5/30/2008

Jump, comèdia i combat

El diumenge és un dia dur per definició, dels més durs de la setmana juntament amb dilluns. Per lluitar contra l'efecte conegut com a "merda de diumenge" (que reflecteix clarament el sentiment envers el pervers dilluns) res millor que riure una mica. I el diumenge passat el nostre revulsiu contra el mal humor va ser Jump. Arriscat... si. Això de comèdia i combat pot tirar enrere al més valent però em va semblar que calia apostar per aquest concepte, doncs ja han vingut dos cops els mítics Monjos Shaolin a Barcelona i no els havia pogut anar a veure, i me n'havia penedit, no volia que es repetís la situació. L'espectacle va començar i la por es va apoderar del meu cos doncs tot era una mica estrany, feia gracia però que els actors/artistes marcials/acròbates (barra superherois, pocs humans poden fer el que ells feien), tots ells coreans, parlessin en català (les poques línies de diàleg que tenien, però tot un detall, a més sentir el català amb accent coreà te la seva gràcia). A mesura que anava passat l'estona i m'anava ficant en l'espectacle, m'agradava cada cop més. No només l'espectacularitat de les acrobàcies i les lluites (que només es veuen al cinema, en viu i en directe son poder més espectaculars), sinó que a més a més no podia parar de riure. Per simplificar-ho d'alguna manera vindria a ser com un capítol de Ranma en imatge real. La historia se centra en una família que practica les arts marcials i tota l'acció te lloc a casa seva (vaja com Ranma). Allà trobem el pare, la mare, la filla, el tiet borratxo, l'avi, el pretendent de la filla, un parell de lladres despistats, i el públic, al qual fan pujar en diverses ocasions fent intervencions totalment estel·lars i hilarants. De fet tenen un toc pallassil molt aconseguit, humor gruixut si, però molt divertit. Pel que fa a l'aspecte més "marcial", a mi em van impressionar especialment l'avi (Hyo-Sang Yun) i el pretendent de la filla (Hyun-Kyu Cho), autèntiques bèsties de les arts marcials i les acrobàcies (més per l'espectacularitat que per la tècnica), menció especial per l'oncle (Jae-Hoon Lee) i la seva execució de la tècnica del lluitador borratxo al més pur estil Jackie Chan. Espectacle apte per a tots els públics, ideal per diumenge a la tarda, o per quan et vingui de gust, el fan des del 20 de maig i estarà en cartell al Teatre Victòria durant 5 setmanes des de la data de l'estrena.
Publica un comentari a l'entrada

Jump, comèdia i combat

El diumenge és un dia dur per definició, dels més durs de la setmana juntament amb dilluns. Per lluitar contra l'efecte conegut com a "merda de diumenge" (que reflecteix clarament el sentiment envers el pervers dilluns) res millor que riure una mica. I el diumenge passat el nostre revulsiu contra el mal humor va ser Jump. Arriscat... si. Això de comèdia i combat pot tirar enrere al més valent però em va semblar que calia apostar per aquest concepte, doncs ja han vingut dos cops els mítics Monjos Shaolin a Barcelona i no els havia pogut anar a veure, i me n'havia penedit, no volia que es repetís la situació. L'espectacle va començar i la por es va apoderar del meu cos doncs tot era una mica estrany, feia gracia però que els actors/artistes marcials/acròbates (barra superherois, pocs humans poden fer el que ells feien), tots ells coreans, parlessin en català (les poques línies de diàleg que tenien, però tot un detall, a més sentir el català amb accent coreà te la seva gràcia). A mesura que anava passat l'estona i m'anava ficant en l'espectacle, m'agradava cada cop més. No només l'espectacularitat de les acrobàcies i les lluites (que només es veuen al cinema, en viu i en directe son poder més espectaculars), sinó que a més a més no podia parar de riure. Per simplificar-ho d'alguna manera vindria a ser com un capítol de Ranma en imatge real. La historia se centra en una família que practica les arts marcials i tota l'acció te lloc a casa seva (vaja com Ranma). Allà trobem el pare, la mare, la filla, el tiet borratxo, l'avi, el pretendent de la filla, un parell de lladres despistats, i el públic, al qual fan pujar en diverses ocasions fent intervencions totalment estel·lars i hilarants. De fet tenen un toc pallassil molt aconseguit, humor gruixut si, però molt divertit. Pel que fa a l'aspecte més "marcial", a mi em van impressionar especialment l'avi (Hyo-Sang Yun) i el pretendent de la filla (Hyun-Kyu Cho), autèntiques bèsties de les arts marcials i les acrobàcies (més per l'espectacularitat que per la tècnica), menció especial per l'oncle (Jae-Hoon Lee) i la seva execució de la tècnica del lluitador borratxo al més pur estil Jackie Chan. Espectacle apte per a tots els públics, ideal per diumenge a la tarda, o per quan et vingui de gust, el fan des del 20 de maig i estarà en cartell al Teatre Victòria durant 5 setmanes des de la data de l'estrena.

Back to Top