1/08/2008

Los Hijos de Húrin de J.R.R. Tolkien

Abans de començar, vaig llegir El Silmarillion, El Hobbit i El Señor de los Anillos quan tenia 14 anys, per ordre i del tirón, i me'n vaig enamorar, i encara no se m'ha passat, encara tinc a J.R.R. Tolkien a dalt d'un pedestal. Així doncs quan em van regalar Los Hijos de Hurín (editat per Minotauro) vaig pensar, visca, de nou a la Terra Mitjana. A més la historia d'en Túrin Turambar era la meva preferida d'El Silmarillion i poder-la llegir en una versió integra i més llarga em feia molt feliç. Però clar, quan et crees moltes expectatives pot ser que te la fotis i mira, no del tot però una mica si que me la vaig fotre. La història ja la coneixia d'El Silmarillion, per tant no hi havia lloc per a la sorpresa però he de reconèixer que n'esperava més. A El Silmarillion la història de Túrin fill d'Húrin està carregada d'èpica i dramatisme, en canvi en aquest llibre tot és més aviat dramàtic, poc èpic i et queda una mica la sensació de que Túrin era una mica talòs i és mereixia tot lo dolent que li estava passant (pobre Túrin, de veritat). A més la narració és poc entretinguda, carregada de descripcions (marca de la casa Tolkien) però sense la fluïdesa dels altres llibres que fa que es pugui fer una mica pesat en certs punts. Una altra cosa negativa es que molts capítols no estan gaire ben connectats entre si, com si faltés alguna cosa. No se realment si el que diu l'editor, en Christopher Tolkien, és del tot cert doncs no sembla una obra integra lleugerament retocada, és més aviat una obra extensa i poc definida integrada i encabida en un sol llibre per l'editor. No comento res dels dibuixos de l'Alan Lee perquè a mi no m'agraden i no vull entrar en aquest tema. Amb tot això no dic que no m'hagi agradat, doncs m'estimo a en Túrin més que a qualsevol personatge creat per Tolkien i m'ho vaig passar bé llegint el llibre, però se que és degut a que el llegia amb benevolència, amb els ulls d'un xic de 14 anys. Sent objectiu, només recomano aquest llibre als admiradors d'en Tolkien, a aquells que s'estimen la Terra Mitjana i que mai se'n cansaran de sentir-ne a parlar i de llegir descripcions de les seves muntanyes, els seus rius, els seus boscos, les seves valls i els seus herois.

Tolkien Society

Publica un comentari a l'entrada

Los Hijos de Húrin de J.R.R. Tolkien

Abans de començar, vaig llegir El Silmarillion, El Hobbit i El Señor de los Anillos quan tenia 14 anys, per ordre i del tirón, i me'n vaig enamorar, i encara no se m'ha passat, encara tinc a J.R.R. Tolkien a dalt d'un pedestal. Així doncs quan em van regalar Los Hijos de Hurín (editat per Minotauro) vaig pensar, visca, de nou a la Terra Mitjana. A més la historia d'en Túrin Turambar era la meva preferida d'El Silmarillion i poder-la llegir en una versió integra i més llarga em feia molt feliç. Però clar, quan et crees moltes expectatives pot ser que te la fotis i mira, no del tot però una mica si que me la vaig fotre. La història ja la coneixia d'El Silmarillion, per tant no hi havia lloc per a la sorpresa però he de reconèixer que n'esperava més. A El Silmarillion la història de Túrin fill d'Húrin està carregada d'èpica i dramatisme, en canvi en aquest llibre tot és més aviat dramàtic, poc èpic i et queda una mica la sensació de que Túrin era una mica talòs i és mereixia tot lo dolent que li estava passant (pobre Túrin, de veritat). A més la narració és poc entretinguda, carregada de descripcions (marca de la casa Tolkien) però sense la fluïdesa dels altres llibres que fa que es pugui fer una mica pesat en certs punts. Una altra cosa negativa es que molts capítols no estan gaire ben connectats entre si, com si faltés alguna cosa. No se realment si el que diu l'editor, en Christopher Tolkien, és del tot cert doncs no sembla una obra integra lleugerament retocada, és més aviat una obra extensa i poc definida integrada i encabida en un sol llibre per l'editor. No comento res dels dibuixos de l'Alan Lee perquè a mi no m'agraden i no vull entrar en aquest tema. Amb tot això no dic que no m'hagi agradat, doncs m'estimo a en Túrin més que a qualsevol personatge creat per Tolkien i m'ho vaig passar bé llegint el llibre, però se que és degut a que el llegia amb benevolència, amb els ulls d'un xic de 14 anys. Sent objectiu, només recomano aquest llibre als admiradors d'en Tolkien, a aquells que s'estimen la Terra Mitjana i que mai se'n cansaran de sentir-ne a parlar i de llegir descripcions de les seves muntanyes, els seus rius, els seus boscos, les seves valls i els seus herois.

Tolkien Society

Back to Top