Els microoganismes anarquistes

Sóc un fanàtic del concepte de Copyleft, Open Content, Open Source i les diferents formes col·laboratives de generar informació, coneixement,... Personalment, a nivell professional la part que més m'interessa és l'Open Acces, accés lliure a les revistes científiques que permeten una lliure transmissió de coneixement, més enllà dels interessos de les empresses editores i sotmès únicament a la revisió de pars i a la dels lectors. Cada dia hi ha més revistes e el món de la ciència que naixen com a Open Access o bé algunes antigues que adopten aquesta via de publicació. Dintre de les revistes Open Acces la que trobo més interessant i més innovadora per la interacció que permet amb els lectors és PLoS ONE, que forma part de la Public Library of Science , la iniciativa més interessant en el camp de la transmissió de coneixement científic que s'ha dut a terme en els últims anys. Tot això ve d'una frase que vaig llegir ahir al vespre mentre repassava una entrevista feta fa un temps a La Contra de La Vanguardia a un gran científica català (ecòleg microbià per més senyes) i actualment company de l'Institut de Ciències del Mar, el Dr. Carles Pedrós-Aliò. El Dr. Pedrós-Aliò defineix una comunitat microbiana de la següent manera:

Els microorganismes són com una comunitat anarquista que continuament intercanvia informació, i això els fa extraordinariament robusts i àgils.

En llegir-ho vaig tenir la impressió que era la definició perfecte del que és una comunitat que comparteix constantment la informació com es fa sota els principis de l'accés obert. D'aquesta manera el que s'aconsegueix és una comunitat extraordinariament robusta i àgil. També crec que és pot exportar fàcilment al camp de la radicalitat democràtica i de la democràcia participativa. Una major participació de la gent i un intercanvi constant d'opinions, propostes i punts de vista porta poc a poc cap a una societat més forta i amb més capacitat per reaccionar als canvis que constantment es produeixen al seu voltant.

Avui estrenen als cinemes Tonari no Totoro

Tonari no Totoro (El Meu Veí Totoro) és una pel·lícula d'animació d'Hayao Miyazaki de l'any 1988. Tonari no Totoro va suposar un punt d'inflexió per a l'Estudi Ghibli que tot i que ja era un estudi d'animació mundialment reconegut amb aquest pel·lícula va trasbalsar tot el Japó. A dia d'avui en Totoro és el símbol de Ghibli i encara dona beneficis en termes de marxandatge, i és un dels personatges més popular de l'arxipèlag Nipó. A banda El Meu Veí Totoro és una de les meves pel·lícules preferides, discutible si ets un adult però totalment indispensable si tens menys de 12 anys, màgica, tendre i feta amb molt cura. Pneso tornar-la anar a veure, tot i que ja l'he vista unes 10 vegades (sí, digueu-me malalt).

DeCine

El cinema català esta d'enhorabona aquest més d'octubre. No només per l'èxit d'un festival fet aquí com és el de Sitges, amb 60.000 espectadors, i amb diverses pel·lícules catalanes dins del programa. Un dels fets destacables d'aquest octubre és l'aparició del primer número de DeCine, l'única revista de cinema en català als nostres quioscos. DeCine apareixerà mensualment al preu de 3 € i ens informarà en la nostra llengua de les últimes novetats de la cartellera, centrant-se manera especial en les produccions catalanes i en els actors, directors, guionistes… també catalans. DeCine serà un altaveu per a la nostra industria cinematogràfica, que un cop obtingut un notable reconeixement internacional buscar l'atenció del seu públic i evitar allà de que ningú és profeta a casa seva. La revista editada per Utopia Global ja la podeu trobar als quioscos i un cop llegit el primer número no puc evitar recomanar-la.

Publicat a El demà el 12 d'octubre de 2009

Amb aquest article torno de les vacances (3 setmanes de vacances reals i 3 més de virtuals, que em feien falta) i dic adéu a la meva col·laboració amb El Demà.

Tancat per relax

Abans que The West Wing, abans que Obama... Eagle

The West Wing és una sèrie de culte per als politòlegs i els afeccionats a la política en general. Obama va suposar, i encara cueja el tema, un canvi en les maneres de fer política, a banda d'esdevenir tota una icona que trigara anys en ser oblidada. Però abans que cap d'aquest dos fenòmens Eagle ja estava a les prestatgeries dels japonesos (es publica al 1997), anys després arriba als Estats Units (2002) i la victòria d'Obama la va portar més enllà del país Nipó i de les amèriques cap a les llibreries d'Europa. I que és Eagle?

Eagle és un manga per adults (seinen) guionitzat i dibuixat per Kaiji Kawaguchi que tracta del camí cap a la presidència dels Estats Units vist des del punt de vista d'un periodista japonès. Fins aquí res especial, així doncs perquè és destacable Eagle. Eagle és un còmic molt entretingut, amb un dibuix excel·lent i amb un guió en clau de thriller no només emocionant, sinó que totalment premonitori. La història se situa en la carrera presidencial de l'any 2000, aquella que va porta a George W. Bush a la Casablanca, però en aquest cas Bush no apareix per enlloc. El protagonista absolut és el Senador Kenneth Yamaoka, descendent de japonesos de tercera generació, i la cursa que decideix encetar per arribar a la presidència. La primera part del manga se centra en les primàries demòcrates (el partit de Yamaoka) i com un candidat pertanyent a una minoria enfrontat al candidat oficial i a la maquinària del partit aconsegueix, amb una estratègia comunicativa nova, amb un discurs d'esperança i una nova manera d'apropar-se a la gent, guanyar el dret a ser candidat pel partit de l'ase (no se si fins aquí us sona d'alguna cosa, però encara hi ha més). No he esguerrat la història en absolut dient que guanya les primàries, per tant encara podeu comprar i gaudir de la lectura d'aquest còmic. A continuació en Yamaoka comença l'enfrontament amb en Richard Grant, el candidat republicà, un vell general de les forces armades, que representa les essències de l'Amèrica més conservadora. A partir d'aquí si que no explicaré més i ho deixaré per qui vulgui realment llegir-ho.

Bé, jo no se com ho han percebut la resta de lectors però les semblances entre Yamaoka i Obama són realment notables i també les són entre els personatges de Richard Grant i John McCain, també al còmic trobarem altres polítics estatunidencs reconeixibles com l'Al Gore o la Hillary Clinton i en Bill Clinton (interessant el paper que juguen aquests dos). Anant més enllà, si algú es decideix a llegit el manga després de llegir aquest post (o bé algú ja ho ha fet) podrà veure que aquestes semblances no només radiquen en la construcció dels personatges. L'evolució de la història i fins i tot certs detalls tant dels esdeveniment que es relaten com de les maneres de fer dels mateixos personatges ens porten inevitablement la nostra ment cap a la carrera presidencial del passat 2008. Quan vaig començar amb Eagle vaig quedar bocabadat per aquest fet i a mesura que la història anava avançant més parat quedava.

Només em resta recomanar aquest manga de 5 gruixuts volums a tots aquells que estiguin interessats en la política, doncs al llarg de la història s'expliquen de manera molt entretinguda els mecanismes propis d'una campanya política als Estats Units, a banda l'interès que desperta per les similituds la carrera d'Obama. Obviament també recomano la seva lectura a tots els afeccionats al còmic doncs és una obra feta amb molta cura (recorda un xic a en Jiro Taniguchi). Eagle està editat en castellà per Edicions Glénat.

Tora, Tora, Tora!!!

No, no m'he tornat Kamikaze ni res semblant, només volia donar a conèixer a la nova companya de pis pis que la Gemma i jo tenim a casa des del passat més de maig, és diu Tora (虎) i és totalment feréstec. La seva manera de mostrar amor (o això crec) és per mitjà de doloroses queixalades que ens recorden que l'amor a vegades fa mal.

De totes maneres és realment possible que les seves mossegades siguin part del seu pla per eliminar-nos i fer desaparèixer els nostres cadàvers, si, hi ha la possibilitat de que la nostra gateta estigui plantejar-se asessinar-nos, si més no compleix totes els punts que es descriuen en l'útil manual Com dir si el teu gat està planificant matar-te. Si teniu gats i després de llegir el manual encara no esteu segurs, podeu fer el següent test i els vostres dubtes s'esvairan:
I recorda, no perdis de vista al teu gat!

La lluita contra la malària té accent català

Aquest any comença a diferents països africans les proves finals de la vacuna contra la malària RTS,S. Aquesta vacuna és la primera amb un grau d'eficiència rellevant i va destinada a la població infantil (més de 16000 nens seran vacunats en aquest estudi). Són els nens els principals afectats pel la malaltia ja que és en la infantesa quan es donen un major nombre de casos de mort degut a la malària. Aquesta nova vacuna està promoguda per la farmacèutica belga GlaxoSmithKline i la Fundació Bill i Melinda Gates (que en els últims temps han fet un important aport monetari per aquest projecte). Al Principat el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona juga un paper important com a coordinador de l'estudi a Moçambic. Sota la direcció del Dr. Pedro Alonso el proper mes d'agost s'iniciaran les proves a la localitat de Manhiça al sud del país. Si aquesta vacuna acaba sent aprovada serà un pas de gegant en la lluita contra una de les malalties que més afecten al tercer món.

Cifré guanya el Premi Nacional de Còmic

Fa uns dies es va donar a conèixer el guanyador del Premi Nacional de Còmic, modalitat que la Generalitat va incorporar als Premis Nacionals tot just l'any passat. Aquest any el guardó ha estat per al veterà Guillem Cifré pel seu àlbum Artfòbia II, publicat per Edicions de Ponent, es tracta del segona volum recopilatori de les il·lustracions que l'autor ha anat realitzant al suplement Cultura del diari Avui. Cifré va néixer a Barcelona a Barcelona l'any 1952. Al llarg de la seva trajectòria a treballat a revistes tant importants per al còmic com El Papus, El Víbora i Cairo, i a diaris com L'Avui, La Vanguardia o El Periòdico. Els Premis Nacionals de Cultura (que aquest any per primer cop són concedits pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) es lliuraran el proper 3 d’octubre en l’acte que enguany se celebrarà a l’Auditori Enric Granados de Lleida i que retransmetrà en directe Televisió de Catalunya.

Publicat a El demà l'22 de juny de 2009

Sant Andreu Contemporani

Fa dos caps de setmana va tenir lloc al recinte fabril de la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar l'entrega de premis del certamen d'art contemporani Miquel Casablancas. Els premis s'atorguen a joves creadors en dos modalitats, la modalitat de projecte artístic i la modalitat d'obra. Enguany s'ha fet entrega dels premis de projecte de 2007, concedit a Rubén Grilo pel vídeo animat E-S-T-E-D-Y-C-A-M, i el premis a obra i projecte del 2008, concedits a Mariona Moncunill per l'obra Unir els punts i a Pol Esteve i Marc Navarro pel projecte Taller Poble Sec. També s'han donat a conèixer el projecte i l'obra guanyadores d'aquest any. El col·lectiu Furalefale s'ha endut el premi de al millor projecte. En l'apartat d'obra acabada, el guanyador ha estat Daniel Jacobi, amb la instal.lació Resumen del Quijote de la Mancha en nueve pasos.Els Premis Miquel Casablancas representen un dels pocs aparador disponibles per a les noves fornades d'artistes catalans, en un camp, el de l'art contemporani, desconegut en moltes ocasions per la pròpia administració.

Publicat a El demà l'15 de juny de 2009

USAP, sempre endavant

L'any 2009 serà recordat com un gran anys per als esports col·lectius catalans, després del triplet del Barça de futbol i a l'espera del desenllaç de la lliga ACB (on l'equip blaugrana té moltes possibilitats de guanyar) un nou èxit ens arriba, aquesta cop, des de la Catalunya Nord. Disssabte 6 de juny al vespre l'equip de rugby XV de Perpinyà, la USAP, va vèncer l'equip occità de Clermont Ferrand a la final de la lliga francesa per 22 a 13. En una nit inoblidable a l'Stade de France els Arlequins de Perpinyà van aixecar de nou, després de 54 anys, l'Escut de Brennus, que els acredita com a nous dominadors del rugbi francès. Val la pena destacar que la lliga francesa és, juntament amb l'anglesa, la més prestigiosa del rugbi europeu. Després d'aquesta victòria la intenció de l'equip de Perpinyà és potenciar encara més el paper que ha anat jugant com a referent del rugbi català, en les paraules del seu president, vol ser per al rugbi català el que el Barça és al futbol. Així ho esperem, endavant USAP.

Publicat a El demà l'08 de juny de 2009

Complemento la notícia amb uns quants enllaços sobre rugbi:

Rugbi-pensador Perlar i pensar el rugbi.
La Lleganya Penya de l'USAP a Vilanova i la Geltrú.
RugbyCatalà Notícies sobre rugbi en català.
Associació Catalana de Rugby Lliga En la modalitat de Rugbi XII la selecció catalana és oficial.
Catalunya Blaus Almogàvers L'equip català a la lliga SIR de rugbi, amb seu a Sant Boi.