de que no arribem a conèixer totes les variables però pensem que si, ens podem trobar però que solucionem un problema i en creem dos igual de greus (els Australians dominen molt d'aquest tema, se'ls hauria de consultar).
Dios, Carboncle... estem parlant del mític ántrax, no?! mmMMmm tones de carboncle... quina por!
No és una broma, això se va fer fa anys. Ara l'illa en qüestió està sota vigilància militar, una illa en quarantena.
Publica un comentari a l'entrada