1/28/2008

ComiCat apareix a VilaWeb

Tot i que és un projecte que vam fer públic fa només una setmana VilaWeb ja s'ha fet ressò de l'aparició de ComiCat. Aquí podeu consultar la notícia: Comicat, un nou bloc especialitzat en còmic

El Llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt

Dijous de la setmana passada vam anar al Poliorama a veure El llibertí dirigida per Joan Lluís Bozzo. Dies abans vam haver de viure la petita odissea de que la única manera de comprar entrades amb descompte és a la guixeta del teatre, cosa que trobo increïble a a questes alçades però vaja, tant se val. La qüestió és l'obra i l'obra em va agradar moltíssim . No sé si la intenció inicial era fer riure o no, però Diderot parlant sobre, i practicant, la moral durant hora i mitja, mentre intenta escriure l'entrada corresponent a aquest concepte per l'Enciclopèdia, se'm va fer curt i n'hagués volgut més. En Ramon Madaula i la Laura Conejero son l'un per l'altre en aquest obra. Els diàlegs entre els dos son vius i vibrants, tot un combat dalt l'escenari. La resta de personatges formen la cort perfecte per a en Diderot i Madame Therbouche, conformen entre tots una comèdia de malentesos basada en diàlegs punyents, irònics, eròtics i divertits. Una amena classe de filosofia amorosa, l'enfrontament de gènere reflectit de manera creativa. D'Eric-Emmanuel Schmitt, l'autor de l'obra, no en sabia res prèviament (fruït de la incultura, ara se que també és responsable de per exemple, El Senyor Ibraïm i les Flors de l'Alcorà), però ara que fan una altra obra seva a Barcelona (Variacions Enigmàtiques, al Villaroel) tinc la intenció de no perdre-me-la, doncs com a autor ha estat tota una troballa per mi.

1/22/2008

ComiCat, nou blog sobre còmic en català

Fruït de l'interés en el món del còmic de diversos bloguer hem decidit encetar un nou projecte conjunt:

Sigueu benvinguts/des a ComiCat. ComiCat és un bloc sobre còmics en català realitzat per un grup de blocaires amants del còmic. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar, especialment, els còmics en català (tant la producció pròpia com la traducció d'obres estrangeres) i donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa en les terres de parla catalana. A ComiCat hi trobareu les notícies més recents, les novetats al dia de les diferents editorials, ressenyes de còmics d'ara i de sempre, entrevistes a autors i personatges vinculats a aquest món i reportatges diversos, sempre amb el denominador comú del còmic en català. ComiCat neix de la mà de:
Estem oberts a comentaris, crítiques, suggeriments, aportacions i a rebre amb els braços oberts tothom qui vulgui passar-s'ho bé amb nosaltres!

1/16/2008

Steve Jobs, perquè a mi ?

A mi Apple em molava, els seus dissenys, els seus sistemes, etc... però últimament tot començava a fer pudor a monopoli, aquest Iphone, aquest Ipods, tant tancats... i ja m'estava pujant la mosca al nas. Tot començava a semblar-se massa a Microsoft, del qual he fugit bastant. Però enles últimes setmanes alguna cosa és movia en l'entorn d'Apple, i semblava que estaven a punt de treure un nou ordinador, portàtil, petitó, i les veus deien que a un preu raonable, això em tornava a portar cap a terrenys de la poma. I ahir el van presentar, el MacBook Air (portada del diari ADN, quins temps que corren...), un ordinador petit, lleuger, estèticament impecable, i només per 1695 €uropeus... i la bateria no la pots substituir si s'espatlla (com l'Iphone, com l'Ipod) ho han de fer ells... així doncs ahir vaig decidir quin serà el proper ordinador que estarà a les meves mans quan d'aquí a uns mesos em vegi obligat a substituir el meu Ibook. I el seu substitut serà segurament el que des d'ahir ja sense cap tipus de dubte considero el millor portàtil del mercat l'EeePC d'Asus. Petit, preciós, amb Linux i per només 400 € la seva encarnació més cara, és senzill, però és barat, és més petit que el MacBook Air, i a més porta Linux. Adéu Steve, durant anys hem caminat junts, però ahir els nostres camins es van separar.

Superman huele a Asuuuufre!!!

Atenció, el president Hugo Chàvez no només és el pare del "Socialisme del Segle XXI", o un negociador de primera, o un ponent magistral, locutor de ràdio, presentador de televisió, militar (vaja com una navalla suïssa), a més és un expert en teoria comparada del còmic i la seva relació amb l'adoctrinament del jovent... Superman huele a Asuuuufre!!!



via ADLO! Novelti Librari

1/08/2008

Los Hijos de Húrin de J.R.R. Tolkien

Abans de començar, vaig llegir El Silmarillion, El Hobbit i El Señor de los Anillos quan tenia 14 anys, per ordre i del tirón, i me'n vaig enamorar, i encara no se m'ha passat, encara tinc a J.R.R. Tolkien a dalt d'un pedestal. Així doncs quan em van regalar Los Hijos de Hurín (editat per Minotauro) vaig pensar, visca, de nou a la Terra Mitjana. A més la historia d'en Túrin Turambar era la meva preferida d'El Silmarillion i poder-la llegir en una versió integra i més llarga em feia molt feliç. Però clar, quan et crees moltes expectatives pot ser que te la fotis i mira, no del tot però una mica si que me la vaig fotre. La història ja la coneixia d'El Silmarillion, per tant no hi havia lloc per a la sorpresa però he de reconèixer que n'esperava més. A El Silmarillion la història de Túrin fill d'Húrin està carregada d'èpica i dramatisme, en canvi en aquest llibre tot és més aviat dramàtic, poc èpic i et queda una mica la sensació de que Túrin era una mica talòs i és mereixia tot lo dolent que li estava passant (pobre Túrin, de veritat). A més la narració és poc entretinguda, carregada de descripcions (marca de la casa Tolkien) però sense la fluïdesa dels altres llibres que fa que es pugui fer una mica pesat en certs punts. Una altra cosa negativa es que molts capítols no estan gaire ben connectats entre si, com si faltés alguna cosa. No se realment si el que diu l'editor, en Christopher Tolkien, és del tot cert doncs no sembla una obra integra lleugerament retocada, és més aviat una obra extensa i poc definida integrada i encabida en un sol llibre per l'editor. No comento res dels dibuixos de l'Alan Lee perquè a mi no m'agraden i no vull entrar en aquest tema. Amb tot això no dic que no m'hagi agradat, doncs m'estimo a en Túrin més que a qualsevol personatge creat per Tolkien i m'ho vaig passar bé llegint el llibre, però se que és degut a que el llegia amb benevolència, amb els ulls d'un xic de 14 anys. Sent objectiu, només recomano aquest llibre als admiradors d'en Tolkien, a aquells que s'estimen la Terra Mitjana i que mai se'n cansaran de sentir-ne a parlar i de llegir descripcions de les seves muntanyes, els seus rius, els seus boscos, les seves valls i els seus herois.

Tolkien Society

1/04/2008

Mor George MacDonald Fraser

Comencem el 2008 amb una noticia trista, abans d'ahir va morir a l'edat de 82 anys el genial escriptor George MacDonald Fraser, creador entre d'altres del mític Harry Flashman, el fill de puta més gran al servei de la Reina Victoria i de l'Imperi Britànic. M'ho vaig passar molt bé llegint a en Flashman i crec que continuaré amb més de les seves aventures. Així doncs, descansi en pau.

The Flashman Society

de gener 2008

ComiCat apareix a VilaWeb

Tot i que és un projecte que vam fer públic fa només una setmana VilaWeb ja s'ha fet ressò de l'aparició de ComiCat. Aquí podeu consultar la notícia: Comicat, un nou bloc especialitzat en còmic

El Llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt

Dijous de la setmana passada vam anar al Poliorama a veure El llibertí dirigida per Joan Lluís Bozzo. Dies abans vam haver de viure la petita odissea de que la única manera de comprar entrades amb descompte és a la guixeta del teatre, cosa que trobo increïble a a questes alçades però vaja, tant se val. La qüestió és l'obra i l'obra em va agradar moltíssim . No sé si la intenció inicial era fer riure o no, però Diderot parlant sobre, i practicant, la moral durant hora i mitja, mentre intenta escriure l'entrada corresponent a aquest concepte per l'Enciclopèdia, se'm va fer curt i n'hagués volgut més. En Ramon Madaula i la Laura Conejero son l'un per l'altre en aquest obra. Els diàlegs entre els dos son vius i vibrants, tot un combat dalt l'escenari. La resta de personatges formen la cort perfecte per a en Diderot i Madame Therbouche, conformen entre tots una comèdia de malentesos basada en diàlegs punyents, irònics, eròtics i divertits. Una amena classe de filosofia amorosa, l'enfrontament de gènere reflectit de manera creativa. D'Eric-Emmanuel Schmitt, l'autor de l'obra, no en sabia res prèviament (fruït de la incultura, ara se que també és responsable de per exemple, El Senyor Ibraïm i les Flors de l'Alcorà), però ara que fan una altra obra seva a Barcelona (Variacions Enigmàtiques, al Villaroel) tinc la intenció de no perdre-me-la, doncs com a autor ha estat tota una troballa per mi.

ComiCat, nou blog sobre còmic en català

Fruït de l'interés en el món del còmic de diversos bloguer hem decidit encetar un nou projecte conjunt:

Sigueu benvinguts/des a ComiCat. ComiCat és un bloc sobre còmics en català realitzat per un grup de blocaires amants del còmic. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar, especialment, els còmics en català (tant la producció pròpia com la traducció d'obres estrangeres) i donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa en les terres de parla catalana. A ComiCat hi trobareu les notícies més recents, les novetats al dia de les diferents editorials, ressenyes de còmics d'ara i de sempre, entrevistes a autors i personatges vinculats a aquest món i reportatges diversos, sempre amb el denominador comú del còmic en català. ComiCat neix de la mà de:
Estem oberts a comentaris, crítiques, suggeriments, aportacions i a rebre amb els braços oberts tothom qui vulgui passar-s'ho bé amb nosaltres!

Steve Jobs, perquè a mi ?

A mi Apple em molava, els seus dissenys, els seus sistemes, etc... però últimament tot començava a fer pudor a monopoli, aquest Iphone, aquest Ipods, tant tancats... i ja m'estava pujant la mosca al nas. Tot començava a semblar-se massa a Microsoft, del qual he fugit bastant. Però enles últimes setmanes alguna cosa és movia en l'entorn d'Apple, i semblava que estaven a punt de treure un nou ordinador, portàtil, petitó, i les veus deien que a un preu raonable, això em tornava a portar cap a terrenys de la poma. I ahir el van presentar, el MacBook Air (portada del diari ADN, quins temps que corren...), un ordinador petit, lleuger, estèticament impecable, i només per 1695 €uropeus... i la bateria no la pots substituir si s'espatlla (com l'Iphone, com l'Ipod) ho han de fer ells... així doncs ahir vaig decidir quin serà el proper ordinador que estarà a les meves mans quan d'aquí a uns mesos em vegi obligat a substituir el meu Ibook. I el seu substitut serà segurament el que des d'ahir ja sense cap tipus de dubte considero el millor portàtil del mercat l'EeePC d'Asus. Petit, preciós, amb Linux i per només 400 € la seva encarnació més cara, és senzill, però és barat, és més petit que el MacBook Air, i a més porta Linux. Adéu Steve, durant anys hem caminat junts, però ahir els nostres camins es van separar.

Superman huele a Asuuuufre!!!

Atenció, el president Hugo Chàvez no només és el pare del "Socialisme del Segle XXI", o un negociador de primera, o un ponent magistral, locutor de ràdio, presentador de televisió, militar (vaja com una navalla suïssa), a més és un expert en teoria comparada del còmic i la seva relació amb l'adoctrinament del jovent... Superman huele a Asuuuufre!!!



via ADLO! Novelti Librari

Los Hijos de Húrin de J.R.R. Tolkien

Abans de començar, vaig llegir El Silmarillion, El Hobbit i El Señor de los Anillos quan tenia 14 anys, per ordre i del tirón, i me'n vaig enamorar, i encara no se m'ha passat, encara tinc a J.R.R. Tolkien a dalt d'un pedestal. Així doncs quan em van regalar Los Hijos de Hurín (editat per Minotauro) vaig pensar, visca, de nou a la Terra Mitjana. A més la historia d'en Túrin Turambar era la meva preferida d'El Silmarillion i poder-la llegir en una versió integra i més llarga em feia molt feliç. Però clar, quan et crees moltes expectatives pot ser que te la fotis i mira, no del tot però una mica si que me la vaig fotre. La història ja la coneixia d'El Silmarillion, per tant no hi havia lloc per a la sorpresa però he de reconèixer que n'esperava més. A El Silmarillion la història de Túrin fill d'Húrin està carregada d'èpica i dramatisme, en canvi en aquest llibre tot és més aviat dramàtic, poc èpic i et queda una mica la sensació de que Túrin era una mica talòs i és mereixia tot lo dolent que li estava passant (pobre Túrin, de veritat). A més la narració és poc entretinguda, carregada de descripcions (marca de la casa Tolkien) però sense la fluïdesa dels altres llibres que fa que es pugui fer una mica pesat en certs punts. Una altra cosa negativa es que molts capítols no estan gaire ben connectats entre si, com si faltés alguna cosa. No se realment si el que diu l'editor, en Christopher Tolkien, és del tot cert doncs no sembla una obra integra lleugerament retocada, és més aviat una obra extensa i poc definida integrada i encabida en un sol llibre per l'editor. No comento res dels dibuixos de l'Alan Lee perquè a mi no m'agraden i no vull entrar en aquest tema. Amb tot això no dic que no m'hagi agradat, doncs m'estimo a en Túrin més que a qualsevol personatge creat per Tolkien i m'ho vaig passar bé llegint el llibre, però se que és degut a que el llegia amb benevolència, amb els ulls d'un xic de 14 anys. Sent objectiu, només recomano aquest llibre als admiradors d'en Tolkien, a aquells que s'estimen la Terra Mitjana i que mai se'n cansaran de sentir-ne a parlar i de llegir descripcions de les seves muntanyes, els seus rius, els seus boscos, les seves valls i els seus herois.

Tolkien Society

Mor George MacDonald Fraser

Comencem el 2008 amb una noticia trista, abans d'ahir va morir a l'edat de 82 anys el genial escriptor George MacDonald Fraser, creador entre d'altres del mític Harry Flashman, el fill de puta més gran al servei de la Reina Victoria i de l'Imperi Britànic. M'ho vaig passar molt bé llegint a en Flashman i crec que continuaré amb més de les seves aventures. Així doncs, descansi en pau.

The Flashman Society

Back to Top