Els qui llegiu habitualment el blog haureu notat, probablement, que sóc una mica, poder més que una mica, japanòfil. M'agrada la literatura japonesa, m'agrada el menjar, m'agrada la història, m'agrada l'animació i els còmics, vaja, que m'agraden moltes coses del Japó.
Així doncs de tant en tant m'agrada anar amb la Gemma a algun restaurant japonès o al menys en que facin menjar japonès. De fet el més probable que passi en aquests casos es que acabem anant a menjar sushi, el també el més probable es que finalment acabem a un japochi. Que és un japochi? Un japochi és un restaurant de menjar japonès (bé no del tot) i gestionat i portat per xinesos. El tema és que el sushi és sushi i la resta de plats són els que podries trobar a qualsevol restaurant xinés. Trobar un restaurant japonès és difícil, especialment un que no és dediqui al sushi i no sigui car. Perquè els restaurants de sushi japonesos 100% acostumen a ser cars.
La setmana passada però la Gemma em va portar a un restaurant potencialment japonès a prop de la seva feina, em va advertir que era molt petit i només es podia menjar a la barra. A més cal destacar que contra tot pronòstic no feien sushi. Vam entrar i rere la barra hi havia una senyora i el que semblava ser el seu fill treballant en un mínim d'espai doncs la cuina estava allà mateix rere la barra a la vista de tothom. Ha estat la primera vegada que a Barcelona he anat a un restaurant japonès en que em sentís com als restaurant del Japó. Allà tenien el mateix tipus de plats que et trobes als dinnigs bar de Tòquio, on van la gent a fer un dinar ràpid. Vam demanar un arrós amb pollastre teriyaki i una caixa de bento amb un munt de coses divertides com un pastisset de tempura de pastanaga, algues variades, albergínia amb sèsam i d'altres. Em va agradar molt la sensació d'estar al Japó sense sortir de Barcelona, em va agradar menjar bé i quedar tip, i em va agradar no haver de paga una burrada per poder-ho fer. El restaurant en qüestió és diu Una Mica de Japó (un nom molt ben trobat i real!) i es troba al Carrer Muntaner 114, no està ben bé a peu de carrer, s'ha de baixar unes escales (al més pur estil Tòquio). Ah, i no era un japochi.
Aquí el teniu sobre el mapa:
Així doncs de tant en tant m'agrada anar amb la Gemma a algun restaurant japonès o al menys en que facin menjar japonès. De fet el més probable que passi en aquests casos es que acabem anant a menjar sushi, el també el més probable es que finalment acabem a un japochi. Que és un japochi? Un japochi és un restaurant de menjar japonès (bé no del tot) i gestionat i portat per xinesos. El tema és que el sushi és sushi i la resta de plats són els que podries trobar a qualsevol restaurant xinés. Trobar un restaurant japonès és difícil, especialment un que no és dediqui al sushi i no sigui car. Perquè els restaurants de sushi japonesos 100% acostumen a ser cars.
La setmana passada però la Gemma em va portar a un restaurant potencialment japonès a prop de la seva feina, em va advertir que era molt petit i només es podia menjar a la barra. A més cal destacar que contra tot pronòstic no feien sushi. Vam entrar i rere la barra hi havia una senyora i el que semblava ser el seu fill treballant en un mínim d'espai doncs la cuina estava allà mateix rere la barra a la vista de tothom. Ha estat la primera vegada que a Barcelona he anat a un restaurant japonès en que em sentís com als restaurant del Japó. Allà tenien el mateix tipus de plats que et trobes als dinnigs bar de Tòquio, on van la gent a fer un dinar ràpid. Vam demanar un arrós amb pollastre teriyaki i una caixa de bento amb un munt de coses divertides com un pastisset de tempura de pastanaga, algues variades, albergínia amb sèsam i d'altres. Em va agradar molt la sensació d'estar al Japó sense sortir de Barcelona, em va agradar menjar bé i quedar tip, i em va agradar no haver de paga una burrada per poder-ho fer. El restaurant en qüestió és diu Una Mica de Japó (un nom molt ben trobat i real!) i es troba al Carrer Muntaner 114, no està ben bé a peu de carrer, s'ha de baixar unes escales (al més pur estil Tòquio). Ah, i no era un japochi.
Aquí el teniu sobre el mapa:
1 comentari:
El provaré! Veig q compartim debilitat pel menjar japonès...Al costat de la meva feina (començament de Gran de Gràcia pujant a l'esquerra) hi ha un nou japonès-fusió (han obert fa un any) que està força bé: es diu NOMO. No és barat però tampoc car com els bons (es pot menjar per uns 20 eur)
Publica un comentari a l'entrada