2/02/2009

Oceans de Ferro

En els últims anys s'han dut a terme en el si de la comunitat científica nombroses propostes per tal de reduir el CO2 atmosfèric i en conseqüència, l'efecte hivernacle que aquest provoca. Una de les propostes més controvertides és la que fa anys que investiga el Professor Victor Smetacek de l'Alfred Wegener Institute de Recerca Polar i Marina d'Alemanya. La seva proposta consisteix en afegir pols de ferro a remolins a mar obert amb la intenció de produir un increment de les poblacions de microalgues, Les microalgues, com els arbres, capten CO2 de l'aire, aquestes en morir aniran al fons del mar emportant-se amb elles el CO2. Així és pretén que aquests remolins oceànics fertilitzats amb ferro constitueixin grans segrestadors de CO2, eliminant aquest gas de forma massiva de l'atmosfera i portant-lo cap al fons dels oceans. Fins ara s'havia treballat en aquest experiment a petita escala i bona part de la comunitat científica va decidir no anar més enllà pel fet de no conèixer amb exactitud els seus efectes sobre l'ecosistema. Però el Prof. Smetacek encapçalant un consorci Indo-Germànic té la intenció de dur a terme aquests experiments a gran escala en aigües de l'Antàrtida. La iniciativa ha topant frontalment amb diverses entitats ecologistes i amb el Ministeri d'Investigació i Ciència Alemany, i ha obert de nou la polèmica sobre quins son els límits de la ciència.

Publicat a El demà el 26 de gener de 2008
Publica un comentari a l'entrada

Oceans de Ferro

En els últims anys s'han dut a terme en el si de la comunitat científica nombroses propostes per tal de reduir el CO2 atmosfèric i en conseqüència, l'efecte hivernacle que aquest provoca. Una de les propostes més controvertides és la que fa anys que investiga el Professor Victor Smetacek de l'Alfred Wegener Institute de Recerca Polar i Marina d'Alemanya. La seva proposta consisteix en afegir pols de ferro a remolins a mar obert amb la intenció de produir un increment de les poblacions de microalgues, Les microalgues, com els arbres, capten CO2 de l'aire, aquestes en morir aniran al fons del mar emportant-se amb elles el CO2. Així és pretén que aquests remolins oceànics fertilitzats amb ferro constitueixin grans segrestadors de CO2, eliminant aquest gas de forma massiva de l'atmosfera i portant-lo cap al fons dels oceans. Fins ara s'havia treballat en aquest experiment a petita escala i bona part de la comunitat científica va decidir no anar més enllà pel fet de no conèixer amb exactitud els seus efectes sobre l'ecosistema. Però el Prof. Smetacek encapçalant un consorci Indo-Germànic té la intenció de dur a terme aquests experiments a gran escala en aigües de l'Antàrtida. La iniciativa ha topant frontalment amb diverses entitats ecologistes i amb el Ministeri d'Investigació i Ciència Alemany, i ha obert de nou la polèmica sobre quins son els límits de la ciència.

Publicat a El demà el 26 de gener de 2008

Back to Top