11/18/2008

La contesa presidencial al jardí de casa

Tot i que ja ha perdut part de l'interès reflecteix la situació que és va viure a Bootbay Harbor (on he passat els dos últims mesos) durant l'última etapa de la campanya electoral als Estats Units:

Boothbay Harbor és un petit poble a la costa de Maine, l'estat més al nord-est dels EUA, com tots els pobles i ciutats del país està immers al bell mig del procés electoral. Els jardins de les cases estan plens de cartells dels candidats a la presidència, al congrés o al senat. Aquests cartells però no són pas publicitat que els partits reparteixen amb la intenció de que els col·loquis al teu jardí, no pas, es tracta d'una aportació que fas a la campanya i cada cartellet de paper mida A3 pot costar entre 20 i 50 $. Boothbay, un poble republicà, esperaries veure’l cobert de groc i blau, el colors de la campanya de McCain. Però estranyament la major part dels cartells que hi trobarem passejant són d'Obama o de congressistes i senadors que combinen colors, encara que, en aquest cas, preferentment republicans.

On són els cartells d'en McCain? Senzillament no hi són. Que la gent del poble sigui principalment republicana no vol dir automàticament que sigui favorable a McCain. No vol dir tampoc que Obama els hagi enlluernat amb la seva retòrica i passin a votar al candidat demòcrata. El fet és que per a molt republicans, també els de Boothbay, McCain és considerat gairebé un demòcrata i el votaran, sí, perquè és un mal menor, però no volen pas contribuir monetàriament a la seva campanya i molt menys desitgen la presència del seu nom al jardí, tot i que contribueixin generosament a les campanyes del líders republicans locals.

L'altra cara de la moneda és Obama. Els carrers en van plens, els jardins no en tenen un sinó diversos cartells de l'Obama (n'he pogut comptabilitzar fins a vuit en algunes cases, la qual cosa vol dir entre 160 i 400$), els cotxes llueixen adhesius de suport, la gent du samarretes... En un poble republicà com aquest sembla que els demòcrates hagin pres el control. Però no es pas que siguin molts els seguidors d'Obama aquí, és que la mobilització del demòcrates en aquestes eleccions no te precedents. La gent està molt il·lusionada, ha seguit el debats, ha llegit els llibres d'Obama, ha aportat diners a la seva campanya, li ha donat el seu suport públic i està esperant que el candidat demòcrata porti el canvi a una societat, al menys una part d'ella, que ho està demanant a crits. I que per aconseguir-ho ha decidit no quedar-se a casa. Altres llocs com Chicago, on els seguidors del líder demòcrata constitueixen una majoria abassegadora, es podrien batejar Obamaland:a cada cantonada hi ha un jove demanant signatures i recollint aportacions per a la campanya.


La comunitat negra de Chicago s'ha mobilitzat com mai ho havia fet abans per un candidat. Aquí al poble la gent parla de política als cafès, a la feina, al supermercat, i parlen de política amb certa intensitat, cosa no gaire habitual en els estatunidencs, sempre educats i mesurats. Els demòcrates no ho diuen gaire alt però les tenen totes, creuen de fet que ho tenen guanyat, tot i això no deixaran d'anar a votar. Creuen que Obama arrasarà però encara tenen por del vot xenòfob, un vot ocult que no es reconeix mai a les enquestes i que en altres ocasions ja ha donat sorpreses en eleccions a governador o a alcalde. Però també confien en el vot jove, un vot que tampoc queda ben reflectit al sondejos que realitzen els mitjans americans. I que fan els republicans mentrestant? Doncs sembla ser que estan resignats a perdre. Quan un republicà fa un comentari sobre política a un bar o a un restaurant ho fa per criticar a l'Obama, no té arguments a favor de McCain. Fins i tot hi ha certa tensió: al meu veí li ha robat un cartell electoral de l'Obama i li han destrossat un altre ara fa pocs dies; no es l'únic cas que s'ha donat en el comtat.
Els sentiments estan a flor de pell en aquestes eleccions, la campanya ha estat dura als mitjans i a la xarxa però aquestes són campanyes que paguen els candidats. És la feina diària que s'està fent al carrer des de fa mesos a favor d'Obama allò que fa tan especials aquestes eleccions en que els americans, farts de vuit anys de govern Bush, s'han aixecat del sofà amb ganes de canvi, han envaït els carrers i han portat la lluita per la presidència als patis de les seves cases.

Publicat al diari Crònica el 3 de novembre de 2008.
Publica un comentari a l'entrada

La contesa presidencial al jardí de casa

Tot i que ja ha perdut part de l'interès reflecteix la situació que és va viure a Bootbay Harbor (on he passat els dos últims mesos) durant l'última etapa de la campanya electoral als Estats Units:

Boothbay Harbor és un petit poble a la costa de Maine, l'estat més al nord-est dels EUA, com tots els pobles i ciutats del país està immers al bell mig del procés electoral. Els jardins de les cases estan plens de cartells dels candidats a la presidència, al congrés o al senat. Aquests cartells però no són pas publicitat que els partits reparteixen amb la intenció de que els col·loquis al teu jardí, no pas, es tracta d'una aportació que fas a la campanya i cada cartellet de paper mida A3 pot costar entre 20 i 50 $. Boothbay, un poble republicà, esperaries veure’l cobert de groc i blau, el colors de la campanya de McCain. Però estranyament la major part dels cartells que hi trobarem passejant són d'Obama o de congressistes i senadors que combinen colors, encara que, en aquest cas, preferentment republicans.

On són els cartells d'en McCain? Senzillament no hi són. Que la gent del poble sigui principalment republicana no vol dir automàticament que sigui favorable a McCain. No vol dir tampoc que Obama els hagi enlluernat amb la seva retòrica i passin a votar al candidat demòcrata. El fet és que per a molt republicans, també els de Boothbay, McCain és considerat gairebé un demòcrata i el votaran, sí, perquè és un mal menor, però no volen pas contribuir monetàriament a la seva campanya i molt menys desitgen la presència del seu nom al jardí, tot i que contribueixin generosament a les campanyes del líders republicans locals.

L'altra cara de la moneda és Obama. Els carrers en van plens, els jardins no en tenen un sinó diversos cartells de l'Obama (n'he pogut comptabilitzar fins a vuit en algunes cases, la qual cosa vol dir entre 160 i 400$), els cotxes llueixen adhesius de suport, la gent du samarretes... En un poble republicà com aquest sembla que els demòcrates hagin pres el control. Però no es pas que siguin molts els seguidors d'Obama aquí, és que la mobilització del demòcrates en aquestes eleccions no te precedents. La gent està molt il·lusionada, ha seguit el debats, ha llegit els llibres d'Obama, ha aportat diners a la seva campanya, li ha donat el seu suport públic i està esperant que el candidat demòcrata porti el canvi a una societat, al menys una part d'ella, que ho està demanant a crits. I que per aconseguir-ho ha decidit no quedar-se a casa. Altres llocs com Chicago, on els seguidors del líder demòcrata constitueixen una majoria abassegadora, es podrien batejar Obamaland:a cada cantonada hi ha un jove demanant signatures i recollint aportacions per a la campanya.


La comunitat negra de Chicago s'ha mobilitzat com mai ho havia fet abans per un candidat. Aquí al poble la gent parla de política als cafès, a la feina, al supermercat, i parlen de política amb certa intensitat, cosa no gaire habitual en els estatunidencs, sempre educats i mesurats. Els demòcrates no ho diuen gaire alt però les tenen totes, creuen de fet que ho tenen guanyat, tot i això no deixaran d'anar a votar. Creuen que Obama arrasarà però encara tenen por del vot xenòfob, un vot ocult que no es reconeix mai a les enquestes i que en altres ocasions ja ha donat sorpreses en eleccions a governador o a alcalde. Però també confien en el vot jove, un vot que tampoc queda ben reflectit al sondejos que realitzen els mitjans americans. I que fan els republicans mentrestant? Doncs sembla ser que estan resignats a perdre. Quan un republicà fa un comentari sobre política a un bar o a un restaurant ho fa per criticar a l'Obama, no té arguments a favor de McCain. Fins i tot hi ha certa tensió: al meu veí li ha robat un cartell electoral de l'Obama i li han destrossat un altre ara fa pocs dies; no es l'únic cas que s'ha donat en el comtat.
Els sentiments estan a flor de pell en aquestes eleccions, la campanya ha estat dura als mitjans i a la xarxa però aquestes són campanyes que paguen els candidats. És la feina diària que s'està fent al carrer des de fa mesos a favor d'Obama allò que fa tan especials aquestes eleccions en que els americans, farts de vuit anys de govern Bush, s'han aixecat del sofà amb ganes de canvi, han envaït els carrers i han portat la lluita per la presidència als patis de les seves cases.

Publicat al diari Crònica el 3 de novembre de 2008.

Back to Top