En els últims anys s'han dut a terme en el si de la comunitat científica nombroses propostes per tal de reduir el CO2 atmosfèric i en conseqüència, l'efecte hivernacle que aquest provoca. Una de les propostes més controvertides és la que fa anys que investiga el Professor Victor Smetacek de l'Alfred Wegener Institute de Recerca Polar i Marina d'Alemanya. La seva proposta consisteix en afegir pols de ferro a remolins a mar obert amb la intenció de produir un increment de les poblacions de microalgues, Les microalgues, com els arbres, capten CO2 de l'aire, aquestes en morir aniran al fons del mar emportant-se amb elles el CO2. Així és pretén que aquests remolins oceànics fertilitzats amb ferro constitueixin grans segrestadors de CO2, eliminant aquest gas de forma massiva de l'atmosfera i portant-lo cap al fons dels oceans. Fins ara s'havia treballat en aquest experiment a petita escala i bona part de la comunitat científica va decidir no anar més enllà pel fet de no conèixer amb exactitud els seus efectes sobre l'ecosistema. Però el Prof. Smetacek encapçalant un consorci Indo-Germànic té la intenció de dur a terme aquests experiments a gran escala en aigües de l'Antàrtida. La iniciativa ha topant frontalment amb diverses entitats ecologistes i amb el Ministeri d'Investigació i Ciència Alemany, i ha obert de nou la polèmica sobre quins son els límits de la ciència.Publicat a El demà el 26 de gener de 2008
4 comentaris:
Ei fonamental, tu que en penses d'aquest experiment? Potser et fico en un jardí... no se, d'entrada no dona gaire bon rotllo, no?
Doncs si que m'enjardines una mica, però vaja crec que tinc una opinió prou clar. Jo crec que per dur a terme qualsevol tipus d'experiment in situ s'han de conèixer els seus efectes, especialment si es tracta d'experiments a gran escala com aquests. No estem als anys 50 en que es tirava una bomba nuclear a una illa del Pacífic aviam que o emplenaves una illa Escocesa de Carboncle en nom de la ciència. Ja s'han fet prèviament aquests enriquiments a menor escala, i no s'ha acabat d'aprofundir en les seves conseqüències per al sistema (tant e superfície com en profunditat)ni en els resultats, ni en la reproductibilitat en diferents condicions (diferents oceans i mars). Només després de resoldre tot això és pot plantejar una aproximació com la que es planteja fer. L'altra qüestió és si estic d'acord amb aquest tipus de solució per a segrestar el CO2 i reduir el canvi climàtic, doncs no, no hi estic d'acord, aquestes accions intervencionistes de l'ésser humà en el sistema no acaben mai de funcionar bé pel fet de que no arribem a conèixer totes les variables però pensem que si, ens podem trobar però que solucionem un problema i en creem dos igual de greus (els Australians dominen molt d'aquest tema, se'ls hauria de consultar).
Dios, Carboncle... estem parlant del mític ántrax, no?! mmMMmm tones de carboncle... quina por!
No és una broma, això se va fer fa anys. Ara l'illa en qüestió està sota vigilància militar, una illa en quarantena.
Publica un comentari a l'entrada