2/04/2009

ZP i jo no som amics

En Zapa (ZP, Zapatero, l'home de mirada infernal d'aquí a sobre, Apoyaré...) i jo tenim un problema. El nostre problema s'anomena ajuts al lloguer. Aquest bon home va promoure una iniciativa (que tot sigui dit, la Generalitat ja feia un temps que duia a terme) que pretenia donar un cop de mà al jovent per a pagar la seva renda de lloguer. Uns 200 euros mensuals, euro amunt, euro avall, fins aquí tot correcte. La mesura va ser anunciada per l'optimista Carme Chacón i esbombada a tots els mitjans de comunicació, per felicitat de molts i desgràcia de tants altres. Poc després de l'anunci de la mesura la major part de propietaris que tenien un pis per llogar van decidir ajudar-se a si mateixos incrementant de manera poc discreta el preus dels seus lloguers davant l'anunci fet per la Chacón de que tots els joves tindríem potencialment més poder adquisitiu (en forma d'ajut estatal).

Doncs bé, ara farà un any (literalment) que vaig fer la meva sol·licitud d'ajut, i ara farà un any que espero alguna resposta per part de l'administració (l'Oficina de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona concretament). No m'ha dit ni ase, ni bèstia, no se si tot va bé, ni si tot va malament. He anat ja dos cops a l'Oficina de l'Habitatge del meu barri (Sant Andreu) a la recerca de respostes. La primera vegada el passat mes de novembre. Llavors em van informar que segons la seva base de dades tot estava correcte, i que l'Oficina de l'Habitatge m'hagués hagut de dir alguna cosa. Vaja, que no era normal, per tant vaig decidir fer una instància, em van assegurar que després de la instància rebria una resposta d'algun tipus. Fa un parell de dies vaig tornar a passar, perquè ningú deia res. Quan vaig explicar la meva situació em van facilitar un full per fer exactament la mateixa instància que havia fet feia dos mesos. Jo vaig preguntar si les instàncies entraven a l'atzar (una si, una no, la lletra d'aquesta m'agrada, aquella altra ha fet servir un bolígraf fúcsia, me la quedo perquè avui és dimecres, no sé, algun criteri desconegut per mi), però no, aquella dona em va dir que totes les instàncies arriben, i no em va dir, però em va insinuar, que tal com arriben també moltes s'ignoren.

En aquesta situació em trobo, redactant, al mateix temps que escric aquestes línies ,una carta per al Síndic de Greuges, aviam si algú em dona un cop de mà amb l'administració. Però jo, mentre estic aquí esperant el meu ajut penso en el responsable, i sí, sempre acabo veien allà al fons de la meva ment la imatge llargueruda d'en Zapa. Un home amb talante, un home que promet tant com parla, un lider polític que només pot tenir contenta a la societat amb falses esperances (Apoyaré...) i que a l'hora de la veritat es dedica a la pràctica del subterfugi demostrant ser uns complet irresponsable polític. Zapa no tens un problema, tens com a mínim 21.464 problemes. No vull un president com en Zapatero, no vull pagar més per l'avió perquè he de passar sempre per Madrid, i vull poder anar amb l'AVE fins a València o Perpinyà, i vull el meu ajut de lloguer, i vull l'Estatut del 30 de setembre de 2005, i vull no haver d'esperar dos setmanes per una visita al metge de capçalera o cinc mesos per a operar-me, per tot això (i més que em deixo) el que vull ara és la independència.

ZP i jo no som amics

En Zapa (ZP, Zapatero, l'home de mirada infernal d'aquí a sobre, Apoyaré...) i jo tenim un problema. El nostre problema s'anomena ajuts al lloguer. Aquest bon home va promoure una iniciativa (que tot sigui dit, la Generalitat ja feia un temps que duia a terme) que pretenia donar un cop de mà al jovent per a pagar la seva renda de lloguer. Uns 200 euros mensuals, euro amunt, euro avall, fins aquí tot correcte. La mesura va ser anunciada per l'optimista Carme Chacón i esbombada a tots els mitjans de comunicació, per felicitat de molts i desgràcia de tants altres. Poc després de l'anunci de la mesura la major part de propietaris que tenien un pis per llogar van decidir ajudar-se a si mateixos incrementant de manera poc discreta el preus dels seus lloguers davant l'anunci fet per la Chacón de que tots els joves tindríem potencialment més poder adquisitiu (en forma d'ajut estatal).

Doncs bé, ara farà un any (literalment) que vaig fer la meva sol·licitud d'ajut, i ara farà un any que espero alguna resposta per part de l'administració (l'Oficina de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona concretament). No m'ha dit ni ase, ni bèstia, no se si tot va bé, ni si tot va malament. He anat ja dos cops a l'Oficina de l'Habitatge del meu barri (Sant Andreu) a la recerca de respostes. La primera vegada el passat mes de novembre. Llavors em van informar que segons la seva base de dades tot estava correcte, i que l'Oficina de l'Habitatge m'hagués hagut de dir alguna cosa. Vaja, que no era normal, per tant vaig decidir fer una instància, em van assegurar que després de la instància rebria una resposta d'algun tipus. Fa un parell de dies vaig tornar a passar, perquè ningú deia res. Quan vaig explicar la meva situació em van facilitar un full per fer exactament la mateixa instància que havia fet feia dos mesos. Jo vaig preguntar si les instàncies entraven a l'atzar (una si, una no, la lletra d'aquesta m'agrada, aquella altra ha fet servir un bolígraf fúcsia, me la quedo perquè avui és dimecres, no sé, algun criteri desconegut per mi), però no, aquella dona em va dir que totes les instàncies arriben, i no em va dir, però em va insinuar, que tal com arriben també moltes s'ignoren.

En aquesta situació em trobo, redactant, al mateix temps que escric aquestes línies ,una carta per al Síndic de Greuges, aviam si algú em dona un cop de mà amb l'administració. Però jo, mentre estic aquí esperant el meu ajut penso en el responsable, i sí, sempre acabo veien allà al fons de la meva ment la imatge llargueruda d'en Zapa. Un home amb talante, un home que promet tant com parla, un lider polític que només pot tenir contenta a la societat amb falses esperances (Apoyaré...) i que a l'hora de la veritat es dedica a la pràctica del subterfugi demostrant ser uns complet irresponsable polític. Zapa no tens un problema, tens com a mínim 21.464 problemes. No vull un president com en Zapatero, no vull pagar més per l'avió perquè he de passar sempre per Madrid, i vull poder anar amb l'AVE fins a València o Perpinyà, i vull el meu ajut de lloguer, i vull l'Estatut del 30 de setembre de 2005, i vull no haver d'esperar dos setmanes per una visita al metge de capçalera o cinc mesos per a operar-me, per tot això (i més que em deixo) el que vull ara és la independència.

Back to Top