12/16/2009

Merry Xmas, Bon Nadal

Des de Catalunya, exportant tradició arreu del planeta, Bon Nadal!

12/03/2009

Jo no vull aquesta Europa

Sempre m'he considerat europeista, tot i que encara em costa del tot assumir-me a mi mateix com a Europeu. El projecte de construcció Europea m'ha despertat sempre simpatia i des de la meva obsessió compulsió per l'ordre i el concert, doncs també semblava un procés prou endreçat. Fins aquí tot sembla indicar que apuntar-se al carro d'Europa és un bon negoci per a nosaltres. Tot un mercat obert per als productes i professionals del país, possibilita d'intercanvi de coneixement i d'experiències amb uns 500 milions de persones. Però sota la façana europea, si busques trobes i el que trobes és decebedor. Un esperaria aixecar les faldilles d'Europa i trobar-hi allà a la democràcia, però no allà sota només hi ha una aristocràcia d'euroburocràtes.

La gent pot pensar, mirar el nano, es desperta ara, a bones hores. Bé, no ben bé així. Un ha viscut el procés de caiguda de la Constitució Europea i d'aprovació del Tractat de Lisboa, amb desinformació i prepotència per part dels estats envers els ciutadans durant tot el procés, incloguéssim o no referèndums. També se com funciona el club social que s'anomena Parlament Europeu, on cada 5 anys triem als seus membres per tal que exerceixin de que? d'assessors? de revisors? d'habitants de Brussel·les? Ja era conscient que el fet que tot el poder de proposició, legislació i decisió se concentri en el Consell de la UE, en el Comissionat i en ultim terme en el Consell Europeu no era precisament un acte de democràcia, vaja, els ciutadans no podem triar a ningú dins d'aquest consells, com ja he dit, únicament podem triar als que aniran a l'spa o asil de la UE, depèn del moment de la seva carrera en que es trobi el futurible eurodiputat. I que dir del tracte dispensat al català per part de les institucions europees.

Tot això ho conec, però fins ara no em tocava profundament la moral. Si, cert, em molestava, però d'una manera racional, pensava que no era ben bé el que jo volia per a Europa però creia en el canvi. Però el que m'ha arribat a la part del meu cervell més sentimental és el fet de que una gent que jo no he triat, una gent que no em representa, hagi tingut la capacitat de decidir qui és el meu president (europeu s'entén). Perquè ara tenim un president més (com si als catalans ens en calgués un altres, de fet ja ens en sobra un…) un ex-primer ministre belga, flamenc per ser exactes (mira encarà en treure'm alguna cosa positiva) sembla ser que es diu Herman Van Rompuy i al que jo no havia sentit parlar públicament en ma vida, ni tan sols ha engegat una costosa campanya electoral per tal que el tries a ell o al partit que representa com a líders de la Unió. Bé, poder sóc simple o simplista, no ho se, però Europa fa un parell de setmanes va donar una lliçó més de l'exercici de la imposició, la burocràcia i la presa de decisions al marge de la gent, poder no la pitjor, però si una de les més obvies i visibles. Perquè poder no entenem de comissions, de tractats o de lleis europees, però un president és un símbol i a la gent ,vulguis que no, ens agradar triar els nostres símbol, no que se'ns imposin.

11/02/2009

Els microoganismes anarquistes

Sóc un fanàtic del concepte de Copyleft, Open Content, Open Source i les diferents formes col·laboratives de generar informació, coneixement,... Personalment, a nivell professional la part que més m'interessa és l'Open Acces, accés lliure a les revistes científiques que permeten una lliure transmissió de coneixement, més enllà dels interessos de les empresses editores i sotmès únicament a la revisió de pars i a la dels lectors. Cada dia hi ha més revistes e el món de la ciència que naixen com a Open Access o bé algunes antigues que adopten aquesta via de publicació. Dintre de les revistes Open Acces la que trobo més interessant i més innovadora per la interacció que permet amb els lectors és PLoS ONE, que forma part de la Public Library of Science , la iniciativa més interessant en el camp de la transmissió de coneixement científic que s'ha dut a terme en els últims anys. Tot això ve d'una frase que vaig llegir ahir al vespre mentre repassava una entrevista feta fa un temps a La Contra de La Vanguardia a un gran científica català (ecòleg microbià per més senyes) i actualment company de l'Institut de Ciències del Mar, el Dr. Carles Pedrós-Aliò. El Dr. Pedrós-Aliò defineix una comunitat microbiana de la següent manera:
Els microorganismes són com una comunitat anarquista que continuament intercanvia informació, i això els fa extraordinariament robusts i àgils.
En llegir-ho vaig tenir la impressió que era la definició perfecte del que és una comunitat que comparteix constantment la informació com es fa sota els principis de l'accés obert. D'aquesta manera el que s'aconsegueix és una comunitat extraordinariament robusta i àgil. També crec que és pot exportar fàcilment al camp de la radicalitat democràtica i de la democràcia participativa. Una major participació de la gent i un intercanvi constant d'opinions, propostes i punts de vista porta poc a poc cap a una societat més forta i amb més capacitat per reaccionar als canvis que constantment es produeixen al seu voltant.

10/30/2009

Avui estrenen als cinemes Tonari no Totoro

Tonari no Totoro (El Meu Veí Totoro) és una pel·lícula d'animació d'Hayao Miyazaki de l'any 1988. Tonari no Totoro va suposar un punt d'inflexió per a l'Estudi Ghibli que tot i que ja era un estudi d'animació mundialment reconegut amb aquest pel·lícula va trasbalsar tot el Japó. A dia d'avui en Totoro és el símbol de Ghibli i encara dona beneficis en termes de marxandatge, i és un dels personatges més popular de l'arxipèlag Nipó. A banda El Meu Veí Totoro és una de les meves pel·lícules preferides, discutible si ets un adult però totalment indispensable si tens menys de 12 anys, màgica, tendre i feta amb molt cura. Pneso tornar-la anar a veure, tot i que ja l'he vista unes 10 vegades (sí, digueu-me malalt).

10/26/2009

DeCine

El cinema català esta d'enhorabona aquest més d'octubre. No només per l'èxit d'un festival fet aquí com és el de Sitges, amb 60.000 espectadors, i amb diverses pel·lícules catalanes dins del programa. Un dels fets destacables d'aquest octubre és l'aparició del primer número de DeCine, l'única revista de cinema en català als nostres quioscos. DeCine apareixerà mensualment al preu de 3 € i ens informarà en la nostra llengua de les últimes novetats de la cartellera, centrant-se manera especial en les produccions catalanes i en els actors, directors, guionistes… també catalans. DeCine serà un altaveu per a la nostra industria cinematogràfica, que un cop obtingut un notable reconeixement internacional buscar l'atenció del seu públic i evitar allà de que ningú és profeta a casa seva. La revista editada per Utopia Global ja la podeu trobar als quioscos i un cop llegit el primer número no puc evitar recomanar-la.

Publicat a El demà el 12 d'octubre de 2009

Amb aquest article torno de les vacances (3 setmanes de vacances reals i 3 més de virtuals, que em feien falta) i dic adéu a la meva col·laboració amb El Demà.

9/02/2009

Tancat per relax



8/20/2009

Abans que The West Wing, abans que Obama... Eagle

The West Wing és una sèrie de culte per als politòlegs i els afeccionats a la política en general. Obama va suposar, i encara cueja el tema, un canvi en les maneres de fer política, a banda d'esdevenir tota una icona que trigara anys en ser oblidada. Però abans que cap d'aquest dos fenòmens Eagle ja estava a les prestatgeries dels japonesos (es publica al 1997), anys després arriba als Estats Units (2002) i la victòria d'Obama la va portar més enllà del país Nipó i de les amèriques cap a les llibreries d'Europa. I que és Eagle?

Eagle és un manga per adults (seinen) guionitzat i dibuixat per Kaiji Kawaguchi que tracta del camí cap a la presidència dels Estats Units vist des del punt de vista d'un periodista japonès. Fins aquí res especial, així doncs perquè és destacable Eagle. Eagle és un còmic molt entretingut, amb un dibuix excel·lent i amb un guió en clau de thriller no només emocionant, sinó que totalment premonitori. La història se situa en la carrera presidencial de l'any 2000, aquella que va porta a George W. Bush a la Casablanca, però en aquest cas Bush no apareix per enlloc. El protagonista absolut és el Senador Kenneth Yamaoka, descendent de japonesos de tercera generació, i la cursa que decideix encetar per arribar a la presidència. La primera part del manga se centra en les primàries demòcrates (el partit de Yamaoka) i com un candidat pertanyent a una minoria enfrontat al candidat oficial i a la maquinària del partit aconsegueix, amb una estratègia comunicativa nova, amb un discurs d'esperança i una nova manera d'apropar-se a la gent, guanyar el dret a ser candidat pel partit de l'ase (no se si fins aquí us sona d'alguna cosa, però encara hi ha més). No he esguerrat la història en absolut dient que guanya les primàries, per tant encara podeu comprar i gaudir de la lectura d'aquest còmic. A continuació en Yamaoka comença l'enfrontament amb en Richard Grant, el candidat republicà, un vell general de les forces armades, que representa les essències de l'Amèrica més conservadora. A partir d'aquí si que no explicaré més i ho deixaré per qui vulgui realment llegir-ho.

Bé, jo no se com ho han percebut la resta de lectors però les semblances entre Yamaoka i Obama són realment notables i també les són entre els personatges de Richard Grant i John McCain, també al còmic trobarem altres polítics estatunidencs reconeixibles com l'Al Gore o la Hillary Clinton i en Bill Clinton (interessant el paper que juguen aquests dos). Anant més enllà, si algú es decideix a llegit el manga després de llegir aquest post (o bé algú ja ho ha fet) podrà veure que aquestes semblances no només radiquen en la construcció dels personatges. L'evolució de la història i fins i tot certs detalls tant dels esdeveniment que es relaten com de les maneres de fer dels mateixos personatges ens porten inevitablement la nostra ment cap a la carrera presidencial del passat 2008. Quan vaig començar amb Eagle vaig quedar bocabadat per aquest fet i a mesura que la història anava avançant més parat quedava.

Només em resta recomanar aquest manga de 5 gruixuts volums a tots aquells que estiguin interessats en la política, doncs al llarg de la història s'expliquen de manera molt entretinguda els mecanismes propis d'una campanya política als Estats Units, a banda l'interès que desperta per les similituds la carrera d'Obama. Obviament també recomano la seva lectura a tots els afeccionats al còmic doncs és una obra feta amb molta cura (recorda un xic a en Jiro Taniguchi). Eagle està editat en castellà per Edicions Glénat.

8/11/2009

Tora, Tora, Tora!!!

No, no m'he tornat Kamikaze ni res semblant, només volia donar a conèixer a la nova companya de pis pis que la Gemma i jo tenim a casa des del passat més de maig, és diu Tora (虎) i és totalment feréstec. La seva manera de mostrar amor (o això crec) és per mitjà de doloroses queixalades que ens recorden que l'amor a vegades fa mal.

De totes maneres és realment possible que les seves mossegades siguin part del seu pla per eliminar-nos i fer desaparèixer els nostres cadàvers, si, hi ha la possibilitat de que la nostra gateta estigui plantejar-se asessinar-nos, si més no compleix totes els punts que es descriuen en l'útil manual Com dir si el teu gat està planificant matar-te. Si teniu gats i després de llegir el manual encara no esteu segurs, podeu fer el següent test i els vostres dubtes s'esvairan:
I recorda, no perdis de vista al teu gat!

7/13/2009

La lluita contra la malària té accent català

Aquest any comença a diferents països africans les proves finals de la vacuna contra la malària RTS,S. Aquesta vacuna és la primera amb un grau d'eficiència rellevant i va destinada a la població infantil (més de 16000 nens seran vacunats en aquest estudi). Són els nens els principals afectats pel la malaltia ja que és en la infantesa quan es donen un major nombre de casos de mort degut a la malària. Aquesta nova vacuna està promoguda per la farmacèutica belga GlaxoSmithKline i la Fundació Bill i Melinda Gates (que en els últims temps han fet un important aport monetari per aquest projecte). Al Principat el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona juga un paper important com a coordinador de l'estudi a Moçambic. Sota la direcció del Dr. Pedro Alonso el proper mes d'agost s'iniciaran les proves a la localitat de Manhiça al sud del país. Si aquesta vacuna acaba sent aprovada serà un pas de gegant en la lluita contra una de les malalties que més afecten al tercer món.

7/10/2009

Cifré guanya el Premi Nacional de Còmic

Fa uns dies es va donar a conèixer el guanyador del Premi Nacional de Còmic, modalitat que la Generalitat va incorporar als Premis Nacionals tot just l'any passat. Aquest any el guardó ha estat per al veterà Guillem Cifré pel seu àlbum Artfòbia II, publicat per Edicions de Ponent, es tracta del segona volum recopilatori de les il·lustracions que l'autor ha anat realitzant al suplement Cultura del diari Avui. Cifré va néixer a Barcelona a Barcelona l'any 1952. Al llarg de la seva trajectòria a treballat a revistes tant importants per al còmic com El Papus, El Víbora i Cairo, i a diaris com L'Avui, La Vanguardia o El Periòdico. Els Premis Nacionals de Cultura (que aquest any per primer cop són concedits pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) es lliuraran el proper 3 d’octubre en l’acte que enguany se celebrarà a l’Auditori Enric Granados de Lleida i que retransmetrà en directe Televisió de Catalunya.

Publicat a El demà l'22 de juny de 2009

6/30/2009

Sant Andreu Contemporani

Fa dos caps de setmana va tenir lloc al recinte fabril de la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar l'entrega de premis del certamen d'art contemporani Miquel Casablancas. Els premis s'atorguen a joves creadors en dos modalitats, la modalitat de projecte artístic i la modalitat d'obra. Enguany s'ha fet entrega dels premis de projecte de 2007, concedit a Rubén Grilo pel vídeo animat E-S-T-E-D-Y-C-A-M, i el premis a obra i projecte del 2008, concedits a Mariona Moncunill per l'obra Unir els punts i a Pol Esteve i Marc Navarro pel projecte Taller Poble Sec. També s'han donat a conèixer el projecte i l'obra guanyadores d'aquest any. El col·lectiu Furalefale s'ha endut el premi de al millor projecte. En l'apartat d'obra acabada, el guanyador ha estat Daniel Jacobi, amb la instal.lació Resumen del Quijote de la Mancha en nueve pasos.Els Premis Miquel Casablancas representen un dels pocs aparador disponibles per a les noves fornades d'artistes catalans, en un camp, el de l'art contemporani, desconegut en moltes ocasions per la pròpia administració.

Publicat a El demà l'15 de juny de 2009

6/17/2009

USAP, sempre endavant

L'any 2009 serà recordat com un gran anys per als esports col·lectius catalans, després del triplet del Barça de futbol i a l'espera del desenllaç de la lliga ACB (on l'equip blaugrana té moltes possibilitats de guanyar) un nou èxit ens arriba, aquesta cop, des de la Catalunya Nord. Disssabte 6 de juny al vespre l'equip de rugby XV de Perpinyà, la USAP, va vèncer l'equip occità de Clermont Ferrand a la final de la lliga francesa per 22 a 13. En una nit inoblidable a l'Stade de France els Arlequins de Perpinyà van aixecar de nou, després de 54 anys, l'Escut de Brennus, que els acredita com a nous dominadors del rugbi francès. Val la pena destacar que la lliga francesa és, juntament amb l'anglesa, la més prestigiosa del rugbi europeu. Després d'aquesta victòria la intenció de l'equip de Perpinyà és potenciar encara més el paper que ha anat jugant com a referent del rugbi català, en les paraules del seu president, vol ser per al rugbi català el que el Barça és al futbol. Així ho esperem, endavant USAP.

Publicat a El demà l'08 de juny de 2009

Complemento la notícia amb uns quants enllaços sobre rugbi:

Rugbi-pensador Perlar i pensar el rugbi.
La Lleganya Penya de l'USAP a Vilanova i la Geltrú.
RugbyCatalà Notícies sobre rugbi en català.
Associació Catalana de Rugby Lliga En la modalitat de Rugbi XII la selecció catalana és oficial.
Catalunya Blaus Almogàvers L'equip català a la lliga SIR de rugbi, amb seu a Sant Boi.

6/11/2009

Ja sóc un personatge de còmic!

La setmana passada al Saló del Còmic vaig trobar-me amb l'Àlex d'El Tentacle, que es també responsable de les tires Comicades! de ComiCat. 48 hores després em trobava amb la meva primera aparició a un còmic! I he de reconèixer que em va fer molta il·lusió, bé, només se'm veu una orella, però sóc jo!
feu clic sobre la imatge per ampliar-la

6/10/2009

Reorganitzar la recerca

La recerca i la innovació són un dels motors econòmics d'un país modern, i als països del sud d'Europa aquests aspecte del nostre sistema el tenim una mica descuidat. Ja fa un temps que la Generalitat de Catalunya va unificar el CIDEM i el COPCA i va constituir ACC1Ó. Aquesta unificació va portar més dinamisme i va donar molts bons resultats. Aquest és el camí que ara és vol seguir per tal de portar aquest èxit al cap de la recerca. Emmarcat dintre del Pacte Nacional per la Recerca, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa crearà dues noves entitats, l'Agència Catalana per la Recerca (ACR) i Cerca. L'ACR neix de la fusió de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, l'AGAUR i l'ICREA. Per altra banda, Cerca neix per tal de gestionar i coordinar els centres de recerca que depenen de la Generalitat, que són en bona part els responsables de portar a Barcelona a ser un referent a Europa en camps com la biomedicina. Amb aquestes accions es busca portar la recerca catalana un pas més enllà i fer-la realment competitiva.

Publicat a El demà l'01 de juny de 2009

5/29/2009

Orgull Andreuenc

5/28/2009

Descobreix Mongòlia en bicicleta

Mongòlia és un país d’Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l’est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög.

karkh21

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d’Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l’interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Desprès de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d’una revolució per part de Sukhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s’estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de la URSS.

Mapa d'expansió de l'imperi mongol

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d’octubre del 1945, per mitjà d’un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l’ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Descobriu Mongòlia amb en Xavi Tarafa, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta. Tindrem amb nosaltres l’Undarma Bayanbat i en Pabeh, dos dels membres de la petita comunitat mongola que viu a Barcelona, formada només per unes 40 persones, els quals ens relataran aspectes i curiositats d’aquest apassionant país.

Més info a Coneguem el món

5/26/2009

I tu? Jo, còmic en català!

Aquesta setmana els aficionats al còmic, especialment aquells que ens agrada llegir en català, hem vist com des de l'Editorial Glénat, una de les que està fent més per l'edició en la nostra llengua, anunciaven que s'incrementen els preus del manga en català de 5 a 6,5 euros. Sovint, l'edició en català apareix més tard que no pas l'edició en castellà o en francès, i molts fans del còmic que en un moment donat optarien per la compra en català ho fan en castellà o en francès perquè no saben pas quan apareixerà l'edició catalana. Per últim, destacar la manca d'ajuts, denunciada pels editors, per part del Govern de la Generalitat a l'edició de còmic en català. Mentre que des de govern es donen ajuts per a dur a terme pel·lícules, sèries, llibres... s'ignora completament la tasca dels editors que treballen per tal de publicar en català. Ara s'apropa el Saló de Barcelona i tenim l'oportunitat de donar una empenta a aquesta tasca comprant còmic editat en català, per saber entre quines obres podeu triar passeu-vos per comic.cat on hi ha un llistat exhaustiu

Publicat a El demà el 25 de maig de 2009

Més informació sobre el còmic en català a ComiCat, on podeu a més votar als premis per als millors còmics editats al 2008!

5/25/2009

Wolfram, la fi de Google?

Altavista, Yahoo!, Excite, Lycos... molts motors de cerca han aparegut i desaparegut d'internet d'ençà que la xarxa de xarxes va començar a funcionar. Poc a poc un rere l'altra han anat desapareixent o adaptant-se per tal de tronar el seu lloc al mercat quan, sense fer soroll, el senzill i discret cercador Google els va anar desplaçant. Ara Google és molt més que un cercador: Gmail, Blogger, Google Reader, Google Earth, Google Maps... si un ho pensa fredament, la major part del temps de navegació de molts usuaris no és per internet, és per la Googlesfera. Però cal recordar que l'èxit inicial de Google és va basar en un cercador senzill a nivell de funcionalitats (només cercava, no estava carregat d'aplicacions com Yahoo!) però molt eficient en la seva tasca. Aquesta setmana ha entrat en funcionament la versió alpha (preliminar) del cercador Wolfram. Wolfram és un concepte totalment nou a nivell de cercadors, perquè la resposta a la consulta d'un usuari no és un lloc web, et respon amb informació.

Publicat a El demà el 18 de maig de 2009

5/20/2009

Salvatge festa química

Amb aquest anunci la Unió Europea fa publicitat del seu suport a la recerca amb el programa Marie Curie. molt bó.



5/06/2009

Premis ComiCat 2009

A ComiCat no en vam tenir prou i, de nou, a un mes vista del Saló del Còmic de Barcelona tornem a convocar els Premis ComiCat de Còmic en Català. Com que en vam aprendre una mica de l'any passat, enguany hem decidit fer les coses un xic diferent. La votació en comptes de ser oberta serà tancada, per evitar petits intents de saboteig, tupinades variades i per facilitar la participació. Entre tots els que fem ComiCat hem dut a terme una votació prèvia d'on han sortit quatre nomenats per a cada categoria. Podeu votar clicant sobre la imatge o en l'enllaç que trobareu a la part inferior d'aquesta noticia. El guanyadors es donaran a conèixer en finalitzar el Saló del Còmic de Barcelona.

Entre tothom qui voti sortejarem 3 exemplars del llibre Caràcters de Teofrast per gentilesa d'Obrador Edèndum i Publicacions URV. Aquesta edició de l'obra, a cura de Josep Batalla, inclou il·lustracions del dibuixant i caricaturista Joan Vizcarra (Avui, El Jueves).

Teofrast, Caràcters.
Edició bilingüe a cura de Josep Batalla.
Il·lustracions de Joan Vizcarra.

Publicacions URV-Obrador Edèndum.
2009

Els Caràcters són descripcions seques però agradoses de comportaments humans que ens fan estranyesa. No són insòlits però ens semblen reprovables. Teofrast s’adonà que un bon nombre dels seus contemporanis no feien allò que tothom creia que calia fer i descriví aquests comportaments insolents amb un somriure compassiu.


Tanmateix, la innegable bonhomia amb què són escrits els Caràcters encobreix un profund pessimisme. Teofrast concep l’ésser humà com un animal que només en la seva infantesa pot ésser ensinistrat a conviure de manera convenient. De grans, tots plegats som com som i res no indica que ningú ens pugui fer canviar.

Així doncs i sense més preàmbul només cal que cliquis aquí o sobre la imatge dels premis per anar al formulari de votació i conèixer els candidats.

D'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, les dades recollides només seran usades per controlar el procés, no es transmetran a cap altra font i seran esborrades un cop finalitzades les votacions.

4/30/2009

Coneguem el món

"Som un petit grup d’enamorats del món. Ens agrada viatjar, conèixer i compartir. Ens apassiona la geografia i les fronteres que aquesta dibuixa i sovint somiem davant els mapes.

Un país és un petit món dins d’aquest gran planeta, on cadascun dels habitants forma part d’un trencaclosques que dibuixa colors, olors, sabors, paisatges, coneixements i maneres de viure. Hem d’evitar que la globalització emmascari aquestes petites o grans meravelles que encara queden per descobrir.

Amb tot això i més ens agradaria convidar a compartir les nostres experiències amb tots aquells i aquelles que tinguin la curiositat i l’interès per a conèixer noves destinacions i gaudir amb els relats dels petits secrets de cada viatge..."

Amb aquesta filosofia un grup de persones ens hem unit en el projecte Coneguem el món per organitzar cada primer divendres de mes una xerrada al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en el districte de Sant Andreu de Barcelona.

Comencem el proper divendres 8 de maig a les 19h. amb la xerrada Descobreix el Kirguizistan, una aproximació a la cultura, la història, les tradicions i els indrets més destacats d’aquest país de l’Àsia Central, a càrrec d’Asyl Ryskulova i Eduard Balsebre. Aquesta xerrada estarà acompanyada des del dia 4 i fins el 10 de maig de l'exposició Mirades de la Ruta de la Seda i el mateix dia de l'acte hi haurà un petit refrigeri amb productes del Kirguizistan. Esperem que us agradi la proposta i ens veiem el divendres 8 de maig...

4/29/2009

Més enllà del Saló

Com ja vam anunciar fa unes setmanes, a finals de maig tindrà lloc el Saló del Còmic de Barcelona, el més gran d'aquesta temàtica als Països Catalans. Ara bé, no es tracta de la única iniciativa d'aquestes característiques que s'organitza a casa nostra. Al voltant de les mateixes dates en que es durà a terme el Saló de Barcelona tindran lloc tres trobades més que portaran el còmic als carrers de Palma, Tarragona i La Massana. Entre el 30 i el 10 de maig a l'Edifici La Closeta de La Massana podrem assistir a una nova edició del ja veterà La Massana Còmic, la principal trobada que es du a terme a Andorra, amb un gran planter d'autors convidats i un complert cicle de cinema. Del 4 al 10 de maig a Tarragona tindrà lloc al Centre Cultural El Pallol la Segona Setmana del Còmic amb exposicions i xerrades. Finalment entre el 22 i el 24 de maig al Pati de la Misericòrdia de Palma torna la Fira Còmic Nostrum de la mà de l'activa Associació d'Amics i Víctimes del Còmic. Ja ho sabeu, si no podeu anar al Saló de Barcelona, o no us agraden les aglomeracions però si el còmic, teniu tres oportunitats per assistir a tres esdeveniment organitzats des de l'amor al novè art i l'entusiasme.

Publicat a El demà el 20 d'abril de 2009

La política com a fet natural

Amb el permís del gran Aleix Saló...

4/23/2009

ComiCat i Edicions Per Tutatis! et regalen un llibre per Sant Jordi!

Amb motiu del Dia del Llibre, Edicions Per Tutatis! allibera la versió en PDF del llibre de ComiCat, el bloc de referència del còmic en català! Podeu descarregar-lo gratuïtament o bé comprar un exemplar imprès a Bubok fent CLICK AQUÍ!

Informació del llibre:

ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008
ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008

Autor: Equip ComiCat
Editor: Marc Pastor i Sanz
N° de pàgines: 142
Tamany: 108x175

7.71€1 [1 llibre + IVA + despeses d'enviament: 11.02€] [COMPRAR]

0.00€ [DESCARREGAR]

Aquest llibre inclou totes les crítiques de còmic publicades a ComiCat, el bloc de referència del còmic en català, així com una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s’inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

També disponible: Per Tutatis! Lectures de còmic. Volum 1

4/22/2009

Micromòn infernal

A molts biòlegs arreu del planeta ens uneix un sentiment comú tantes nits amb el nas enterrat apunts i apunts sobre mil aspectes de la biologia que probablement en la relliscava molt i molt,. O pitjor, clavar els colzes per una assignatura que odiàvem, cascú va tenir el seu propi viacrucis, el meu s'anomenà Fisiologia Animal, o el que és el mateix: Mitjavila i Rama, amb tota la ràbia, va per vosaltres.


4/20/2009

BioCat , Bioregió de Catalunya

Catalunya ha estat una regió amb una poderosa indústria, però el context econòmic ha canviat i la indústria a Europa té un futur incert davant els Països Asiàtics, més barats i competitius pel que fa a la producció industrial. Catalunya ha decidit modificar la seva estratègia i constituir-se en el Silicon Valley de la Biotecnologia a la Unió Europea creant l'agència BioCat que coordina l'esforç públic i l'esforç privat en el camp de les biociències. Nous centres d'investigació han iniciat la seva activitat en els últims anys com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o bé el Parc Científic de la Universitat de Barcelona, i molts més iniciaran properament la seva activitat. Catalunya amb aquesta estratègia potenciadora de les ciències de la vida, tant des d'un punt de vista de recerca bàsica com des d'un punt de vista aplicat, està fonamentant la seva economia per als reptes que hauran d'encarar els Països Catalans i tota Europa en un futur proper.

Publicat a El demà el 13 d'abril de 2009

4/17/2009

Al llop li encanta el porc

Ja fa unes quantes setmanes que ens hem aficionat a mirar vídeos realitzats amb les tècniques d'stop motion i time lapse, entre tots els que he pogut veure aquest és un dels més impressionants i divertits.


4/15/2009

Neix Estol.cat, una xarxa de blocs comercials en català

El panorama blocaire català és molt actiu, això ho demostra la bona posició de la llengua catalana dintre les les llengües utilitzades en els blocs i també la munió d'activitats al voltant dels blocs i de la xarxa 2.0 que és duen a terme al llarga del territori. Es possible però que per tal d'assolir la maduresa calgués algun tipus d'iniciativa comercial pel que fa als blocs temàtics. S'havien fet alguns intents prèviament però Estol.cat sembla una aposta més seriosa per aquest tipus de model. A dia d'avui la xarxa Estol.cat compta amb 6 blocs temàtics, alguns d'ells ja existien i d'altres son de nova creació. Entre el que ja existien i s'hi han integrat tenim Estudiant de Moda, Acudits.net i Detennis.cat. Els nouvinguts per la ocasió són Bitscatalans., Dissecat i Món Verd. La xarxa no té més de dos setmanes de vida i tots els blocs que la formen actualitzen gairebé diàriament. Esperem que aquesta iniciativa prosperi i tinguem un nou mitjà en català a la xarxa que ens permeti accedir a informacions especialitzades en la nostra llengua.

Actualització: Aquesta darrera setmana s'hi han incorporat a la xarxa: Cinergia, L'esquellot, Marrameu i Videoclips.cat.

Publicat a El demà el 6 d'abril de 2009

4/08/2009

Una Mica de Japó

Els qui llegiu habitualment el blog haureu notat, probablement, que sóc una mica, poder més que una mica, japanòfil. M'agrada la literatura japonesa, m'agrada el menjar, m'agrada la història, m'agrada l'animació i els còmics, vaja, que m'agraden moltes coses del Japó.

Així doncs de tant en tant m'agrada anar amb la Gemma a algun restaurant japonès o al menys en que facin menjar japonès. De fet el més probable que passi en aquests casos es que acabem anant a menjar sushi, el també el més probable es que finalment acabem a un japochi. Que és un japochi? Un japochi és un restaurant de menjar japonès (bé no del tot) i gestionat i portat per xinesos. El tema és que el sushi és sushi i la resta de plats són els que podries trobar a qualsevol restaurant xinés. Trobar un restaurant japonès és difícil, especialment un que no és dediqui al sushi i no sigui car. Perquè els restaurants de sushi japonesos 100% acostumen a ser cars.

La setmana passada però la Gemma em va portar a un restaurant potencialment japonès a prop de la seva feina, em va advertir que era molt petit i només es podia menjar a la barra. A més cal destacar que contra tot pronòstic no feien sushi. Vam entrar i rere la barra hi havia una senyora i el que semblava ser el seu fill treballant en un mínim d'espai doncs la cuina estava allà mateix rere la barra a la vista de tothom. Ha estat la primera vegada que a Barcelona he anat a un restaurant japonès en que em sentís com als restaurant del Japó. Allà tenien el mateix tipus de plats que et trobes als dinnigs bar de Tòquio, on van la gent a fer un dinar ràpid. Vam demanar un arrós amb pollastre teriyaki i una caixa de bento amb un munt de coses divertides com un pastisset de tempura de pastanaga, algues variades, albergínia amb sèsam i d'altres. Em va agradar molt la sensació d'estar al Japó sense sortir de Barcelona, em va agradar menjar bé i quedar tip, i em va agradar no haver de paga una burrada per poder-ho fer. El restaurant en qüestió és diu Una Mica de Japó (un nom molt ben trobat i real!) i es troba al Carrer Muntaner 114, no està ben bé a peu de carrer, s'ha de baixar unes escales (al més pur estil Tòquio). Ah, i no era un japochi.

Aquí el teniu sobre el mapa:

4/06/2009

27è Saló del Còmic de Barcelona

Aquesta setmana s'ha presentat en societat el proper Saló del Còmic de Barcelona que tindrà lloc del 29 de maig a l'1 de juny al pavelló numero 8 de la Fira de Barcelona. Aquest any coincidint amb el Saló es presentarà el còmic: Batman: Barcelona, el Caballero del Dragón, que publicarà Planeta DeAgostini i que serà la primera aventura del cavaller fosc en terres catalanes. Aquest any juntament amb les interessants exposicions que es duran a terme s'ha programat un cicle de cinema conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya centrat en el còmic amb pel·lícules com Gosht World, Persèpolis o Sin City, totes elles adaptacions de les vinyetes al cel·luloide. Com en cada edició el planter d'autors que visiten el Saló és envejable i FICOMIC portarà enguany a Barcelona a artistes de l'alçada del americans Jim Lee, Mike Mignola o Jeffery Brown o bé grans mestres europeus com el francès David B o l'italià Gipi. Si en voleu saber més passeu per la web de FICOMIC.

Publicat a El demà el 30 de març de 2009

3/30/2009

Blog del dia a 3cat24

El divendres passat el meu bloc va ser blog del dia al portal informatiu 3cat24, gràcies a tots els que llegiu aquest blog per fer-ho possible :-)

3/27/2009

Heroes Evolutions

La primera temporada d'Herois va ser una gran descoberta per mi. Sent com sóc un fan dels còmics (i alguns d'ells de superherois, tampoc diré com per exemple Watchmen per fer-me l'intel·lectual, parlo de gent amb malles, mutants i monstres verds amb totes les de la llei) la primera temporada d'Herois va ser tota una delícia i un entreteniment de primer ordre. La temporada és va acabar, i la serie ha esdevingut una autèntica basura (amb perdó). Mira que tenia potencial la sèrie, doncs res van decidir intentar explotar viatges temporals, prediccions pintades i futur catastròfic imminent i repetir-ho una vegada i un altre fins fer-me posar de mal humor. I a part de repetir-ho no ho fan bé, que no són en Chris Claremont per l'amor de Déu (per cert en Claremont estarà avui a la tarda a l'Unicòmic d'Alacant).

Bé, a banda de tot això la segona temporada ens va portar també Heroes Evolutions. Aquest projecte pretenia portar Herois més enllà de la petita pantalla i entre d'altres iniciatives com els còmics online d'Herois, wepisodis, una wiki o aventures interactives, també van desenvolupar una sèrie de pagines web fictícies corresponents a diverses institucions i fet que apareixen a la sèrie. Per exemples, si t'interessa pots informar-te sobre les activitats que duen a terme Primatech, Pinehearst o bé la Yamagato Fellowship. També si vols pots reservar una habitació al casino on treballaba Jessica (la doble dolenta de Niki Sanders), el Corinthian, o bé fer-li una ullada a la iniciativa del Doctor Suresh Activating Evolution. Als analistes polítics se'ls hi va passar però entre els candidats al Senst dels USA en les últimes eleccions hi havia un elegant italoamericà volador anomenat Nathan Petrelli. Em va fer molta gràcia trobar-les i no se si n'hi ha més (em sembla que hi ha alguna perfil de MySpace dels personatges) però a dia d'avui és l'únic de bo i divertit que te aquesta sèries, que en el seu dia fou una de les meves preferides.

3/24/2009

Premi Internacional d'Humor Gat Perich

El cap de setmana passat és va fer entrega del Premi Gat Perich a dos grans de l'humor català com son el ninotaire Jaume Capdevila, més conegut com KAP (Premi Gat Perich) i l'humorista Andreu Buenafuente (Premi Gat Perich d'Honor). El Premi Gat Perich s'otorga ininterrompudament des de l'any 1996, just un any després de la mort del genial ninotaire Jaume Perich, mentre que el Gat Perich d'Honor només s'entrega en ocasions especials a grans mestres de l'humor en honor a la seva trajectòria. El Premi Gat Perich va ser una iniciativa del també ninotaire Fer i de la família d'en Jaume Perich i compta amb la col·laboració de la revista satírica El Jueves des dels seus inicis. Actualment els premis s'entreguen a la localitat de Premià de Dalt on residia el Perich. Per arribar-hi els guardonats fan un trajecte ritual en Golondrina des del port de Barcelona fins al port d'el Masnou. Altres humoristes que han rebut aquest premi amb anterioritat han estat en Miquel Ferreres (ninotaire), en Toni Batllorí (ninotaire), el desaparegut Pepe Rubianes o el mateix Fer.

Publicat a El demà el 16 de març de 2009

3/17/2009

Un món petit

A vegades els números de l'estadistiques son massa gran, terriblement enormes, i aquesta enormitat ens allunya del que aquests números ens intenten explicar i ens perdem entre les xifres. Ara fa poc vaig tronar una interessant pàgina web en que dona dades variades respecte al planeta terra considerant que aquest és un poblet de 100 habitants. Si cliqueu sobre la imatge podreu accedir a una petita vil·la global.

3/16/2009

Iniciatives Legislatives Populars

No és un tema nou, i ja fa temps que la societat disposa d'aquesta eina, però no està de més recordar de que es tracta, doncs parlem d'una de les eines més potents que la ciutadania té per tal de participar en la definició del marc legal en el qual viu. Les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) permeten a la població presentar peticions avalades per les seves signatures (un mínim de 50 mil en el cas del Parlament de Catalunya) per tal que aquestes es prenguin en consideració a nivell polític. Les ILP poden ser des de reformes estatutàries fins a lleis. De moment cap de les ILPs presentades al Parlament de Catalunya han prosperat, però n'hi ha dos en procés de tramitació que s'aprovin o no, donaran molt a parlar. Es tracta de les ILP per a modificar la llei electoral impulsada per Ciutadans pel Canvi i la que demana la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per Catalunya impulsada per l'Associació Catalunya Estat Lliure i recolzada per diferents entitats civils sobiranistes com Sobirania i Progrés i presentada formalment aquest dissabte davant dels més de 10 Mil a Brussel·les. Tot i la manca d'èxit de totes les presentades fins a dia d'avui no podem perdre de vista aquesta eina que tots tenim per exercir la democràcia de manera més directe encara.

Publicat a El demà el 9 de març de 2009

3/14/2009

Pingu Ska

Aquesta setmana mentre repasava l'skagenda de Boss-Sounds m'he trobat amb el següent video del Pingu... mec mec ska!!! Increïble.

3/07/2009

10Mil

Ja queda menys d'una setmana. El proper 7 de març 10 mil catalans es trobaran a Brussel·les per a reclamar el dret a l'autedeterminació. La iniciativa dels 10Mil va néixer ara farà menys d'un any arran de l'article Perplex jo? del catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona Enric Canela, publicat al Blog Gran del Sobiranisme. Es tracta d'una iniciativa de la societat civil que a mesura que s'ha anat gestant ha anat rebent suport d'altres col·lectius com Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes o el Centre d'Estudis Sobiranistes, entre d'altres. S'han llogat autobusos i vols xàrter per facilitat la presencia de deu mil veus de catalans i catalanes al centre de pressa de decisions de la Unió Europea per reclamat el dret a tenir un estat propi en el si d'aquesta Unió, a part moltes persones han decidit anar-hi per mitjà de vols regulars i vehicles privats. Els organitzadors estimen de moment que hi hauran unes 4000 persones el proper dissabte a Brussel·les. El Demà hi serà allà, ja tens el teu bitllet?

Publicat a El demà el 29 de febrer de 2009

3/03/2009

Tara Oceans

El vaixell de vela Tara ha començat aquest 2009 a França una extraordinària volta al món de tres anys que el portarà pels diferents mars i oceans del nostre planeta, per tal d'analitzar la composició i la diversitat de les comunitats microbianes que hi viuen. L'expedició Tara Oceans estarà formada per un equip internacional d'oceanògrafs, ecòlegs i físics, entre els quals hi haurà participants de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. El vaixell anirà equipat amb les últimes tecnologies per l'anàlisi de les comunitats planctòniques des del nivell genòmic fins al nivell d'organisme. En les diferents parades que el vaixell Tara dugui a terme durant el seu viatge els científics interactuaran i compartiran la seva experiència amb artistes, periodistes, científics i persones de l'àmbit cultural local, per tal de que Tara Oceans sigui una experiència compartida per tota la població.

Publicat a El demà el 23 de febrer de 2009

2/28/2009

Obama, els funcionaris i Jean-Claude Van Damme

A risc de posar-me una mica Obamaplasta no puc evitar reproduir un fragment del seu llibre L'audàcia de l'esperança, en que reflecteix un dels punts de vista que he expressat més d'una vegada entre la gent que conec:

Estic convençut - encara que no tingui estadístiques que ho demostrin- que el sentiment antiimpostos, antigovern i antisindicats creix cada vegada que la gent ha de fer cua en una Administració en què només hi ha una finestreta oberta, mentre que tres o quatre funcionaris la fan petar a la vista de tots.

Bé, més clar que l'aigua no? M'encanta poder llegir això plasmat sobre el paper i escrit per una persona que (de moment) té el respecte de la major part de ciutadans del món mundial. A mi això em passa bastant sovint, pel fet de ser becari (precari) el meu contacte amb les diferents administracions públiques és més alt que el de la mitjana de la població i tinc el goig de gaudir d'aquestes situacions habitualment. És més, en alguna ocasió la situació a arribat a l'extrem de deixar-me en espera al telèfon mentre les persones de l'oficina a on trucava anaven xafardejant feliçament, i jo sentint-les! Que també són ganes d'emprenyar al personal, haguessin pogut posar-me alguna adaptació a mode fil musical de qualsevol dels temes més de moda o una selecta perpetració new age d'un clàssic del jazz. A dia d'avui no he pensat prou fredament quina pot ser la solució per evitar aquestes situacions que a vegades es donen (que no dic que sempre es donin), normalment hi penso després de que em passen i la resposta que hi trobo... doncs poder no és la més assenyada i s'assembla més a la que en Jean-Claude Van Damme tindria en un mal dia a la Seguretat Social. Però el que si que tinc clar és que si això no passes mai, la major part de nosaltres seriem molt més feliços (sense cap tipus de dubte) i respectarien molt més a les administracions (i pot ser que també als polítics, però vaja, ves a saber).

PD: Atenció, diuen que la última peli d'en Van Damme, JCVD, és molt bona... i no, no estic fent broma.

2/23/2009

Els Secrets de la Ruta de la Seda

El dimarts passat 17 de febrer a les 19h a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 de Barcelona) Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda-) es donà inici al cicle Els Secrets de la Ruta de la Seda. Durant dues setmanes viatgers, blocaires, estudiosos i gents de l'Àsia Central compartiran i explicaran la seva visió i la seva passió per aquesta ruta i per aquests països. La inauguració va anar acompanyada d'un documental sobre La Ruta de la Seda, xerrades, l'exposició fotogràfica Mirades de la Ruta de la Seda i un tast de gastronomia del Kiguizistan. Els dies 20, 24 i 27 de febrer continuarà aquest cicle amb l'emissió de les pel.lícules El silencio (Sokout), El camino a casa i La historia del camello que llora, tres títols que ens ofereixen una visió fascinant de les cultures i la vida en els països d'Àsia. Després de cadascuna d'aquesta pel·lícules és durà a terme una xerrada debat conduïda per diferents coneixedors d'aquest mítica ruta que connecta Europa i Àsia. Podeu trobar més informació al bloc del viatger i blocaire (i un dels impulsors d'aquesta iniciativa) Eduard Balselebre.

Publicat a El demà el 16 de febrer de 2009

2/19/2009

ComiCat al Cabaret elèctric d'Icat fm

Dimarts a la nit vaig anar (com a membre i representant de ComiCat) a la ràdio (Icat fm) a parlar del bloc i del còmic en català:


Aquí teniu una captura de pantalla de la pàgina d'Icat fm durant l'emissió del programa (amb el Serrallonga del Quim Bou) i el podcast per si no el vau escoltar (també el trobareu aquí). Així va quedar el tema, a més glòria que pena espero.



2/17/2009

ComiCat avui a Icat.fm

ComiCat informa:

Si ahir ComiCat va ser triat bloc del dia al 3cat24, ens fa molta il·lusió anunciar-vos que avui dimarts un dels membres del bloc (en Javier del Campo-fonamental) serà un dels convidats de la secció de "Còmic, amb Daniel Fernández" del programa Cabaret elèctric d'Icat fm. El programa se centrarà en el còmic en català i comptarà també amb la participació de Quim Bou. La cita és avui a partir de les 22:25 a Icat fm. Podeu seguir l'emissió del programa a Internet. No us el perdeu!

2/16/2009

El novè art

El prestigi del còmic com a disciplina artística ha anat creixent any rere any, passant de ser considerat un producte destinat al public infantil a ser considerat ja un producte també destinat als adults. Un d'aquests símptomes de normalització és la recent creació dels premis nacionals de còmic del govern espanyol i del govern català. Aquests premis emmarcats dintre dels premis de cultura igualen el còmic a altres disciplines artístiques com l'arquitectura, la pintura, la literatura... Les editorials també han fet una forta aposta pel còmic de producció pròpia i així les editorials barcelonines Norma i Planeta han creat el seus propis premis internacionals de còmic, potenciant la creació entre els nous valors del camp. A banda de tots aquests premis de recent creació i alt impacte, els governs locals han apostat històricament per la concessió de premis a la creació de còmic, cosa que ha permès en part que arribem fins al punt on som ara.

Publicat a El demà el 9 de febrer de 2009

2/12/2009

Felicitats Charly!

Avui el pare de L'origen de les especies fa dos cents anys.

Caricatura de l'època, Charles Darwin al centre. (L'home no és més que un cuc de terra)
Notes de Darwin sobre l'especiació, aquests arbres els fem ara amb ordinador (jo m'hi passo hores fent-ne


2/10/2009

ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2008

Ahir, gràcies a l'esforça d'en Nightwing80 i Per Tutatis, es va dur a terme amb un notable èxit la presentació del primer llibre de ComiCat. Adjunto tot seguit l'escrit de presentació del llibre que inclou el un podcast fet per en Nightwing80 a l'inestimable col·laboració d'en Jacme.

Sigueu benvingudes i benvinguts a ComiCat!

Avui és un dia molt especial per als qui formem part d'aquest projecte de difusió del còmic en català. Fa un any que vam encetar el bloc i, per celebrar aquest aniversari, a més d'estrenar el domini .cat, hem decidit treure el llibre que avui us presentem, per escrit i en podcast: ComiCat: critica, articles i guia del còmic en català 2008, com ja us vam anunciar fa uns dies.

El llibre ha estat curosament editat per Edicions Per Tutatis i inclou part dels continguts que han aparegut al bloc durant aquest primer any de vida. Dividit en tres parts, a ComiCat 2008 hi trobareu totes les critiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

Text de la contracoberta:
ComiCat és un bloc sobre còmic en català realitzat per un conjunt d'amants d´aquest mitjà d'expressió. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar especialment els còmics en català, tant de producció pròpia com en forma de traduccions, així com donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa a les terres de parla catalana.

Amb motiu del nostre primer any d'existència, hem volgut fer un recull d'allò més representatiu de la nostra activitat. El resultat és el llibre que ara teniu a les mans, que inclou totes les crítiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles que ens han semblat més interessants. Entre ells n'hi ha que són textos cedits amablement per Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia amb els còmics publicats en llengua catalana al llarg de 2008.




descarregar el podcast / música de Neon Lights

Aquest podcast de presentació, així com la invitació, no haurien estat possibles sense la col·laboració d'en Jacme. Des d'aquí volem agrair-li el seu suport tècnic i el seu recolzament. Gràcies, especiaire!




Rústica, 150 pàgines, b/n, 108x175mm
Llibre: 7.89€
Impostos (4%): 0.31€
Enviament: 3.01€
Total: 11.21€
Comprar el llibre
Descarregar les primeres 20 pàgines en format pdf

I fins aquí la presentació de la nostra criatura. Esperem que us agradi el llibre i, si us anima a llegir i comprar còmics en català, nosaltres ja ens donarem per satisfets. L'equip de ComiCat us agraeix la vostra presència avui i us convida a una copeta de cava i a xerrar una estona utilitzant els comentaris del bloc. Llarga vida al còmic en català!

2009

Merry Xmas, Bon Nadal

Des de Catalunya, exportant tradició arreu del planeta, Bon Nadal!


Jo no vull aquesta Europa

Sempre m'he considerat europeista, tot i que encara em costa del tot assumir-me a mi mateix com a Europeu. El projecte de construcció Europea m'ha despertat sempre simpatia i des de la meva obsessió compulsió per l'ordre i el concert, doncs també semblava un procés prou endreçat. Fins aquí tot sembla indicar que apuntar-se al carro d'Europa és un bon negoci per a nosaltres. Tot un mercat obert per als productes i professionals del país, possibilita d'intercanvi de coneixement i d'experiències amb uns 500 milions de persones. Però sota la façana europea, si busques trobes i el que trobes és decebedor. Un esperaria aixecar les faldilles d'Europa i trobar-hi allà a la democràcia, però no allà sota només hi ha una aristocràcia d'euroburocràtes.

La gent pot pensar, mirar el nano, es desperta ara, a bones hores. Bé, no ben bé així. Un ha viscut el procés de caiguda de la Constitució Europea i d'aprovació del Tractat de Lisboa, amb desinformació i prepotència per part dels estats envers els ciutadans durant tot el procés, incloguéssim o no referèndums. També se com funciona el club social que s'anomena Parlament Europeu, on cada 5 anys triem als seus membres per tal que exerceixin de que? d'assessors? de revisors? d'habitants de Brussel·les? Ja era conscient que el fet que tot el poder de proposició, legislació i decisió se concentri en el Consell de la UE, en el Comissionat i en ultim terme en el Consell Europeu no era precisament un acte de democràcia, vaja, els ciutadans no podem triar a ningú dins d'aquest consells, com ja he dit, únicament podem triar als que aniran a l'spa o asil de la UE, depèn del moment de la seva carrera en que es trobi el futurible eurodiputat. I que dir del tracte dispensat al català per part de les institucions europees.

Tot això ho conec, però fins ara no em tocava profundament la moral. Si, cert, em molestava, però d'una manera racional, pensava que no era ben bé el que jo volia per a Europa però creia en el canvi. Però el que m'ha arribat a la part del meu cervell més sentimental és el fet de que una gent que jo no he triat, una gent que no em representa, hagi tingut la capacitat de decidir qui és el meu president (europeu s'entén). Perquè ara tenim un president més (com si als catalans ens en calgués un altres, de fet ja ens en sobra un…) un ex-primer ministre belga, flamenc per ser exactes (mira encarà en treure'm alguna cosa positiva) sembla ser que es diu Herman Van Rompuy i al que jo no havia sentit parlar públicament en ma vida, ni tan sols ha engegat una costosa campanya electoral per tal que el tries a ell o al partit que representa com a líders de la Unió. Bé, poder sóc simple o simplista, no ho se, però Europa fa un parell de setmanes va donar una lliçó més de l'exercici de la imposició, la burocràcia i la presa de decisions al marge de la gent, poder no la pitjor, però si una de les més obvies i visibles. Perquè poder no entenem de comissions, de tractats o de lleis europees, però un president és un símbol i a la gent ,vulguis que no, ens agradar triar els nostres símbol, no que se'ns imposin.

Els microoganismes anarquistes

Sóc un fanàtic del concepte de Copyleft, Open Content, Open Source i les diferents formes col·laboratives de generar informació, coneixement,... Personalment, a nivell professional la part que més m'interessa és l'Open Acces, accés lliure a les revistes científiques que permeten una lliure transmissió de coneixement, més enllà dels interessos de les empresses editores i sotmès únicament a la revisió de pars i a la dels lectors. Cada dia hi ha més revistes e el món de la ciència que naixen com a Open Access o bé algunes antigues que adopten aquesta via de publicació. Dintre de les revistes Open Acces la que trobo més interessant i més innovadora per la interacció que permet amb els lectors és PLoS ONE, que forma part de la Public Library of Science , la iniciativa més interessant en el camp de la transmissió de coneixement científic que s'ha dut a terme en els últims anys. Tot això ve d'una frase que vaig llegir ahir al vespre mentre repassava una entrevista feta fa un temps a La Contra de La Vanguardia a un gran científica català (ecòleg microbià per més senyes) i actualment company de l'Institut de Ciències del Mar, el Dr. Carles Pedrós-Aliò. El Dr. Pedrós-Aliò defineix una comunitat microbiana de la següent manera:
Els microorganismes són com una comunitat anarquista que continuament intercanvia informació, i això els fa extraordinariament robusts i àgils.
En llegir-ho vaig tenir la impressió que era la definició perfecte del que és una comunitat que comparteix constantment la informació com es fa sota els principis de l'accés obert. D'aquesta manera el que s'aconsegueix és una comunitat extraordinariament robusta i àgil. També crec que és pot exportar fàcilment al camp de la radicalitat democràtica i de la democràcia participativa. Una major participació de la gent i un intercanvi constant d'opinions, propostes i punts de vista porta poc a poc cap a una societat més forta i amb més capacitat per reaccionar als canvis que constantment es produeixen al seu voltant.

Avui estrenen als cinemes Tonari no Totoro

Tonari no Totoro (El Meu Veí Totoro) és una pel·lícula d'animació d'Hayao Miyazaki de l'any 1988. Tonari no Totoro va suposar un punt d'inflexió per a l'Estudi Ghibli que tot i que ja era un estudi d'animació mundialment reconegut amb aquest pel·lícula va trasbalsar tot el Japó. A dia d'avui en Totoro és el símbol de Ghibli i encara dona beneficis en termes de marxandatge, i és un dels personatges més popular de l'arxipèlag Nipó. A banda El Meu Veí Totoro és una de les meves pel·lícules preferides, discutible si ets un adult però totalment indispensable si tens menys de 12 anys, màgica, tendre i feta amb molt cura. Pneso tornar-la anar a veure, tot i que ja l'he vista unes 10 vegades (sí, digueu-me malalt).

DeCine

El cinema català esta d'enhorabona aquest més d'octubre. No només per l'èxit d'un festival fet aquí com és el de Sitges, amb 60.000 espectadors, i amb diverses pel·lícules catalanes dins del programa. Un dels fets destacables d'aquest octubre és l'aparició del primer número de DeCine, l'única revista de cinema en català als nostres quioscos. DeCine apareixerà mensualment al preu de 3 € i ens informarà en la nostra llengua de les últimes novetats de la cartellera, centrant-se manera especial en les produccions catalanes i en els actors, directors, guionistes… també catalans. DeCine serà un altaveu per a la nostra industria cinematogràfica, que un cop obtingut un notable reconeixement internacional buscar l'atenció del seu públic i evitar allà de que ningú és profeta a casa seva. La revista editada per Utopia Global ja la podeu trobar als quioscos i un cop llegit el primer número no puc evitar recomanar-la.

Publicat a El demà el 12 d'octubre de 2009

Amb aquest article torno de les vacances (3 setmanes de vacances reals i 3 més de virtuals, que em feien falta) i dic adéu a la meva col·laboració amb El Demà.

Abans que The West Wing, abans que Obama... Eagle

The West Wing és una sèrie de culte per als politòlegs i els afeccionats a la política en general. Obama va suposar, i encara cueja el tema, un canvi en les maneres de fer política, a banda d'esdevenir tota una icona que trigara anys en ser oblidada. Però abans que cap d'aquest dos fenòmens Eagle ja estava a les prestatgeries dels japonesos (es publica al 1997), anys després arriba als Estats Units (2002) i la victòria d'Obama la va portar més enllà del país Nipó i de les amèriques cap a les llibreries d'Europa. I que és Eagle?

Eagle és un manga per adults (seinen) guionitzat i dibuixat per Kaiji Kawaguchi que tracta del camí cap a la presidència dels Estats Units vist des del punt de vista d'un periodista japonès. Fins aquí res especial, així doncs perquè és destacable Eagle. Eagle és un còmic molt entretingut, amb un dibuix excel·lent i amb un guió en clau de thriller no només emocionant, sinó que totalment premonitori. La història se situa en la carrera presidencial de l'any 2000, aquella que va porta a George W. Bush a la Casablanca, però en aquest cas Bush no apareix per enlloc. El protagonista absolut és el Senador Kenneth Yamaoka, descendent de japonesos de tercera generació, i la cursa que decideix encetar per arribar a la presidència. La primera part del manga se centra en les primàries demòcrates (el partit de Yamaoka) i com un candidat pertanyent a una minoria enfrontat al candidat oficial i a la maquinària del partit aconsegueix, amb una estratègia comunicativa nova, amb un discurs d'esperança i una nova manera d'apropar-se a la gent, guanyar el dret a ser candidat pel partit de l'ase (no se si fins aquí us sona d'alguna cosa, però encara hi ha més). No he esguerrat la història en absolut dient que guanya les primàries, per tant encara podeu comprar i gaudir de la lectura d'aquest còmic. A continuació en Yamaoka comença l'enfrontament amb en Richard Grant, el candidat republicà, un vell general de les forces armades, que representa les essències de l'Amèrica més conservadora. A partir d'aquí si que no explicaré més i ho deixaré per qui vulgui realment llegir-ho.

Bé, jo no se com ho han percebut la resta de lectors però les semblances entre Yamaoka i Obama són realment notables i també les són entre els personatges de Richard Grant i John McCain, també al còmic trobarem altres polítics estatunidencs reconeixibles com l'Al Gore o la Hillary Clinton i en Bill Clinton (interessant el paper que juguen aquests dos). Anant més enllà, si algú es decideix a llegit el manga després de llegir aquest post (o bé algú ja ho ha fet) podrà veure que aquestes semblances no només radiquen en la construcció dels personatges. L'evolució de la història i fins i tot certs detalls tant dels esdeveniment que es relaten com de les maneres de fer dels mateixos personatges ens porten inevitablement la nostra ment cap a la carrera presidencial del passat 2008. Quan vaig començar amb Eagle vaig quedar bocabadat per aquest fet i a mesura que la història anava avançant més parat quedava.

Només em resta recomanar aquest manga de 5 gruixuts volums a tots aquells que estiguin interessats en la política, doncs al llarg de la història s'expliquen de manera molt entretinguda els mecanismes propis d'una campanya política als Estats Units, a banda l'interès que desperta per les similituds la carrera d'Obama. Obviament també recomano la seva lectura a tots els afeccionats al còmic doncs és una obra feta amb molta cura (recorda un xic a en Jiro Taniguchi). Eagle està editat en castellà per Edicions Glénat.

Tora, Tora, Tora!!!

No, no m'he tornat Kamikaze ni res semblant, només volia donar a conèixer a la nova companya de pis pis que la Gemma i jo tenim a casa des del passat més de maig, és diu Tora (虎) i és totalment feréstec. La seva manera de mostrar amor (o això crec) és per mitjà de doloroses queixalades que ens recorden que l'amor a vegades fa mal.

De totes maneres és realment possible que les seves mossegades siguin part del seu pla per eliminar-nos i fer desaparèixer els nostres cadàvers, si, hi ha la possibilitat de que la nostra gateta estigui plantejar-se asessinar-nos, si més no compleix totes els punts que es descriuen en l'útil manual Com dir si el teu gat està planificant matar-te. Si teniu gats i després de llegir el manual encara no esteu segurs, podeu fer el següent test i els vostres dubtes s'esvairan:
I recorda, no perdis de vista al teu gat!

La lluita contra la malària té accent català

Aquest any comença a diferents països africans les proves finals de la vacuna contra la malària RTS,S. Aquesta vacuna és la primera amb un grau d'eficiència rellevant i va destinada a la població infantil (més de 16000 nens seran vacunats en aquest estudi). Són els nens els principals afectats pel la malaltia ja que és en la infantesa quan es donen un major nombre de casos de mort degut a la malària. Aquesta nova vacuna està promoguda per la farmacèutica belga GlaxoSmithKline i la Fundació Bill i Melinda Gates (que en els últims temps han fet un important aport monetari per aquest projecte). Al Principat el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona juga un paper important com a coordinador de l'estudi a Moçambic. Sota la direcció del Dr. Pedro Alonso el proper mes d'agost s'iniciaran les proves a la localitat de Manhiça al sud del país. Si aquesta vacuna acaba sent aprovada serà un pas de gegant en la lluita contra una de les malalties que més afecten al tercer món.

Cifré guanya el Premi Nacional de Còmic

Fa uns dies es va donar a conèixer el guanyador del Premi Nacional de Còmic, modalitat que la Generalitat va incorporar als Premis Nacionals tot just l'any passat. Aquest any el guardó ha estat per al veterà Guillem Cifré pel seu àlbum Artfòbia II, publicat per Edicions de Ponent, es tracta del segona volum recopilatori de les il·lustracions que l'autor ha anat realitzant al suplement Cultura del diari Avui. Cifré va néixer a Barcelona a Barcelona l'any 1952. Al llarg de la seva trajectòria a treballat a revistes tant importants per al còmic com El Papus, El Víbora i Cairo, i a diaris com L'Avui, La Vanguardia o El Periòdico. Els Premis Nacionals de Cultura (que aquest any per primer cop són concedits pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) es lliuraran el proper 3 d’octubre en l’acte que enguany se celebrarà a l’Auditori Enric Granados de Lleida i que retransmetrà en directe Televisió de Catalunya.

Publicat a El demà l'22 de juny de 2009

Sant Andreu Contemporani

Fa dos caps de setmana va tenir lloc al recinte fabril de la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar l'entrega de premis del certamen d'art contemporani Miquel Casablancas. Els premis s'atorguen a joves creadors en dos modalitats, la modalitat de projecte artístic i la modalitat d'obra. Enguany s'ha fet entrega dels premis de projecte de 2007, concedit a Rubén Grilo pel vídeo animat E-S-T-E-D-Y-C-A-M, i el premis a obra i projecte del 2008, concedits a Mariona Moncunill per l'obra Unir els punts i a Pol Esteve i Marc Navarro pel projecte Taller Poble Sec. També s'han donat a conèixer el projecte i l'obra guanyadores d'aquest any. El col·lectiu Furalefale s'ha endut el premi de al millor projecte. En l'apartat d'obra acabada, el guanyador ha estat Daniel Jacobi, amb la instal.lació Resumen del Quijote de la Mancha en nueve pasos.Els Premis Miquel Casablancas representen un dels pocs aparador disponibles per a les noves fornades d'artistes catalans, en un camp, el de l'art contemporani, desconegut en moltes ocasions per la pròpia administració.

Publicat a El demà l'15 de juny de 2009

USAP, sempre endavant

L'any 2009 serà recordat com un gran anys per als esports col·lectius catalans, després del triplet del Barça de futbol i a l'espera del desenllaç de la lliga ACB (on l'equip blaugrana té moltes possibilitats de guanyar) un nou èxit ens arriba, aquesta cop, des de la Catalunya Nord. Disssabte 6 de juny al vespre l'equip de rugby XV de Perpinyà, la USAP, va vèncer l'equip occità de Clermont Ferrand a la final de la lliga francesa per 22 a 13. En una nit inoblidable a l'Stade de France els Arlequins de Perpinyà van aixecar de nou, després de 54 anys, l'Escut de Brennus, que els acredita com a nous dominadors del rugbi francès. Val la pena destacar que la lliga francesa és, juntament amb l'anglesa, la més prestigiosa del rugbi europeu. Després d'aquesta victòria la intenció de l'equip de Perpinyà és potenciar encara més el paper que ha anat jugant com a referent del rugbi català, en les paraules del seu president, vol ser per al rugbi català el que el Barça és al futbol. Així ho esperem, endavant USAP.

Publicat a El demà l'08 de juny de 2009

Complemento la notícia amb uns quants enllaços sobre rugbi:

Rugbi-pensador Perlar i pensar el rugbi.
La Lleganya Penya de l'USAP a Vilanova i la Geltrú.
RugbyCatalà Notícies sobre rugbi en català.
Associació Catalana de Rugby Lliga En la modalitat de Rugbi XII la selecció catalana és oficial.
Catalunya Blaus Almogàvers L'equip català a la lliga SIR de rugbi, amb seu a Sant Boi.

Ja sóc un personatge de còmic!

La setmana passada al Saló del Còmic vaig trobar-me amb l'Àlex d'El Tentacle, que es també responsable de les tires Comicades! de ComiCat. 48 hores després em trobava amb la meva primera aparició a un còmic! I he de reconèixer que em va fer molta il·lusió, bé, només se'm veu una orella, però sóc jo!
feu clic sobre la imatge per ampliar-la

Reorganitzar la recerca

La recerca i la innovació són un dels motors econòmics d'un país modern, i als països del sud d'Europa aquests aspecte del nostre sistema el tenim una mica descuidat. Ja fa un temps que la Generalitat de Catalunya va unificar el CIDEM i el COPCA i va constituir ACC1Ó. Aquesta unificació va portar més dinamisme i va donar molts bons resultats. Aquest és el camí que ara és vol seguir per tal de portar aquest èxit al cap de la recerca. Emmarcat dintre del Pacte Nacional per la Recerca, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa crearà dues noves entitats, l'Agència Catalana per la Recerca (ACR) i Cerca. L'ACR neix de la fusió de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, l'AGAUR i l'ICREA. Per altra banda, Cerca neix per tal de gestionar i coordinar els centres de recerca que depenen de la Generalitat, que són en bona part els responsables de portar a Barcelona a ser un referent a Europa en camps com la biomedicina. Amb aquestes accions es busca portar la recerca catalana un pas més enllà i fer-la realment competitiva.

Publicat a El demà l'01 de juny de 2009

Descobreix Mongòlia en bicicleta

Mongòlia és un país d’Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l’est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög.

karkh21

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d’Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l’interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Desprès de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d’una revolució per part de Sukhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s’estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de la URSS.

Mapa d'expansió de l'imperi mongol

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d’octubre del 1945, per mitjà d’un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l’ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Descobriu Mongòlia amb en Xavi Tarafa, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta. Tindrem amb nosaltres l’Undarma Bayanbat i en Pabeh, dos dels membres de la petita comunitat mongola que viu a Barcelona, formada només per unes 40 persones, els quals ens relataran aspectes i curiositats d’aquest apassionant país.

Més info a Coneguem el món

I tu? Jo, còmic en català!

Aquesta setmana els aficionats al còmic, especialment aquells que ens agrada llegir en català, hem vist com des de l'Editorial Glénat, una de les que està fent més per l'edició en la nostra llengua, anunciaven que s'incrementen els preus del manga en català de 5 a 6,5 euros. Sovint, l'edició en català apareix més tard que no pas l'edició en castellà o en francès, i molts fans del còmic que en un moment donat optarien per la compra en català ho fan en castellà o en francès perquè no saben pas quan apareixerà l'edició catalana. Per últim, destacar la manca d'ajuts, denunciada pels editors, per part del Govern de la Generalitat a l'edició de còmic en català. Mentre que des de govern es donen ajuts per a dur a terme pel·lícules, sèries, llibres... s'ignora completament la tasca dels editors que treballen per tal de publicar en català. Ara s'apropa el Saló de Barcelona i tenim l'oportunitat de donar una empenta a aquesta tasca comprant còmic editat en català, per saber entre quines obres podeu triar passeu-vos per comic.cat on hi ha un llistat exhaustiu

Publicat a El demà el 25 de maig de 2009

Més informació sobre el còmic en català a ComiCat, on podeu a més votar als premis per als millors còmics editats al 2008!

Wolfram, la fi de Google?

Altavista, Yahoo!, Excite, Lycos... molts motors de cerca han aparegut i desaparegut d'internet d'ençà que la xarxa de xarxes va començar a funcionar. Poc a poc un rere l'altra han anat desapareixent o adaptant-se per tal de tronar el seu lloc al mercat quan, sense fer soroll, el senzill i discret cercador Google els va anar desplaçant. Ara Google és molt més que un cercador: Gmail, Blogger, Google Reader, Google Earth, Google Maps... si un ho pensa fredament, la major part del temps de navegació de molts usuaris no és per internet, és per la Googlesfera. Però cal recordar que l'èxit inicial de Google és va basar en un cercador senzill a nivell de funcionalitats (només cercava, no estava carregat d'aplicacions com Yahoo!) però molt eficient en la seva tasca. Aquesta setmana ha entrat en funcionament la versió alpha (preliminar) del cercador Wolfram. Wolfram és un concepte totalment nou a nivell de cercadors, perquè la resposta a la consulta d'un usuari no és un lloc web, et respon amb informació.

Publicat a El demà el 18 de maig de 2009

Salvatge festa química

Amb aquest anunci la Unió Europea fa publicitat del seu suport a la recerca amb el programa Marie Curie. molt bó.



Premis ComiCat 2009

A ComiCat no en vam tenir prou i, de nou, a un mes vista del Saló del Còmic de Barcelona tornem a convocar els Premis ComiCat de Còmic en Català. Com que en vam aprendre una mica de l'any passat, enguany hem decidit fer les coses un xic diferent. La votació en comptes de ser oberta serà tancada, per evitar petits intents de saboteig, tupinades variades i per facilitar la participació. Entre tots els que fem ComiCat hem dut a terme una votació prèvia d'on han sortit quatre nomenats per a cada categoria. Podeu votar clicant sobre la imatge o en l'enllaç que trobareu a la part inferior d'aquesta noticia. El guanyadors es donaran a conèixer en finalitzar el Saló del Còmic de Barcelona.

Entre tothom qui voti sortejarem 3 exemplars del llibre Caràcters de Teofrast per gentilesa d'Obrador Edèndum i Publicacions URV. Aquesta edició de l'obra, a cura de Josep Batalla, inclou il·lustracions del dibuixant i caricaturista Joan Vizcarra (Avui, El Jueves).

Teofrast, Caràcters.
Edició bilingüe a cura de Josep Batalla.
Il·lustracions de Joan Vizcarra.

Publicacions URV-Obrador Edèndum.
2009

Els Caràcters són descripcions seques però agradoses de comportaments humans que ens fan estranyesa. No són insòlits però ens semblen reprovables. Teofrast s’adonà que un bon nombre dels seus contemporanis no feien allò que tothom creia que calia fer i descriví aquests comportaments insolents amb un somriure compassiu.


Tanmateix, la innegable bonhomia amb què són escrits els Caràcters encobreix un profund pessimisme. Teofrast concep l’ésser humà com un animal que només en la seva infantesa pot ésser ensinistrat a conviure de manera convenient. De grans, tots plegats som com som i res no indica que ningú ens pugui fer canviar.

Així doncs i sense més preàmbul només cal que cliquis aquí o sobre la imatge dels premis per anar al formulari de votació i conèixer els candidats.

D'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, les dades recollides només seran usades per controlar el procés, no es transmetran a cap altra font i seran esborrades un cop finalitzades les votacions.

Coneguem el món

"Som un petit grup d’enamorats del món. Ens agrada viatjar, conèixer i compartir. Ens apassiona la geografia i les fronteres que aquesta dibuixa i sovint somiem davant els mapes.

Un país és un petit món dins d’aquest gran planeta, on cadascun dels habitants forma part d’un trencaclosques que dibuixa colors, olors, sabors, paisatges, coneixements i maneres de viure. Hem d’evitar que la globalització emmascari aquestes petites o grans meravelles que encara queden per descobrir.

Amb tot això i més ens agradaria convidar a compartir les nostres experiències amb tots aquells i aquelles que tinguin la curiositat i l’interès per a conèixer noves destinacions i gaudir amb els relats dels petits secrets de cada viatge..."

Amb aquesta filosofia un grup de persones ens hem unit en el projecte Coneguem el món per organitzar cada primer divendres de mes una xerrada al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en el districte de Sant Andreu de Barcelona.

Comencem el proper divendres 8 de maig a les 19h. amb la xerrada Descobreix el Kirguizistan, una aproximació a la cultura, la història, les tradicions i els indrets més destacats d’aquest país de l’Àsia Central, a càrrec d’Asyl Ryskulova i Eduard Balsebre. Aquesta xerrada estarà acompanyada des del dia 4 i fins el 10 de maig de l'exposició Mirades de la Ruta de la Seda i el mateix dia de l'acte hi haurà un petit refrigeri amb productes del Kirguizistan. Esperem que us agradi la proposta i ens veiem el divendres 8 de maig...

Més enllà del Saló

Com ja vam anunciar fa unes setmanes, a finals de maig tindrà lloc el Saló del Còmic de Barcelona, el més gran d'aquesta temàtica als Països Catalans. Ara bé, no es tracta de la única iniciativa d'aquestes característiques que s'organitza a casa nostra. Al voltant de les mateixes dates en que es durà a terme el Saló de Barcelona tindran lloc tres trobades més que portaran el còmic als carrers de Palma, Tarragona i La Massana. Entre el 30 i el 10 de maig a l'Edifici La Closeta de La Massana podrem assistir a una nova edició del ja veterà La Massana Còmic, la principal trobada que es du a terme a Andorra, amb un gran planter d'autors convidats i un complert cicle de cinema. Del 4 al 10 de maig a Tarragona tindrà lloc al Centre Cultural El Pallol la Segona Setmana del Còmic amb exposicions i xerrades. Finalment entre el 22 i el 24 de maig al Pati de la Misericòrdia de Palma torna la Fira Còmic Nostrum de la mà de l'activa Associació d'Amics i Víctimes del Còmic. Ja ho sabeu, si no podeu anar al Saló de Barcelona, o no us agraden les aglomeracions però si el còmic, teniu tres oportunitats per assistir a tres esdeveniment organitzats des de l'amor al novè art i l'entusiasme.

Publicat a El demà el 20 d'abril de 2009

La política com a fet natural

Amb el permís del gran Aleix Saló...

ComiCat i Edicions Per Tutatis! et regalen un llibre per Sant Jordi!

Amb motiu del Dia del Llibre, Edicions Per Tutatis! allibera la versió en PDF del llibre de ComiCat, el bloc de referència del còmic en català! Podeu descarregar-lo gratuïtament o bé comprar un exemplar imprès a Bubok fent CLICK AQUÍ!

Informació del llibre:

ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008
ComiCat: Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008

Autor: Equip ComiCat
Editor: Marc Pastor i Sanz
N° de pàgines: 142
Tamany: 108x175

7.71€1 [1 llibre + IVA + despeses d'enviament: 11.02€] [COMPRAR]

0.00€ [DESCARREGAR]

Aquest llibre inclou totes les crítiques de còmic publicades a ComiCat, el bloc de referència del còmic en català, així com una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s’inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

També disponible: Per Tutatis! Lectures de còmic. Volum 1

Micromòn infernal

A molts biòlegs arreu del planeta ens uneix un sentiment comú tantes nits amb el nas enterrat apunts i apunts sobre mil aspectes de la biologia que probablement en la relliscava molt i molt,. O pitjor, clavar els colzes per una assignatura que odiàvem, cascú va tenir el seu propi viacrucis, el meu s'anomenà Fisiologia Animal, o el que és el mateix: Mitjavila i Rama, amb tota la ràbia, va per vosaltres.


BioCat , Bioregió de Catalunya

Catalunya ha estat una regió amb una poderosa indústria, però el context econòmic ha canviat i la indústria a Europa té un futur incert davant els Països Asiàtics, més barats i competitius pel que fa a la producció industrial. Catalunya ha decidit modificar la seva estratègia i constituir-se en el Silicon Valley de la Biotecnologia a la Unió Europea creant l'agència BioCat que coordina l'esforç públic i l'esforç privat en el camp de les biociències. Nous centres d'investigació han iniciat la seva activitat en els últims anys com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o bé el Parc Científic de la Universitat de Barcelona, i molts més iniciaran properament la seva activitat. Catalunya amb aquesta estratègia potenciadora de les ciències de la vida, tant des d'un punt de vista de recerca bàsica com des d'un punt de vista aplicat, està fonamentant la seva economia per als reptes que hauran d'encarar els Països Catalans i tota Europa en un futur proper.

Publicat a El demà el 13 d'abril de 2009

Al llop li encanta el porc

Ja fa unes quantes setmanes que ens hem aficionat a mirar vídeos realitzats amb les tècniques d'stop motion i time lapse, entre tots els que he pogut veure aquest és un dels més impressionants i divertits.


Neix Estol.cat, una xarxa de blocs comercials en català

El panorama blocaire català és molt actiu, això ho demostra la bona posició de la llengua catalana dintre les les llengües utilitzades en els blocs i també la munió d'activitats al voltant dels blocs i de la xarxa 2.0 que és duen a terme al llarga del territori. Es possible però que per tal d'assolir la maduresa calgués algun tipus d'iniciativa comercial pel que fa als blocs temàtics. S'havien fet alguns intents prèviament però Estol.cat sembla una aposta més seriosa per aquest tipus de model. A dia d'avui la xarxa Estol.cat compta amb 6 blocs temàtics, alguns d'ells ja existien i d'altres son de nova creació. Entre el que ja existien i s'hi han integrat tenim Estudiant de Moda, Acudits.net i Detennis.cat. Els nouvinguts per la ocasió són Bitscatalans., Dissecat i Món Verd. La xarxa no té més de dos setmanes de vida i tots els blocs que la formen actualitzen gairebé diàriament. Esperem que aquesta iniciativa prosperi i tinguem un nou mitjà en català a la xarxa que ens permeti accedir a informacions especialitzades en la nostra llengua.

Actualització: Aquesta darrera setmana s'hi han incorporat a la xarxa: Cinergia, L'esquellot, Marrameu i Videoclips.cat.

Publicat a El demà el 6 d'abril de 2009

Una Mica de Japó

Els qui llegiu habitualment el blog haureu notat, probablement, que sóc una mica, poder més que una mica, japanòfil. M'agrada la literatura japonesa, m'agrada el menjar, m'agrada la història, m'agrada l'animació i els còmics, vaja, que m'agraden moltes coses del Japó.

Així doncs de tant en tant m'agrada anar amb la Gemma a algun restaurant japonès o al menys en que facin menjar japonès. De fet el més probable que passi en aquests casos es que acabem anant a menjar sushi, el també el més probable es que finalment acabem a un japochi. Que és un japochi? Un japochi és un restaurant de menjar japonès (bé no del tot) i gestionat i portat per xinesos. El tema és que el sushi és sushi i la resta de plats són els que podries trobar a qualsevol restaurant xinés. Trobar un restaurant japonès és difícil, especialment un que no és dediqui al sushi i no sigui car. Perquè els restaurants de sushi japonesos 100% acostumen a ser cars.

La setmana passada però la Gemma em va portar a un restaurant potencialment japonès a prop de la seva feina, em va advertir que era molt petit i només es podia menjar a la barra. A més cal destacar que contra tot pronòstic no feien sushi. Vam entrar i rere la barra hi havia una senyora i el que semblava ser el seu fill treballant en un mínim d'espai doncs la cuina estava allà mateix rere la barra a la vista de tothom. Ha estat la primera vegada que a Barcelona he anat a un restaurant japonès en que em sentís com als restaurant del Japó. Allà tenien el mateix tipus de plats que et trobes als dinnigs bar de Tòquio, on van la gent a fer un dinar ràpid. Vam demanar un arrós amb pollastre teriyaki i una caixa de bento amb un munt de coses divertides com un pastisset de tempura de pastanaga, algues variades, albergínia amb sèsam i d'altres. Em va agradar molt la sensació d'estar al Japó sense sortir de Barcelona, em va agradar menjar bé i quedar tip, i em va agradar no haver de paga una burrada per poder-ho fer. El restaurant en qüestió és diu Una Mica de Japó (un nom molt ben trobat i real!) i es troba al Carrer Muntaner 114, no està ben bé a peu de carrer, s'ha de baixar unes escales (al més pur estil Tòquio). Ah, i no era un japochi.

Aquí el teniu sobre el mapa:

27è Saló del Còmic de Barcelona

Aquesta setmana s'ha presentat en societat el proper Saló del Còmic de Barcelona que tindrà lloc del 29 de maig a l'1 de juny al pavelló numero 8 de la Fira de Barcelona. Aquest any coincidint amb el Saló es presentarà el còmic: Batman: Barcelona, el Caballero del Dragón, que publicarà Planeta DeAgostini i que serà la primera aventura del cavaller fosc en terres catalanes. Aquest any juntament amb les interessants exposicions que es duran a terme s'ha programat un cicle de cinema conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya centrat en el còmic amb pel·lícules com Gosht World, Persèpolis o Sin City, totes elles adaptacions de les vinyetes al cel·luloide. Com en cada edició el planter d'autors que visiten el Saló és envejable i FICOMIC portarà enguany a Barcelona a artistes de l'alçada del americans Jim Lee, Mike Mignola o Jeffery Brown o bé grans mestres europeus com el francès David B o l'italià Gipi. Si en voleu saber més passeu per la web de FICOMIC.

Publicat a El demà el 30 de març de 2009

Blog del dia a 3cat24

El divendres passat el meu bloc va ser blog del dia al portal informatiu 3cat24, gràcies a tots els que llegiu aquest blog per fer-ho possible :-)

Heroes Evolutions

La primera temporada d'Herois va ser una gran descoberta per mi. Sent com sóc un fan dels còmics (i alguns d'ells de superherois, tampoc diré com per exemple Watchmen per fer-me l'intel·lectual, parlo de gent amb malles, mutants i monstres verds amb totes les de la llei) la primera temporada d'Herois va ser tota una delícia i un entreteniment de primer ordre. La temporada és va acabar, i la serie ha esdevingut una autèntica basura (amb perdó). Mira que tenia potencial la sèrie, doncs res van decidir intentar explotar viatges temporals, prediccions pintades i futur catastròfic imminent i repetir-ho una vegada i un altre fins fer-me posar de mal humor. I a part de repetir-ho no ho fan bé, que no són en Chris Claremont per l'amor de Déu (per cert en Claremont estarà avui a la tarda a l'Unicòmic d'Alacant).

Bé, a banda de tot això la segona temporada ens va portar també Heroes Evolutions. Aquest projecte pretenia portar Herois més enllà de la petita pantalla i entre d'altres iniciatives com els còmics online d'Herois, wepisodis, una wiki o aventures interactives, també van desenvolupar una sèrie de pagines web fictícies corresponents a diverses institucions i fet que apareixen a la sèrie. Per exemples, si t'interessa pots informar-te sobre les activitats que duen a terme Primatech, Pinehearst o bé la Yamagato Fellowship. També si vols pots reservar una habitació al casino on treballaba Jessica (la doble dolenta de Niki Sanders), el Corinthian, o bé fer-li una ullada a la iniciativa del Doctor Suresh Activating Evolution. Als analistes polítics se'ls hi va passar però entre els candidats al Senst dels USA en les últimes eleccions hi havia un elegant italoamericà volador anomenat Nathan Petrelli. Em va fer molta gràcia trobar-les i no se si n'hi ha més (em sembla que hi ha alguna perfil de MySpace dels personatges) però a dia d'avui és l'únic de bo i divertit que te aquesta sèries, que en el seu dia fou una de les meves preferides.

Premi Internacional d'Humor Gat Perich

El cap de setmana passat és va fer entrega del Premi Gat Perich a dos grans de l'humor català com son el ninotaire Jaume Capdevila, més conegut com KAP (Premi Gat Perich) i l'humorista Andreu Buenafuente (Premi Gat Perich d'Honor). El Premi Gat Perich s'otorga ininterrompudament des de l'any 1996, just un any després de la mort del genial ninotaire Jaume Perich, mentre que el Gat Perich d'Honor només s'entrega en ocasions especials a grans mestres de l'humor en honor a la seva trajectòria. El Premi Gat Perich va ser una iniciativa del també ninotaire Fer i de la família d'en Jaume Perich i compta amb la col·laboració de la revista satírica El Jueves des dels seus inicis. Actualment els premis s'entreguen a la localitat de Premià de Dalt on residia el Perich. Per arribar-hi els guardonats fan un trajecte ritual en Golondrina des del port de Barcelona fins al port d'el Masnou. Altres humoristes que han rebut aquest premi amb anterioritat han estat en Miquel Ferreres (ninotaire), en Toni Batllorí (ninotaire), el desaparegut Pepe Rubianes o el mateix Fer.

Publicat a El demà el 16 de març de 2009

Un món petit

A vegades els números de l'estadistiques son massa gran, terriblement enormes, i aquesta enormitat ens allunya del que aquests números ens intenten explicar i ens perdem entre les xifres. Ara fa poc vaig tronar una interessant pàgina web en que dona dades variades respecte al planeta terra considerant que aquest és un poblet de 100 habitants. Si cliqueu sobre la imatge podreu accedir a una petita vil·la global.

Iniciatives Legislatives Populars

No és un tema nou, i ja fa temps que la societat disposa d'aquesta eina, però no està de més recordar de que es tracta, doncs parlem d'una de les eines més potents que la ciutadania té per tal de participar en la definició del marc legal en el qual viu. Les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) permeten a la població presentar peticions avalades per les seves signatures (un mínim de 50 mil en el cas del Parlament de Catalunya) per tal que aquestes es prenguin en consideració a nivell polític. Les ILP poden ser des de reformes estatutàries fins a lleis. De moment cap de les ILPs presentades al Parlament de Catalunya han prosperat, però n'hi ha dos en procés de tramitació que s'aprovin o no, donaran molt a parlar. Es tracta de les ILP per a modificar la llei electoral impulsada per Ciutadans pel Canvi i la que demana la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per Catalunya impulsada per l'Associació Catalunya Estat Lliure i recolzada per diferents entitats civils sobiranistes com Sobirania i Progrés i presentada formalment aquest dissabte davant dels més de 10 Mil a Brussel·les. Tot i la manca d'èxit de totes les presentades fins a dia d'avui no podem perdre de vista aquesta eina que tots tenim per exercir la democràcia de manera més directe encara.

Publicat a El demà el 9 de març de 2009

Pingu Ska

Aquesta setmana mentre repasava l'skagenda de Boss-Sounds m'he trobat amb el següent video del Pingu... mec mec ska!!! Increïble.


10Mil

Ja queda menys d'una setmana. El proper 7 de març 10 mil catalans es trobaran a Brussel·les per a reclamar el dret a l'autedeterminació. La iniciativa dels 10Mil va néixer ara farà menys d'un any arran de l'article Perplex jo? del catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona Enric Canela, publicat al Blog Gran del Sobiranisme. Es tracta d'una iniciativa de la societat civil que a mesura que s'ha anat gestant ha anat rebent suport d'altres col·lectius com Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes o el Centre d'Estudis Sobiranistes, entre d'altres. S'han llogat autobusos i vols xàrter per facilitat la presencia de deu mil veus de catalans i catalanes al centre de pressa de decisions de la Unió Europea per reclamat el dret a tenir un estat propi en el si d'aquesta Unió, a part moltes persones han decidit anar-hi per mitjà de vols regulars i vehicles privats. Els organitzadors estimen de moment que hi hauran unes 4000 persones el proper dissabte a Brussel·les. El Demà hi serà allà, ja tens el teu bitllet?

Publicat a El demà el 29 de febrer de 2009

Tara Oceans

El vaixell de vela Tara ha començat aquest 2009 a França una extraordinària volta al món de tres anys que el portarà pels diferents mars i oceans del nostre planeta, per tal d'analitzar la composició i la diversitat de les comunitats microbianes que hi viuen. L'expedició Tara Oceans estarà formada per un equip internacional d'oceanògrafs, ecòlegs i físics, entre els quals hi haurà participants de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. El vaixell anirà equipat amb les últimes tecnologies per l'anàlisi de les comunitats planctòniques des del nivell genòmic fins al nivell d'organisme. En les diferents parades que el vaixell Tara dugui a terme durant el seu viatge els científics interactuaran i compartiran la seva experiència amb artistes, periodistes, científics i persones de l'àmbit cultural local, per tal de que Tara Oceans sigui una experiència compartida per tota la població.

Publicat a El demà el 23 de febrer de 2009

Obama, els funcionaris i Jean-Claude Van Damme

A risc de posar-me una mica Obamaplasta no puc evitar reproduir un fragment del seu llibre L'audàcia de l'esperança, en que reflecteix un dels punts de vista que he expressat més d'una vegada entre la gent que conec:

Estic convençut - encara que no tingui estadístiques que ho demostrin- que el sentiment antiimpostos, antigovern i antisindicats creix cada vegada que la gent ha de fer cua en una Administració en què només hi ha una finestreta oberta, mentre que tres o quatre funcionaris la fan petar a la vista de tots.

Bé, més clar que l'aigua no? M'encanta poder llegir això plasmat sobre el paper i escrit per una persona que (de moment) té el respecte de la major part de ciutadans del món mundial. A mi això em passa bastant sovint, pel fet de ser becari (precari) el meu contacte amb les diferents administracions públiques és més alt que el de la mitjana de la població i tinc el goig de gaudir d'aquestes situacions habitualment. És més, en alguna ocasió la situació a arribat a l'extrem de deixar-me en espera al telèfon mentre les persones de l'oficina a on trucava anaven xafardejant feliçament, i jo sentint-les! Que també són ganes d'emprenyar al personal, haguessin pogut posar-me alguna adaptació a mode fil musical de qualsevol dels temes més de moda o una selecta perpetració new age d'un clàssic del jazz. A dia d'avui no he pensat prou fredament quina pot ser la solució per evitar aquestes situacions que a vegades es donen (que no dic que sempre es donin), normalment hi penso després de que em passen i la resposta que hi trobo... doncs poder no és la més assenyada i s'assembla més a la que en Jean-Claude Van Damme tindria en un mal dia a la Seguretat Social. Però el que si que tinc clar és que si això no passes mai, la major part de nosaltres seriem molt més feliços (sense cap tipus de dubte) i respectarien molt més a les administracions (i pot ser que també als polítics, però vaja, ves a saber).

PD: Atenció, diuen que la última peli d'en Van Damme, JCVD, és molt bona... i no, no estic fent broma.

Els Secrets de la Ruta de la Seda

El dimarts passat 17 de febrer a les 19h a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 de Barcelona) Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda-) es donà inici al cicle Els Secrets de la Ruta de la Seda. Durant dues setmanes viatgers, blocaires, estudiosos i gents de l'Àsia Central compartiran i explicaran la seva visió i la seva passió per aquesta ruta i per aquests països. La inauguració va anar acompanyada d'un documental sobre La Ruta de la Seda, xerrades, l'exposició fotogràfica Mirades de la Ruta de la Seda i un tast de gastronomia del Kiguizistan. Els dies 20, 24 i 27 de febrer continuarà aquest cicle amb l'emissió de les pel.lícules El silencio (Sokout), El camino a casa i La historia del camello que llora, tres títols que ens ofereixen una visió fascinant de les cultures i la vida en els països d'Àsia. Després de cadascuna d'aquesta pel·lícules és durà a terme una xerrada debat conduïda per diferents coneixedors d'aquest mítica ruta que connecta Europa i Àsia. Podeu trobar més informació al bloc del viatger i blocaire (i un dels impulsors d'aquesta iniciativa) Eduard Balselebre.

Publicat a El demà el 16 de febrer de 2009

ComiCat al Cabaret elèctric d'Icat fm

Dimarts a la nit vaig anar (com a membre i representant de ComiCat) a la ràdio (Icat fm) a parlar del bloc i del còmic en català:


Aquí teniu una captura de pantalla de la pàgina d'Icat fm durant l'emissió del programa (amb el Serrallonga del Quim Bou) i el podcast per si no el vau escoltar (també el trobareu aquí). Així va quedar el tema, a més glòria que pena espero.



ComiCat avui a Icat.fm

ComiCat informa:

Si ahir ComiCat va ser triat bloc del dia al 3cat24, ens fa molta il·lusió anunciar-vos que avui dimarts un dels membres del bloc (en Javier del Campo-fonamental) serà un dels convidats de la secció de "Còmic, amb Daniel Fernández" del programa Cabaret elèctric d'Icat fm. El programa se centrarà en el còmic en català i comptarà també amb la participació de Quim Bou. La cita és avui a partir de les 22:25 a Icat fm. Podeu seguir l'emissió del programa a Internet. No us el perdeu!

El novè art

El prestigi del còmic com a disciplina artística ha anat creixent any rere any, passant de ser considerat un producte destinat al public infantil a ser considerat ja un producte també destinat als adults. Un d'aquests símptomes de normalització és la recent creació dels premis nacionals de còmic del govern espanyol i del govern català. Aquests premis emmarcats dintre dels premis de cultura igualen el còmic a altres disciplines artístiques com l'arquitectura, la pintura, la literatura... Les editorials també han fet una forta aposta pel còmic de producció pròpia i així les editorials barcelonines Norma i Planeta han creat el seus propis premis internacionals de còmic, potenciant la creació entre els nous valors del camp. A banda de tots aquests premis de recent creació i alt impacte, els governs locals han apostat històricament per la concessió de premis a la creació de còmic, cosa que ha permès en part que arribem fins al punt on som ara.

Publicat a El demà el 9 de febrer de 2009

Felicitats Charly!

Avui el pare de L'origen de les especies fa dos cents anys.

Caricatura de l'època, Charles Darwin al centre. (L'home no és més que un cuc de terra)
Notes de Darwin sobre l'especiació, aquests arbres els fem ara amb ordinador (jo m'hi passo hores fent-ne


ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2008

Ahir, gràcies a l'esforça d'en Nightwing80 i Per Tutatis, es va dur a terme amb un notable èxit la presentació del primer llibre de ComiCat. Adjunto tot seguit l'escrit de presentació del llibre que inclou el un podcast fet per en Nightwing80 a l'inestimable col·laboració d'en Jacme.

Sigueu benvingudes i benvinguts a ComiCat!

Avui és un dia molt especial per als qui formem part d'aquest projecte de difusió del còmic en català. Fa un any que vam encetar el bloc i, per celebrar aquest aniversari, a més d'estrenar el domini .cat, hem decidit treure el llibre que avui us presentem, per escrit i en podcast: ComiCat: critica, articles i guia del còmic en català 2008, com ja us vam anunciar fa uns dies.

El llibre ha estat curosament editat per Edicions Per Tutatis i inclou part dels continguts que han aparegut al bloc durant aquest primer any de vida. Dividit en tres parts, a ComiCat 2008 hi trobareu totes les critiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles més interessants, entre ells aportacions d'Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008.

Text de la contracoberta:
ComiCat és un bloc sobre còmic en català realitzat per un conjunt d'amants d´aquest mitjà d'expressió. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar especialment els còmics en català, tant de producció pròpia com en forma de traduccions, així com donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa a les terres de parla catalana.

Amb motiu del nostre primer any d'existència, hem volgut fer un recull d'allò més representatiu de la nostra activitat. El resultat és el llibre que ara teniu a les mans, que inclou totes les crítiques de còmic publicades al bloc i una selecció dels articles que ens han semblat més interessants. Entre ells n'hi ha que són textos cedits amablement per Antonio Martín i Jaume Capdevila (KAP). A més, també s'inclou una guia amb els còmics publicats en llengua catalana al llarg de 2008.




descarregar el podcast / música de Neon Lights

Aquest podcast de presentació, així com la invitació, no haurien estat possibles sense la col·laboració d'en Jacme. Des d'aquí volem agrair-li el seu suport tècnic i el seu recolzament. Gràcies, especiaire!




Rústica, 150 pàgines, b/n, 108x175mm
Llibre: 7.89€
Impostos (4%): 0.31€
Enviament: 3.01€
Total: 11.21€
Comprar el llibre
Descarregar les primeres 20 pàgines en format pdf

I fins aquí la presentació de la nostra criatura. Esperem que us agradi el llibre i, si us anima a llegir i comprar còmics en català, nosaltres ja ens donarem per satisfets. L'equip de ComiCat us agraeix la vostra presència avui i us convida a una copeta de cava i a xerrar una estona utilitzant els comentaris del bloc. Llarga vida al còmic en català!

Back to Top