S'ho va guanyar poc a poc i amb poca discreció, i a més quan va aparèixer a la tela jo no era ben bé un nen, però poder no era una sèrie per nens (o si?). Tan se val, jo el vaig descobrir en format còmic uns anys abans en una edició que va fer Planeta, que per cert era molt més bèstia que la sèrie i que els còmic que es van editar després (busque-la, val la pena). Shin Chan era sens dubte el cul més veloç de la televisió catalana. Una nova entrega de grans openings d'anime en català.
2 comentaris:
Sempre he preferit Arale... Shin shan? Pfff...
Elitista... :-P
Publica un comentari a l'entrada