En la didàctica sèrie Grans paraules d'ús en política, avui tractarem del preciós concepte, defenestrar. Aquest matí mentre llegia un llibre de contingut polític m'he trobat un paràgraf molt interessant, cito:
Aquí la trobem en negreta, defenestració, cada cop que la sento em moro de riure. Per mi defenestrar algú, un lider polític en aquest cas, sempre havia volgut dir destituir-lo (i no ho havia relacionat mai amb una finestra), fins que vaig anar a Praga fa uns anys. Allà vaig tenir l'oportunitat de visitar el castell d'Hradcany i vaig sentir amb gran plaer les explicacions sobre la primera i la segona defenestració de Praga (atenció, no només van crear el concepte, sinó que amb tot el criteri del món van decidir repetir-ho). Per saber com va anar tiraré de Viquipèdia:
El ciutadà ha de participar al màxim de les decisions polítiques i, quan hagi de ser representat, ha de poder participar en relació de parigualtat amb els altres ciutadans de l'elecció i la defenestració dels seus representant.
Aquí la trobem en negreta, defenestració, cada cop que la sento em moro de riure. Per mi defenestrar algú, un lider polític en aquest cas, sempre havia volgut dir destituir-lo (i no ho havia relacionat mai amb una finestra), fins que vaig anar a Praga fa uns anys. Allà vaig tenir l'oportunitat de visitar el castell d'Hradcany i vaig sentir amb gran plaer les explicacions sobre la primera i la segona defenestració de Praga (atenció, no només van crear el concepte, sinó que amb tot el criteri del món van decidir repetir-ho). Per saber com va anar tiraré de Viquipèdia:
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels 30 anys. El 23 de maig de 1618, representants conspicus de l'aristocràcia bohèmia (disconforme amb l'elecció de Ferran, duc d'Estiria i catòlic convençut com emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic, el qual incloïa a Bohèmia), van prendre a dos governadors imperials i al seu secretari i els van llançar a través de les finestres del castell de Hradcany, a Praga.
Tot i que van caure sobre un munt de fems i cap d'ells va sofrir lesions serioses (al contrari que en la primera defenestració de Praga, esdevinguda 200 anys abans i en la qual van morir set regidors), aquest esdeveniment, conegut com la segona defenestració de Praga es pren com punt de referència del començament de la rebel·lió bohèmia, tot i que, de fet, ja s'estava gestant molt temps abans. Ben aviat el conflicte bohemi es va estendre a la totalitat dels Països txecs, (Bohèmia, Silèsia, Lusàcia i Moràvia), que ja estaven dividits per enfrontaments entre catòlics i protestants.
Bé, des d'aquell dia quan llegeixo un llibre o un article sobre política en que proposen o anuncien la defenestració d'algú no puc evitar un lleuger somriure mentre mentalment presencio defenestracions al carrer Génova, al carrer Nicaragua, al Majestic, al carrer Calàbria, a la Moncloa, al Palau de la Generalitat, a la Zarzuela, tots defenestrats. Aquests Txecs... com són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada