2/28/2009

Obama, els funcionaris i Jean-Claude Van Damme

A risc de posar-me una mica Obamaplasta no puc evitar reproduir un fragment del seu llibre L'audàcia de l'esperança, en que reflecteix un dels punts de vista que he expressat més d'una vegada entre la gent que conec:

Estic convençut - encara que no tingui estadístiques que ho demostrin- que el sentiment antiimpostos, antigovern i antisindicats creix cada vegada que la gent ha de fer cua en una Administració en què només hi ha una finestreta oberta, mentre que tres o quatre funcionaris la fan petar a la vista de tots.

Bé, més clar que l'aigua no? M'encanta poder llegir això plasmat sobre el paper i escrit per una persona que (de moment) té el respecte de la major part de ciutadans del món mundial. A mi això em passa bastant sovint, pel fet de ser becari (precari) el meu contacte amb les diferents administracions públiques és més alt que el de la mitjana de la població i tinc el goig de gaudir d'aquestes situacions habitualment. És més, en alguna ocasió la situació a arribat a l'extrem de deixar-me en espera al telèfon mentre les persones de l'oficina a on trucava anaven xafardejant feliçament, i jo sentint-les! Que també són ganes d'emprenyar al personal, haguessin pogut posar-me alguna adaptació a mode fil musical de qualsevol dels temes més de moda o una selecta perpetració new age d'un clàssic del jazz. A dia d'avui no he pensat prou fredament quina pot ser la solució per evitar aquestes situacions que a vegades es donen (que no dic que sempre es donin), normalment hi penso després de que em passen i la resposta que hi trobo... doncs poder no és la més assenyada i s'assembla més a la que en Jean-Claude Van Damme tindria en un mal dia a la Seguretat Social. Però el que si que tinc clar és que si això no passes mai, la major part de nosaltres seriem molt més feliços (sense cap tipus de dubte) i respectarien molt més a les administracions (i pot ser que també als polítics, però vaja, ves a saber).

PD: Atenció, diuen que la última peli d'en Van Damme, JCVD, és molt bona... i no, no estic fent broma.

Obama, els funcionaris i Jean-Claude Van Damme

A risc de posar-me una mica Obamaplasta no puc evitar reproduir un fragment del seu llibre L'audàcia de l'esperança, en que reflecteix un dels punts de vista que he expressat més d'una vegada entre la gent que conec:

Estic convençut - encara que no tingui estadístiques que ho demostrin- que el sentiment antiimpostos, antigovern i antisindicats creix cada vegada que la gent ha de fer cua en una Administració en què només hi ha una finestreta oberta, mentre que tres o quatre funcionaris la fan petar a la vista de tots.

Bé, més clar que l'aigua no? M'encanta poder llegir això plasmat sobre el paper i escrit per una persona que (de moment) té el respecte de la major part de ciutadans del món mundial. A mi això em passa bastant sovint, pel fet de ser becari (precari) el meu contacte amb les diferents administracions públiques és més alt que el de la mitjana de la població i tinc el goig de gaudir d'aquestes situacions habitualment. És més, en alguna ocasió la situació a arribat a l'extrem de deixar-me en espera al telèfon mentre les persones de l'oficina a on trucava anaven xafardejant feliçament, i jo sentint-les! Que també són ganes d'emprenyar al personal, haguessin pogut posar-me alguna adaptació a mode fil musical de qualsevol dels temes més de moda o una selecta perpetració new age d'un clàssic del jazz. A dia d'avui no he pensat prou fredament quina pot ser la solució per evitar aquestes situacions que a vegades es donen (que no dic que sempre es donin), normalment hi penso després de que em passen i la resposta que hi trobo... doncs poder no és la més assenyada i s'assembla més a la que en Jean-Claude Van Damme tindria en un mal dia a la Seguretat Social. Però el que si que tinc clar és que si això no passes mai, la major part de nosaltres seriem molt més feliços (sense cap tipus de dubte) i respectarien molt més a les administracions (i pot ser que també als polítics, però vaja, ves a saber).

PD: Atenció, diuen que la última peli d'en Van Damme, JCVD, és molt bona... i no, no estic fent broma.

Back to Top