El Sr. Josep Corbella firma un article a La Vanguardia amb el títol: Los Cerebros ya no se fugan (tela). Aquest article es basa en les dades de les beques ERC obtingudes a l'Estat Espanyol, bona part de les quals corresponen a centres catalans (vegeu la fantàstica anàlisi d'en Joaquim Bosch al seu bloc) impulsats per la Generalitat i no pas pel govern central. També es basa en les declaracions de certs científics que treballen al CNIO de Madrid com el Dr. Manuel Serrano que fa la genial afirmació: Si algún científico no vuelve a España es porque no quiere, i atenció, que diu això i es queda tan ample. A més, en aquest article se'ns vol vendre que a l'Estat Espanyol es fa ciència de primer nivell perquè els centres són fantàstics i a més atreuen a investigadors d'arreu del món. O ens volen enganyar o ens prenen per idiotes.
No acabo d'entendre en quin món viuen aquest senyors, poder molt lluny d'aquí, allà a l'altra banda, però no compartim espai físic ni mental, d'això n'estic gairebé segur. Jo conec molta gent que no pot tornar i vol, bons científics que estan a l'estranger i només poden tornar en unes condicions laborals pèssimes. Poder aquests senyors que intervenen a l'article parlen de que els grans divos de la ciència que estan a l'estranger si volen tornen, oh, i tant, però no està bé practicar la demagògia perquè no tothom és un divo, i no per això fa pitjor ciència o es pitjor científic. Tothom en ciència sap o hauria de saber que hi ha camps de més impacte, com la biomedicina i camps de menys impacte, com la ficologia (posem per cas) i un estat només pot afirmar que està a la primera divisió (o la champions) de la ciència, quan amb saviesa els seus recursos es reparteixen per potenciar tots els àmbits de les ciències.
A part, en camps com la biomedicina no val crear una sèrie de centres destinats a acollir a aquestes grans figures científiques a l'exili, cervells recuperats, i oblidar-se al mateix temps de la resta de la comunitat científica. Aquesta estratègia poder conduirà a aconseguir molts projectes i beques aquests primers anys un cop els nous centres han entrat en funcionament, però caldrà veure que passa en un futur quan s'han deixat orfes molts altres grups d'investigació i quan aquestes estrelles o se'n cansin, o es retirin o envelleixin i deixin d'estar a dalt de tot dels seu respectius camps.
No puc (millor dit no vull) comprendre com aquesta gent, que pertany a l'elit científica no és capaç de percebre aquesta situació, i arribar a dir aquestes bajanades, o no vull comprendre com tot i saber que la situació que descriuen no és pas la realitat fan aquestes afirmacions a la premsa. A aquests científics els hi cal, o be connectar una mica més amb la realitat científica de l'Estat Espanyol o bé fer un exercici introspectiu d'ètica científica. Els cervells no es fuguen, fugen, fugen esperitats d'un sistema científic gestionat a base de cop d'efecte que pot ser en un futur no porti tantes alegries al govern espanyol. Poder la constitució de nous centres d'excel·lència és una bona mesura, però no fa canviar de la nit al dia l'estatus científic d'un estat que presenta moltes deficiències en aquest aspecte.
No acabo d'entendre en quin món viuen aquest senyors, poder molt lluny d'aquí, allà a l'altra banda, però no compartim espai físic ni mental, d'això n'estic gairebé segur. Jo conec molta gent que no pot tornar i vol, bons científics que estan a l'estranger i només poden tornar en unes condicions laborals pèssimes. Poder aquests senyors que intervenen a l'article parlen de que els grans divos de la ciència que estan a l'estranger si volen tornen, oh, i tant, però no està bé practicar la demagògia perquè no tothom és un divo, i no per això fa pitjor ciència o es pitjor científic. Tothom en ciència sap o hauria de saber que hi ha camps de més impacte, com la biomedicina i camps de menys impacte, com la ficologia (posem per cas) i un estat només pot afirmar que està a la primera divisió (o la champions) de la ciència, quan amb saviesa els seus recursos es reparteixen per potenciar tots els àmbits de les ciències.
A part, en camps com la biomedicina no val crear una sèrie de centres destinats a acollir a aquestes grans figures científiques a l'exili, cervells recuperats, i oblidar-se al mateix temps de la resta de la comunitat científica. Aquesta estratègia poder conduirà a aconseguir molts projectes i beques aquests primers anys un cop els nous centres han entrat en funcionament, però caldrà veure que passa en un futur quan s'han deixat orfes molts altres grups d'investigació i quan aquestes estrelles o se'n cansin, o es retirin o envelleixin i deixin d'estar a dalt de tot dels seu respectius camps.
No puc (millor dit no vull) comprendre com aquesta gent, que pertany a l'elit científica no és capaç de percebre aquesta situació, i arribar a dir aquestes bajanades, o no vull comprendre com tot i saber que la situació que descriuen no és pas la realitat fan aquestes afirmacions a la premsa. A aquests científics els hi cal, o be connectar una mica més amb la realitat científica de l'Estat Espanyol o bé fer un exercici introspectiu d'ètica científica. Els cervells no es fuguen, fugen, fugen esperitats d'un sistema científic gestionat a base de cop d'efecte que pot ser en un futur no porti tantes alegries al govern espanyol. Poder la constitució de nous centres d'excel·lència és una bona mesura, però no fa canviar de la nit al dia l'estatus científic d'un estat que presenta moltes deficiències en aquest aspecte.
3 comentaris:
Si home si, la situació ha millorat molt, ara després d'un doctorat (4 anys)i de dos postdocs a fora (uns 6 anys?)pots aspirar a tornar,si tens bon currículum, amb una magnífica beca postdoctoral Beatriu de Pinós (Generalitat) per 2 anys més de postdoc a Catalunya amb un sou brut de 25.754 €. Realment qui no torna és perquè no vol! Perquè els que no som Joan Massagué o Mariano Barbacid, no som ni "cerebros" ni científics, clar.
Be, pot-ser diuen aquestes bajanades perquè per molt científics que siguin són humans, i els humans som una especie que fa pudor.
bé, és molt diferent sentir parlar als que ja estan col·locats a la seva cadira d'on ja no els traurà mai ningú que els que lluiten per poder accedir a alguna posició. A vegades sembla que els primers hagin deixat de viure al món real!
Publica un comentari a l'entrada