3/26/2008

Variacions Enigmàtiques d'Eric-Emmanuel Schmitt

Finalment no em vaig poder contenir i després de veure El Llibertí fa un parell de setmanes (o tres) vaig anar a La Villaroel a veure Variacions Enigmàtiques, dirigida per Christophe Lidon. De nou els diàlegs d'Schmitt, impressionants, amb força, dramatisme, humor, tot barrejat, de veritat que hi estic esdevenint un fan d'aquest home. Pel que fa a l'argument de l'obra, doncs evitaré dir gairebé res perquè perdria part de la gràcia (tot i que ja no la fan i poder ara recomanar-la serà totalment inútil), però bé resumint diríem que es tracta d'un diàleg entre un periodista i un asocial escriptor guanyador del Premi Nobel arran de la publicació de la seva última novel·la. El periodista i l'escriptor son els dos únics personatges i fruit de la seva conversa s'obre un debat sobre l'amor i la mort en les seves diverses encarnacions. Tot i que en si mateixa l'obra em va agradar força la interpretació em va agradar a mitges. A mitges repartit de manera diferent entre els dos actors. Nacho Fresneda i Ricard Borràs estan totalment descompensats. Mentre el primer sobre actua (molt, massa des del meu punt de vista), el segon fa una interpretació solida, es carrega tot el pes de la peça a l'esquena i ho clava, si senyor. Bé, com que ja no la fan no us la puc recomanar però al menys vull reivindicar aquest text, per profund i divertit, i a l'actor Ricard Borrás per ser una bèstia a dalt de l'escenari.
Publica un comentari a l'entrada

Variacions Enigmàtiques d'Eric-Emmanuel Schmitt

Finalment no em vaig poder contenir i després de veure El Llibertí fa un parell de setmanes (o tres) vaig anar a La Villaroel a veure Variacions Enigmàtiques, dirigida per Christophe Lidon. De nou els diàlegs d'Schmitt, impressionants, amb força, dramatisme, humor, tot barrejat, de veritat que hi estic esdevenint un fan d'aquest home. Pel que fa a l'argument de l'obra, doncs evitaré dir gairebé res perquè perdria part de la gràcia (tot i que ja no la fan i poder ara recomanar-la serà totalment inútil), però bé resumint diríem que es tracta d'un diàleg entre un periodista i un asocial escriptor guanyador del Premi Nobel arran de la publicació de la seva última novel·la. El periodista i l'escriptor son els dos únics personatges i fruit de la seva conversa s'obre un debat sobre l'amor i la mort en les seves diverses encarnacions. Tot i que en si mateixa l'obra em va agradar força la interpretació em va agradar a mitges. A mitges repartit de manera diferent entre els dos actors. Nacho Fresneda i Ricard Borràs estan totalment descompensats. Mentre el primer sobre actua (molt, massa des del meu punt de vista), el segon fa una interpretació solida, es carrega tot el pes de la peça a l'esquena i ho clava, si senyor. Bé, com que ja no la fan no us la puc recomanar però al menys vull reivindicar aquest text, per profund i divertit, i a l'actor Ricard Borrás per ser una bèstia a dalt de l'escenari.

Back to Top