1/28/2008

El Llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt

Dijous de la setmana passada vam anar al Poliorama a veure El llibertí dirigida per Joan Lluís Bozzo. Dies abans vam haver de viure la petita odissea de que la única manera de comprar entrades amb descompte és a la guixeta del teatre, cosa que trobo increïble a a questes alçades però vaja, tant se val. La qüestió és l'obra i l'obra em va agradar moltíssim . No sé si la intenció inicial era fer riure o no, però Diderot parlant sobre, i practicant, la moral durant hora i mitja, mentre intenta escriure l'entrada corresponent a aquest concepte per l'Enciclopèdia, se'm va fer curt i n'hagués volgut més. En Ramon Madaula i la Laura Conejero son l'un per l'altre en aquest obra. Els diàlegs entre els dos son vius i vibrants, tot un combat dalt l'escenari. La resta de personatges formen la cort perfecte per a en Diderot i Madame Therbouche, conformen entre tots una comèdia de malentesos basada en diàlegs punyents, irònics, eròtics i divertits. Una amena classe de filosofia amorosa, l'enfrontament de gènere reflectit de manera creativa. D'Eric-Emmanuel Schmitt, l'autor de l'obra, no en sabia res prèviament (fruït de la incultura, ara se que també és responsable de per exemple, El Senyor Ibraïm i les Flors de l'Alcorà), però ara que fan una altra obra seva a Barcelona (Variacions Enigmàtiques, al Villaroel) tinc la intenció de no perdre-me-la, doncs com a autor ha estat tota una troballa per mi.
Publica un comentari a l'entrada

El Llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt

Dijous de la setmana passada vam anar al Poliorama a veure El llibertí dirigida per Joan Lluís Bozzo. Dies abans vam haver de viure la petita odissea de que la única manera de comprar entrades amb descompte és a la guixeta del teatre, cosa que trobo increïble a a questes alçades però vaja, tant se val. La qüestió és l'obra i l'obra em va agradar moltíssim . No sé si la intenció inicial era fer riure o no, però Diderot parlant sobre, i practicant, la moral durant hora i mitja, mentre intenta escriure l'entrada corresponent a aquest concepte per l'Enciclopèdia, se'm va fer curt i n'hagués volgut més. En Ramon Madaula i la Laura Conejero son l'un per l'altre en aquest obra. Els diàlegs entre els dos son vius i vibrants, tot un combat dalt l'escenari. La resta de personatges formen la cort perfecte per a en Diderot i Madame Therbouche, conformen entre tots una comèdia de malentesos basada en diàlegs punyents, irònics, eròtics i divertits. Una amena classe de filosofia amorosa, l'enfrontament de gènere reflectit de manera creativa. D'Eric-Emmanuel Schmitt, l'autor de l'obra, no en sabia res prèviament (fruït de la incultura, ara se que també és responsable de per exemple, El Senyor Ibraïm i les Flors de l'Alcorà), però ara que fan una altra obra seva a Barcelona (Variacions Enigmàtiques, al Villaroel) tinc la intenció de no perdre-me-la, doncs com a autor ha estat tota una troballa per mi.

Back to Top