10/28/2008

Candidats críptics a la presidència dels EUA

Com que no veig unes eleccions a la vista a casa amb les que divertir-me, i com que estic a Maine passat un fred considerable i amb no massa a fer aquest cap de setmana he decidit fer una ullada a la política nord americana, més concretament a la pòliticodiverstat americana. Un quan a les notícies sent parlar d'eleccions als USA pensa: mmm que avorrit, només dos partits, Obama o McCain (incís: Obama siusplau...), Demòcrates o Republicans... doncs no!!! Error com una casa. Els estatunidencs tenen una important pòliticodiversitat críptica, oculta als ulls del millor observador, però avui faré un repàs de tots els candidats a la presidència dels USA i els seus corresponents partit, bé menys de l'Obama i del McCain que tothom ja n'ha sentit prou a parlar.

Bé aquest era el meu article estrella de la setmana per no dir del més, però... ha arribat Vilaweb i avui mateix m'ha publicat un article titulat: Els altres candidats, i jo que faig ara? Doncs mira tu continuo, i a més content de veure que un diari de veritat també publica aquestes coses. Això si, intentaré que la informació que jo presenti sigui complementaria a la presentada per Vilaweb. Comencem doncs. La divisió que faré es basa no en color polític (que també el remarcaré) sinó en la possibilitat que tenen els partits de guanyar realment les eleccions. M'explico, només si s'aconsegueixen 270 vots electorals un partit pot aspirar a la presidència dels estats units, per aconseguir-ho t'has de presentar a un determinat nombre d'estats si no, doncs res, només podries governar si cap dels altres partits hagués estat capaç d¡aconseguir aquests 270 vots electorals. Així doncs de la resta de partits, quins podrien competir contra Obama i McCain per la presidència dels USA:

Chuck Baldwin del Constitution Party


Chuck Baldwin és un pastor baptista conservador, antigament pertanyent al Partit Republicà i que ara es presenta pel Consitution Party un partit més a la dreta encara que els Republicans i que anteriorment era conegut com a U.S. Taxpayers Party. Entre la gent que els hi dona suport hi ha en Mike Huckabee, el que va ser un dels rival de McCain a les primàries republicanes, i que fa que al seu costat en McCain sembli comunista.



Cyntia McKinney del Green Party


La candidata del Green Party anteriorment havia format part del Partit Demòcrata, va ser congressista per Georgia d'aquest partit fins l'any passat. El partit verd vindria a ser una mena de partit demòcrata ecologista i una mica més d'esquerres, però tampoc res exagerat. Tot i així la candidata del Green Party també conta amb el suport del Workers World Party, un partit de caire marxista-Leninista.


Bob Barr del Libertarian Party

Bob Barr és un altra trànsfuga, per dir-ho d'alguna manera, congressista pel Partit Republicà va deixar el partit al 2004 per discrepàncies amb la política de Bush. Es presenta amb el Libertarian Party que contra tot pronostic no son anarquistes si no que son ultraliberals. Aposten per reduir la maquinaria de l'estat a la seva mínima expressió i acabar amb l'intervencionisme (en el context actual fa certa gràcia i tot). En Bob Barr va formar part durant 6 anys de la junta directiva de l'Associació Nacional del Rifle.


Ralph Nader com a independent


Defensor dels consumidors i activista polític, Ralph Nader s'havia presentat 5 vegades com a president dels Estats Units, tant com a independent com a candidat del Green Party o d'altres. Nader sempre a representat l'alternativa més progressista per al potencial electoral demòcrata, arribant a assolir fins a un 5% de la intenció de vot en les enqueste per aquestes eleccions fetes a finals de l'any passat.


Al proper post, tots aquells que no podran arribar a ser presidents al 2008 ni de conya.

2 comentaris:

Marchelo ha dit...

Molt interessant Fonamental!! El Nader aquest sempre treu vots al partit demòcrata....

Salutacions!

Unknown ha dit...

Gràcies Marchelo, el Nader és un autèntic clàssic de la política Nord-Americana, i sempre ha estat l'alternativa (poc probable) als dos partits majoritaris, excepte quan s'ha presentat en Ross Perot d'independent que llavors ha estat el milionari el que ha aconseguit un munt de vots en detriment dels republicans.

Candidats críptics a la presidència dels EUA

Com que no veig unes eleccions a la vista a casa amb les que divertir-me, i com que estic a Maine passat un fred considerable i amb no massa a fer aquest cap de setmana he decidit fer una ullada a la política nord americana, més concretament a la pòliticodiverstat americana. Un quan a les notícies sent parlar d'eleccions als USA pensa: mmm que avorrit, només dos partits, Obama o McCain (incís: Obama siusplau...), Demòcrates o Republicans... doncs no!!! Error com una casa. Els estatunidencs tenen una important pòliticodiversitat críptica, oculta als ulls del millor observador, però avui faré un repàs de tots els candidats a la presidència dels USA i els seus corresponents partit, bé menys de l'Obama i del McCain que tothom ja n'ha sentit prou a parlar.

Bé aquest era el meu article estrella de la setmana per no dir del més, però... ha arribat Vilaweb i avui mateix m'ha publicat un article titulat: Els altres candidats, i jo que faig ara? Doncs mira tu continuo, i a més content de veure que un diari de veritat també publica aquestes coses. Això si, intentaré que la informació que jo presenti sigui complementaria a la presentada per Vilaweb. Comencem doncs. La divisió que faré es basa no en color polític (que també el remarcaré) sinó en la possibilitat que tenen els partits de guanyar realment les eleccions. M'explico, només si s'aconsegueixen 270 vots electorals un partit pot aspirar a la presidència dels estats units, per aconseguir-ho t'has de presentar a un determinat nombre d'estats si no, doncs res, només podries governar si cap dels altres partits hagués estat capaç d¡aconseguir aquests 270 vots electorals. Així doncs de la resta de partits, quins podrien competir contra Obama i McCain per la presidència dels USA:

Chuck Baldwin del Constitution Party


Chuck Baldwin és un pastor baptista conservador, antigament pertanyent al Partit Republicà i que ara es presenta pel Consitution Party un partit més a la dreta encara que els Republicans i que anteriorment era conegut com a U.S. Taxpayers Party. Entre la gent que els hi dona suport hi ha en Mike Huckabee, el que va ser un dels rival de McCain a les primàries republicanes, i que fa que al seu costat en McCain sembli comunista.



Cyntia McKinney del Green Party


La candidata del Green Party anteriorment havia format part del Partit Demòcrata, va ser congressista per Georgia d'aquest partit fins l'any passat. El partit verd vindria a ser una mena de partit demòcrata ecologista i una mica més d'esquerres, però tampoc res exagerat. Tot i així la candidata del Green Party també conta amb el suport del Workers World Party, un partit de caire marxista-Leninista.


Bob Barr del Libertarian Party

Bob Barr és un altra trànsfuga, per dir-ho d'alguna manera, congressista pel Partit Republicà va deixar el partit al 2004 per discrepàncies amb la política de Bush. Es presenta amb el Libertarian Party que contra tot pronostic no son anarquistes si no que son ultraliberals. Aposten per reduir la maquinaria de l'estat a la seva mínima expressió i acabar amb l'intervencionisme (en el context actual fa certa gràcia i tot). En Bob Barr va formar part durant 6 anys de la junta directiva de l'Associació Nacional del Rifle.


Ralph Nader com a independent


Defensor dels consumidors i activista polític, Ralph Nader s'havia presentat 5 vegades com a president dels Estats Units, tant com a independent com a candidat del Green Party o d'altres. Nader sempre a representat l'alternativa més progressista per al potencial electoral demòcrata, arribant a assolir fins a un 5% de la intenció de vot en les enqueste per aquestes eleccions fetes a finals de l'any passat.


Al proper post, tots aquells que no podran arribar a ser presidents al 2008 ni de conya.

2 Comments

Marchelo ha dit...

Molt interessant Fonamental!! El Nader aquest sempre treu vots al partit demòcrata....

Salutacions!

Unknown ha dit...

Gràcies Marchelo, el Nader és un autèntic clàssic de la política Nord-Americana, i sempre ha estat l'alternativa (poc probable) als dos partits majoritaris, excepte quan s'ha presentat en Ross Perot d'independent que llavors ha estat el milionari el que ha aconseguit un munt de vots en detriment dels republicans.

Back to Top